Jordi Mas i Joan Ginés, guanyadors del premis Jaume Vidal i Pin i Soler

29 Novembre, 2009 17:14
Publicat per 5sentits, Tardor literària

Ahir a la nit es van acabar de desvetllar els noms dels guanyadors dels Premis Ciutat de Tarragona que no s'havien conegut al llarg de la setmana.Tot seguit us apuntarem algunes dades que de ben segur que seran del vostre interès, especialment centrades en les obres guanadores dels premis.

 

 

Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha dedicat professionalment a la traducció de productes d’animació japonesos al català i ha publicat versions catalanes de dos clàssics japonesos: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. També és autor del volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku i dels poemaris Autoretrat amb esfinx, Horus al desert i Sema.

L’obra premiada al Jaume Vidal Alcover de traducció

Oku no hosomichi —que es podria traduir com L’estret camí d’Oku— és el cinquè i darrer diari de viatge que va escriure l'autor, i és considerat un dels textos cabdals de la prosa japonesa de tots els temps. L’autor hi narra, amb algun afegit fantasiós, les experiències del viatge que va emprendre per la regió d’Oku —la més septentrional de les que integren l’illa de Honshû— a partir de la primera de l’any 1689, i és fruit de cinc anys d’un intens treball d’escriptura i revisió. El gènere que empra és el del haibun, és a dir, prosa articulada al voltant d’haikus que funcionen com a nòduls poètics. Matsuo Bashô (1654-1694) és segurament el poeta més famós de la tradició japonesa. La seva aportació principal fou la de dotar la forma de l’haiku d’una entitat literària que la convertí en la forma poètica per excel·lència de la seva època i encara viva avui dia tant a Japó com en un bon nombre d’altres tradicions literàries.

 

 

Joan Giné Masdéu (Falset, 1950) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1973). Professor de Llengua i Literatura i de Llenguatge Audiovisual de l’IES Martí Franquès de Tarragona, del qual fa tretze anys que és director. És poeta i pertany a l’anomenada Generació dels 70, sorgida a Barcelona a l’ombra del maig del 68 i a la reviscolada del postsimbolisme.

L’obra premiada al Pin i Soler de novel·la

Els cavalls a la casa de les roses surant és, doncs, la seva primera novel·la. Pensada com un gran poema èpic modern, és una novel·la d’acció, emmarcada dins de la Guerra Civil, concretament en la batalla de l’Ebre, en l’abans i el durant –primera part- i el després –segona part-. Els ideals del protagonista, un jove soldat ple de força i d’ il·lusions, que s’incorpora a Falset a una unitat d’elit de cavalleria, dins del Batalló Lincoln, trontollen després de la desfeta ocasionada pels errors dels comandaments republicans que hi intervenen com actors secundaris. Mites, herois, gestes, històries d’amor i, com en els poemes homèrics, el difícil retorn a casa després de la batalla, la lluita per sobreviure durant el llarg camí, la lenta deshumanització del protagonista perdut en un mar de contradiccions per fer cap al no-res. La novel·la també vol ser un al·legat contra el feixisme i un homenatge als brigadistes i als que van caure en la Batalla de l’Ebre i als que van sobreviure, i als pobles que van patir els bombardejos, ja fossin els de primera línia, com Corbera; o els situats a la reraguarda, com Falset, que juga un paper especial dins de la novel·la.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: