Pompili Massa
30 Octubre, 2007 11:57
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
El següent guanyador dels Premis Ciutat de Tarragona que s'ha avingut a contestar el meme tardorenc ha estat en Pompili Massa, guanyador al 2006 del Premi de Cultura Popular Joan Amades amb el treball titulat El ball de plaça a la Costa de Llevant publicat per Edicions l'Agulla.
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada?
La producció de Josep Carner en general. Com a obra concreta La Plaça del Diamant de la Mercè Rodoreda.
Per què?
Pel tractament de la llengua.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada?
La producció teatral de William Shakespeare. Per exemple Romeu i Julieta.
Per què?
La trama argumental és molt sòlida, tracta temes universals i continua captivant en l’actualitat.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada?
Sempre he estat fascinat per Jacques Brel. Per exemple: Quand on a que l’amour, Les bourgeois, Les toros, Le port d’Amsterdam, Jef...
Per què?
Naturalment per les lletres tant especials, punyents, dramàtiques, demolidores, incordiants... Pel que fa als grups catalans actuals, m’agraden Els Pets.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
El convenciment que havia arribat a un punt de coneixement del tema que feia indispensable de posar-lo per escrit. Si no ho feia es corria el risc de perdre’s molta informació, conclusions a les que havia arribat a través dels anys i també al fet que segurament a partir d’aquest treball d’altres persones poden fer més camí tenint aquesta obra com a punt de partida.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Jo no em considero escriptor, en el sentit usual. Quan hom empra aquesta paraula, sempre es pensa en escriptors de literatura: novel·la, poesia, assaig... El meu treball és de fet un treball de recerca, en el qual empro la llengua com a mitjà per a ordenar el coneixements, el pensament i les conclusions
Segurament el més complicat deu ser acceptar que solament hom pot escriure si es té alguna cosa per a explicar. Alguna vegada he començat alguna narració curta o algun conte i te n’adones que allò que estàs escrivint no té cap interès. Potser sí que des del punt de vista formal se li podria trobar algun valor lingüístic i fins i tot literari, però res més. No és fruit de la necessitat de comunicació, sinó simplement un exercici d’escriptura.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte?
Continuo treballant en l’ordenació dels materials coreogràfics populars i tradicionals de la comarca del Maresme. Ara estic treballant sobre els balls de figures festives (gegants, nans, bestiari...). Estan pendents temes com els balls representatius al maresme, els balls de bastons al Maresme, els balls vuitcentistes o els balls d’infants al Maresme. El tema és molt ampli i segurament trigaré una mica a tenir tota la informació que m’interessa.
Paral·lelament col·laboro amb l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya preparant uns quaderns d’edició i distribució interna. Ara estic en procés d’elaboració d’un quadern dedicat a la persona de Joan Comas i Vicens que fou un gran recol·lector d’informació de dansa tradicional i divulgador de dansa entre els esbarts dansaires, dissortadament molt desconegut per les persones que es dediquen a la dansa tradicional.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
A aquestes alçades no crec que ningú s’atreveixi a assegurar res. És molt difícil de saber cap a on anirà tot. Solament puc aportar la meva preferència personal envers el llibre imprès. Com a objecte pot arribar a ser captivador, un plaer per a la vista i el tacte.
D’altra banda, llegir un text sobre la pantalla de l’ordinador, ara per ara, em mareja bastant i em costa bastant imaginar-me amb un portàtil com a llibre de capçalera.
8. Tens un bloc?
No en tinc però reconec que és una eina que pot tenir una influència més gran de la que ens pensem.
T’has plantejat obrir-ne un? Si en tinguessis un, de què hi parlaries ?
Per tenir-ne un, primer hauria d’aprendre a programar-lo i a fer-lo anar. Si en tingués un, posem per cas, possiblement fora de continguts diversos. Les persones som d’interessos polièdrics, gràcies a Déu. Sovint tendim a relacionar cada persona coneguda amb un sol aspecte o tema perquè és aquell amb el qual hi coincidim.
Una pàgina d’aquestes sens dubte, pot aportar una visió de la persona que l’elabora bastant més completa i és possible que a través d’un bloc, cadascú de nosaltres pugui arribar a resultar per als altres una capsa de sorpreses.
Comentaris
Publicat per Elogia 31 Oct 2007, 12:00
No és veritat que sigui el primer concert en viu d'un grup català a SecondLife. El Març de 2007, Carles Mestre i la Simfònica de Gavà van tocar en viua Calamaro Planet Second Life, en el context del Moebius SurfingFestival. Sense explicar els concerts que van venir després, d'altres mùsicscatalans, fins al dia d'avui en aquest lloc, que ja ha complert un anyl'octubre. Crec que caldria investigar-ne una miqueta més abans de ferdeclaracions d'aquest tipus. Més informació: http://www.moebiussurfing.net/http://www.calamaroplanet.blogspot.com
Publicat per zurixon yamauba 19 Nov 2007, 23:21
vaya puta mierda de entrevista
Publicat per borrissol 01 Mar 2010, 17:21