Com a vallenc que parcialment viu fora de Valls, enguany m’he interessat per veure què arribava en forma de notícies de premsa sobre la Festa de la Calçotada de Valls, perquè ja fa dies que tinc una mica la mosca darrera l’orella sobre el tema del concurs de menjar calçots. Sobre la calçotada no crec que la premsa em descobreixi res de nou, però mai se sap i sobre el concurs de menjar calçots… la mosca que tenia darrera l’orella ara ja la tinc al nas (i vaig dutxat i ensabonat dos cops i els racons nets)
No he estat mai amant dels concursos, no m’agraden, ni els de la ràdio, ni els de la tele, ni el de castells especialment. Crec més en la cooperació que en la competició i personalment estic esperançat en nous punts de vista que va adoptant la societat actual amb les formes de vida que potser ens havien inculcat contràriament en els anys vuitanta o noranta amb el consumisme, els aliments processats o la vulgarització de “lo natural”. M’explico, el conegut sloow food, la cuina i el producte de proximitat, l’eliminació dels processats de les nostres dietes, el fet de menjar com un fet social i festiu i que incorpora uns components de cultura i de transmissió de gustos i de maneres de fer i que la calçotada n’és un exponent claríssim: Una masia al camp, roba còmoda, amics o familiars, celebració, fora normes ni rellotges (quants cops hem començat a menjar calçots a les 4 de la tard a i tan feliços?) Aquests components queden totalment aniquilats pel Concurs de Menjar Calçots i com aquest s’ha convertit amb la marca i senya de la Festa de la Calçotada de Valls.
Quantitat versus qualitat, temps limitat, competició versus cooperació. I el que m’entristeix més com a vallenc i amant de la festa que és una calçotada, és que la feina que fa molta gent (productors, cuiners, restaurants i entitats per representar i millorar les arrels d’aquesta festa) quedi literalment silenciada pels mitjans amb notícies d’avui com la de La Vanguardia, i aquí no em val que és culpa del missatger, la premsa escriu el que creu més rellevant, i avui torna a ser el maleït concurs. Un concurs anacrònic, que potser en els inicis de la festa va servir per dinamitzar i obrir una festa molt endogàmica al país i al món, però avui en dia aquest concurs ens fa molt més mal del què pensem. Veure un humorista japonès vomitat sota la taula (com he vist en un diari digital) és d’una burla i d’una falta de respecte de la nostra ciutat cap al món que a mi m’entristeix. I que la síntesi de la Gran Festa de la Calçotada sigui que “el devorador de calçots” ha guanyat de nou, doncs em fa pena i llàstima. Però si és aquesta la festa que volem…?
Crec que amb la feina i molt bona feina feta per tothom aquestes dues últimes dècades, hauríem de ser prou madurs per eliminar aquest concurs indigne i a més explicar al país i al món perquè s’elimina. Us asseguro que les notícies dels diaris s’acostarien molt més a la realitat de la Calçotada.
Poso la ràdio, comença La Competència a RAC1, primera notícia? Concurs de mejar calçots.