La seva mare té càries i la seva àvia tenia els peus plans


Avui, tot esmorzant he quedat impressionat quin pot ser el nivell de certs periodistes i de retruc, la societat en general (perquè sinó es cregués rellevant, no s’escriuria) a l’hora d’estigmatitzar a les persones per la seva condició de patir trastorns mentals. Exactament estic parlant del diari La Vanguardia d’avui dissabte 2 de juliol. En un reportatge sobre aquest polític anglès, partidari d’una tendència política, i que per definir-lo han explicat la feina dels seus pares però en el cas de la mare. Ep! Té depressions…

En quin dret està aquest periodista, no en el fet només de dir que la mare del personatge en qüestió té depressions, sinó en el fet d’utilitzar aquest fet com una categoria explicativa i definitòria de la mare i de rebot el fill. Què vol dir amb aquesta afirmació? Quina és la intenció? Perquè alguna intenció deu tindre no el periodista? Perquè si utilitzem els trastorns mentals dels progenitors per definir els fills, estem insinuant que en aquest cas, la depressió de la mare ha afectat conductualment al fill? O genèticament, aquest està condemnat a patir-ne també? Estarà infectat?

A més utilitza el terme depressions, en plural, com si aquest trastorn fos quantificable, i a més utilitzant el verb tenir. Perquè la depressió no es té, sinó com a molt es pateix de forma més o menys transitòria i en alguns casos crònica. Perquè en el cas que la mare tingui alguna altra malaltia que no sigui un trastorn mental, seria rellevant explicar-ho. No sé…, si té fongs als peus, càries o li fa pudor l’alè o l’àvia tenia els peus plans…

Però crec que la cosa no va per aquí, sinó que ens trobem en un  cas més d’estigma per trastorn mental. Siguem clars, aquest senyor no cau bé, el seu pensament polític de sortir de la Unió Europea l’ha convertit en un senyor que s’ha de demonitzar i apartar. Què farem? El posem bevent una cervesa amb cara que se n’hagi begut mitja dotzena…, té uns trets físics similars al Donald Trump i això ja fa per si sol, i informarem directament de la fragilitat emocional de la mare, fet que sutilment ja ens pot donar a entendre, que aquest senyor, no està del tot “bé”, fa pudoreta, no convé, bruteja… Pobra la seva mare… té depressions, i si les té per culpa del fill..?

Quant a Josep Roig

Em dic Josep Roig i Bonet, sóc de Valls. La meva formació acadèmica com a docent és la suma del conjunt dels meus estudis i de les meves experiències laborals:- Llicenciatura en Història UdL - Llicenciatura en Antropologia UB - Actualment 3r Grau de psicologia UOC-- Penso que som uns privilegiats, vivim en una societat pròspera però que ara està passant uns temps complicats i en que tenim un sistema educatiu universal, públic i gratuït. Amb un nivell acceptable de recursos i amb un professorat ben preparat, això no ho poden dir gaires països al món. Els nens, nenes i adolescents tenen l'obligació d'estudiar fins als 16 anys i nosaltres (família i educadors) com a persones adultes tenim el DEURE d'ajudar-los a formar-se intel·lectualment, socialment i culturalment. Entre tots, hem de posar tots els nostres esforços per convertir el que a vegades és un senderó pedregós en un camí planer
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *