Nascut de mare verge?

Així ho afirmem, els cristians, des de sempre. Els testimonis, vull dir, els homes i dones que des del comemçament han afirmat la virginitat de Maria a l’hora de concebre en el seu si aquell qui és la Paraula, són innombrables, i l’afirmació ha quedat fixada en el credo cristià, especialment des de Nicea.

Que diem, què volem dir els cristians quan afirmem “aquesta” virginitat de Maria? L’evangfeli de Lluc parla, en l’escena de l’Anunciació (Lc 1,26-38), parla d’una noia, promesa amb Josep, que encara era verge; en canvi l’evangeli de Mateu (Mt 1,18-25) presenta la concepció de Jesús sense que hi hagi intervingut Josep, i per això li costa, a Josep, de “casar-se” amb Maria. La “virginitat”, doncs, de Maria  – sense intervenció masculina, “per obra de l’Esperit Sant” diu l’àngel a Josep -  és afirmada clarament en el Nou Testament. Què és, però, allò que revela l’àngel a Josep? Li revela, en somnis, que Maria ha esdevingut una mena de “persona sagrada”  – per l’actuació de l’Esperit Sant -, per la qual cosa Josep considera que ha deixat de tenir dret sobre la persona de Maria, la seva promesa, i prefereix abandonar-la (encara que aquest abandonament pugués ser interpretat per la gent com una malifeta: abandonar la pròpia óna que està en cinta! I l’àngel, el que vol aconseguir és que Josep recapaciti i es desdigui de la seva decisió, i que “prengui Maria a casa seva”, és a dir, que accepti de ”conviure amb el Misteri”, i és el que fa. Què farà després, és a dir, quan tingui Maria a casa i quan, vulgui acomplir el que aquest fet comporta? L’evangeli no es diu res, peró jo m’imagino que aquella primera abraçada íntima havia de ser immensa i única en la història.

És cert que si Maria va concebre “biològicament” sense inervenció masculina  – i, per tant, que l’óvul femení quedés fecundat sense la presència i l’actuació d’un espermatozoide -, hem de parlar de quelcom que depassa les possibilitats de la naturalesa i, per tant, que es tracta d’un “miracle”, i negar la possibilitat d’un miracle en sentit estricte, és posar-se per damunt de l’omnipotència divina…

Però, si es tracta que Maria hagués concebut “teològicament” d’aquesta manera, vol dir que la realitat humana d’aquell que ha estat concebuda per ella és una realitat “plenificada” i “duta a la plenitud” per Déu mateix, d’una manera directa, un Déu és es fa home: vull dir, que el mateix Fill de Déu, que és “igual” al Pare, “s’encarna” en aquest fetus que hi ha en el si de Maria des del mateix moment que ha començat a existir. I tot plegat, no deixa de ser, diguem-ho així, un altre “miracle”…

Jo, com creient en nostre Senyor Jesucrist, crec que Jesús és el Fill veritable i “natural”  – per tant, “no adoptat” -  de Déu, resplendor de la seva glòria i Verb o Paraula eterna del Pare en la qual “es diu” plenament en la seva divinitat. I tot això ho sé, perquè Déu ha ressucitat Jesús d’entre els morts. I torno a moure’m a nivell de “miracles”…

Aquesta és la meva fe. No en vull presumir, i comprenc que molts dels meus amics no estiguin disposats a acceptar-la. La fe que posseeixo, la posseeixo no com una “evìdència”, sinó com un assentiment interior, amb la intel·ligència i la voluntat, a una data, que humanament no puc comprendre, però que em sembla totalment plausible. En qualsevol cas, prego i demano a Déu que m’ajudi a creure…

Aquesta entrada ha esta publicada en Religió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Nascut de mare verge?

  1. Montserrat Coll Calaf diu:

    D’acord, un miracle. Però ja és prou miracle el “teològic”. La concepció virginal deu ser una manera de parlar de l’època per dir que Jesús és una persona extraordinària, el Fill de Déu, perquè “transparenta” Déu com ningú.

  2. Pep Targa diu:

    El curs 67/68 vaig estudiar Cristologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca amb el professor Olegario Gonzàlez de Cardedal.
    Explicaré el meu record del breu temps que va dedicar a parlar de la concepció virginal de Jesús en el sí de Maria.
    Hauria pogut començar amb el “potuit, decuit ergo fecit” de Duns Escoto quan planteja la immaculada concepció, passar per “l’abans, en i després del part” tradicionals i acabar amb “talment com un raig de sol travessa un vidre sense trencar-lo” del Catecisme de St. Pius X ( la veritat, jo prefereixo un Infant Jesús amb llombrigo).
    Doncs no!
    Ens va dir, ens uns vint minuts aproximadament, que calia veure-ho en el context bíblic de les concepcions de dones estèrils o grans com la vella Sara, Anna la mare de Samuel o l’Elisabet mare de Joan Baptista que infanten quan humanament ja no hi ha cap esperança ni possibilitat. És una vegada més, la manifestació de l’Acció Lliure de Déu que salva la humanitat perquè vol.
    Repeteixo que és el meu record. Déu em guardi de dir que és una cita literal de les seves paraules.
    Fa poc, després d’una conferència que ha fet recentment a Girona (vam aprofitar per recordar vells temps a Salamanca), que intento digerir els seus dos grossos volums de Cristologia publicats per la BAC . El que trobat fins ara (si trobo referències més endavant ja les hi afegiré) i que cito literalment és el següent:
    No hay Cristo sin Padre y, porqué no es real sin él, no es inteligible sin él.. A su vez, en toda su trayectoria, desde los orígenes hasta la consumación en la cruz, el Espíritu aparece como el que gesta su humana realidad en las entrañas de María, le identifica en en bautismo, le prepara en el desierto … le posibilita entregarse al Padre en la cruz como ofrenda intercesora por todos”. I citant a Balthasar afegeix: “El hombre Jesús es constituido en su origen terreno, conformado en el trayecto y consumado en su final por la acción del Santo Espíritu” (1).
    Personalment m’ha agradat més imaginar-me la maternitat de Maria a través d’aquelles imatges de pit generós alletant l’Infant Jesús com la Marededéu del Claustre i tantes altres advocacions marianes a Catalunya.
    Devot com sóc de la Marededéu del Tallat deixeu que acabi amb la pregària que Mossèn Eugeni ens va ensenyar: “Jesús meu i Mare meva del Tallat, jo em consagro definitivament i per sempre als vostres Cors. Us entrego tot el meu. Cuideu-vos, si us plau de les meves coses, que jo em cuidaré de Vosaltres i de les Vostres. Amén”

    Pep Targa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>