Ciutadà Saura.
28 Agost, 2006 16:06
Publicat per csala,
General
A l’estiu apareixen ‘serps’ informatives que ocupen bona part de l’atenció dels mitjans. Enguany el conflicte Israel - Líban ha estat el més notable, per proximitat però, dues han estat les notícies de l’agost, ‘el conflicte de l’aeroport’ i ‘el problema dels immigrants’. En les dues situacions el líder d’IC ha volgut tenir un paper protagonista.
Cas Aeroport:
Comportament: Casualment, el Sr. Saura ha de marxar de vacances en avió el mateix dia que és produeix la vaga salvatge de l’aeroport del Prat. En roba esportiva, (més informal que l’habitual) i amb una cara de circumstàncies, (similar a la que posa qualsevol ciutadà enmig d’un col·lapse circulatori a l’autopista AP-7 en cap de setmana), surt fent unes declaracions, comportant-se com una víctima més de la situació. El Sr. Saura, Conseller de Relacions Institucionals del Govern de Catalunya, patint les conseqüències de la vaga salvatge a la sala VIP (segons afirmació del Bloc de Martí Saballs i altres confidencials a Internet), tan sols se li acudeix lamentar-se, i s’inhibeix públicament del seu càrrec i de les seves responsabilitats. Al tornar de les vacances ha argumentat que ells estava allà en la seva condició de ciutadà normal. (sic: per cert si estava a la sala VIP no actuava com un ciutadà normal, el ciutadà normal va haver de dormir al terra de l’aeroport). Per cert, avui fa un mes de la crisi del Prat i encara no hi ha un responsable amb nom i cognoms. Escandalòs.
Missatge que se’n desprèn: Ho intento explicar ben claret, vostès han sentit elogiar moltes vegades a policies que fora de servei han intervingut en robatoris perseguint els lladres impedint el delicte, vostès saben que tothom sempre ha valorat positivament les actituds d’aquests funcionaris públics que tenen un sou limitat. Doncs mirin, dues coses: un polític amb responsabilitat, amb un sou públic gens limitat, amb un nomenament de conseller a la butxaca, amb comeses en el camp de les relacions institucionals, mai, però mai, està fora de servei, és més, si pensa que ho està perquè se’n va de vacances, ha de fer de bon policia, ha d’intervenir, no ha de fer tan sols de testimoni del robatori, com el policia sense vocació que perquè està fora de servei tan sols s’ho mira i presta declaració, senyor Saura. Vostè les úniques declaracions que havia de fer eren per explicar les trucades, les gestions que havia realitzat per intentar arreglar la situació, i no parlo de la seva situació, sinó la dels ciutadans a qui representa, l’hagin votat o no, immigrants o no.
Cas vot dels immigrants:
Comportament: Bé, tothom sap que IC és l’autora del capítol dels drets i deures del nou Estatut, aquest és un d’aquells capítols que t’acaben donant dret a tot, molts dels quals difícilment pots exercitar, m’explico, tothom té dret a un habitatge digne..., tothom té dret a un treball... tothom té dret a.... bé no cal que segueixi, no?. Sabem del que estem parlant, oi?. Ho explicaré d’una altra manera, una persona com en Saura que defensa amb tanta vehemència i interpreta de forma tan singular el seu dret a fer les seves vacances com ho va fer a l’aeroport, com ha d’adonar-se que els immigrants tenen moltes altres drets prioritaris a exercir al nostre país abans que el de votar a les eleccions municipals. Per exemple, ¿tenen dret a treballar els immigrants que transportats des de les Illes Canàries deixen abandonats com si fossin ‘gossos’?. No, no tenen dret a treballar, perdó, si, poden treballar, però ningú els pot contractar legalment, aleshores, ¿perquè els deixen abandonats?, ¿com s’han d’alimentar?. Parli d’això Sr. Saura. S’ha de tranquil·litzar a la ciutadania dient que aquests immigrants que ara estan fent de rodamon per Catalunya se n’aniran a França perquè parlen el francès i hi tenen coneguts (declaracions de Can Rangel del dia 25 d’agost). Parli d’això Sr. Saura.
Missatge que se’n desprèn: Hi ha polítics que quan marxen de vacances, desconnecten tant, que reflexionen massa sobre la seva veritat, tant que quan tornen pateixen la mateixa síndrome d’eufòria del dia després del Congrés del partit, -pels polítics neòfits-: aquesta és aquella síndrome que apareix l’endemà de l’aclamació assembleària de les bases, el principal símptoma és que el líder de la formació política creu que te la veritat absoluta, (aquesta síndrome afecta encara més a polítics d’esquerres), i és aleshores que en Saura i els seus correligionaris quan tornen són capaços de parlar de democràcia amputada perquè aquí no pot votar tothom i a la vegada tenen la barra de justificar règims comunistes totalitaris. Són capaços de defensar drets que en res beneficien a l'immigrant, i despreocupar-se de problemes de drets evidents de col·lectius ja regularitzats.
El comportament d’en Saura quan surt algú i diu que no està d’acord amb les propostes d’IC, és la d'actuar com un posseïdor de la veritat absoluta, però com li falten arguments, acudeix al recurs fàcil i vulgar, la desqualificació -fregant l’insult-, tots els que no pensem com ell, som uns carques, uns fatxes, uns retrògrads, uns conservadors, uns xenòfobs. Increïble.
I que consti que sóc dels que estic convençut que la proposta no la fan en clau electoralista, doncs podem constatar que el col·lectiu immigrant regularitzat, assolida la reagrupació familiar, són els primers que volen una política de portes tancades, no sigui que n’entrin masses més i és posin en perill drets adquirits, m’entenen oi?.