Aquell petit moment de glòria, val tan la pena…

24 Abril, 2007 23:22
Publicat per cavallet, General

Ahir vaig passar una bona estona amb el Jose, ell va compartir amb mi la moguda del programa Joc de Rock i vam viure junts aquell esclat de música en Català. Però començarem pel principi i aquest passa per que jo tenia “mono” de ràdio desprès de molts anys de estar fent-ne a Ràdio Nacional i el comercial de Cadena Nova insistia per que contractéssim falques de publicitat. La meva proposta: Quan valdria contractar mitja hora de ràdio a la setmana amb un programa dedicat al Rock Català i que a més servis per promocionar la botiga (i matar de pas el meu “mono”).

Vaig preparar el primer programa, vaig quedar amb uns quants incondicionals de la botiga que truquessin, etc.

Em van ensenyar com funcionava el control ja que el programa era amb autocontrol (aleshores res d’informàtica ni digital) cosa que jo ja havia fet a radiocadena en FM, començà el programa, comencen a trucar com a bojos (cap del incondicionals agafa línia) fins que al cap d’una estona la centraleta es col·lapsa i ja no puc passar més trucades. L’endemà em crida el Director de l’Emissora i m’ofereix programa d’una hora diària i no només sense pagar sinó cobrant i amb control.

A partir d’aquí el resultat molts el recordareu.

El Jose i jo anàvem algun dia a Reus als estudis de la plaça Mercadal perquè els “fans” de Reus volien venir a estar amb nosaltres, la resta dels dies al estudis de Tarragona situats a la Rambla Vella.

Entrevistes als grups del moment, el Pemi dels Lax un habitual, fins el Carles Sabater, la gent de Kitsch, d’utòpics, dels ja t’ho diré, i un llarg etc., però sobre tot el contacte directe amb els oïdors dia, dia, explicant concerts i demanant cançons. Els Pixamandúrries, els Gra-Fort…

Aquesta és la petita història.

En el bloc anterior us parlava de tot un seguit de músics, grups i gent que en aquells anys, 90,91,92 van formar part de una moguda molt especial. Avui també existeixen grups i gent que en el seu estil i la seva música treballen per donar una part de si mateixos cada cop que pugen a un escenari.

Des d’aquí un petit homenatge a ells. Molts cops, com aquells que parlàvem abans un somni de un moment, però aquell moment val tant la pena….

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: