Patrimoni de Valls


Enderroc de l'antiga fàbrica Creus

Patrimoni-industrial — Publicat per mariscu @ 19:53
 
 

El previst enderroc de l'antiga fàbrica de Ca Creus és evident. L'interès patrimonial de l'edifici recau sobretot en la seva singularitat, al ser la única fàbrica que restava dempeus dins el recinte murallat del centre històric. A nivell arquitectònic, les obertures de les finestres (típiques de qualsevol edifici industrial de la època) i els pilons de ferro forjat seria alguns dels principals valors.

 

El tipus de localització d'aquesta fàbrica és més pròpia del període dels inicis de la industrialització que no pas de la segona meitat del segle XX (la fàbrica tancà per allà finals dels 70, la botiga al mateix carrer Forn Nou molt més tard). A nivell general foren diversos els motius pels quals les fàbriques anaren sortint del barri antic: els sorolls, les males olors, les sirenes d'entrada i sortida dels treballadors, etcètera. Tot plegat feia que l'activitat manufacturera no fos gaire compatible amb la funció residencial del lloc. També hi hagueren altres raons socials: una part de la petita burgesia veia massa a prop les revoltoses classes proletàries.

 

Ha estat curiós com ha hagut de ser després de l'aprovació de l'enderroc que aquesta fàbrica ha aflorat en l'imaginari col·lectiu de la ciutat. A part d'uns quants, qui sabia on estava l'antiga fàbrica de Ca Creus? la desaparició material de l’edifici és òbvia. No sabem que en quedarà del patrimoni toponímic, alguna cosa farà recordar que allà hi havia Ca Creus? 

 

 
 
 
 
Vista de la façana de l'edifici adjacent a Ca Creus  des del carrer Forn Nou



L'enderroc de ca Figueres: imaginant-nos la obertura de les muralles

Patrimoni-desaparegut — Publicat per mariscu @ 13:47

Fa un mesos s'enderrocà els edificis de Ca FIgueres, a la muralla de Sant Antoni. Ara tan sols una esplanada d'enderrocs en recorda la seva desaparició. El grup constructor i immobiliri Aerrege, conegut a Valls i encarregat de la futura construcció dels nous blocs d'habitatge, ha fet fallida.Fins que no es devetllin les incerteses econòmiques, de moment del que sí que disposem els vallencs i vallenques és d'unes fenomenals vistes cap a les rodalies de Valls. La obertura de les muralles!!

 

 

Perspectiva des de l'emplaçament de ca Figueres en direcció N-No. En primer terme, un pati interior ensulciat on encara s'hi pot veure una font i una pèrgol si un ho visita.

Sembla com si els temps de la modernitat, moment en que bona part de les ciutats europees (i per inclusió catalanes) enderrocaren les muralles han arribat amb cert retard a la ciutat. El lema del doctor Montalu "Avall les muralles!" que el 1854 proclamà a Barcelona es difongué per tot Catalunya amb majors o menors efectes, amb majors o menors èxits i velocitats. Valls tingué alguns intents fracassats, com els de l'arquitecte Vives als anys 30. Al 2009, les muralles segueixen cenyint el centre istòric com un cinturó. Els motors dels cotxes en són l'únic paisatge sonor, les façanes empolsegades l'únic color i textura, les voreres estretes l'únic pas pels vianants,...

Sóc conscient de la injusta desaparició de l'edifici, no tan per la desaparició de l'edificil, sinó per les nombroses morts silencioses d'aquest edificis que es van succeintn darrerament. A nivell qualitatiu signifiquen el despreci pel patrimoni de la ciutat per part de tots els agents urbans siguin de Valls com de fora. Tanmateix, las seva desaparició també tè un avantatge, i és que ens permet imaginar-nos nous escenaris futurs. És un moment per fer servir la imaginació, imaginar-se la muralla de Sant Antoni com un passeig seria una alternativa, perquè no?

 

 Adjacent a l'edific de Ca Figueres hi havia una fumera, aquí les restes de la seva base.


Powered by LifeType