A Vilaplana, al seu poble, moria el dimarts passat Mn. Eugeni Ferré i l’endemà, dimecres, l’enterràvem en el context d’un cerimonial ple de música gregoriana i d’acord amb els usos d’altres èpoques.
Vaig conèixer Mn. Eugeni al Seminari, quan jo era un “gramàtic” i ell era dels grans; els deu anys, més o menys, que ens separaven no van ser obstacle que seguís de prop la seva trajectòria, especialment a les parròquies de Rocallaura i de Cervià. Ell i jo forem escollits per a representar el nostre clergat a Madrid, a l’Asamblea Conjunta.
Mn. Eugnei fou un valor malaguanyat. Un valor indiscutible, que es traduïa en la manera com entenia l’Església i el Món i en la manera com desenvolupava la seva acció pastoral i en la manera com va viure la seva profunda pietat eucarística, bíblica i mariana. Llàstima que aquests valors, fruit d’una intensíssima fidelitat als seus principis, no fossin sumats als altres valors que emergien al seu entorn en el presbiteri diocessà i en la resta de presbiteris de Catalunya.
Que reposi en pau!