Cosas que me han pasado/pensado en el último més, desde la PF a prohibir anuncios de contactos en prensa
16 Juliol, 2010 17:15
Publicat per bego,
Vivencies quotidianes
Uffff.... Hace días que no escribo en el "blog", de hecho un mes. Lo cierto es que han pasado muchas cosas sobre las cuales escribir con lo cual me será difícil ahora resumir. Así que elegiré al azar, según me llegan los pensamientos.
La redefición del concepto PF. Hacer un "PF" es quedar, los viernes, en la plaza de la Font de Tarragona. De hecho, con mis amigos, nunca dejo de hacerlo, haga frío o calor, y hay un cierto bar que nos ha incluído en su paisaje habitual y previsible. Con el verano, acaba la cita semanal, ligada habitualmente al calendario escolar, así que se redefine el concepto "PF" pasando de cíclico a anarco, porque acaba produciéndose igual, aunque nunca se sabe si será un viernes, un martes, un lunes, o un jueves. Es cuestión de pasar por la plaza y probar a ver quién hay. Una plaza que por otra parte estos días es un bullicio constante. Impresionante.
Un mes, un día. Ese es mi porcentaje de jornadas playeras, o mejor de dicho de "jornada" porque no he pasado de ahí. Y eso que tengo la playa a un paso de casa. Desde luego, y como diría mi madre, tiene delito el tema. No encuentro horas para poner remedio a mi versión descolorida y eso en un momento en que las medias no se llevan en verano (en época de mi abuela era al contrario, se llevaban siempre, hiciera frío o calor) resulta un ligero problema.
Por fin alguien pone coto a una cuestión que hace años que me altera, las páginas de contactos en la prensa diaria. Es algo que no he entendido nunca. Y que en ningún caso es defendible como un tema económico. EN un país en que nos ponemos las manos en la cabeza por el burka, resulta que permitimos la prostitución y la explotación de la mujer al alcance de todos. ¿O es que alguien prohibe vender periódicos a menores en España, con páginas de contactos incluidas? El presidente Zapatero intervino ayer muy oportunamente al respecto. "Los anuncios de publicidad de la prostitución deben eliminarse y estamos trabajando en diversas fórmulas para que esto sea una realidad", dijo durante su intervención en el Debate sobre el Estado de la Nación ante los aplausos de parte del hemiciclo.
El verano sigue....
Tu insultas, él insulta y yo lo permito?
17 Juny, 2010 12:12
Publicat per bego,
Escric
Leo con estupefación en el Periódico de Cataluña como el Partido Popular se ha erigido en cancerbero del tertuliano de Intereconomía que llamó "zorra" y "guarra" a la consellera de Salut Marina Geli. Lo leo y me pregunto qué está pasando en la política de nuestro país, en cómo los insultos tapan el paso a los argumentos y la impunidad con la cual se justifican determinadas actitudes. Sinceramente, me entristece.
Por ello, busco y me pregunto, ¿cuál es la razón del insulto? ¿Que nos mueve a caer en la descalificación directa y personal en términos tan agresivos? Es claramente una manifestación de ira, una acción violenta, que ataca directamente al otro buscando menoscabar su dignidad.
Pero para mi, el problema no es tanto el insulto en sí (que también) si no el umbral de la tolerancia de quienes lo justifican, minimizan su impacto o buscan esconder su violencia instrínseca.
La cultura de la polémica se ha instalado como una forma de hacer en nuestra sociedad, tanto en ámbitos políticos como sociales. El peligro es superar determinados umbrales.
Ser conscientes de ello, es el primer paso para evitarlos y construir una sociedad emocionalmente mucho más sana. Eso afecta a colectivo, pero también a cada uno de nosotros individualmente.
Raons per deixar el mal humor...per si algú no ho té clar!
19 Maig, 2010 10:12
Publicat per bego,
Escric
Qui em coneix sap que m'encanta compartir aquell coneixement, reflexions o personatges interessants que descobreixo o apareixen a la meva vida. En aquest sentit, he decidit dedicar aquest post a un amic i gran coach, Hernan Cerna, i al fet que em permetés participar en un curs interessantíssim sobre metàfores a Barcelona, divendres passat, amb un altre descobriment, Mercé Conangla, que té publicacions molt interessants. Entre altres articles, he descobert un d'ella on parla del perquè hem de deixar el mal humor. I avui l'he volgut compartir amb vosaltres:
Algunes raons per deixar el mal humor:
Perquè perjudica la salut, tant en l’aspecte fisiològic i psicològic
És dolent per l’estómac, la circulació sanguínia i el cor
Arruga l’esperit i la cara
Envelleix l’ànima
Ens inclina al pessimisme
Ens arranca l’alegria de viure i del conviure
Va fugir i fastigueja als que estan al nostre costat
Augmenta innecessàriament el dolor i el patiment de la vida
Predisposa a les baralles
Dona lloc a la injustícia
Ho solen pagar els més febles
Destrueix la confiança
Pertorba la pau de la llar
Pot ser causa de discussions i accidents en conduir un vehicle
Aconsegueix que es perdi el gust per la vida
Ens intoxica per dins i per fora
Dedicat a aquells que estan sempre enfadats o no tenen capacitat de riure, per si s'ho repensen!!!
Que tingueu un bon dia i molts somriures!
:-)
Había contado alguna vez que me encanta Tim Burton? De eso...de música, de Gerónimo Stilton y algo más
27 Abril, 2010 22:57
Publicat per bego,
Disfruto
Me encanta, simplemente me encanta. Ya sé que no es la mejor película de Tim Burton, pero me sigue pareciendo una experiencia magnífica mezclar la estética del director (que me encanta, no lo había escrito hasta ahora en el blog...!creo!) con una historia tan dulce y tan maravillosa como Alicia en el país de las Maravillas. Lo cierto es que disfruté de lo lindo con ella, en 2D, eso si. Tengo suficiente con dos dimensiones y no necesito mayores efectos para cargar energía con el colorido y la estética de Burton. Y sobretodo con esa increible reina roja, que grita sin cesar "que le cooorten la cabeza!" .Y el sombrerero, y el conejo con reloj. Y esa moraleja, con la cual mi hija se quedó sin dudar, que es que "nada es imposible si uno cree que puede conseguirlo".
Cine, y jazz. Horacio Fumero y Pedro Javier González, que me hicieron disfrutar especialmente con "Camino del Mar". Ahí os la dejo porque compartir sonrisas es lo mejor de todo.
Cine, música y también libros. La sorpresa fue que Gerónimo Stilton está perdiendo puntos. Debe ser que crecen...tendré que optar por otras sugerencias... De hecho, debería haberlo pensado aunque siempre acabamos dándonos cuenta a fuerza de sorpresas de que ellas crecen.
Me gusta la vida, no sé si tampoco lo había escrito en el blog. 
Mañana más, o quizá no!
Frases de la semana que me han hecho pensar
18 Abril, 2010 23:28
Publicat per bego,
Disfruto
- La vida es equilibrio y nos empeñamos en corregir los desequilibrios (E.Punset, hablando del impacto medioambiental)
- A veces me gustaría volver al pasado. ¿No te gustaría ir a tu infancia para saber cómo eras? Cómo sacabas excelentes? (mi hija, tras ver fotografías de cursos anteriores)
- Uno en la vida tiene que hacer lo que cree que tiene que hacer (Eudal Carbonell, en la presentación del libro Tocats pel Bolet, junto a David Solé)
Periodistes i polítics, polítics i periodistes
08 Abril, 2010 09:04
Publicat per bego,
Disfruto
Ahir vaig assistir una estona a una interessant taula rodona "Polítics i periodistes: relacions perilloses?", organitzada pel Sindicat de Periodistes de Catalunya a Tarragona. Lamentablement, vaig haver de marxar abans que acabés i em vaig perdre algunes aportacions, com la del company i amic Sergi de los Rios (ERC). De la resta, algunes reflexions suggerides:
-
-
Periodistes y polítics ens necesitem mutuament? O això no és ben bé així i en realitat seria més adquat dir que ens necesita la societat i els ciutadans?
-
El sector periodístic està sotmés a una precarització i desregularitzacio laboral que atenta contra la pràctica del periodisme independent,té solució?
-
Cal diferenciar entre periodistes i empreses editores o periodístiques. És més important la influència i el poder d'aquestes darreres.
-
La incidència dels titulars dels diaris s'ha de relativitzar. La societat digital, amb les eines 2.0. fa que la informació pugui arribar a la ciutadania de forma més directa, tot i això hi ha excés d'informació i per tant soroll.
-
Estem en un context de regresió de les obligacions de servei públic que tenen els mitjans de comunicació
-
Ens ha de preocupar com construim la societat conjuntament. El poder es mes divers que no pas el poder politic, hauriem de començar a mirar el món sóta aquest punt de vista. (aquesta és la tesi que Xavier Sabaté (PSC) fa temps que defensa)
-
Segur que em deixo moltes altres aportacions interessants...això és un tastet simplement.
Demà més... o no....
Llum....Tarragona em carrega d'energia
01 Abril, 2010 10:40
Publicat per bego,
Disfruto
Avui he anat a còrrer a una hora inusual, les 8.45 del matí. Hora solar d'estiu, com toca. I he de dir que la llum que hi havia, els colors del mar, de la sorra del miracle, del cel, de la pedra del Fortí de la Reina...eren espectaculars.
La llum de Tarragona és fantàstica.
Em carrega d'energia.
Tarragona guanya cinema en versió original. Felicitats 8 i Mig!!!
21 Març, 2010 20:33
Publicat per bego,
Disfruto
La setmana pasada la meva estimada amiga Esther (no us perdeu el seu bloc sobre cinema, Ratatouille, del milloret que hi ha a la xarxa) em va convidar a la inauguració de la Sala 8 i Mig de les Gavarres. Lamentablement, tenia entrades pel Teatre Metropol des de feia temps i no vaig poder canviar de plans, i em vaig perdre presencialment el naixement del que de ben segur serà una sala de referència a Tarragona, de cinema en versió original. En un moment en que alguns s'empenyen en dir que a Tarragona no hi ha cinema, la propietat d'OCINE les Gavarres ha fet una aposta important per incrementar la diversitat i la qualitat del cinema que es projecta al nostre municipi.
Com va recollir la resenya publicada al Punt amb motiu de la inauguració, la posada en marxa de la sala «és un esdeveniment molt especial, fruit de la il·lusió de moltes persones que són darrere del projecte, com la mateixa direcció dels Ocine, l'associació Ariadna i particulars apassionats pel cinema i sobrats de coneixements cinèfils, com Esther Ferré i Marcel Banús, entre d'altres, que col·laboren plegats a fi que aquest mitjà d'exhibició tingui la solvència i l'atractiu necessaris perquè els aficionats del cinema en puguin gaudir», tal com van apuntar els responsables del cinema.
L'Esther és una de les persones il.lusionades en aquest projecte. Un exemple de l'empenta de la gent que, lluny de clientelismes mal entesos, aposta per la cultura en aquesta ciutat. Ànim Esther i endavant!
Espero que en gaudiu i molt de la Sala 8 i Mig. I us convido a fer-ne difusió.
Quien le haga reir....
13 Març, 2010 17:01
Publicat per bego,
Llegeixo
Llegeixo l'entrevista de la Contra de la Vanguardia, feta pel bon amic Lluís Amiguet, i l'entrevistat, Stephen Macknick, afirma "no sabem perquè, però és impossible concentrar-se en alguna cosa i riure al mateix temps (...)". M'ha fet pensar en quelcom que és important pels humans, riure. De fet, a mi m'agrada molt riure, que em facin riure, possar humor a la vida en la dosi justa. Fa que siguem una mica més feliços, això segur!
Seria un joc divertit si no fos per....la invisibilitat de les dones a les cites bibliogràfiques
05 Març, 2010 08:58
Publicat per bego,
Escric
De vegades caiem de la "parra" (amb perdó pel castellanisme) i ens n'adonem en coses molt senzilles que hi ha encara molt de camí a recòrrer en la visibilització de les dones i la igualtat d'oportunitats. De fet, ahir, en un sopar de Dones en Xarxa a Tarragona em vaig assabentar d'una d'aquestes pràctiques que trobem normals i que, malgrat correspondre a un àmbit molt concret, és un exemple clar que tenim mirada estrictament masculina en moltíssimes coses.
M'ho vam explicar la Rosa i la Mónica, de l'Associació La Tintoreria. La Mónica va escriure un post fa mesos que es deia Qui és Qui on preguntava.
Llegiu la llista següent:
- Walker, L
- Rohlfs, I
- Pujal, M
- Nash, M
- Bock, G
- Artazcoz, L
I demanva l'exercici de sabe qui són.... I si eren homes o dones.... I curiosament, en primera instància, gairebé tothom pensa que són homes.
Són els criteris de cites bibliogràfiques que s'utilizen habitualment, on desapareixen els noms de pila i per tant qui surt més perjudicat són les dones, perquè llavors sembla que tot el coneixement generat sigui cosa majoritàriament d'homes.
Jo ahir vaig propossar fer un moviment per canviar aquesta pràctica. En vam estar parlant. Elles, des de la Tintoreria, ja s'han començat a moure, però potser hauríem de començar a fer pedagogia del tema entre tots.
Petits canvis, grans avenços!
Per cert, felicitats a Dones en Xarxa per la feina que estan fent. El sopar d'ahir, que va complementar presencialment les relacions virtuals, va ser un gran èxit i vaig conèixer dones amb moltes coses a dir i a explicar.
Si volem crear coneixement s'ha de facilitar la capacitat de conversa...Wagensberg dixit
24 Febrer, 2010 19:13
Publicat per bego,
Disfruto
"L’estímul, la conversa i la comprensió són, per Jorge Wagensberg, les condicions per generar coneixement i només una organització amb estímuls pot estar-hi orientada. Quan la conversa contribueix a evitar les incerteses de l'entorn, un equip humà progressa". El comentari, a la web de Factor Humà y también los dos videos on ens parla de la conversa com element fonamental per generar coneixement.
A més, ens comenta quelcom que em sembla fonamental, que en la conversa hi ha un goig amagat: escoltar abans de parlar.
Ho he trobat interessantíssim...
Quines coses, ara el mòbils començaran pel número set!
10 Febrer, 2010 12:54
Publicat per bego,
Llegeixo
Llegeixo que el Ministeri d'Indústria ha decidit que els mòbils comencin pel número 7 perquè està a punt d'esgotar-se el 6. El cert és que em pregunto perquè hem començat la numeració per aquí....i no pel 5 o pel 4.
La notícia em recorda a quan vaig descobrir que tots els números a les pel.lícules americanes començament per 555...
Quines coses!
De cinismo y otras reflexiones
28 Gener, 2010 15:03
Publicat per bego,
Escric
Leo en un artículo antiguo que el cantautor británica Billy Bragg decía que "el enemigo de una sociedad mejor no es el capitalismo; es el cinismo". Y en relación a ello, leo un comentario sobre cómo la hipocresía, sustentanda en el más profundo desconocimiento, empeña todas (yo diría más bien la mayoría) de las decisiones.
Y mientras leo todo ello pienso en diversos conflictos sociales y medioambientales que tenemos ahora mismo sobre la mesa. Y pienso en la hipocresía que sustenta nuestras contradicciones sociales, que cada vez son más. Queremos derechos, pero no deberes. Queremos ensuciar, pero no limpiar. Queremos comodidades, pero no servidumbres. Queremos que "nos" lo paguen todo, sin pensar que en "nos" somos todos....la colectividad.
Hoy, concretamente hoy, me siento impotente en luchar contra ello.
Palabras
11 Gener, 2010 17:12
Publicat per bego,
Escric
Leo...."el primer paso para deformar la realidad es el cambio del sentido de las palabras"....(article de Lluis Foix)
Estic molt contenta!!! Per fi Tarragona té un únic fulletó on trobar totes les activitats de Nadal
03 Desembre, 2009 17:07
Publicat per bego,
Política municipal
Són petites coses que em fan creure que la feina feta és fructífera. L'any passat, una amiga em va dir: "Per què Tarragona no té, com Reus o Lleida, un únic fulletó informatiu on les famílies trobem totes les activitats que s'organitzen per Nadal a la ciutat?" I vaig pensar, "Tens tota la raó!".
Quan m'ho va dir, el tema ja no tenia remei. Però enguany ho hem aconseguit!!!! Si senyors i senyores....Ja podeu trobar als punts de disfribució habitual "NADAL A TARRAGONA". Això és inversió en comunicació en benefici de les famílies, una inversió que alguns critiquen però que jo seguiré defensant com a molt necessària....
Guay!