Jaume Benavente
09 Novembre, 2007 09:02
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
Avui us postejarem la resposta al meme tardorenc de Jaume Benavente, guanyador del Premi Pin i Soler de narrativa l’any passat amb l’obra Llums a la costa publicat per Columna Edicions. Veureu que les seues respostes no tenen desperdici, totes plenes de contínues i magnífiques referències...
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada? Per què?
Sento molta afinitat amb el conjunt de l’obra narrativa de Jordi Coca i en especial amb la seva novel·la autobiogràfica Sota la pols, llibre singular i dur, amb una atmosfera densa i que projecta una mirada penetrant sobre la grisor de la societat barcelonina de finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada? Per què?
Sóc incapaç de citar un sol títol. Per a ser justos hauria de parlar almenys d’una trentena, però em limitaré a tres: L’ordre natural de les coses, d’António Lobo Antunes, La insostenible lleugeresa del ser, de Milan Kundera i Austerlitz, de W.G. Sebald. Tres obres gegants, com correspon a tres escriptors absoluts. Aquestes novel·les es capbussen i exploren l’ànima de l’individu i la melancolia d’Europa. Però hi ha altres monstres de la literatura: J.C. Onetti, Claudio Magris, Elias Canetti, Giorgio Bassani...
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada? Per què?
El conjunt de l’obra del grup portuguès Madredeus, així com un determinat jazz representat per Bill Evans i també per John Coltrane. De Bill Evans escolto sovint My Foolish Heart i de John Coltrane I’m old fashioned. Els meus llibres tenen una atmosfera similar a la que hi ha en aquesta música, com també en la pintura de Miquel Utrillo o Edward Hopper.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
Fa uns cinc anys, vaig escriure Viatge d’hivern a Madeira, un dietari de viatges a aquella illa atlàntica. Va ser un llibre híbrid, fet amb el paisatge i l’atmosfera de l’illa, però també amb petites ficcions i records meus, un parell de contes i uns mínims apunts d’una futura novel·la. Abans d’acabar aquell dietari, jo sabia que havia d’escriure la història d’Eusebio Sena i el seu llarg i dramàtic periple. En aquesta convicció, i en el desig de retre el meu particular homenatge a Lisboa i de continuar escrivint sobre la identitat humana, les illes, la idea del viatge, la llunyania, les fugides que poden ser també retorns, els amors fallits i l’amistat, hi ha l’origen de Llums a la costa. Els llibres són així, com els personatges, se’ns apareixen sense demanar-nos permís, de vegades enmig d’un altre llibre, i ja no podem descansar fins que no l’escrivim. Una vegada ho hem fet, el llibre continua vivint i les històries que conté poden entrellaçar-se amb les d’altres llibres, permetent que els personatges viatgin entre els textos. Ara, ja intueixo que un dels relats secundaris que acompanyen al principal dins de Llums a la costa haurà d’emergir en un altre llibre, potser en una nouvelle.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Trobar una veu pròpia, reconèixer la teva mirada en allò que escrius sense cedir a les enormes pressions del sistema literari –en el nostre cas, un sistema molt estressat, dèbil i en el qual sovintegen les travetes– i acceptant el perill i la solitud que tot acte creatiu implica.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte literari?
Escric una novel·la negra i estic preparant un dietari de viatges. De moment, m’estimo no parlar-ne gaire, però, d’aquests llibres.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
Espero que no. Llegir en una pantalla no crec que substitueixi la bellesa i el misteri del llibre com a objecte, de portar-lo a la butxaca, de trobar-lo abandonat en un indret insospitat o en la casa d’algú, de reconstruir o explorar les imatges d’un món a partir de l’estranyesa de les paraules escrites sobre el paper, de l’olor i el tacte de les seves pàgines.
8. Tens un bloc?
No.
T’has plantejat obrir-ne un?
No, crec que seria incapaç de mantenir un bloc, per la dedicació que suposo que requereix, però en segueixo alguns, de blocs: Totxos, totxanes i maons, El Violinista Celest, El Llibreter, LlunÀtic i A Cidade Surpreendente.
Si en tinguessis un, de què hi parlaries ?
De literatura, de pintura, de viatges i dels paisatges que més m’atrauen.