Expedicio Gasherbrum II – 1992 Any olímpic

Expediciò del Club Muntanyenc de l’Hospitalet.

Components de l’expedició:

Joan Oliva, Agusti Boada, Manel Benavent, José Carlos Recio, Manel Miranda, Roger Cortés, Carles González i jo mateix, Emili Duran.

Els Gasherbrums son 6 pics que es troven a la capçalera de la gelera dels Abruzzi, al cor del Karakorum, fent de frontera entre el Pakistan i la Xina i tocant també a la conflictiva regió del Kaishmir. D’aquests sis pics, però, no més n’hi han 2 que superen la mítica cota dels vuit mil metres. Son el G1 o Hidden Peak i el Gasherbrum II.

La primera expedició que va arribar al cim va ser la austríaca dirigida per Fritz Moravec el juliol de 1956, obrint la que desprès seria la ruta clàsica i a la que li van donar el nom: la ruta del esperó Moravec

Diari de l’expedició

El dijous 11 de juny de 1992, a les 7 del matí surtim del CMH cap l’aeroport.

Gasherbrum0012El 12 de juny a les 6 del matí, hora local, arrivem a Islamabad. Ens reben una intensa calor i una olor fortíssima d’eucaliptus.

El dijous 18 de juny, i després de sol•lucionar una sèrie d’entrebancs amb l’administració del país, surtim cap Scardu per carretera, que de fet és una pista de terra. Ens queden uns 700 kilòmetres.

Gasherbrum0042El 19 de juny arrivem a Scardu després de seguir durant hores i hores el riu Indus, hi arrivem a  tres quarts de deu de la nit amb la ronyonada feta pols i molt cansats.

A Skardu ens hi estem un parell de dies, comprem els últims queviures i també ens trovem amb algun problema per llogar els geeps i la benzina per anar fins a Hushe, que és on començarà la marxa a peu cap el campament base.

Gasherbrum0055Finalment, el dilluns 22, després d’uns estira i arronsa, tenim els vehicles carregats i amb benzina. Podem marxar.

Jo vaig en el primer cotxe, junt amb l’Alí, que és el nostre “sirdar”, i ens anem parant per varies aldees per les que passem, resulta que ell va contractant els traginers que a partir de demà ens acompanyaran fins el CB.Gasherbrum0062

Avui és el primer dia que dormim en tendes, encara que en terreny sec.

Gasherbrum0068Dimarts 23 de juny: Ens hem llevat molt d’hora, a les 5, però fins que no tenim els 120 traginers ordenats i cadascún amb la seva càrrega, no comencem a caminar. Aixó no passa fins a quarts de deu. Després de la jornada de camí sense incidències destacables, acampem a 3.500 metres.

Gasherbrum0079Dia de Sant Joan. Avui la caminada ja és una mica més dureta i ens platem a 4.250 metres, en front tenim el Mashebrum de 7.800 metres. El paissatge cada vegada és més espectacular. Mentres estavem descansant i esperant l’hora de sopar, els traginers han caçat un nyu, i en pocs minuts s’el havien repatit i comencen a fer sopa…, en fi…, un espectacle bastant frapant.

Dijous 25: com cada dia, ens llevem d’hora, avui a dos quarts de set, a les set esmorzem i a dos quarts de vuit ens posem a caminar. Comencen els mals de cap, tant entre nosaltres com entre els traginers. Jo de moment em trovo bé i em faig un tip de repartir “gelocatils”. Quan arribem al final de l’etapa, me’n vaig a rentar i també faig bugada… Quan torno, em trovo més malats: el Recio està fotut, mal de cap i nausees, al Manolo, li fa mal el peu i el Moshin (oficial d’enllaç) te febre…

A quarts de vuit a sopar i a les nou al sac.

26 de juny. Com que és divendres, tota la penya de “muslims” no pot fer esforços fins el mig dia, total que avui poca feina, caminem un parell d’hores i parem. Som a 4.900 metres d’alçada. Demà serà un altra dia…

Gasherbrum0095Dissabte 27: Avui si que ens em llevat d’hora, ens han cridad a 2 quarts de cinq, deu ser per compensar la poca feina d’ahir… A tres quarts de sis, ja caminem. De cop i volta ens trovem devant d’una pala de neu que puja bastant dreta, ens costa bastat de pujarla, i als traginers, encara mes… A dalt és el Gondogoro Pass, entre els núvols, veiem fugaçment el K2 i el Gasherbrum II, el nostre objectiu. Desseguida baixem i entrem a la gelera del Xogolisa, on, després de 7 hores de camí, hi montem el campament.Avui estem tots bastat aixafats, així que a sopar i a jeure aviat.

Diumenge 28 de juny. Ens llevem d’horeta, però no tant com ahir. Fa bon dia. Em ve a veure l’Ali – el shirdar – i em diu que el Mushim – l’oficial d’enllaç –  està fotut. El vaig a veure. Està clar que te mal d’alçada. Li dono tractament per un parell de dies i li explico que el millor és perdre alçada, per tant que agafi un parell de porters i que baixi fins a Concordia un parell de dies.

Gasherbrum0097Els demés seguim per la gelera de Chogolisa i en sec ens trovem devant a tots els vuit mils de la zona: el K2, el Broad, i els dos Gasherbrums. L’espectacle és impressionant… Si tot va bé, demà arribarem al CB.

Dilluns 29. Avui Arribarem al CB. Ens em posat a caminar a les set, i com que està una mica núvol, es camina bé. Anem tota l’estona per la morrena lateral de la gelera dels Abruzzi, fins que arribem devan de la que baixa dels Gasherbrums. Aquí ens aturem i hi muntem el Campament Base. Estem a 5.150 metres d’alçada.

Gasherbrum0105Pasem comtes amb els 120 traginers i després marxen. Nosaltres ens dediquem a ordenar el CB. Just quan acavem, es posa a nevar. En poca estona queda tot blanc.

Dimarts 30. Avui és dia de relax. Ens estem aclimatant, ordenem el material, jeiem, discutim, llegim…

Dimecres 1 de juliol. A les quatre de la matinada, el Manolo i tres porters, han surtit cap el C1 amb material. Jo m’he llevat a quarts de vuit. Ens passem el dia pel CB, fent racions d’alçada i descansant. Passat el mig dia tornen el Manolo i els porters, el Manolo està fet pols, a més, es veu que l’Alí ha caigut en una esquerda de la gelera, i els ha costat quasi una hora, poder treure’l.

Ens passem la resta del dia pel CB fent el gos. Si tot va bé, i el temps ens ho permet, passat demà cap el C1.

2 de juliol, dijous. Avui també ens llevem tardet, a quarts de vuit. Després d’esmorzar seguim preparant les racions d’alçada. A mig matí, m’en vaig a rentar, però al trepitjar una placa de gel, aquesta es trenca, i m’esfonso fins la cintura en el torrent que passava per sota. L’aigua està glaçada i desseguida fa mal. Tinc bastanta feina per surtir-ne, però al final ho aconsegueixo. M’he tingut de canviar de roba, i el Recio m’ha deixat les seves botes de treking. Després de dinar hem parlat sobre qui pujarà demà cap el C1. Pujaran el Joan, el Carles, el Recio i el Roger.

Divendres, 3: Avui quan ens hem llevat ens ho hem trobat tot nevat i la tenda gran, ensorrada pel pes de la neu. O sigui que primer que tot, reparar la tenda…, evidentment, els que havien de tirar amunt, no ho han pogut fer.

Està nevant quasi tot el dia, desprès de dinar, comencem a sentir el soroll de les allaus que es van despenjant pel pes de la neu que està caient. Com que l’Ali diu que baixarà a Askole, tots ens afanyem a escriure cartes per a la família, per que les prengui avall i les tiri a la bustia. Resta del dia sense fer res… Decidim que quan el temps millori, tots cap amunt.

Camp Base4 i 5, seguim al CB.

Cap el C1Dilluns 6 de juliol: ens llevem a les dues de la matinada, cosa que costa bastant…, esmorzem i a les tres, amunt.

Hem de recorrer de punta a punta la gelera desl Gasherbrums, son una dotzena de kilòmetres, mil metres de desnivell i enfinitat de esquerdes que haurem d’anar superant com puguem. És una tirada esgotadora, ja que a més de la dificultat i l’alçada, anem molt carregats. Al final a un quart de cinq de la tarda, arrivem al plateau, on hi ha el material que hi havia deixat el Manolo fa dies, i hi instalem el C1.

C1Dimarts 7: hem dormit relativament bé. Ens llevem a les sis, i fa un fred que pela… Entre vestirnos i esmorzar, passa bastanta estona, es comença a notar l’alçada. Al final, a les nou, tirem avall. A quarts de dues arrivem al CB, bastant cansats, per cert…

Dissabte 11 de juliol. Portem uns quants dies de mal temps, nevant cada dia. Avui fa un mes que vam surtir de casa i només tenim el C1 montat i bloquejats al CB. La gent que hi havia pel C1 i el C2 d’altres expedicions, també han hagut de baixar. Ara no hi ha ningú per dalt. Com que sembla que vol millorar, decidim que si aguanta, demà quatre aniran amunt. Volen pujar el Manolo, el Manel, el Recio i el Carles.

Les cabresAvui han arribat dues cabres que ens envia l’Alí desde Askole. No tenen gaire bon futur…

12 de juliol. El Recio em comunica per l’emissora que ja són al C1. Han pujat ràpid, es nota que l’aclimatació ha anat millorant… Després de dinar, en sec, comencem a sentir canonades…, son el foc creuat que de tant en tant s’obsequien els pakistanesos i els indús.

Sembla que l’única expedició amb metge és la nostra, ja ha hagut de veure a un de l’expedició alemanya, a un dels vascos, i a la italiana a part dels nostres…

Dimarts 14 de juliol. Aquesta propera matinada pujarem cap el C1, o sigui que preparem les càrregues. Al mig dia venen els vascos i ens conviden a dinar al seu campament. Acceptem. Comuniquem amb els del C1. Estan pujant l’aresta banana cap el C2. Sopem a les sis i a les set ja som al sac.

15 de juliol. Ens llevem a la una de la matinada i a les dues comencem a pujar. Fa una nit perfecte, hi ha lluna plena i quasi bé es pot caminar sense frontal. Tot va be fins que al voltant de les quatre, el Roger es posa a vomitar i diu que no pot seguir. Tallem la corda i el Joan i l’Agustì segueixen amunt i jo acompanyo al Roger avall. Quan arribo al CB, em prenc quelcom calent i me’n torno a jaure…

Al mig dia dia quan me’n vaig a la tenda gran per dinar, me la trovo plena de militars pakistanesos que es veu que l’Alí havia convidad a dinar, comptant en que nosaltres no hi seriem. Demà tornaré cap amunt i passat demà el Roger.

Divendres 17 de juiol. Em desperto a la una i a les dues ja estem pujant els dos porters i jo. Pujem bastant depressa malgrat que hem de anar saltant unes esquerdes d’impressió. En quatre hores i mitja ens plantem al C1. Hi arrivem a dos quarts de set. Al C1 només hi son el Joan i l’Agustí, els altres quatre: Manel, Manolo, Carles i Recio han pujat cap el C2.

Menjo un “globbetroter” i em poso a descansar, mes tar m’en vaig a l’altra tenda a xerrar amb ells.

EDV-C1Dissabte 18: tot el dia descansant al C1. Demà pujarem al C2

19 de juliol: a dos quarts de sis surtim el Joan, l’Agustí i jo cap el C2. Hem estat cinc hores i mitja. La famosa aresta banana, es mereix la fama que té. Buidem els trastos, descansem i tirem avall…. Quan ja erem al plateau on hi ha el C1, de sobte, em desapareix tot de la vista i nomes veig un forat amb llum uns quanta metres damunt del meu cap. He caigut en una esquerda que estava tapada. He quedat encallat entre les dues parets de l’aresta gracies als grampons i a la motxila que m’han frenat en la caiguda, per que si no… adeu. Mirant avall no veia el fons.

Quan el Joan i l’Agustí se’n van adonar que no hi era, van recular fins que van veure el forat, i desseguida es van fer càrrec de la realitat. Van anar a buscar una corda al C1 que ja era aprop i van tornar amb el Roger i l’Alí per treure’m. Ha esta l’ensurt més gros que he tingut mai…

Torna a nevar… Els del C3 que havien surtit cap el C4, han hagut de girar cua pel mal temps.

Cap el C2SeracDimecres 22: Ens llevem a les cinc i a les set comencem a pujar cap el C2. Només anem tres, el Roger a decidit que no seguia. Ens costa sis hores arribar-hi. Estavem tan cansats que ens hem estat un parell d’hores només jeient i fonent neu per beure. A les sis parlem amb els de dalt. Estan molt animats per fer cim demà. Nosaltres pujarem al C3.

Cap el C3Dijous 23 de juliol : A les 9 surtim cap el C3. No és que fes bon temps però al menys semblava estable. Però quan hem surtit a l’aresta, pel damunt del serac, una ventisca i un vent molt fort ens obligat a retirar-nos. Aviat hem tornat a ser al C2, ja que fent rapels, es baixa ràpid. Més tard parlem amb el Manel, ens diu que el Carles es retira – es trova malament – que fa molt de fred però que segueixen endavant… Tal com està el temps, decidim que si algú dels de dalt fa cim, els demés ens retirem, ja que la situació s’està complicant per moments.

CimA les sis i mitja de la tarda, ens comuniquen que han fet cim i que tornen cap el C4

24 de juliol. Ens reunim tots – menys el Roger, que és al C1 – al C2, i després de menjar quelcom, desmontem el campament i comencem a baixar. La baixada es fa molt pesada, seguéix nevant, les cordes estan tapades per la neu i gelades, costa molt de rapelar i anem molt carregats i per altra banda, la neu està molt humida i les estaques i els cargols no aguanten gaire. Estem més estona del normal baixant. Quan arrivem al final de la banana (aresta Moravec) i entrem en el circ, baixa una boira molt espessa, que fa que estiguem perduts i tombant com a tontos molta estona, i amb un fred molt intens. Quan ja no contavem en trovar el C-1, la boira es va aixecar una mica i ens vam poder orientar. Finalment, arrivem al C1 a les 8 del vespre. Estem tan xafats que ens posem als sacs sense ni menjar…

25 de juliol. Avui baixem cap el CB. Hem de desmuntar el C1 però fa mal temps i ens fa bastanta mandra. Gandulejem fins que veiem apareixer els traginers per la gelera, a les hores tot es còrrer. A quarts de nou ens posem en marxa. Anem molt carregats, ja que també portem el material dels campaments superiors, a més a més, hi ha molta neu tova i les esquerdes estan molt obertes. Hem d’anar molt amb compte… La marxa, tot i que és de baixada, és molt lenta i pesada. No s’acaba mai… Per fi a les dues arrivem al CB.

Al arribar ens trovem amb la sorpresa de que el Mushim, l’Alí i els cuiners, junt amb gent d’altres expes, han preparat una festa per celebrar l’èxit de l’expedició i el cim aconseguit.  Malgrat que arribem molt cansats ens quedem amb ells per la celebració. Ens porten menjar i beure, i també canten i ballen.

Finalment, a les vuit ens posem als sacs.

26,27,28,29 i 30 de juliol. Dies que se’ns han fet bastant pesats per aburrits i impacients per tornar cap a casa. El 26 vam enviar al “mail runer” cap a Skardu perque fes pujar els traginers. Però es veu que els hi ha costat.

1 d’agost. Per fi ens belluguem. Avui a les sis del matí han començat a arribar el traginers. Total, que a desmuntar depressa el CB i a quarts d’onze hem començat a tirar cap avall. Caminem per la morrena de la gelera durant uns vint quilòmetres i parem a Concordia. Tenim a tocar el K2, el Broad, el Mitre… , és un escàndol el paissatge que ens envolta!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *