ahir, diumenge 4 de maig varem compartir aire sol i vida, amiga meva.
avui al matí, però, el teu àgil i sagrat cos
romania immòbil,
m’he acotxat, t’he acariciat
pensant que m’esperaves
per donar-me el bon dia,
trista-ment m’he adonat que potser
el que venies era a acomiadar-te,
he agafat el fràgil i GRACIÓS COS
he SENTIT dins meu dolor i decepció
DOLOR per no veure’t volar
DECEPCIÓ per creure il·lusa-ment en el PODER de les ales.
….hem anat les DUES a trobar el recer de l’ARBRE
allí hem parlat, ens hem retrobat en esperit
t’he donat les GRACIES per la teva VÀLUA i companyia.
ha estat un matí REIAL-MENT especial
sota l’arbre tu i jo sabent que darrera la des-IL·LUSIÓ
hi rau sempre la IMORTALITAT,
amiga meva!!
ens hem ESTIMAT ara i aquí, en el COS
i eterna-ment en l’ÀNIMA