Mourinho i el bulling.

Fa uns dies, en un partit internacional de futbol, succeí un fet que em va cridar força l’atenció, no pel simple fet en qüestió sinó pel ressò que se’n va fer per la premsa, tant per l’entitat del personatge com la manera que van tindre els mitjans de fer-ne rellevància intencionada i les conseqüències en el conjunt de l’imaginari col·lectiu que té aquest cas.

Tots sabem qui és el Jose Mourinho i crec que per la majoria de vosaltres no és una persona amigable, per les circumstàncies que tots sabem i que no és el moment de recordar. Doncs aquest senyor, a l’entrada del partit de futbol que es celebrava a l’estadi de Wembley a Londres, va ensopegar i es va “fotre una tarrascada que va quedar planxat a terra” (La veritat és que no he vist el vídeo i ni m’interessa veure’l ja que sempre que hi ha un fet així, penso que podria ser jo el qui ensopegués i passar el ridícul espantós que provoca una situació així)

L’endemà els diaris digitals se’n feien ressò en espais destacats perquè els lectors es poguessin recrear un i un altre cop d’aquesta caiguda accidental, fins i tot amb to burleta de la situació, preguntant si havia estat penal?

El que jo em pregunto, és si això és notícia? Ens enriem d’una caiguda accidental d’una persona pública, en fem una notícia, però per altra banda la societat reclama respecte en l’esport i joc net i tot un conjunt d’idees de bondat que si més no, muden molt. Però treure les imatges d’aquesta caiguda no és joc net; no és respecte; fins i to podem dir que és una gran falta de respecte per la imatge d’una persona que no es pot defensar d’una situació que és totalment innoticiable.
Imaginem un institut de secundària, ple d’adolescents i en un moment de màxima afluència d’aquests, coincidint amb l’entrada o la sortida a les aules, un nano ensopega davant de tothom i justament és enregistrat amb un mòbil i aquestes imatges comencen a córrer i al nano en qüestió es converteix en un cos extraviat del conjunt, al qual se li poden començar a practicar vexacions verbals, burles i derivar amb un episodi de bulling, amb tot el que comporta. Aquest nano ja no es pot, ni podrà defensar de cap atac durant molt de temps. Després, si aquest episodi deriva en un fet traumàtic “la societat” es preguntarà què hem fet malament? Que si sistema educatiu…, que si valors…, que si bla bla bla… I la premsa posarà el crit al cel, i buscaran especialistes i reportatges i històries d’altres casos…

Però amb en Mourinho la notícia ven molt més que el joc net i el respecte.
Com acostuma a passar: “la doble moral”.

Quant a Josep Roig

Em dic Josep Roig i Bonet, sóc de Valls. La meva formació acadèmica com a docent és la suma del conjunt dels meus estudis i de les meves experiències laborals:- Llicenciatura en Història UdL - Llicenciatura en Antropologia UB - Actualment 3r Grau de psicologia UOC-- Penso que som uns privilegiats, vivim en una societat pròspera però que ara està passant uns temps complicats i en que tenim un sistema educatiu universal, públic i gratuït. Amb un nivell acceptable de recursos i amb un professorat ben preparat, això no ho poden dir gaires països al món. Els nens, nenes i adolescents tenen l'obligació d'estudiar fins als 16 anys i nosaltres (família i educadors) com a persones adultes tenim el DEURE d'ajudar-los a formar-se intel·lectualment, socialment i culturalment. Entre tots, hem de posar tots els nostres esforços per convertir el que a vegades és un senderó pedregós en un camí planer
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *