CAPERUCITA y el LOBO……….

Sabemos de personalidad de Caperucita!!! Sabia muy bien lo que queria, no entendia de miedos y seguia su intuición, sabia de la sincronicidad con el Universo!!!!

Esto gustó al lobo, aunque le costó de reconocer,  tener que disfrazarse de abuelita,  hablar dulcemente…….seguir el “jueguecito” de Caperucita y sus incordias preguntas, al principio le enfado bastante!!!!

Pero despues reconocio “esa maña” y encanto natural de la niña.

Asi que una vez arreglado todo el desproposito con su abuelita, quedaron de verse una vez al mes, charlaban, Capertucita preguntaba y preguntaba,  el lobo explicaba sus batallitas!!

He recogido algunas de esas interesantes conversaciones (cronologicamente):

1.- TARDE DEL 21 de septiembre 1711:

C.-Porque algunas personas dicen que la vida les ha tratado mal? Porque hace esto la Vida?

L.- Es un error de sintaxis, la VIDA es la sintesis de CUATRO facultades: Voluntad de In’spiración, de Dar y de Amor.

C.-Entonces , la VIDA no es nadie, somos nosotros mismos, con esos CUATRO “PODERES CREATIVOS”?

L.-Pues sí!! lo que pasa es que cuando perdemos , entregamos esos poderes el instinto del hombre perdido, es dar la culpa a otros, buscar la solución fuera de si.

C.-Podriamos decir pues que la VIDA es un sentimiento, en vez de pensar que es un camino? porque mi madre se cree que es un camino……de lagrimas.

L.-Sí Caperucita, eso es, pero desde el punto de vista de los “mayores” el trabajo creativo de VIDA les ha sido tan trabajoso y duro que se quedaron en el “error de sintaxis”.

C.-GRACIAS LOBO, te quiero.

L.- ….y YO a TI.

Els autors, en pAU i Cesca.

2.- TARDE DEL 1 de octubre 1711:

C.- Escolta Lobo, Els nens són inconscients?

L.-Els nens poden ser envaïts per la il·lusió i que els desbordi la imaginació.

La inconsciència en canvi, pot fer que t’envaeixi l’EGO i s’instal·li definitivament.

C.-Per què la gent gran ens diu que actuem inconscientment?

L.- Perquè no entenent, o millor dit,  ja no recorden com és actuar, participar del MOMENT PRESENT.

A certa edat ja estant càrregats de tantes PORS i creences que nomes una forta cuirassa els protegeix, tot hi que, no saben ben bé de quí.

C.-Això es el que li va passar a El Quijote?, va arma-se per a lluitar contra les pors?

L.– Sí! més o menys, el que passa que el Quijote sabia contra QUÍ i per a QUÍ, lluitava.

C.- Actuava inconscientment, doncs ? No era nen i feia coses que els grans no entenien.

L.- Sí, era un home gran que es va fer tan conscient, que  va decidir actuar com un nen.

C.-m’agrada el Quijote!!

L.- i a mi!!!

Els autors, en pAU i Cesca.

3.-TARDA DEL 11 d’0ctubre de 1711.

C.- Saps del que m’he adonat? Què AQUÍ el què dona sempre es el mateix!!

L.- Ah, sí? i com ha estat això? Quí ha estat el “confident” ?

C.- Veuràs,  estava jo, inspirant i respirant CONSCIENTMENT i de sobte veig “el procès”, INSPIRO aire sa i expiro aire de rebuig.

Penso, ostres!! Quin intercanvi és aquest, així no es manté l’equilibri!!

Es com quan vaig amb la mare, ella em dona un mocador net i jo li torno brut, em dona un caramel i li torno el paper enganxifòs…..o millor dit ELLA me’l agafa…

Aquesta relació tan lògica i normal….no és equitativa, no afavoreix l’equilibri, no?

L.- no! si no fos, que les MARES estiguin dotades d’una energia infinita.

C.- I jo?  que puc li donar, doncs……

…. que a ELLA li faci falta.

L.- LLUM, li pots donar LLUM!!

Abans m’has dit que t’havies adona’t que ets un receptacle, un cos que rep contínuament aire sa, per així poder funcionar, no?

Aquest receptacle a més de l’aire rep ENERGIA SUPREMA contínuament?

C.-….com l’oli que la mare posa a la llàntia?

L.- Sí, aquesta ENERGIA es l’oli que es processarà/cremarà dins al teu COS/RECEPTACLE i és fa la LLUM.

C.-Lobo, això m’agrada!!!

Ara ho entenc, la LLUM que podem “donar” es aquest “oli” que ens “posen” i que nosaltres farem cremar, transformar en LLUM!!

L.- Exacte, entra OLI i surt LLUM.

C.- Això li agradarà a la mare, vaig a dir-li que necessito OLI!!!

T’estimo , Lobo.

L.- Jo, també.

4.- TARDA DEL 17 d’0ctubre de 1711.

C.-Hola Lobo!!! saps que l’altra dia parlàvem de fer llum, i que demanaria “oli” a la mare?

L.- Sí! i ho has fet?

C.- Sí,  nomes arribar a casa li vaig explicar tot el que em vas dir…..lo de donar llum i tot lo altre.

Saps que em va dir? ” Que sap un llop de donar llum?.  si de cas les llobes!!

jo li dic: ah! només pot donar llum alguns? els que tenen l’oli?

Que m’estas dient de l’oli, Caputxeta?

C.-Sí mare, em va dir el  llop que donar llum es com quan tu poses oli a la llàntia!!!

Mare.- Quina manera mes rara d’explicar com es pareixen criatures.

C.- Parir criatures? donar a llum es parir criatures?

Mare.- Es clar!! que et pensaves, doncs?

C.-Llop, perque em vas enredar l’altra dia?

L.- no!, no et vaig enredar, el que passa és que quan ve una criatura al món, es diu que la MARE dona a LLUM.

C.- I com ho faig jo per donar-li llum a la mare-terra ?

L.- Sentint AMOR dins teu.

C.- Es així com ho fan les mares?

L.- Bé, en aquest cas, per donar a llum una criatura, ha de sentir AMOR la mare i el pare…..alhora?!?!.

C.-Ostres Lobo que ve t’ha quedat!!

Els autors, en pAU i Cesca.

5.-TARDA DEL 21 d’0ctubre de 1711.

C.-Lobo, Això de què la FE mou muntanyes, tu ho has vist? ha passat de debó?

L.- Jo crec que sí, que fa molt anys devia haver passat, perquè sinó no es diria, encara que jo no ho he vist.

C.- Així que tenir FE és com tenir molta força? bé! una força invisible, no?

L.- Ara que dius això, saps que el símbol de l’element FERRO és “FE”? segurament no es casualitat.

La nostra sang conté ferro, el nucli de la terra conté ferro i saps que comporta això?

C.- Ostres!!! d’aquí el nostre pes?

L.- No, d’aquí el nostre magnetisme, es el FE que el genera.

Tornant al que hem deies de què, la FE mou muntanyes, doncs ja veus que es factible, la força la tenim, es precisament aquesta atracció magnètica.

Llavors si t’enfoques bé, vull dir bé per la “gesta”,  alineat amb el nucli de la terra, el cor amb un alt ritme musical i la potencia de la teva mirada, jo crec que era així com ho varen fer en l’antiguitat.

C.-Sí!, sí! segurament que va per aquí la cosa, gracies Lobo, avui mateix ho probaré.

L.- ja!ja!ja!ja! compte quina muntanya desplacis i on!!!!l

C.- Ah!!!! Així que quan la mare diu a l’avi, que té fe en el xarop de la tos, él que esta fent l’avi és, alineant-se ?

Es la seva força magnètica cap al xarop,  que li cura la tos, oi?

L.- Exacte, sinó hi ha FE/ferro no hi ha ATRACCIÓ!!!!

6.- TARDE DEL 6 de novembre 1711:

C.-Hola Lobo!! Has vist l’ultim video de la Cesca?

L.- El del CICLE VITAL?, Sí!!!

C.-t’has adonat que si als homes al descobrir la roda haguéssim vist una mica mes enllà, haguessin vist el cicle vital?, el què realment significa VIURE, CREIXA i EVOLUCIONAR….o sigui ascendir, transmutar, ??

L.-Sí!! haguès estat fantàstic, però es varen quedar tan al·lucionats, que ens entretinguérem en jugar, inventar, experimentar!!!!

C.- Estar clar, doncs, que arribarem a la  5ª dimensió sobre rodes, ja!ja!ja!

L.- Sí!, hem fet una gran volta per arribar a entendre que el camí era el cercle..,

continent de l’esperit, continent de la saviesa, continent de la llavor divina que creix de manera cíclica, o sigui mes cercle.

C.-Mirant el Cel també veiem el cercle contínuament, però estàvem afeccionats mirant a terra !!!

Ara pero no tenim excusa, rodes i  tecnoligia, ja!ja!ja!ja!

Adeu Lobo, t’estimo!!

L.- i jo a tu!!

7.- TARDE DEL 15 de novembre 1711:

C.-Hola Lobo!! has sentit a parlar mai de l’amor incondicional?

L.- per què m’ho preguntes? a tu qui t’ha dit això de l’amor incondicional?

C.- no! ningú en particular, ho estaven comentant unes dones a casa la mare.

L.- Ah! si! i que en deien?

C.- no ho he entès gaire bé, es refererient a les decepcions, als disgustos, bé! aquelles coses que que diluent les iaies!!

Tu que en penses? com que ets de la seva època (riu, de la cara que fa el Lobo)

L.- Jo no soc un iaio, soc un llop i no se si podré fer-me entendre, com que tu ets un marrec (riu, de la cara de la caputxeta)

Tu el que no entens, es que té a veure els disgustos amb l’amor incondicional?

C.- Sí, exacte, perque penso que amor incondicional és quan s’estima tot, tot i tot!!!! oi?

L.- Jo crec que parlaven de la maduració de l’AMOR.

C.- Com la fruita d’un arbre?

L.- Sí! ho estas agafant!

Quan vares néixer vas sentir l’amor de la mare, la família, els amics, les veïnes…. de més gran, l’amor del marit, dels fills, bé!, tots aquests amors nascuts de les relacions.

Però un dia, quan s’ha fet la calma, la maduresa de l’esperit, s’obren les glàndules energètiques i el cor funciona totalment autònom.

C.- Es fa l’amo del teu cos?

L.- Sí, i….estima tot i res, sense condició i cada vegada més armoniòs, es converteix en el director de l’orquestra.

C.- Que bonic Lobo!! i això quan passa?

L.- Despres d’una vida plena, conscient, havent superat molts parany del camí.

Ei! no et posis trista, perquè tots tenim el director preparat per agafar la batuta.

quan menys t’ho esperis, el “sentiràs”.

C.- Perquè les iaies, parlaven d’amor i dels disgustos, doncs?

L.- Perquè estaven aferrades encara als amors condicionals, familia, pares, fills…..

C.- Gracies Lobo, ara ja sé el que no he de fer i que l’AMOR ha de CREIXA amb nosaltres!!

8.- TARDE del 17-12-1711:

C.- Hola Lobo!

L.- Te veo un poco airada!

C.- Quizás un poco, pero quien realmente esta airada, enfadada, indignada…..es mi madre.

L.- …y eso!, te has portado mal o qué?

C.- no, yo no me he portado mal, los que se portan mal son los políticos.

L.- Ah! es eso! ha caído en la trampa de los falsos oradores?

C.- que significa orador?

L.- una persona que habla bien, en la cultura griega se consideraba un arte.

C.- Un arte hablar? pero no se trata de decir lo que piensas y ya está?

hablar es para eso, no? para comunicarse unos con otros.

cuando se convierte en arte es una interpretacion como el que hace teatro, pues?

L.- Los griegos, las antiguas civilizaciones, sabían del poder de la  palabra, la química de los pensamientos y de como la luz del corazón emite musica, sonidos, poesía, palabras!!!

C.- guau!!! eso si es noticia!

quien hace esto ahora?

L.- algunos!!

Muchos, peró, dan este poder a otros, los medios de comunicación , las televisiones, las radios, ellos hacen esto y nosotros nos limitamos a recibir, acumular todo tipo de “vibración”, sin discernir si conviene o no!

C.- En la televisión este arte de orador no lo he visto! lo que veo es un continuo hablar, emitir imágenes, mensajes, es una agobio para la cabeza, mi madre me dice que te la llena de porquería y anula el intelecto.

L.- Puede que tenga razón.

pero tanto la televisión, como los demagogos, falsos oradores, políticos, salvadores….NECESITAN PÚBLICO !!

C.- Pues lo tenemos fácil esta en nuestra mano que paren de calentarnos la cabeza!!

L.- Sí esta en nuestras manos, todo el poder siempre ha estado en ellas, lo que pasa que lo entregamos porque nos dejamos convencer, porque algo buscamos o porque no creemos en ÉL.

Lo mismo pasa con los médicos, los farmacéuticos, curas y otros poderes fácticos que si NO TUVIERAN PÚBLICO,desaparecerían.

C.- Desaparecerían las enfermedades, las penas, los problemas….

Cada uno se preocuparia de su función y dejaria de creerse en “obligación” de hablar, curar, vender, intoxicar, someter, esclavizar, mandar……a su projimo.

L.- exacto Caperucita, es así, desde los tiempos, unos levantan la voz y otros se someten, unos son unos pocos y los otros somos muchos.

C.- Pero Lobo si esto es así, cojamos nuestro poder y hagamos cada uno lo que quiera hacer!!!

L.- Claro , pero esto implica responsabilidad 100%, creer en ti y dejar de escuchar murmullos, adulaciones, promesas y otras art-i-mañas a las que nos prestamos.

C.- Entiendo Lobo, no será fácil pues!!

pero….. es posible, que es lo mas guai!!!

voy a contarle a mi madre como dejar de enfadarse !!!

L.- ja!ja!ja!ja!, te deseo suerte!!

9.- TARDA del 25-2-1712:

C.- Hola Lobo!

L.- Com va tot, Caputxeta? feia dies que no et veia. que tenies feina?

C.- Bé! es que ara a l’hivern es fa fosc de seguida i he d’estar a casa d’hora.

L.- però avui es dissabte i no cal patir per matinar l’endemà, que has fet aquest matí?

C.- Al matí bé, m’ho he passat molt bé, he anat a comprar amb la mare i unes amigues….però a la tarda estava sola amb el pare i la veritat, amb ell m’avorreixo molt.

L.- com es això?

C.- No ho sé, sembla que no li agradi jugar amb els nens, a més diu que sempre estic preguntant…..

L.- ja!ja!ja!ja!ja! Saps que passa Caputxeta? no són les preguntes dels nens que incomoden, són la manca de respostes.

C.- Bé! si no la sap, que em digui que no la sap i no em faci calla…..perquè llavors em fa sentir malament, jo no li pregunto per fer-lo enfadar, però ell s’enfada!

L..- Quan tu preguntes Caputxeta, fas que ell deixi d’anar amb el pilot automàtic i hagi de funcionar manualment.

C.- Com vols dir? que de vegades es un robot?

L.- ja!ja!ja!ja!ja!……sí, de vegades, masses vegades els adults connecten el 5 sentits i deixen que els impulsos externs facin la feina, i clar les preguntes obliguen a la desconnexió massiva per util·litzar “el raonament” i tota la maquinaria que això suposa.

C.- Guau!!! quanta complicació, per això s’enfada tan!

Pero Lobo…..jo estic raonant tot el dia i em trobo bé!!! millor dit quan m’he de conectar a lo que em manen els grans, a l’escola…..llavors si que em sento angoixada!!

L.- Fixa’t, imagina que cada any que passa t’anessin posant una capa més, com les cebes, saps??

Quan en tens poques es fàcil relacionar-te amb l’entorn, sents, veus, escoltes……però quan portes moltes i moltes capes, es com si et tornessis sord, cec, insensible……

C.- Això es el que els passa als adults? això em passarà a mi també?

L.- Si! això els passa als adults que es deixen atrapar en el món dels sentits, estant en mans de l’entorn, en aquest món no hi ha preguntes, tot són respostes, suggeriments, manipulacions, hipnotitzacions….

C.- I no se’n donen compte?

L.- No. perquè tenen els sentits il·lusoriament satisfets, i la consciencia per desenvolupar,,,,que seria, millor dit que serà, la que els treurà d’aquest estat.

C.- Així, que faig amb els adults?

L.- ja!ja!ja!ja!ja! massa feina per una nena!

C.- Puc fer com de pepito grillo de pinotxo…

L.- Bona idea Caputxeta, pero saps que passa, que la ceba esta gran, i atapeïda i segons com es talla, fa plorar……lo seu, seria anar treient capa a capa, pero ho ha de fer cadascú, per aixtò ens varen donar el lliure albir.

Tú, fes-ho bé, no deixis que et conectin, ni que et manipulin, ves vigilant els teus sentits i sobretot mantén aquest “raonament”, aquesta inquietud per saber on estas i com relacionar-t’hi.

Formar part d’aquest planeta, poder desenvolupar tot el poder interior, ser una estrella més ha de ser la teva il·lusió, la teva fita.

C.- Guau!! quantes coses boniques m’has dit Lobo, veus d’això voldria parlar amb el meu pare.

L.- Si ell veu que tu vas brillant, al final serà ell, el què et faci preguntes.

C.- ja!ja!ja!ja! gracies Lobo, t’estimo.

L.- I jo a tú.

10.- TARDA del 29-2-1712:

C.- hola Lobo, com estàs?

L.- Jo, bé i tu?

C.- Una mica capficada, doncs no entenc això de la ETERNITAT!

L.- que ho he donat a l’escola? o es què t’ha vingut el dubte a tu sola?

C.- No, bé! , Si!…… ha estat a l’escola, explicaven coses i ha aparegut la paraula aquesta i no m’ha donat temps a preguntar….he pensat, quan arribis a casa, li preguntes a la mare.

L .- i la mare que t’ha dit?

C.- m’ha dit que sap el que vol dir, però que no ho sap explicar.

L.- bé! té raó, tots podem imaginar que significa, pero donar una definició concreta no es fàcil.

C.- Jo entenc que es algo……com per sempre, no? em costa pero d’maginar, tu com ho entens, o millor dit com ho explicaries?

L.- Crec que una manera fàcil i real es veure l’eternitat com una succesió continua de petit cicles….

C.- Com un munt de bombolles i que omplen tot l’espai?

L.- ja!ja!ja!ja!, mes o menys, pero la eternitat de cadascú primer que res, es que un cicle dona pas a l’altra,  sucessivament i no s’acaba mai, com fa l’univers sencer, omplint-se tot de bombolles, com bé has dit.

C.- ah! com el dibuix que va fer la Cesca a l’entrada: PERSPECTIVA ……ON ENS VEIEM “TOTS”!!!! ( dins i fora, dalt i baix) ?

L.- Sí, això mateix, allí es veu com cadascú fem aquest camí cap a l’eternitat, i si ho vols veure amb video mira’t l’entrada : CICLE VITAL

C.- Que bé! mira per on a més de entendre-ho, tinc dibuixos i videos, demà els ho diré als de la classe. gracies Lobo.

L.- De res, ja ho saps, ensenya-li a la mare, també ho agrairà.

11.- TARDA del 25-3-1712:

C.-Hola amic meu!!

L.- Hola guapa, com anat la setmana, a l’escola tot bé ?

C.- precisament a l’escola, és on, no va bé!!

aquesta setmana hem estudiat “cultures antigues”…..

L.- I….? deus haver “descobert” moltes coses?

C.- Sí! he descobert que “quasi ho teníem” i ho varem esborrar tot altre cop.

L.- Guau!! d’això t’has adonat?

C.- Sí! m’he adonat com la POR de l’home ignorant aniquila la SAVIESA dels homes i dones que tenen el COR obert i la MIRADA en les ESTRELLES.

L.- Doncs si que t’ha tocat profund el missatge!!! realment es així Caputxeta. Ha estat així al llarg dels temps.

C.- Però, això no es avançar, és parar i retrocedir!!

L.- Sí, saps per què? perquè el COS és UN i tots hem d’arribar, quí surt del COS, per bé o per mal…..pagarà unes conseqüències.

C.- És per això que varem cremar en Galileu? per dir que la terra no era plana…

Varen matar a Ghandi, per dir que la força de la VIDA està en l’AMOR?

Per això es varen exterminar civilitzacions per viure en “consonància” amb les lleis naturals?

L.- Sí! tots varen sofrir el preu de sortir-se del “sistema”.

C.- Sistema? que és el SISTEMA?

L.- La paraula SISTEMA deriva del grec i significa:”unió i organització de coses”.

En aquest cas , de persones!!

C.- persones que s’uneixen i organitzen per “matar” els que surten del sistema?

L.- la particularitat, Caputxeta, és que aquestes “persones” som tots.

Tots fem el sistema, tots el desfem.

C.- però aquest sistema no és bó, per què no es desfà?

L.- no es bó per alguns, però sí per altres.

C.- Va en contra de la veritat!!!

L.- i a favor de les creences…

C.- Ara si que no entenc res!

L.- fins ara aquest “sistema” estava fortament compactat, hi havia algunes fissures, que ràpidament es tapaven…..pero ara ja hi ha més fissures que compactació, tot cau pel “la inercia”, tu, jo i molts altres ja estan deixant de “mantenir” el SISTEMA i a la vegada estem “predicant” la paraula i l’exemple.

C.- o sigui que el sistema anirà caient per si sol?

L.- això mateix, la consciencia i el dirigir les “mans” al cor en lloc d’aguantar “la por” farà que es desplomi.

Qualsevol ciutadà podrà exercir amb llibertat i coherència, no temerà del poder polític ni social.

pares, fills, races, generes, condicions, aparences i diversitat dexaràn de ser vigilants i vigilats,  vagaran feliços fora del “sistema”.

fins hi tot els malats podran deixar de ser “malats”,  el SISTEMA ja no hi serà per “salvar-lo” i els bons podran ser-ho sense que el sistema els torturi per mantenir la por.

C.- ostres!!! Lobo, no tenia ni idea de la trama aquesta!!

així que si ens adonem que l’estem aguantant, està a les nostres mans que caigui?

L.- Treure’ns la soga, es treure la soga de TOTS, de TOT

C.- Gracies Lobo, no se que faria sense tu, sense poder arribar a la VERITAT……em dona pAU i AMOR.

12.- TARDA del 13-5-1712:

C.- Hola lobo, ja t’has assabentat de la manifestació del 12 M?

L.- 12M? no era 15 M?

C.- Sí! però això era l’any passat aquesta any es el 12.

L.- doncs no!, i com que els meus interlocutors no es mouen de per aquí, el que m’expliquen, són entremaliadures del voltant….

C.- del voltant , entre cel i terra, suposo? ja que els teus interlocutors són principalment ocells, bé i algun altre animaló, ja!ja!ja!ja!

L.- Sí, suposes bé, i això d’animalons, tots estem entre animalons ja!ja!ja!ja!

Bé, expliquem, doncs, l’esdeveniment d’ahir.

C.- Res, va ser la mateixa cantarella, perquè, els que tenen la pasta, els recursos, se’ls estan quedant.

Estar clar, que tenen la consciencia ben dormida, o millor dit emmordassada.

Lobo, tu que saps d’això dels àngels de la guarda, si tots tenim un àngel de la guarda com a mínim, no els podien donar, a tota aquesta patuleia una clatellada  i que espavilin?

I els àngels dels “pobres”, dels que pateixen tot aquest desconcert, no els podrien guiar una mica mes?

no es que digui que no ho facin, ja!……, però en circumstancies extremes (?) no poden actuar extra ja!ja!ja!ja!?

L.- que bé que ho tens arreglat, amb aquest plan segur que ho poses tot al lloc.

primer res, va ser tu que, em vas dir que sumant els moviments del cosmos, resulta que anem a 810.000km/h, amb la qual cosa fer algun plan, es una mica absurd.

i desprès, que els àngels de la guarda estan, perquè TU, JO i TOTS, puguem portar a terme el nostre de plan.

C.- com!!! que ja tenim un plan?

L.- Sí, tots venim amb un plan i el que es diu d’un pa sota al braç

C.- I el plan d’uns es ser opressors i els d’altres ser els oprimits? expliquem això que no ho entenc?

L.- Tots tenim un plan, molt ben organitzat perquè el cosmos pugui rodar equilibradament i harmònicament….que res es desmoroni.

Els àngels de la guarda et guarden del teu ego, no pas l’ego.

Es l’ego que de vegades agafa la batuta i passa el que passa, l’àngel de la guarda et salva d’ELL

C.- es per això que he de passar penes i amargures.

L.- bé, això ho sabrà cadascú al seu moment, el que pots estar segura es que els àngels de la guarda fan la seva feina, són els alfils de la jugada, no els peons.

C.- hauré de confiar més amb el meu àngel, oi?

L.- doncs, sí, i esperar a tenir més informació, et falta camí, experiències per a comprendre i …..saber.

Saber tot el que has de saber, el que has vingut a saber!!!

C.- gracies Lobo, ets un àngel, ja!ja!ja!ja

13.- TARDE DEL 13 de octubre 1712:

C.- Hola Lobo! l’altra dia que parlàvem dels aferraments absurds, bé, en realitat  l’aferrament es degut a la por.

L.- Així deu ser la por la absurditat?

C.- Doncs si, son les pors les que et fan fer coses absurdes.

L.- la por s’aferra com una lapa y la trampa està en que s’acobla a nosaltres i amb ella caminen a cops i rodolons……sense posar-hi sol·lució.

C.- La mare em diu que es normal tenir pors!!  i això no ho entenc!  perquè quan vol que faci una cosa, el que vol primer es que no tingui por.

Vols dir que no es una de tantes embolades  que els adults utilitzen, per controlar, els nens?

Això caca!  no toquis que ho trencaràs !  Allí no, que es fosc ! sino vens t’agafarà l’home del sac! sino menges et moriràs!

L.- ja! ja! ja! ja! quina poca imaginació tenen els grans!!

i poc coneixement, doncs les paraules materialitzen energia i una vegada verbalitzes has creat un “ambient negatiu” que…..reverteix a tots.

Actuen inconscient, nomes per solventar una situació a curt termini  sense adonar-se de l’aura energètica negativa a llarg termini.

C.- Es per això que l’altra dia em deies que les emocions eren “només” un regal ?. He estat pensant aquests dies això de “només “,  que era el que et venia a preguntar.

L.- Si, tot ve a tomb del mateix, el “només” es per evitar l’aferrament.

Les emocions igual que els pensaments, els sentiments, els somnis, les riqueses, els diners, les sensacions de plaer com el sexe, el menjar, el veure…..les de dolor, totes són regals, amb els que experimentarem, viuren, ens coneixerem, en definitiva arribarem al retorn de l’essència pura.

C.- ja me estàs liant altre vegada, m’estàs dient que ho hem de tractar com regals i que no ho fem? com es fa això?

L.- Quan et donen un regal, et provoca un sentiment de estimació, agraïment, satisfacció personal…el desenvoliques, el treus de la caixa, guardes tots aquest envoltoris i “utilitzes” el contingut, objecte pel que t’han fet el regal.

imaginat doncs que ni l’obres, ni saps que hi ha dins, i el guardes amb l’envoltori durant anys i anys, aferrada al regal i a mantenir L’emoció inicial sentida.

C.- home, seria absurd, no? a més jo no em podria aguantar de obrir-lo, tocar-lo i fer-lo servir.

L.- …l’aspecte del regal s’anira deteriorant,  i al final ni recordaràs el com i el per què .

C.- o sigui que el que s’ha de fer es GAUDIR del moment pero no quedar-se “allí” en aquella postura.

L.- Exacte, les accions ens porten aquests regals per saber com ens comportem i que millorar o descartar.

C.- clar, així doncs aferrar-se als regals, no es gaudir-los i menys encara utilitzar-los.

com diu la mare : no t’encantis i estiguès per la feina !!

L.- ja!ja! ja!…..això mateix Caputxeta.

C.- Saps de que m’adono, Lobo?  que cada dia rebem un munt de regals

L.- Sí! es qüestió de obrir-los posar-los cadascún al seu lloc i reciclar els envoltoris, màxima eficàcia mínim espai, ESSENCIAL !!

C.- gracies Lobo, m’agrada això de tenir regals continuament

14.- TARDE DEL 2 de desembre 1712:

L.- Hola Caputxeta, avui no t’esperava!!

C.- ja! es que en teoria no estic aquí!

L.- vols dir que no t’he vist i que estas a l’escola a tots el efectes?

que estas aqui amb esperit? que el “cos” es  a l’escola? i que la mare no n’ha de saber res?

C.-. Exacte Lobo! avui tinc classes, on només t’expliquen sopars de duro i passó que em fotin la tabarra……

sí! no em miris així, passo d’anar alli a sentir parides, tinc amics a internet que saben molt mes que tota aquella patulea de profes que continuen ensenyant les mateixes “teories” una i una altre vegada des de fa mil anys.

m’adono que aprendré les mateixes pors anacroniques que van passant d’uns als altres i com el joc del “telefon”resulta que el que s’ha dit al començament al final el missatge s’ha tergiversat a l’extrem, es així que hem fent la “bola” gran, desproposits i des-informació que t’emboliquen tal qual una momia i així anem tots, de momies…….i algun que altre fantasma. ja!ja!ja!

L.- Bé! pero aixo es el que marca la llei d’educació i els temaris que els donen als professors, si tu estudies per professora, bé haures d’ensenyar això ?

C.- Pero Lobo algun dia hauran d’adonar-se que estan donant voltes i voltes a una realitat que no te sentit,  que ningu se la cre, ni tan sols serveis per “manipular” i fer “por” com anys enrera, a antigues promocions.

que no veuen que fins i tot el vocabulari que utilitzen esta desfassat!!

L.- com vols dir desfassat?

C.-, Sí! et parlen del miracle de la vida, quan sabem que qui anomena miracle (de la manera que ho fan ELLS) es la ignorancia i el desconeixement, estan dormits i tot el que surt de la seva rigida estructura mental, li diuen miracle, misteri…..

L.- i per tu no ho es?

C.- no! estem en un mon de manifestació, millor dit el que veiem es precisament LA MANIFESTACIÓ , que moltes persones honestes, les que no estan tot el dia tancades sense “relacionar-se” amb el medi, sino que interactuen amb ell i d’on treuen la informació i el coneixement que cada moment precisem.

L.- Com vols dir que que cada moment precisem.?

C.- Doncs que ja no estem absorbits per l’allau indiscriminat de dades i estimuls.

A mi nomes en cal mirar la bona informacio a la “xarxa lliure” on segons t’enfoques trobes.

i es per això que estic tan cremada, perque tot esta ja a l’abast de tothom i el que es tenia que descobrir tard o d’hora ja esta descobert.

bé de fet, tot ha estat AQUI, ara i sempre, la qüestió era des-embolicar-nos.

Pero ELLS segueixen ALLI, i dale que te pego, i ningu diu res.

L.- com que ningu diu res? no dius que ja se sap?

C.- Sí, clar que se sap, pero els que ho varen muntar, bé ho hauran de desmuntar un dia o altre, oi?

l’espectacle ja s’acavat i el public mira cap a l’altre costat!!

L.- Sí, pero això es una mica mes complicat, lo de muntar a anat molt rapit pero lo de desmuntar ja costara mes, tots haurem de fer pinya, perque sigui el mes aviat possible, i estic content que la vostra generacio estigui desperta i ja no cregui o si més no li grinyo-lin tots aquests conceptes,  de fer creure que ELLS tenien la veritat i fins i tot anomenar miracles i misteris als regals de la vida .

I ja que t’has sincerat amb mi jo ho fare amb tu, la mort i el sufriment han estat implantats, no son reals i com deia el canta-autor, “no son d’eixe mon”.

No! no possis aquesta cara, doncs diguem tu qui es qui aniquila el sol, el subsol, asfaltant, torpedejant muntanyes , desmuntant mines naturals que son precises per la vida interna del planeta.

Qui enterra i diu que tot s’acabat, quan a la natura la vida es una vibracio continua, un espectacle de metamorfosi, un desplegament de creació que fascina als sers desperts i que tenen CONEIXEMENT “REAL”.

Qui ha implantat la mort, aniquilant lo natural i generat lo artificial.

Lo natural sabem com s’autoprocesa i com forma part del in-phiit cicle de vida, pero lo artificial com ho procesarem?

qui ha inventat la BROSSA, la MORT, el SUFRIMENT, la MALALTIA……els mateixos que han inventat ELS PROBLEMES.

Sí, creen el problema i la solucio, es el PILAR del marqueting per VENDRE….

Vendre que? pors, necessitats, carencies, emocions gratuites.sentiments banals ?

pero diguem Caputxeta, on has vist problemes a la natura, no es ella que anat fluint, formant-se en harmonia amb tots els altres ELEMENTS (aigua-terra-foc-aire-eter) i configurant un planeta VIU, no pas amb errors, ni precis de solucions….tot flueix segons un ORDRE DIVÍ.

On es la mort i el sufriment a la natura? i tan mateix no serà precis millons i millons de centres de “curació”, medicació, manipulació i altres maquinacions pel DES-ORDRE.

C.- doncs si! Lobo tens tota la rao, ja ha passat el temps de foscor, ens van omplir de tele-visions i altres artiluguis per no calguè sortir de casa i ser ben ensinistrats, ara esta ja tot a la llum, pots triar i dir NO! i confiar que aviat es DESMONTI tot aquest “escenari artificial” ja que sota hi ha el veritable HABITAT dels ESSERS de LLUM de tots els REGNES sense distinció ni privilegis.

TOTS som U i la VIDA està en TOTS.

L.- …i que la VIDA no para ni pararà,

C.- i tan que si, Lobo, t’estimo!!!

15.- TARDE DEL 1 de març 1713:

C.- Hola Lobo, has vist la ultima entrada de Cesca i en pAU?

L.- la de construir hostatgeries?

C.- sí! aquesta, que et sembla?

L.- m’agradat molt i crec que seria o millor dit que serà, doncs tots estem en plena “tarea”.

C.- que vols dir en plena “tarea”?

L.- vull dir, que els que estiren per un costat ho estan conseguint i els que tiren per l’altre també.

C.- Com? pots esplicar-te una mica més, comences a filosofar i no t’adones que aqui una servidora intenta comprendre…..

L.- Vull dir que s’estan fent els “deures” perque un SISTEMA rebati a l’altra.

està caient un vell paradigma perquè esta sorgint el bell paradigma. es com les dents, quan surten “les definitives” les que tenen arrels, desbanquen les de llet, perquè arriba un moment que haurem de mossegar, mastegar, discernir i ens faran falta unes bones peces, afilades i que encaixin, entens?

C.- mes o menys!!! i això de què estiguem tan distrets, el que diu la Cesca de que ens despistem i apa!!! fem barbaritats?

L.- Bé lo de les dis-traccions ve a ser el mateix, durant un temps ens dispersem, investiguem, provem aqui i allà, l’EGO va a les seves “anches”,  tot un paradís per ell sol!! campi qui pugui i qui sigui mes fort i “llest” que sotmeti als altres!!!

pero això nomes es un miratge,  ve un dia que aquest miratge es converteix en el teu mirall i allí et veus reflectit, llavors es hora de fer l’examen de consciencia i…….rectificar el que calgui, com faria un escultor amb un bloc de marbre, convertir-la en una evocadora “obra d’art”

C.- oh! lobo que bonic, vist així es guapo tot plegat, m’estas dient doncs que les distraccions estan dins al plan? es com es comporta un infant quan creix, així es comporta la “humanitat”?

L.- Exacte, aquesta es la dinàmica universal, anar d’un EXTREM a l’altra, moviment pendular que permet coneixe els limits i així trobar l’equilibri, el centre , es per això que la Cesca i en pAU diuen de construir hostatgeries “damunt” les cendres dels espais de dis-cordia.

C.- AH! doncs em sembla molt bé!!! a mi m’agraden aquests llocs on ets ben rebut, on t’acullen i t’estimen. fa que tu també estimis el lloc.

L.- clar! es aquesta la idea, convoca música amb música, convocar amor amb amor.

C.- gracies Lobo, t’estimo.

16.- TARDA del 26-4-1713:

C.- hola Lobo, sabies que els insectes representen la vida diminuta?

L.- Bé! clar, així ès, però ho has dit tan bonic!!!!!

C.- amb les seves ales, mantenen la vibració, mantenen el TO de la música.

L.- ja veig que t’ha impactat el tema, i que la classe ha estat interessant.

C.- sí! ens han mostrat els insectes com éssers màgics.

les seves ales son membranes tan perfectes i belles que semblen fetes per un artista.

i resulta que el seu disseny es precisament per mantenir la vibració terrestre, la que interacciona amb tota la naturalesa.

com també fan les fulles dels arbres i les branques que emeten aquell so tan guapo.

L.- realment els insectes son el mes petit fractal de vibració, i com bé dius alguns semblen mes que un cos amb ales, unes ales amb un minúscul cos, com donant a entenent la importancia de la funció.

les ales et permeten anar d’una dimensió a l’altra…..

son missatgers per excel·lència, els porten la vida d’un costat a l’altra, utilitzats per la “mare divina”, Gaia amorosa ens ha facultat a tots perquè la vibració no pari.

Els insectes van d’un costat a l’altre però no a qualsevol lloc, on hi ha aliment, vida, color, llum….., moltes vegades a perill de la seva “integritat”, doncs si l’home es aprop ja sabem com les gasten!

ells pol·linitzen, ells vibren, canten, processen energia incondicionalment.

C.- No es facil ser el mes petit segment?

i alhora es el mes imprescindible, doncs es segment a segment que es conforma tota la trajectòria.

L.- no!, no es fàcil precisà del nèctar, ni ser atret per la llum.

el nectar es el fruit de la flor, la dolcesa de la vida, l’energia vital.

i la llum es l’estel·la que et guia i anul·la els teus ulls amb la claror.

C.- Ala! Lobo això si que es fer poesia, i sembla que a mes parlis de algunes persones.

L.- ja!ja!ja!, m’has inspirat tu, que consti.

Es que tot es un SÍMBOL, en realitat i mai millor dit, el que passa es que estem participant en un projecte únic, on intervenim tots, segments grans i petits.

No es faci’l anar cap a la llum com tampoc fer llum, fixa’t sinó en el que els passa als insectes, els intercepten el camí, els aniquilen. i als homes que viuen en la “foscor” no els agrada que una llum els enlluerni i…..se la carreguen.

clar que no podran interrompre la dansa, pero hem d’estar preparats per si una pala amb molta traça ens atura pel camí.

C.- no se si entenc massa bé el que em dius Lobo, pero si que se el que els passa als insectes de casa meva que s’atreveixen a entrar i pul·lular per la llum.

t’estimo Lobo

17.- TARDA del 12-1-1714:

C.- hola Lobo que tal proba el nou any?

L.- Bé, jo diria però que tal ens portarem nosaltres amb ell?

C.- nomes es una pregunta, diguem de compliment, Lobo, no cal que em facis una disertació.

L.- perdona Caputxeta bonica, ja va sent hora que deixem de fer preguntes complimentoses i comencem a complir amb les coherencies.

C.- cohe………què?

L.- a veure, que es el nou any? , qui és ? millor dit.

C.- vaja Lobo, no em podia pensar que em surtisis amb aquestes?

L.- que passa guapa, que no tenim resposta, oi?

C.- uuuuuuuuuum, bé, el nou any………..

L.- el nou any es una energia que està per veure, el moviment cosmogonic, la inercia de creacio i re-creacio de l’univers es continu i imparable, llavors el com intervingui l’esser humà en ell, provocarà una reacció,  uns fenomens o altres sobre aquest mateix esser humà.

C.- estas dient que tindrem un any segons ens comportem amb l’univers?

L.- mes o menys senyoreta,

C.- a tot això jo venia a preguntar-te una coseta, que entens tu per EGO?.

L.- bona pregunta a tomb del que estem parlant,

ja saps que aqui, en aquest planeta els humans estem de viatge, oi?

C.- bé, si tu ho dius, pero, ara per ara no ho pillo massa, i no dic el que diria ma mare, sobre el que tot això es un viatge……..ja!ja!ja!ja!

diria , excuses!!, nomes busques excuses, ja!ja!ja!

L.- ….imagino el que deu dir de mi, pero bé anem al que et deia:

l’esperit necessita un envoltori per anar pel planeta……..

C.- uy!! ja veig que hauré de agafar llapis i paper,

…….un envoltori per a possar-hi a qui?

L.- si, un cos, una escafandra, es com quan vols submergir-te al mar, t’has d’adaptar al medi on navegar, condicions per continuar vivint i poder-hi transitar.

C.- m’estàs dient que dins meu hi ha un esperit que viatja gratis a costa meva?

L.- no, dic que tu, ets l’esperit que es va avenir a possar-se dins una escafandra per poder viure en aquesta terra, i segons entra i surt la llum de tu es va conformant un cos visible.

C.- ei!!!! espera un moment Lobo que encara estic amb lo de l’escafandra…..

segons ens diuen a l’escola i segons explica ma mare, jo vaig ser fruit de l’amor, bé ! un amor que es fa entre un home i una dona i copulant, si ! no facis aquesta cara, lo de copular es fa a la natura a tota hora, no?

L.- ja!ja!ja!ja! si, l’explicació teva es bona, pero jo vaig abans de tot això.

C.- abans?

L.- si, una cosa es quan es dona el tret de sortida, l’inici de la creació, ou, gallina, ou, gallina, ou, gallina……i comença la inercia de la vida, de la creacio continua i l’altra cosa es com s’ordí el plan, la idea de que això “fos” i la manera de “ser”

C.- et recordo Lobo que la meva pregunta era que entens per EGO i ara mateix no se on estic, si en una escafandra,  aquí o allà.

vols dir-me com hem anat a petar aqui?

L.- ……l’esperit el tenim en una escafandra on també hi ha un ego, l’esperit ja sabem quina procedencia té, pero l’ego, es el “jo”, que s’anirà conformant segons els egos amb qui es topi i la circumstància que hagi de ballar.

C.- pero l’esperit, com dius tu, es de la maxima procedencia perquè necessitaria compartir viatge amb l’ego?

L.- perquè quan entra en l’escafandra perd visio, sensibilitat, memories, habilitats….degut al nou cos, per això per poder preservar l’estancia,  l’esperit de supervivencia desenvolupara el JO, que el re-presentarà enmig la societat, d’altres “jos”, altres “EGOS”.

C.- puc entendre aixo que em dius pero no puc imaginar-m’ho i que m’entri al meu caparró.

L.- normal i lògic, perquè ara a la teva edat es tracta de consolidar el teu JO, conquerir el teu temps i espai, per poder complir amb la teva funcio, el teu destí.

C.- Lobo, el que em preocupa es si l’EGO es bo o es dolent? perque tot això venia a que ma mare em diu que tinc un ego que deu n’hi do!!!

L.- ara es un temps en que t’has de “posicionar” en la teva “epoca” pero a mesura que vagis creixent i vivint,  l’esperit prendrà les rendes en aquest viatge i l’ego ben segur estarà fos en la llum, que es la energia que un dia ocuparà l’espai de l’escafandra.

….i quan l’esperit sigui prou fort convertirà aquesta escafandra en un sutil vel, i en un moment caura i tornara a ser tot visible.

C.- vols dir que un dia som tan lleugers que volem com els esperits de debó?

L.- si, un dia som tan lleugers que el “vent” se’ns emporta, l’aigua no ens mulla, el foc no ens crema i la terra ja no ens cobreix, vet aqui el fi del viatge entre l’EGO i l’ESPERIT.

C.- buffffff, no se que dir-te, esta bé tota aquesta historia, pero que li respon a la mare?

L.- a la mare no cal que li diguis, res, el que has de fer, es observar que tal marxa porten,  els teus co-pilots.

una abraçada caputxeta.

18.- TARDA del 19-6-1714:

C.- hola Lobo, com va l’estiu?

L.- tan be com a tu!!

C.- no, a mi no em va bé.

L.- ah! no! i això, que et passa?

C.- em passa que n’estic fins als %&=?”!%&?¿”$%&”()=;:

…i encara la podria dir més grossa!

L.- …que és aquesta mala llet que portem avui, a veure, explica’m.

C.- doncs que al cap de munt del meu carrer hi ha un beneit, que passeja els gossos i mentre els porta lligats ben curts, els dona petades per darrera, nomès per fer l’imbècil, perquè els gossos son mansos i no fan res.

jo despotrico des de dalt la finestra, però crec que encara li agrada emprenyar a qui se’l mira.

ah! i no t’ho perdis, després està amb la dona i els nens i ha passat de Dr. Jekyll a Mr. Hyde,

L.- t’entenc, es de molt mal pair tot això, es una actitud del tot inconscient, fer mal per fer mal, bé fer mal per treure la violència interna, creada durant el dia!!

C.- després a l’altra punta de carrer tenim el senyor ….

L.- …..dels anells? ja!ja!ja!ja!

C.- no, no facis broma Lobo, tenim un capullo caçador que te tancat els gossos sempre al garatge i els sento com borden i es lamenten, no puc, Lobo, no puc sentir-los se’m trenca el cor, i després així de esclavitzats els porta a matar conills, ves quina gracia i resulta que des de la meva finestra sento com els mata, ….

L.- el capullo mata conills?

C.- si Lobo, el capullo mata conills i jo veig com els porta i torna a tancar els gossos, estic en un lloc tranquil ple de gilipolles que ni aprecien on son ni tenen idea que ser feliços i fer feliços als veïns,  %&=?”!%&?¿”$%&”()=;:

L.- veig que al teu carrer està ple d’especi-mens.

C.- ah! i em descuidava del mes greu, la dona del capullo….

L.- la flor?

C.- no, la capulla, estava jo al carrer assentada a la vorera jugant amb una gateta, que per cert m’espera molt dies a la porta, juguem una estoneta, no es meva però sempre li dic coses…..coses boniques, que ella entenc i aprecia, no com els capullos!

doncs bé estava a la  vorera i arriba pel fons del carrer la dona amb el super-cotxe  a tota castanya, i a l’alçada nostra i penso que ens veurà i pararà, doncs no, jo vaig cridar a la gateta i el cotxe li va passar per sobre, “miraculosament” la gateta va saltar, no se com, i es va amargar en un pati, la dona ni es va immutar, va entrar a casa i apa!!! els gossos bordant, i ella dient ” calleu! calleu!”.

vaig estar molt malament aquell dia Lobo , no sabia si anar a topar a aquesta energúmena o pensar que tot plegat va passar per algo….

L.- ……tot va passar per algo amiga meva, clar que si, entenc però el trasbals i la ràbia que tot plegat et fa sentir.

bé aquest carrer se li podia canviar el nom en honor a tot aquest espècimen, no creus?

C.- em descuidava dels veïns del davant, que venen de tan en tan, es caguen en les cagarades de les orenetes que “posen” a la cornisa del veí i mentre netegen, que dius: que netegen? si la merda dels homes fes tanta poca nosa com la de les orenetes, agraïts estarien els rius i els mars,

doncs mentre netegen van despotrican i jo els dic, bon dia!

….si mengen be hauran de cagar, oi? i me’n vaig,

ells segueixen remugant.

llavors vene els veïns d’aquests veïns,  els quals el va malament compartir espai amb les orenetes, i els dic a veure si vosaltres no hi feu res dalt la cornisa, no hi teniu intenció de fer-hi cap habitació (?) deix que les orenetes facin el niu, que tot plegat a l’hivern marxen i quan venen, a l’estiu, del llarg viatge, el que mes necessiten es el niu,  que per cert, confien de trobar de l’any anterior, i així poder arribar i descansar…..no creieu que es just?

i em diuen: i les cagarades?, llavors mig rient mig seria els vaig recomanar que posesssin les torretes (….que guarden la seva porta d’entrada “lluire”) just sota els nius i tindran adob natural i gratis.

de moment hem quedat que no tirarem els nius a terra…….

L.- veus, de tan en tan, te’n surt alguna de bé, Caputxeta.

C.- saps que penso Lobo? que algunes persones, els fa nosa fins i tot la seva ombra i no s’adonen que si aniquilen l’ombra s’aniquilen ells, que va tot junt!!!

L.- no, no s’adonen que lluitem amb la vida, no,  no! per la vida, sinó amb ella, contra ella.

aniquilen els ocells de les ciutats, els arbres dels carrers, els animals son esborrats del mapa, tractats “com animals”…..han creat arbres borts i fruits no comestibles que “adornen” les ciutats, les hem convertit en espais que absorbeixen l’ENERGIA humana i conseqüentment els aboca als consum.

ciutats i pobles que adornen bordament,  perquè estan exentes de LLUM NATURAL,

si s’adonessin que si guanyessim aquesta la batalla a la VIDA, res ja quedaria,  cap tipus d’existència, cap tipus d’espècimens.

a base de fracassos l’home haurà d’aprendre, mentretant es un pols entre espècimens i la natura.

demanem Caputxeta que d’aquestes lluites incomprensibles, les víctimes siguin cada vegada menys.

C.-gracies Lobo, estic millor una vegada he tret el dolor, hauré de tornar al meu carrer, m’hi esperen les orenetes.

L.-això, Caputxeta ves amb les GRACIOSES i INTEL·LIGENTS orenetes, pensa que tens unes bones mestres, de la construcció, de l’enginy, de volar i cantar….d’estimar. són vida dins la VIDA, el teu carrer esta de sort, si las té.

19.- TARDA del 27-6-1714:

L.- hola casputxeta com va tot, ja es fet ST.JOAN? la foguera, la coca, verbena…..ja saps tot l’establert per la data!!

C.- no sé tinc la sensació que com millor planejem les coses pitjor surten, no et sembla Lobo?

L.- si !

C.- sí, què? que surten malament les coses? o que no s’han de fer plans?

L.- ……ja!ja!ja!, em fas riure Caputxeta, perquè t’enfades tu sola!! i sobre creus que tens motius.

C.- a veure Lobo, tu no creus que hi hagi motius en enfadar-se quan tu has possat tota la il·lusió en que surtin les coses bé, i després surtin al revés?

L.- primer que res per molt que planejem, estem fent-ho en una NAU ESPAIAL que  va a 810.000 km/h, i segón el que tu entens per bé igual no ho es.

…el dia de les lamentacions!!

C.- que vol dir el dia de les lamentacions?

L.- ens passem tota la vida desitjan fer….tal o qual, ser tal o qual, etc. etc. i quan ho hem aconseguit, va i ens lamentem!

C.- normal, hi hem possat tot l’esforç, tota la il·lusió, tot el saber que hem pogut.

L.- pero en un medi tan cambiant com es la terra, com es l’univers,  en un creixement de vertigen,  es quasi impossible sincronitzar els nostres plans amb el que ja està planejat, el que per inercia divina està succeint .

C.- aixi, que?

L.- doncs acceptar que formem part i res mes, que es normal lamentar-se una vegada em assolit distancia i saviesa, pero no hem vingut a fer-ho bé en tot moment, em vingut a SER i tal qual es varen parir, ens varen con-figurar i in-spirar tal qual succeirà.

per això tu fas de Caputxeta i jo de Lobo, i no ens podem lamentar, mes enllà de l’accio està aquesta ineludible CONDICIÓ.

no ens podem lamentar d’haver pogut ser millors, em d’acceptar el paper, la condició i que mes enllà del teu desig hi ha el plan diví, que pots coneixer, intuir, pero mai entorpir….

C.- aixi que això es el dia de les lamentacions, el dia de la feia feta i que dius, buf, quina poca traça he tingut, pero aixi era previst.

L.-  exactament, cadascu segons li marca el NOM, la IDENTITAT, confiats i il·lusionats per SER PART!!

encara que l’ESSER huma es seguira lamentat i intenant fer-ho millor, es naturalesa humana en un medi social on hi ha el be i el mal.

C.- o sigui Lobo que si s’espatxurren els plans, que no passa res, i que si vull algo que a lo millor tampoc,…..saps que et dic que abans estava enfadada pero ara estic atontada.

L.- cosa normal i propia de la Caputxeta vermella, ja!ja!ja!ja

C.- ….a sobre se’n riu, no me’n he enterat de res.

20.- TARDA : 3-8-1714

C.– hola Lobo, com estàs?

L.– bé! I tu?

C.-….de vacances, per fi s’acabat la guerra.

L.- … vols dir l’escola?

C.- si, això mateix.

L.- les guerres serveixen per “ descarregar” armes, ho sabies?

C.- si, que la gent es mati uns als altres, i descarreguin bales.

L.- va per aquí la cosa, les guerres no existirien sinó ens “carreguéssim”.

C.- vols dir carregar-nos nosaltres, les persones ?

L.- sí, primer generem les males energies dins nostre i desprès hem de buscar la manera de treure-les, ens convertim en una mena de volcà, es tan la pressió i l’escalfor que ascendirà tard o d’hora per qualsevol escletxa…

C.- i es per això que agafem les armes?

L.- no!, …les armes ja les hem construït dins nostre !

La ràbia, la ira, l’odi, els prejudicis, les pors……tot això son armes, que fan que ens abraonem violentament a qualsevol que es posí al davant nostre.

C.- ostris!  Amb això no hi havia pensat, pensava amb les altres armes…

L.- …les bombes, les escopetes, els tancs, les metralladores, les pistoles, les pedres i les espases…….i els mil invents bèl·lics que l’home ha construit…?

No, aquesta segona fase només és la consequencia, es quan ja s’ha localitzat l’enemic !

….un enemic que s’ha posat casualment davant., que arbitràriament l’etiquetarem de contrincant…..

C.- contrincant ?

L.- en aquesta dimensió humana que em triat de viure, la manera de SABER de nosaltres, esbrinar que i qui tenim a dins, i quin es el nostre proposit, es VEURE a traves del “projimo”, emmirallar-nos en ell i projectar-nos-hi,

…. llavors per les guerres aquest “estimat projimo” l’anomenem contrincant o amic, segons la gesta sigui per la barlla o la festa…

C.- Lobo tot això jo no ho sabia, així que pel que veig hem de tenir molta cura del que coiem dins nostre i la preciada RELACIÓ amb els altres essers….?

L.- si, talment es així Caputxeta, per això els savis ens diuen, estima al “projimo” com a tu mateix, perquè realitatment es el nostre mirall.

C.- ….saps que faré quan vegi una persona que es “calenta” i s’enfada molt ?

……. li diré que es un fabricant d’armes !

……que si no vols guerres deixi de fabricar munició dins seu.

L.- si ! li pots dir tranquil·lament perquè dius veritat,  també els podem dir als que fabriquen armes que estant creant guerres, tot hi que els “dirigents” (dirigits per tot…) diguin que es per la “defensa”,….excuses,  ignoràncies i  falses i interessades creences.

Caputxeta quan comencis a caminar tu sola per aquets camins de DEU, sàpigues que la MECANICA per les guerres :

1.- de l’interior dels homes sorgeixen les pors i les armes bèl·liques, i també les antibèl·liques, la MATERIA és ALLÍ, per bé i per mal, en lloc mes.

2.- les guerres nomes s’aturen quan el cap de l’home es “refreda” i deix que de dins emani la pau.

3.- …..si algú et busca per la guerra, la seva guerra, no li posis fàcil , no siguis el seu contrincant, sigues nomes “el projimo” que entén que forma part del procés, i que estent-li la ma,  calma les seves pors i doneu el tomb a  la energia.

C.- gracies Lobo, ets un savi, un esser encantador, em tens aquí embadocada.

aniré molt en compte en la meva temperatura interna i la dels demes, estendre la ma amb el mocador blanc, senyal de pau.

L.- estimada tu, Caputxeta !

……per sort o per des-gràcia s’arriba a aquest REAL SABER, desprès d’haver vist els terribles i lamentables efectes de les guerres.

21.- Tarda 28-8-1714

L.- Caputxeta vols que t’expliqui un conte?

C.- un conté?

L.- si,  de l’aneguet lleig.

C.- …l’aneguet lleig ja me’l sé !

…..aquell que no sabia que no era lleig i que desprès va ser guapo ?,

o algo així, oi?

L.- si, algo així, però hi ha una segona part.

C.- una segona part ?

L.- … doncs, va ser quan, ja era amb els seus “semblants” i el cor se li va eixamplà, i gratament s’adonà que per fi, estaria al seu lloc,

però!

C.- però. el van fer fora ?

L.- no ! Se’n va anar ell,

C.- per què? després de tan de temps de pati-ment….perquè no s’hi va quedar, que no era bonic el lloc ?

L.- si ! el lloc era bonic i ell havia fet un llarg camí, a fosques, no sabent que passava, atén contínuament a les senyals,  que les seves vivències no eren ni tan sols escotades i arribant allí va succeir que se’l miraven encara mes estranyats que els ànecs lletjos, bé els de baix, que no erren cignes.

sentint-se igual de malament, va SABER que havia fet la primera part del camí, i que l’estada allí li reafirmava i empenyia a continuar CAMÍ.

C.- cap on aniria?

L.- el destí era precisament continua DES-COBRINT, sortint d’una rutina i entrant en una altra, un continu sortir com les nines russes, que van de la mes petita a la mes gran, una dona lloc a l’altra.

C.- ah! ja se, vols dir que continuant caminant arribes a mes llocs, coneixes mes coses…

L.- i et coneixes a tu, i l’aneguet lleig va saber del seu PODER.

així que, per què ànsies d’arribar ? on?

si el que volia era caminar, volar, cantar i expressar en un inacabable trajecte, generant una inacabable energia!!

i conté contat…..!

C.- vet aquí l’aneguet lleig, que valent i eixerit.

m’agradat aquesta segona part.

perquè, penses !!….al llac on pertany,  allí nomes hi ha el missatge,

una abraçada Lobo, demà l’explicaré l’escola.

22.- TARDA del 22-8-1714:

C.- hola Lobo, això que diuen que abans de marxar d’aquest món hem de plantar un arbre, escriure un llibre i tenir fills, tu saps per què ?

L.- ja!ja!ja!ja!, no sé, però tu perquè et preocupa això, tens por de no tenir temps, o què…….ja!ja!ja!

C.- bé, si es que s’ha de fer ? però Lobo, vols dir que tothom ho compleix? perquè si es complís, hi hauria tants llibres com homes i arbres …i fills n’hi ha que en tenen mes d’un, i tu què, que no n’has tingut, diguem?

L.- tot això caputxeta es una simbologia .

C.- una simbolo…què?

L.- …son coses que s’han dit en el temps…

C.- dites populars ?

L.– mes o menys, saps que Jesucrist va dir, “qui vulgui entendre, que entengui…”, vol dir que en aquest món il·lusori hi ha molts símbols, dites, missatges escrits, parlats….tot perquè qui estigui atén sàpiga com caminar per aquesta dimensió

C.- o sigui que escriure un llibre no vol dir escriure’l sinó una altre cosa?

L.- escriure un llibre es haver “comprès” la teva vida i deixar-la impresa en forma de llum.

C.- però això vol dir haver viscut la teva vida, i com saps que has viscut la teva vida? si no se sap ni quan naixem ni quan morim ?

L.- tu no ho saps perquè estàs immers en aquesta dimensió densa, però tot el que aquí succeeix està escrit a l’univers, com sinó es mantindria el RITME VITAL?

precisament quan estàs prou madur per entendre això és quan perceps que has estat vivint la teva vida.

C.- …i escrius el llibre ?

i lo de l’arbre?

L.- l’arbre es DONAR a la MARE NATURA, de manera incondicional, tal quan ella ho dona tot.

C.- veus! d’això si que en podem donar tan com vulguem i no cal haver viscut molt, oi?

L.- si! però el concepte DONAR per al ser humà es difícil d’aplicar.

ha vingut a aquest món a conquerir espai, a buscar el pa de cada dia, i mantenir una lluita continua entre el seu JO i el seu ESPERIT, llavors quan està en aquesta situació de lluita per TENIR, lo de donar no li es fàcil, i ni tan sols comprensible.

C.- quan dona, doncs?

L.- quan s’aDONA de qui ÉS?

C.- Lobo, m’ho estàs posant molt misteriós tot això i no pillo massa, vale?

L.- ja!ja!ja! es del que es tracta, misteri, perquè busquis, vegis fins i tot fantasmes per anar rera d’ells i que et portin el missatge dels símbols.

C.- bé i de tenir un fill, que em dius?

L.-lo de tenir un fill es l’acte creatiu mes gran que l’home pugui fer, però en la seva reticència del DONAR, de vegades no entén que es un instrument

C.- o sigui que allò de que a la panxa de la mare posen una llavoreta, etc…..es tal qual, es el símbol que t’ho dius?

L.-……ser instrument vol dir que la llum pasarà per tu i sortirà de tu, una vegada t’has prestat,  amb l’amor de pare i mare es DONAR a LLUM, sense cap altre objectiu.

C.- ….cuidar-lo i fer-lo créixer, no?

L.- tenir un fill i saber que has sigut instrument de la màxima creació, fruit de l’amor entre home i dona, et converteix en un esser integra i complert,  unit en un acte de creació, orquestrat des de l’univers, lloc on s’orquestra tot…..

si estàs en aquesta actitud, el tenir un fill es converteix en “DONAR a llum” la llavor que en ORIGEN se’ns va DONAR….

C.- …. o sigui que dones i dones nomes?

L.- si! dones i dones el que se’t DONA !

C.- donem els dons, d’acord ! llavors on és la gracia ?

L.- la GRACIA està en saber portar-los, cuidar-los, expressar-los, sentir-te orgullós d’ells, però no amo….

així que tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre es deixar constància de qui som.

C.- buff,  no se si em quadra massa amb el que m’imaginava.

així que els que tenen molts fills, els que han escrit molt llibres i han plantar molts arbres, son els que han entès millor tot això que has explicat????

L.- no! ni aquests que tu has dit han arribat al nivell de comprensió ni els que si!! han arribat al nivell de comprensió ho han portar a terme !

C.- llavors, que? que fem? no estic entenen res, vale Lobo?

L.- ja ho se, hi així ha de ser!

C.-….. per què pregunto, doncs, sinó ho he d’entendre?

L.- perquè les preguntes hi son !! les respostes son les que la VIDA t’anirà DONANT,

es normal que la curiositat et faci dubtar, confrontar el que veus, el que et diuen i el que sents…..està aquí la GRACIA,

no t’has de preocupar ara, si vius conscient, amb els SENTITS ben encarats als camins transitats, tot ve, al moment precís, no t’he dit que està escrit a l’univers?

re-corda però aquesta con-versa, el llibre, l’arbre, el fill, son DONS, GRACIES que venen i que quan et facis GRAN, DONARÀS .

L.- t’estimo Lobo, i se que sempre hi seràs quan vulgui con-versar

23.- TARDA del 6-11-1714:

C.- Bon dia Lobo !!

L.- hola bonica, feia dies que no et veia,

et veig molt guapa avui.

C.- sí? wow, m’estàs tirant floretes,

perquè ja veus que no he fet res de diferent, porto la meva caputxeta y para de comptar, deus ser tu que em mires amb bons ulls.

L.- la bellesa innata de les persones surt quan permets que surti.

C.- que vols dir, que la tenim retinguda a dins i que la podem treure quan vulguem.

L.- doncs si, mes o menys.

C.- aaaaah ! vet aquí,  que ara m’explicaràs la manera de fer-ho, vale?

L.- no es fàcil, però tampoc impossible, la bellesa en realitat es una emanació d’energia.

C.- ja volia dir jo, que no em sortissis amb alguna cosa d’aquestes.

….i que per ser una nena, encara no ho puc fer, oi ?

L.- a veure,  jo t’explico la mecànica i tu decideixes si pots o no, et sembla?

C.- molt bé, tu diràs…..

L.- ja saps que som energia, oi? llavors aquesta membrana que ens envolta i que li dona la bella forma “humana”, s’anirà configurant segons vibri aquesta energia.

C.- …..a veure Lobo, ara mateix em veig com si fos una guitarra ? es això ? una energia que vibra i dona sons ?

L.- YES!!!!

C.- com que “yes”? , Lobo amb angles no m’ho expliquis, Eh?

L.- sí, vull dir, sí…..es això !!!

C.- Bé, i que més, m’has dit no se que de la mecànica….

L.- …..ah! si, ja ne me’n recordava, com que he vist que ho has captat tan bé !

….la cosa és que, quan vibres amb harmonia s’exterioritza l’ harmonia, si la musica es una bella peça, així es veurà externament,

no t’has fixa’t que hi ha persones grans que emanen una bellesa fantàstica? i que en canvi alguns joves no tenen cap “gracia”, son joves lletjos, no t’has fixat……

i també que hi ha dies que la persona, sense fer res d’extraordinari te una bellesa que es percep clarament i al dia següent en canvi se la veu lamentable?

això es perquè la musica no sona bé, no es deix sortir la bellesa, se la empresona dins i a canvi emanem mal humor, ira, mal rotllo…..etc,

C.- que sonen malament, vaja ! la diferencia d’una guitarra es que la guitarra no varia la forma física.

L.- t’equivoques Caputxeta, hi ha instruments que han passat per la duresa del temps i dels anys i quan es toca amb bon so, esdevé un instrument amb una bellesa immensa, els entesos li donen fins i tot mes valor.

hi en canvi hi ha instruments nous de trinca que per si sols no se’ls veu bells, perquè falta l’energia que emana d’ells,

C.- que bonic Lobo, així que avui em veus mes bella que altres dies ? serà perquè estic ben harmonitzada…

L.- si, potser si, la qüestió es que la bellesa es veu des de fora, i això si que t’adonaràs quan siguis més gran, n’ets conscient des de dins, et sents BE, ets sents BELLA i a fora es rep així.

C.- ahhhh! i com puc fer això,  que dius de ser conscient?

L.- doncs quan algú et diu que et veu BELLA, quan tu perceps que reflecteixes llum sobre els altres, has de re-flexionar, meditar quin es l’estat intern que permet això i fer-te’n conscient, això es el SABER……

SABER de tu !, SABER de la vida !, etc.etc.etc.

C.- ….com fer-te un xequeo ?, ja!ja!ja!ja!

L.- YES !!! ja!ja!ja!ja!

C.- Adeu Lobo.

L.- adeu GUAPA.

 

24.- TARDA del 27-11-1714:

C.- hola Lobo, has vist quins dies mes……

L.- dies com?

C.- no sé ! diferents, que surten de la

normalitat…

L.- de la normalitat?, que entens tu per normal ?

C.- bé, que estant al novembre, a finals…..i ja hauriem de tenir ja temps d’hivern, no?

….. ara un dia t’aixeques amb un sol fantàstic d’estiu i en poques hores canvia a núvols i a pluja.

L.- estem entrant a la tardor i fins al desembre, quan es DONI el solstici, no farà temps d’hivern, o sigui que estem en una mena d’impàs, o millor dit estem traspassant “contínuament” d’un punt a l’altra, perquè estimada Caputxeta el SOL, aquest fantàstic astre que tu dius, es sempre el mateix, el que canvia  es la nostra trajectòria,

C.- ostres Lobo tens raó, no pensem mai que això es una continua dansa d’astres i que segons el punt que observes l’intrèpid MOVIMENT, sents un so o un altre, perceps una llum o una altre.

L.- exacte ! estàs pillant la cosa mot bé, eh?

C.- pillant, Lobo?

L.- ja, ja,ja,ja !!! sí ! pillant, no ho dieu així vosaltres? ja! ja! ja!

la mentalitat de l’home si anés a aquesta velocitat i anés vibrant a la vibració marcada no trobaria res estrany, ni diferent…..ni tan sols es preguntaria, perquè no passa el que ell té a la ment, però com que porta un retard important…….sempre està en conflicte amb el que succeeix.

C.- la ment va amb retard ? a veure Lobo, això si que no ho he pillat….

L.- …l’home necessita un tempo, una vida, un numero concret de voltes,  per comprendre, entendre i avançar, o sigui si fos un savi esperit no densificat en aquest espai, sino que ja fos una guspira de llum, un petit astre, aniria a bord del trajecte, faci fred o calor, faci pluja o vent….ell ni s’adonaria, al contrari s’ho passaria bomba, gaudint de l’ATRACCIÓ,

C.- o sigui el retard es el temps en que la mentalitat s’adapta al medi?

L.- si!, mes o menys, l’experiència humana comporta el fet de la COMPRENSIO per arribar al SABER, mentre ell fa aquest “moviment” la dansa no para i clar, quan esta entenent el “present” ja se n’hi ha posat un altre, que no entén i llavors entra en conflicte.

C.- però així podem estar sempre, oi ?

L.- no! en pic la ment de l’home surt del cercle i es submergeix en l’ espiral, surt d’aquesta inèrcia que el manté atrapat.

C.- ….del cercle a l’espiral? que m’estàs dient Lobo? però els astres no dansen en cercles? tots donen “voltes” uns als altres, no? bé ! en una el·líptica que ho manté en orbita, però la cosa es que tot va i torna, no? aquest es el MOVIMENT…..al menys el que aparenta i el que es mostra als llibres de text.

L.- aquí està l’entrellat, el parany mes gran es, que ens entestem en veure les coses en 2 dimensions i en lloc de percebre el volum percebem una figura plana, llavors lògica-ment s’arxiva aquesta “rutina” en el nostre caparró i esperem, que el que va passar l’hivern passat haurà de passar aquest….

C.- i no?

L.- no !, perquè el moviment  REAL es el de una espiral, amb la qual cosa encara que aparentment passem pel mateix punt hi hagut un “temps” de creixement.

C.- un any ?, 365 dies…?

L.- sí! un temps en que el punt de l’hivern passat està en un “nivell” mes alt.

C.- això que dius es també una metàfora, oi?

L.- molt bé Caputxeta, veig que la teva ment va processant en 3d, o sigui que molt bé que hagis VIST en aquesta multidimensió, dimensió real.

C.- bé, es que ara ja et vaig coneixent i intueixo el que em vols dir.

L.- i també perquè la teva mentalitat es va acoblant a la DANSA.

C.- …..en resum Lobo, el temps que tenim es doncs ?

L.- ….es l’ATORGAT en continuo i sàvia-ment, perquè hi flueixis, gaudeixis, deixis de dubtar i preguntar i………entenguis el missatge de vida que et dona aquesta VIBRACIO de VIDA, per poder continuar VIVINT en harmonia.

C.- toma castanya Lobo !!!!

amb tu parlar del temps es tota una descoberta, no es un passatemps, sino un SABER.

gracies guapo!!!! marxo que està a punt de ploure i que m’agafi fluint a la finestra de la meva habitació gaudint de la pluja, gaudint del temps, gaudint de la vida.

L.- ……..i AGRAINT, un peto bonica

 

25.- TARDA del 1-1-1715:

C.- hola Lobo, bon any !!  , has vist ja estem al 2015, com ho veus?

L.- bé, ho veig molt bé, doncs hem fet ja un bon tram d’aquest 3er mil·lenni.

C.- i ?

L.- doncs que a la cosa ja se li va veient el traç, no creus?.

C.- … com dius?

L.- que ja tenim moltes dades per saber de què anirà tot plegat.

C.- vols dir que ja se saben coses que abans no se sabien?

…….tu saps algo que no vols dir, ah ! que si?

L.- ja!ja!ja!ja!  No em facis riure Caputxeta, que puc saber jo?

només cal mirar com ha estat la trajectòria de la humanitat, el que hem fet durant aquest temps i tota la moguda que estem percebent, per intuir cap on es decantarà la balança.

C.- veus !!! ja sabia jo que alguna cosa grossa passaria aquest any.

L.- grossa ! que vols dir una cosa grossa ?

C.- no se ! per les converses que sents, fins i tot pels somriures que veus…….i no sé ! quan miro al cel, sigui de dia o de nit, em dona la impressió que esta dient coses, enviant missatges.

L.- i tu, com perceps aquestes senyals del cel?

C.- no se ! no t’has fixa’t des de fa un temps, que la llum, els colors, les formes cobren vida, es com si hi hagués una representació per dir-nos coses, perquè ens fixem en ELL, en el cel.

L.- està molt bé això que m’expliques, jo crec que es que la teva mirada que ha madurat, el temps ha passat per tu també i veig que l’has aprofitat.

C.- …. com he fet jo, això?

L.- ja! ja! ja! ja!, senzillament has estat, has fluid, …..no has fet res, aquí està la clau, els nens d’aquest 3er mil·lenni ja esteu re-volucionats, doncs sou fills d’una energia emergent i la sintonització es molt bona, esteu “ben comunicats”, no us faltarà la informació precisa.

C.- ….precisa per?

L.- per VEURE-HI clar i ajudar a VEURE-HI als demes.

C.- nosaltres ?, i com ho sabem això nosaltres, els nens, i com sabrem fer-ho ?

L.- saps que moltes vegades t’he dit que tots “som U” ?

C.- si ! i per cert no ho puc entendre, vull dir que en el meu caparró no hi entra aquesta imatge.

L.- bé! Perquè encarà s’està formant el cos que encabeix l’essència, com et vaig explicar de l’avellana, que ha d’estar durant un temps cobrint-se de closques i proteccions perquè el “gra” completi el creixement degut.

C.- vols dir que ara jo mirant el cel, m’estic adonant que soc part del TOT ?

L.- ……..em temo que si, que el procés comença per aquí, quan els senyals del cel, la terra, la natura son tan evidents i cridaners……..que comencen a despertar-te.

C.- Lobo, m’estic espantant una mica, vale?

L.- ja!ja!ja!ja!……no passa res, es normal i bo, que sentis una mica d’esglai, es la sensació del “descobridor”, del que sap i veu.

C.- …..i ara què, passarà?

L.- passarà que tu has de continuar fluint, estant present en la teva vivència, que alhora forma part de la total VIVENCIA, has de deixar que tot vagi succeint com es previst.

C.- però no dius que rebrem senyals?

L.- Sí, però els senyals aniran venint perquè tots anem despertant, i fer-nos conscients que el que tu fas afecta directament al TOT, així que si es “perjudicial” per tu, ho es per tots, i si es “beneficiós” per tu, ho es per tots.

C.- però sabent això Lobo, jo puc estar molt bé, pensar molt be, fer les coses molt bé i serà com si ho féssim tots i llavors ja estarà oi?, així tots estarem molt bé, no?

L.- sí ! mes o menys, el grau de consciencia ja es un pas molt avançat, doncs es el que ens fa SENTIR que tots som U, i llavors qualsevol acció ja serà pensant en el TOT, en el U.

C.- …..i que tots avancem en la mateixa direcció es mes fàcil, no? i a mes ja no es pot perdre ningú ?

L.- doncs sí, quan arribi aquest moment l’avenç serà mes fàcil, cadascun de nosaltres es sentirà bé caminant en companyia i en la bona direcció, feliços, sense pors.

C.- però això Lobo es fantàstic, quan dius que passarà? ho diran al cel?

L.- això anirà per passos comptats  estimada Caputxeta ja està sent, es el que et deia que ja se li veu al traç a tota aquesta llarga andança de la humanitat.

C.- gracies Lobo, li vaig a dir a la mare això dels nens del 3er mil·lenni.

L.- ja!ja!ja!ja!

Caputxeta !!!! que al final tots ens convertirem en nens !!!!.

C.- que diiiiiiiiius? no et seeeeeento ?   et portareeeee torroooooons, valeeeeeeee?……..

Adeeeeeeeeeu, la, lara, lara, laraaaaaa! la, lara, lara, laraaaaaa!

-autors, en pAU i Cesca.-

 

26.-TARDA DEL 25 de desembre de 1715.

C.-Lobo, Que faràs aquest Nadal?  Vas de convidat ó convides?

L.- ….per NADAL, Caputxeta, cada ovella al seu corral.

C.- ja!! …..això es el que diuen !

però a casa portem dies i dies discutint per aquest ditxòs corral.

….que si anem a ca ta mare,

……que si la tia està sola i potser no passa d’aquest any,

….. que si la nena pareix i no cal que es mogui,

……que ta cunyada ja va fer morros l’any passat,

….que els xiquets seran a esquiar !!

Per què Lobo es tan complicat ?  Si parlem de corrals i que cadascú estigui al seu, on és el problema?

L.- ja! Ja! Ja! aquesta complicació, aquesta polèmica només es dona entre famílies molt estructurades, que es comporten com un ramat compacte, així que les ovelles decideixen i es mouen per normes i tradicions socials, veïnals, creences inconsistents……… que en el temps han desvirtuat el SENTIT de la festa de Nadal

C.- …però això cansa !,

cada any igual, petons, regals, crits, tonteries mils !! jo quan vaig als parents ja m’amago darrera la mare, perquè no em petonegin, ni em diguin OH ¡ que gran que s’ha fet !, s’assembla cada vegada mes a l’Avi L

….  i tot plegat es tracta de menjar i menjar,….menjars que als nens no els agrada i als grans els deixa dormits després de dinar.

L.- ….comprenc i imagino que no es un bon dia pel nens, ben segur hi té molt a veure l’energia d’aquesta època. VIBRACIÓ crida VIBRACIÓ.

Es un temps cosmogònic per excel·lència i el que marca l’estat d’ANIM es aquesta ENERGIA DIVINA que any rere any se’ns fa PRESENT.

C.-…perquè la festa es tracta de festejar el naixement de Jesús, oi?

L.- la festa es un homenatge pel ressorgiment del SOL INVICTUS, ESSER que ens dona la vida, a cada moment.

C.- Lobo, a veure, que ja m’estàs liant !

El sol invictus que tu dius, es el mateix que el que diem Jesus ?

L.- Sí !, el SOL INVICTUS no només es Jesús sino tot NIMEO de llum que contenen els nuclis, tot origen de VIDA, fragments de LLUM, VIDA expressada fins a la mes minúscula essència.

C.- llavors Lobo, la historia del pessebre, del nen Jesús que nasqué a Betlem, que fugia de la condemna dels nascuts que propaga HERODES, la vinguda dels REIS MAGS, la gran estrella que els guiava, els pastors atrets per la llum i tota la resta, que passa?.

L.- això caputxeta es just el que passa al corral de cadascun,

C.- o sigui que hi ha tants corrals com ovelles ?

L.- exacte !, molt ben intuït, aquesta es la contrasenya, que per Nadal es convenient, es propici i tot es preparat per que les ovelles facin el que calgui perquè el nen Jesús neixi, sa i estalvi d’amenaces, aquesta es la senyal i l’aportació que UNIVERS i el COSMOS sencer fa, perquè un DIA ocorri dins de cadascú, fins que la gran creació anomenada HUMANITAT despertí.

C.- i el sol invictus doncs ?

L.- el SOL que es la font de tota VIDA, aquest dia arribarà al punt més crític de subsistència, arriba al màxim de debilitat per superar i ressorgir de nou, cap a un nou cicle de vida….

i això ho fa any rere any per donar, afegir i engrandir VIDA a la VIDA, per sumar i ascendir al punt mes alt.

C.- ostris Lobo, aquesta historia si que em mola !

i tots podem fer això? i per què no ho fem?

……ressorgir, ser com el SOL, generadors de VIDA per la VIDA ?

L.- Sí, Caputxeta ! la festa es per aquest esdeveniment, esdeveniment que requereix que  cada ovella sigui al SEU de corral, en unes condicions “naturals” de debilitat lumínica, en unes condicions d’estar molt presents, atens al que succeeix dins i fora, molt conscients de la nostra funció en aquesta gran festivitat, en el gran esdeveniment en acabar el cicle anual.

C.- Lobo !, però això no te res a veure amb el que fem molts?

L.- tens raó, Caputxeta, i mes a Occident que estem a milers de Km d’ORIENT.

Però una vegada ho descobreixes Caputxeta, …….quan et diguin de triar corral, tu els dius que el corral, el temple que et reclama es el teu propi, i el naixement que has de percebre es el teu propi, i la llum que has de donar es la teva pròpia, ressorgida en una DIA com avui, el gran NADAL, natalici del SER DIVÍ, que ens traurà de la matèria fosca per conduir-nos a la llum pura.

C.- Gracies Lobo, les teves paraules m’han donat pau en un DIA on les llums i sorolls artificials, et confonen i et fan bestiejar.

……així que Lobo, prepara’t que a lo millor aquest any, serà un any de crits, enfados i castics perquè la Caputxeta sortirà del ramat i s’endinsarà al SEU corral, atenta al SOL, la LLUNA i les ESTRELLES, i al petit batec del nen nascut ;-) .

Cesca, en pAU .