No tinc por! o No tinc por a la por!
Però realment no tenim por? Doncs jo crec que sí que tenim por, tenim por a convertir-nos en dolents.
Por a la mateixa angoixa a que allò que fem i que allò que hem fet fins ara, no sigui el correcte. Tenim por a que el nostre model integrador i voluntariós s’esquinci i personalment o grupalment acabem satisfent els nostres impulsos d’ira, ràbia o decepció, acceptant o entenent discursos d’odi com a no tan radicals.
Tenim por a la nostra pròpia existència, a reconèixer que a la vida passen coses bones i que també de dolentes i que tot i que intentem tenir-ho tot controlat gràcies als mitjans que disposem i a la tecnologia, vivim a la deriva a expenses de la casualitat de la finíssima línia que separa la vida de la mort. Aquesta por ens obliga a haver-nos de reinventar constantment en allò que fem, en les nostres famílies, en les nostres feines, a buscar reptes i esperances per crear noves formes d’existència que mitiguin aquesta “angustia”. Però a més a més ens autodilapidem amb el debat moral entre el principi innat de la venjança, que hem de controlar i apaivagar amb la bondat, i certament crec que sí tenim por a no poder-nos controlar o a tindre instants de flaquesa.
Tenim por a allò que és desconegut, a allò que hem de desxifrar sense tenir-ne el codi. Perquè podem desxifrar tot allò que ens ha passat aquests darrers dies? Tenim alguna clau semàntica que verdaderament ens permeti afirmar que no tenim por! O simplement amb aquests tres simples monosíl·labs n’hi ha prou? Personalment, crec que s’haurien de complementar amb un quart dient: No tenim por a la por!
Perquè sí: “estem angoixats perquè estem vius, perquè tenim un cos al que li afecten les paraules i els fets, i sobre el qual no en tenim domini” *
*Miedo al miedo. Antoni Vicens (Barcelona)
http://blog.elp.org.es/all/cat15/miedo-al-miedo-antoni-vicens/