Rafael Bartolozzi i Ricard Salvat

27 Març, 2009 11:16
Publicat per amanye, mirades

La primavera s’ha endut Rafael Bartolozzi i Ricard Salvat.  

Bartolozzi em va frapar, al marge de la seva tasca creativa, per com va afrontar i interpretar l’incendi de 1993. Estava preparant dues noves exposicions a Calaceit i Cadaqués. L’artista es va instal·lar a Vespella de Gaià, on va construir el seu refugi envoltat de natura i d’aquesta llum que desprenien les seves obres. En fou alcalde durant dotze anys i va aconseguir donar projecció internacional a aquesta petita població. Una afirmació d’un altre artista i amic comú, Jordi Abelló, ens dóna molta informació de com era “Tenia consciència de la seva genialitat, però la sabia compartir”. Pocs municipis compten amb un Museu d’Instal·lacions Artístiques a l’Aire Lliure com la que es troba a Vespella. “El Ballarí” a Reus, “Alfa&Omega” a Torredembarra, i tantes altres obres seran a partir d’ara el rostre de Bartolozzi. 

Ricard Salvat, tortosí amb lligams també al Camp de Tarragona, va ser un mestre de l’escena i de la pedagogia, però sobretot jo en voldria destacar la confiança en l’excel·lència de la literatura catalana. Molt sovint ens manca autoestima i entusiasme, en el cas de Salvat, eren dues de les seves característiques, a banda d’assumir riscos en els seus treballs creatius, quan la realitat estava a anys llum de la seva visió. 

De tots dos n’hem d’aprendre.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

QUI TEM EL CINEMA EN CATALÀ?

13 Març, 2009 09:35
Publicat per amanye, res pública

Els viaranys on et porta la vida de vegades són ben curiosos, l’any 1992 vaig participar com a lingüista en unes jornades sobre la llengua a Tarragona amb una comunicació titulada “A l’entorn del cinema i la normalització a Tarragona” i algunes de les conclusions eren que exhibir pel·lícules en català a Tarragona era rendible. Malgrat això, el nombre de films exhibits en la nostra llengua era baixíssim i el nombre de dies també. A més, hi havia films en català que no s’arribaven a poder veure mai a la demarcació. Deu anys després, el 2002, presentàvem una altra comunicació al nou congrés sobre la llengua a Tarragona, “Una radiografia social de la llengua catalana”, amb l’amic Quim Besora, i la titulàvem “Qui tem el cinema en català?”. Hi constatàvem que el panorama continuava sent del tot discriminatori, tot i que la situació havia canviat: augment de sales, aprovació l’any 98 de la Llei de Política Lingüística en què es possibilitava l’establiment de quotes lingüístiques de pantalla... però el canvi no va ser possible.

Bé, al marge de tot plegat, vàrem constatar que la demarcació de Tarragona era on menys cinema s’exhibia en català. Només a la ciutat de Tarragona hi havia un exhibidor que tenia el criteri de permetre a la ciutadania veure cinema en la llengua pròpia del país. La conclusió final era que sense quotes de pantalla, sense discriminació positiva, no es podien garantir els drets lingüístics. Un dels reptes més importants dels polítics és crear realitats i en aquest cas la valentia del conseller Tresserras d’impulsar la nova llei del cinema de Catalunya ha de gosar poder introduir una mica de justícia i de sentit comú en  aquest àmbit. Ras i curt, hem de garantir que la ciutadania pugui triar.

Si convenim que el segle XXI ha de ser el segle dels drets, si volem que sigui així, és una gran vergonya la discriminació que encara patim els catalanoparlants en l’àmbit cinematogràfic, és per això que la llei impulsada pel conseller Tresserras senzillament pretén regular una situació històrica anòmala.  Els objectius, resumits, són clars: garantir els drets de la ciutadania a poder veure cinema en les dues llengües oficials i en versió original, racionalitzar l’assignació de recursos públics i promoure mesures de suport a les empreses, al talent i a la difusió.

Hem d’encomanar-nos del seu coratge. La llengua catalana és una invitació, no tan sols perquè forma part del nostre adeena patrimonial, sinó perquè és un element de seducció i de plaer de l’espai cultural que ens identifica i configura la nostra personalitat. No sé per què el cinema ha de ser una excepció.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

INTERFÍCIE I PALIMPSEST

16 Febrer, 2009 23:29
Publicat per amanye, mirades

Aquests dies, al Centre d’Art Cal Massó de Reus, s’ha pogut veure una mostra de Marcel:lí Antúnez. Com diuen Roberta Bosco i Stefano Caldana, l’artista del segle XXI és com una interfície per a un públic 2.0. Em sembla que tenen raó, realment l’espectador pot ser protagonista, però al mateix temps som al segle del palimpsest. Aquesta paraula es vincula originàriament amb els usos dobles i triples que es feien dels pergamins medievals. Les tres erres: reduir, reciclar i reutilitzar semblen un invent del segle XXI i, en canvi, són plenament medievals. Obra sobre obra, i de vegades era més interessant la de sota! El mural, per dir-ho d’alguna manera, que ens presenta l’artista, és ple de palimpsestos, però alhora té una nitidesa d’obra acabada i on res és deixat a l’atzar. La frivolitat no existeix, la ironia i el sentit hi són presents, encara que la mirada la pot frivolitzar. I no oblidem que la mirada també modifica l’obra d’art.La mostra s’emmarca dins de la Xarxa Transversal, una iniciativa que vincula diversos centres culturals de ciutats que comparteixen objectius i reflexions i que han apostat per la protometahipermembrana del Marcel·lí Antúnez. Si hi aneu, sobretot, no us perdeu el catàleg!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

PERE CATALÀ ROCA (1923-2009)

12 Febrer, 2009 09:55
Publicat per amanye, res pública

 D’una nissaga vallenca tota ella lligada des de l’origen a la fotografia, va unir l’estima a aquesta art visual a l’estima pel món de la cultura tradicional catalana. El Pere Català va anar bastint una obra molt potent al voltant del món casteller (Món casteller-Dalmau edicions) i del patrimoni històric i arquitectònic. Un talent al servei del país. La seva trajectòria li va valdre diversos reconeixements institucionals (Premi Ciutat de Barcelona de fotografia, Creu de Sant Jordi, premi d’acció cívica de la Fundació Jaume I), i ell va premiar a Catalunya amb la seva dedicació apassionada, però sense fer escarafalls. El premi però més important que va obtenir és l’estima de la gent, dels qui el van conèixer i dels qui vam seguir la seva trajectòria.

Amb aquest escrit d’urgència només vull dir, gràcies, Pere Català Roca, viuràs sempre a través de la teva obra i de la teva vida. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

PATRIMONI GENERADOR DE VALOR

20 Gener, 2009 13:05
Publicat per amanye, res pública

Hem pogut assistir en pocs dies als actes de signatura de dos convenis entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i l’Obra Social “la Caixa” per a la rehabilitació estructural, la posada en valor i la difusió de diversos béns patrimonials. D’una banda, dins del programa Romànic Obert, es duran a terme accions de millora en els propers anys de diverses actuacions en esglésies i monestirs i, de l’altra, dins del programa Cellers, es farà el mateix en cellers cooperatius patrimonials.

Pel que fa al Camp de Tarragona, del Romànic es portaran a terme les actuacions següents:Alt Camp: Puríssima Sang d’Alcover, Sant Ramon del Pla de Santa Maria, Església i Castell de Selmella del Pont d’Armentera i Església de Sant Jaume. Inversió: 400.000€.Conca de Barberà: Monestir de Poblet de Vimbodí, Santa Maria de Bell-lloc de Santa Coloma de Queralt, Torre de Pontils de Santa Perpètua de Gaià i Sant Pere Sabellà de Conesa. lnversió: 1.425.000€.Tarragonès: Església de Santa Maria del Miracle de Tarragona. Inversió: 130.000€.

Pel que fa al Camp de Tarragona, de Cellers es portaran a terme les actuacions següents:Celler Cooperatiu de Nulles, Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca, Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt, Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant i  Celler Cooperatiu de Falset-Marçà. Inversió: 1.700.000€.La mesura genera molta satisfacció perquè realment té repercussions no tan sols patrimonials sinó també econòmiques.

En paraules del conseller Tresserras: “Amb aquestes actuacions busquem una activitat de restauració del patrimoni cultural, però també que sigui un exemple que el patrimoni no és un luxe sinó una font de generació de valors, una peça de l’economia que estem abocats a construir”.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

CONSELLER TRESSERRAS-SOBIRANIA CULTURAL

05 Desembre, 2008 11:50
Publicat per amanye, res pública

Fa pocs dies va fer dos anys que el senyor Tresserras es va convertir en conseller Tresserras. Han estat dos anys que, sense fer escarafalls, i amb un capteniment més aviat humil, s’ha anat fent una molt bona feina. En alguns casos s’han desencallat temes endèmics. S’ha fet política partint de l’objectiu d’assolir sobirania cultural. S’ha aprovat la Llei de reforma de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, s’ha aprovat la creació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que té per objecte organitzar la política de suport a la creació artística i assessorar el govern en el conjunt de la política cultural . S’han trobat complicitats amb diversos sectors per assolir diversos plans: Pla Integral del Circ, el Pla de Foment de la Lectura, el Pla Integral per a l’Arqueologia a Catalunya, etc. S’ha consensuat amb el sector un calendari d’encesa digital que evitarà que l’apagada analògica sigui traumàtica, etc. El proper gener es tirarà endavant un Pla d’equipaments culturals que garanteix el dret universal a gaudir de la cultura. I cultura també és cohesió, etc.

Pel que fa a la demarcació, hem també desencallat diversos temes pendents: el centre de creació contemporània a Tarragona, el Museu Casteller a Valls. S’ha creat el festival SCAN a Tarragona (manifestació fotogràfica a Catalunya), s’ha fet un pla director de Muralla de Tarragona, estem a punt de rebre un altre Pla director per a la Cartoixa d’Escaladei,  s’han inaugurat biblioteques a Falset, Torredembarra, l’Arboç i Cunit, etc.I m’aturo pel que fa a les realitzacions perquè em sembla que el més important és que “estem treballant a favor d’un procés de construcció cultural democràtic, obert i plural. No és pas la reconstrucció d’un mite del passat sinó l’exercici del dret a participar d’un projecte de futur. Obert, inclusiu, plural i sobirà”. Aquestes són paraules del conseller Tresserras. Conseller, felicitats per la feina i per molts anys!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

ESQUERRA REPUBLICANA AL BAIX CAMP

01 Desembre, 2008 22:23
Publicat per amanye, res pública

Del congrés de la Federació Comarcal del Baix Camp d’Esquerra Republicana de Catalunya de demà al vespre, a les 20.30, a la sala Santa Llúcia, n’ha de sortir la nova executiva i els nous consellers i/o conselleres nacionals.

Tal i com hem anat expressant en diversos àmbits, la fortalesa interna passa per la integració de les diverses sensibilitats i la confluència de treball unitari i il·lusionat per tirar endavant el projecte que ens mena i ens ocupa.

Us puc assegurar que hem treballat amb tenacitat per aconseguir l’objectiu de tenir en una llista unitària una sèrie de persones compromeses i il·lusionades pel projecte..Ho hem aconseguit, encara que parcialment. L’èxit no ha estat absolut perquè, tot i que la llista agrupa diverses sensibilitats, no hi són totes, malgrat el paper mediador que hem exercit.

S’ha iniciat una ruta positiva, un camí que l’executiva entrant haurà d’explorar i haurà d’aprofundir.

Companys i companyes, estem amb vosaltres!

Visca la terra i

amunt l’Esquerra!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

CENTRE DE CREACIÓ CONTEMPORÀNIA A TARRAGONA

21 Novembre, 2008 09:46
Publicat per amanye, res pública

  “La criatura comença a plorar”, va dir ahir el secretari del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Lluís Noguera, per escenificar que assistíem en aquell acte de signatura d’un conveni amb l’Ajuntament a un pas més enllà de la gestació. La gestació del Centre havia començat després d’un temps de conflictes diversos, sobretot relacionats amb el tema de l’espai físic. La gestació que ha portat a l’estat actual de la criatura havia començat la primavera-estiu del 2007, quan des del Departament, l’Ajuntament i la Diputació es va acordar fer tall net amb el passat i començar les coses amb metodologia i planificació.

Vull deixar clar que sense la confiança i la implicació de molta gent hauria estat molt difícil. No voldria citar ningú. Els qui hi éreu ho sabeu millor que ningú. Gràcies a tots i totes.

Primer de tot, el consens necessari amb els sectors implicats, més endavant el disseny d’un document de bases del projecte i finalment la planificació dels passos concrets perquè el centre  pugui obrir les portes: pla estratègic de funcionament i concurs per a la tria de la direcció, sense oblidar que paral·lelament es vagin avançant les qüestions arquitectòniques de l’edifici físic. És un estil sensat de fer les coses: l’estil del conseller Tresserras.

Crec que aquest centre a la ciutat pot fer que el Camp de Tarragona sigui capital de l’art contemporani en els propers anys i aquest conveni d’ahir és una baula necessari per fer-ho possible.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

YES, WE CAN!

05 Novembre, 2008 23:15
Publicat per amanye, res pública

  Vet aquí un home esprimatxat, aparentment dèbil, caminant per una tardor americana, però vet aquí la força de la paraula i dels anhels de llibertat, la convicció, la il·lusió i la passió per la feina pública. La política també és això. També és el Luther King que tenia un somni fa vora quaranta anys, també és Mahatma Gandhi, que tomba l’imperi britànic des de la no violència, també és Barak Obama, que aconsegueix liderar des de la paraula una part de la història del seu país.

La política també és això. La política també consisteix en les complicitats emocionals. La política és gosar poder, com deia un poema del nostre Gabriel Ferrater.

Estic convençut que aquest segle XXI serà el segle dels drets i també hauria de ser el segle de l’Àfrica. Des d’aquí lluitarem perquè també sigui el segle en què els ciutadans que viuen en països oprimits puguin decidir el seu futur.I tant que podem fer-ho!

Barak Obama, que els déus et siguin favorables!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Franciscanisme i populisme

29 Octubre, 2008 12:09
Publicat per amanye, res pública

Des d’algunes opinions des del propi partit implicat sobre l’austeritat franciscana per motius místics i suposo per interès propi per guanyar-se el cel. Des d'altres que parlen de la despesa supèrflua d’alguns sectors socials i polítics interessats a evidenciar les diferències de classe o els propis interessos partidistes amb una deslleialtat manifesta a les institucions, hem anat assistint aquests dies a una rècula d’opinions demagògiques, de populisme més propi de països poc desenvolupats democràticament, sobre una anècdota que no vull ni citar. Cal dir que aquest escenari no pertany al sistema català, i la majoria d’opinadors i alguns polítics han caigut a la trampa en què ens volen fer caure els grans sistemes per xuclar-nos: en aquest cas el sistema de l’Estat espanyol. 

Les primeres autoritats del meu país, elegides democràticament, no poden ser qüestionades per frivolitats, confonent luxe amb instruments de treball. Se’ls ha d’exigir la bona gestió, esclar que sí, però sense frivolitats de cap tipus que emmascaren interessadament la feina feta. Tothom veu que la gestió del president Benach al Parlament mereix una nota altíssima. Per molts anys que puguem gaudir-ne!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

El patrimoni: culpable?

25 Octubre, 2008 02:54
Publicat per amanye, res pública

Davant de les notícies aparegudes aquests dies a l’entorn d’un tema patrimonial i tenint en compte que des dels diversos òrgans gestors del patrimoni tenim la tasca de fer viable la conservació i la posada en valor dels béns patrimonials, però al mateix temps entenem que sovint cal conjuminar aquesta preservació amb altres interessos de la ciutadania, legítims de totes totes i també comprensibles de totes totes, voldria fer unes consideracions per aportar una mica més de llum sobre aquest tema.  

Em refereixo als carreus que es troben davant de la Pedrera Romana del Mèdol afectats per l’A-7. Penso que en aquests casos s’ha de tenir molt de sentit comú. M’esgarrifo de pensar quantes coses s’han de preveure per fer una infraestructura multimilionària i se’m fa difícil pensar que la culpa la tingui el jaciment arqueològic que no sé quants anys feia que hi era. En aquest cas, almenys des que el van consignar a la Carta Arqueològica del Tarragonès de 1990 si no m’erro.  

En l’afer d’aquests dies, no s’ha reflexionat prou o no s’ha volgut reflexionar prou. No es té en compte que la planificació d’aquestes infraestructures no depèn del Servei d’Arqueologia de Catalunya. En el cas concret de l’A-7 s’han ajuntat diversos factors que n’han complicat l’execució. Alerta, no estic culpant a ningú, només estic valorant la situació.  

A l’hora de fer aquesta carretera, la declaració d’impacte ambiental del 2001 del Ministerio de Medio Ambiente deixava clar que la via no havia d’afectar el jaciment. Foment, a preguntes del Servei d’Arqueologia,  informa a finals del 2006, en el moment que comencen les obres, que el projecte definitiu ha d’afectar el jaciment. Aquest Servei, immediatament, comunica a Foment el protocol d’actuació en aquest cas. Perquè cal tenir clar que l’única responsabilitat, en aquest tema, del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, que depèn directament de la Direcció General de Patrimoni Cultural, és vetllar perquè la documentació compleixi la normativa, donar els permisos per fer les intervencions i fer-ne el seguiment. Ras i curt, només aquesta responsabilitat, no cap altra. 

Fins a l’octubre de 2007 l’empresa constructora no va sol·licitar al Servei autorització per fer la intervenció arqueològica preceptiva. A partir d’aquí, l’empresa constructora, que depèn de Carreteras del Ministerio de Fomento, contracta, com diu la normativa, l’empresa d’arqueologia. En aquell moment l’empresa d’arqueologia comença la tasca de documentació prèvia a la de retirar els carreus, però durant un munt de mesos no toca cap carreu perquè la documentació és lentíssima i no compleix la normativa. I molt espaiada. No és completa fins al juliol de 2008 i encara conté deficiències, data en què els veïns ja estan amoïnats perquè veuen que no es mou cap carreu.  

Finalment, davant d’aquesta lentitud, el Servei d’Arqueologia aconsella a l’empresa constructora canviar d’empresa d’arqueologia per accelerar els treballs i li facilita una llista de totes les empreses d’arqueologia de Catalunya. El Servei d’Arqueologia no contracta ni descontracta cap empresa. L’empresa constructora decideix canviar d’empresa d’arqueologia i en contracta una de nova. La nova es posa a treballar a l’agost i a finals de setembre ha corregit els errors de la documentació i ha començat a treure carreus. 

Arribats a aquest punt, amb la col·laboració de tothom, i amb l’expertesa de cadascú en el seu àmbit, podem dir que en un mes s’han retirat aproximadament un miler de carreus.  

Els arqueòlegs experts en patrimoni han de fer la feina patrimonial i els experts en macadam han de fer la carretera. Sembla senzill. Doncs ha de ser-ho i estan fent-ho. Amb l’entesa de tothom hem d’aconseguir que malgrat tot la carretera acabi en el termini previst o al més aviat possible, cadascú assumint les competències i responsabilitats que els pertoquin.  

Les administracions treballen per a la ciutadania.

Perdoneu que doni la meva visió de les coses, però crec que havia de fer-ho per respecte al patrimoni que ens fa singulars i ens identifica, al Servei d’Arqueologia, i a mi mateix. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

President Companys

15 Octubre, 2008 17:51
Publicat per amanye, discursos

 

 Us adjunto el text que llegiré avui a les 19.30h, a Cambrils, en un acte en memòria del president Lluís Companys:

 

Benvolgut president Companys,

Som aquí per preservar la teva memòria.

Avui fa 68 anys que el genocida més ignominiós de l’estat espanyol et va assassinar. Em sembla que va ser Mahatma Gandhi, el pare de la no-violència, qui va dir que no hi ha crims més atroços que els que es perpetren en nom de déu o en nom de l’estat.

Tenies 58 anys la tardor de l’any 40.

Avui, però, volem celebrar el teu capteniment, la lluita per la vida i la lluita pels drets individuals i col·lectius. Avui testimoniem la teva empenta i proclamem el teu mestratge.

Han passat anys, però nosaltres continuem i continuarem preservant la teva memòria i lluitant pel mateix que lluitaves, la represa nacional, l’avenç democràtic i la reforma social. Són paraules teves que avui encara tenen tot el sentit per nosaltres.

No ens aturarem fins a restituir la teva memòria.

Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.

Benvolgut president Companys!

Gràcies!

Visca la república i visca Catalunya Lliure!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Nous Genis

10 Octubre, 2008 10:14
Publicat per amanye, res pública

Ahir vam inaugurar a la Casa de la Generalitat, on es troben els serveis territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (c. Major, 14), una exposició molt singular i que no us podeu perdre. Es tracta de les obres d’art guanyadores del concurs Nous Genis. En aquest concurs s’hi pot presentar qualsevol persona amb discapacitat major de divuit anys que estigui inscrita en alguna entitat associativa sense afany de lucre amb seu a Catalunya. Realment, quan veus els quadres t’adones que les paraules ens posen paranys. Si algú té la capacitat per dibuixar o pintar les obres que veureu exposades hauríem de dir que té una discapacitat força relativa. 

La iniciativa d’exposar aquestes obres en una sala on es pot veure art habitualment i a Tarragona (per primera vegada fora de Barcelona) és molt encertada i per això felicito l’obra social de la Caja Mediterráneo, al Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, el Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, del Departament de Cultura. Realment la mostra és la prova fefaent que les polítiques culturals també formen part de les polítiques socials. 

Felicitats a les gairebé 600 persones que es van presentar en aquesta cinquena edició, als guanyadors i als patrocinadors. L’art i la cultura són espais de llibertat, veniu a veure les obres i a recollir el catàleg i us n’adonareu.

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Imagina la biblioteca pública del segle XXI

01 Octubre, 2008 08:33
Publicat per amanye, res pública

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha obert un procés de debat a tots els nivells i amb una gran ambició per tal de recollir opinions i reflexions a l’entorn de les biblioteques públiques. Des del Departament pensem que les biblioteques han esdevingut i poden esdevenir encara més els autèntics equipaments culturals pal de paller per a la ciutadania. De fet, aquests espais han anat assumint diversos rols al llarg de la història i pensem que s’han d’anar repensant a cada moment.

 

A hores d’ara és sens dubte l’equipament cultural amb més repercussió social, un espai de llibertat per a la ciutadania, un autèntic selfservice de la cultura i amb un alt contingut de repercussió en la cohesió social dins de l’era de la globalització. Són les noves àgores, els nous temples per a la reflexió, però també s’han convertit en prestadores de serveis: telecentres, cibercafès, centres culturals, cordons umbilicals amb el món, etcètera.

 

Us convidem doncs a participar en aquesta radiografia que creiem que és la millor manera de poder aplicar les polítiques que calguin, amb les opinions de tothom. Hi ha una adreça i un portal on us convido a expressar les vostres opinions imagina@gencat.cat o www.imaginalabiblioteca.cat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Cicle d'Art Emergent'08

26 Setembre, 2008 08:18
Publicat per amanye, res pública

Ahir vam presentar a la premsa el balanç del cicle Art Emergent’08 i les novetats del 2009. La veritat és que no ens podíem imaginar que el cicle despertés tan d’interès. El valorem molt positivament i mirarem de consolidar-lo el 2009. Us faig cinc cèntims de les xifres: set mostres per les quals han passat 450 persones de mitjana. És a dir, 3.158 persones que han pogut gaudir de set exposicions de deu creadors del Camp de Tarragona que fins en aquell moment eren inèdits pel que fa a la publicació de catàleg propi.  

Els hem donat un ajut per a la producció de 900 euros i els hem publicat un catàleg (amb una tirada de 750), un pòster i una postal. Amb això hem aconseguit donar un impuls a la creació artística al Camp de Tarragona, exhibir obra inèdita, formar creadors (perquè els vam oferir un crític o artista consolidat perquè els acompanyés en la creació), donar projecció a l’obra i fer pedagogia amb vista a la ciutadania, que ha pogut gaudir del diàleg sobre l’obra el dia de les inauguracions. 

Pensem que la iniciativa és un laboratori d’idees important i alhora, com comentava el coordinador Blai Mesa, dóna una via de sortida als creadors novells que fins ara havien de mirar cap a altres ciutats per iniciar el pas de la professionalització.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs