Patrimoni de Valls


EL POBLAT IBÈRIC DEL VILAR. UN JACIMENT MALEÏT

patrimoni-arqueològic — Publicat per mariscu @ 17:44

A primers de febrer de l’any 1923 apareixia una notícia publicada al Butlletí Arqueològic de la Real Societat Arqueològica sobre la troballa de restes arqueològiques a Valls. Durant la construcció d’un camp d’esports en unes terres adquirides pel Foment de la Cultura Catalana a la vora del Passeig de l’Estació es posaren al descobert “parets i restes d’habitacions, permeten assegurar que aquells indrets la existència d’un poblat ibèrit (sic)”. El text fa esment a les abundants restes ceràmiques: “pesses (sic) eixides enteres”.  A partir de llavors, el poblat ibèric del Vilar ha patit agressions de tota mena, ha estat destruït sense miraments i les peces que s’hi han trobat han anat a parar a col·leccions particulars. Afortunadament s’hi han realitzat algunes excavacions arqueològiques, però aquestes han estat tan esporàdiques i limitades en l’espai que no ens permeten esbossar una imatge general de l’urbanisme i l’evolució cronològica d’aquest assentament.

Existeix un gran nombre d’objectes que procedeixen d’aquest jaciment castigat però que no disposen d’un espai expositiu decent. La gran majoria són recipients ceràmics, però també hi ha monedes, elements de collar, un gresol, etc. Una de les peces més destacables és un fragment de kylix de ceràmica àtica de figures roges. La kylix és una copa de peu alt amb dues anses d’origen grec que era utilitzada als banquets per a beure vi. La part exterior mostra una gran palmeta i la part inferior d’un personatge masculí nu que sosté un llarg bastó. La part interna, que correspon al fons de la copa, presenta una escena fragmentària (possiblement un drapejat) emmarcada dins una sanefa amb una greca contínua. Es tracta, doncs, d’un objecte importat procedent dels tallers ceràmics de la Magna Grècia. La imatge de l’atleta nu remet a una escena de palestra i d’exercitació gimnàstica dels joves ciutadans de les ciutats gregues. No sabem si els indígenes ibèrics sabien interpretar aquestes imatges culturalment diferents o si només es sentien atrets per l’estètica de la ceràmica grega. El fet és que la compraven i la utilitzaven com a objecte de prestigi durant els seus banquets. Aquest fragment posa de manifest que el poblat del Vilar mantenia intenses relacions comercials i que podia adquirir productes d’arreu del Mediterrani.

 

Judit Ciurana i Prast



2on concurs de fotografia “Patrimoni Vallenc”. Fotografies premiades

Novetats — Publicat per mariscu @ 20:49

El dissabte 10 de novembre de 2007 es va reunir el jurat del 2on concurs de fotografia “Patrimoni Vallenc” per deliberar i escollir els guanyadors. El lliurament de premis va tenir lloc el dissabte següent, així com la inaguració de l'exposició de totes les fotografies.

El jurat estava format per Jordi París (director del Museu de Valls),Francesc Murillo (historiador i especialista en Patrimoni Vallenc), Pilar Mussoles (membre de la comissió de patrimoni de l’IEV), Sergi Grau (professor de disseny i fotografia de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona) i Francesc Parés com a secretari i membre del Casal Popular La Turba.

Es van presentar al concurs un total de 19 participants. 

El jurat va tenir en compte a l'hora de valorar les fotografies, tant la qualitat artística, com la càrrega visual d’una de les fotografies escollides vers els enderrocs d’edificis. 

 

Les fotografies premiades van ser:

- PREMI JOVE (participants menors de 25 anys)

Dues fotografies de les naus darrera de l’estació de trens

MARIA PIÑAS i PARÉS

 

- 2on PREMI

Dos fotografies referents a la canalla de les colles castelleres de Valls

MARC LLADÓ i CUADRAT

 

- 1er PREMI

A la sèrie de tres fotografies

LOURDES QUINTERO i GALLEGO

 

 1er premi. 2007 postal

Fotografia escollida pel jurat corresponent a la sèrie guanyadora del primer premi.

El Casal Popular la Turba es va comprometre a editar-la en forma de postal per a la difusió del concurs.

 





2n CONCURS FOTOGRÀFIC "PATRIMONI VALLENC". Entrega de premis

Novetats — Publicat per mariscu @ 20:29

EL PASSAT DISSABTE 10 DE NOVEMBRE, AL CASAL POPULAR LA TURBA,  ES VA REUNIR EL JURAT PER ESCOLLIR ELS GUANYADORS DEL 2n CONCURS FOTOGRÀFIC "PATRIMONI VALLENC".

DESPRÉS D'UNA HORA DE DELIBERACIÓ ES VAN ESCOLLIR EL PRIMER PREMI, EL SEGON I EL PREMI JOVE.

COM QUE ELS PARTICIPANTS HO FEIEN AMB PSEUDÒNIM, AQUEST PROPER DISSABTE 17 DE NOVEMBRE A LES 7 DEL VESPRE, AL CASAL POPULAR LA TURBA, ES FARÀ PÚBLIC EL NOM DELS GUANYADORS DEL CONCURS.

US CONVIDEM DONCS A L'ENTREGA DELS PREMIS EL PROPER DISSABTE DIA 17 DE NOVEMBRE I A LA INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ DE LES FOTOGRAFIES PARTICIPANTS.

LLOC: CASAL POPULAR LA TURBA
          C. NOU, 12
          43800 VALLS

HORA 7 DEL VESPRE


 



Reproducció ideal del projecte d'urbanització de l'Hort del Carme

patrimoni-torrents — Publicat per mariscu @ 00:13
projecte del Carme

Reproducció ideal del projecte d'urbanització de l'àrea del Prado

Patrimoni-elprado — Publicat per mariscu @ 00:10

 

desviament torrent

  

quququuqququ

 

 Reproducció ideal projecte urbanització prado

 

 



Classificació de la protecció del patrimoni immoble

Patrimoni-teoria-debat — Publicat per mariscu @ 20:03

Descripció del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya

 

El Patrimoni Cultural Català

(Fragment de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català)

El Patrimoni Cultural Català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.

També fan part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i tradicional i les particularitats lingüístiques, d’acord amb la Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural.

 

El Patrimoni Cultural Immoble

El Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya està constituït, segons les categories de protecció, pels béns culturals d’interès nacional (BCIN), els béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta de béns que malgrat no haver estat catalogats com a BCIN o BCIL reuneixen els valors descrits en els paràgrafs anteriors.

En el cas dels BCIN, segons l’Article 7 de la Llei 9/1993, els béns immobles es classifiquen en monuments, conjunts, jardins i llocs històrics així com en zones d’interès etnològic i zones arqueològiques i paleontològiques. 

El registre de BCIN, el catàleg i l’inventari del patrimoni cultural català són competència del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment, l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural és l’encarregada de la gestió del Patrimoni Cultural Immoble.

 

Categories de Protecció del Patrimoni Cultural Català

Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN)

Són els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per l’Administració de la Generalitat, que els ha d’inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

Béns Culturals d’Interès Local (BCIL)

Són aquells béns que, malgrat la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels BCIN. En el cas dels béns immobles, els BCIL són declarats pel ple de l’ajuntament, en els municipis de més de 5.000 habitants, o pel ple del consell comarcal en la resta. També són BCIL aquells béns immobles que en el moment d’entrar en vigor la Llei 9/1993 es trobaven inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d’urbanisme. Tots aquestos han de ser inscrits en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Espais de Protecció Arqueològica (EPA)

Es consideren espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats BCIN on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.

Resta de béns integrants del patrimoni cultural català

Són aquells béns, mobles i immobles, que malgrat no haver estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen els valors descrits en l’article 1 de la Llei 9/1993.

Entorn de Protecció

La declaració d’un BCIN Immoble pot incloure la delimitació de l’entorn necessari per a la protecció adequada del bé. L’entorn que pot incloure el subsòl, és constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé i l’alteració del qual pot afectar-ne els valors, la contemplació o l’estudi.

A banda d’aquestes categories de protecció, tenim els béns culturals que han estat inscrits per la UNESCO a la llista del Patrimoni Mundial.

 

Classificació dels béns immobles

Monument històric:

construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular.

Exemple: El Palau Moja o el Parc Güell de Barcelona

Conjunt històric:

agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

Exemple: Besalú (Garrotxa)

Jardí històric:

espai delimitat que és fruit de l’ordenació per l’home d’elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica.

Exemple: El Jardí Botànic Mar i Murtra de Blanes (la Selva)

Lloc històric:

paratge natural on es produeix un agrupament de béns immobles que fan part d’una unitat coherent per raons històriques i culturals a la qual es vinculen esdeveniments o records del passat, o que contenen obres de l’home amb valors històrics o tècnics.

Exemple: Part de la Vall de Boí i de la Noguera de Tor (Alta Ribagorça)

Zona d’interès etnològic:

conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur sí elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya.

Zona arqueològica:

lloc on hi ha restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba a la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas que els béns culturals immobles definits en els paràgrafs anteriors tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d’ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.

Exemple: Pont del Diables (Aqüeducte de les Ferreres) a Tarragona

Zona paleontològica:

lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.

 (Informació extreta del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya)



Cercador d'Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya

Novetats — Publicat per mariscu @ 19:52

 

La pàgina web de la Generalitat de catalunya posa a disposició de qualsevol persona l'inventari oficial de patrimoni arquitectònic de Catalunya. és consultable a la següent pàgina web:

http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp

es pot buscar per règim de protecció, localitat, estil, època i nom. D'igual manera, cada element patrimonial catalogat conté una fitxa on apareix la seva localització i en el millor dels casos la seva fotografia.

Una eina útil per a un treball sovint tan enpolsegat.

 


Powered by LifeType