Carta oberta als sindicats majoritaris

Puigcerdà- fotografia de Sergi Càmara

Sóc afiliat de CCOO des de fa una vintena d’anys. Representant dels treballadors a l’empresa on treballo al llarg de vint anys. Ara delegat sindical. No em considero sindicalista perquè tinc un concepte massa alt del què és un o una sindicalista. Com me’n podria considerar, si avui encara s’assassina i s’engarjola sindicalistes arreu del món, inclosa Espanya!

Escric aquestes ratlles dirigint-me als grans sindicats catalans, majoritaris al nostre país. Deixo fora d’aquesta carta sindicats majoritaris en el seu sector o àmbit, com són la USTEC i Unió de Pagesos. Totes les organitzacions, siguin sindicals o no, inclouen en el seu si una diversitat sociològica important. Sovint reflectint la mateixa diversitat de la societat. Els sindicats no en són una excepció. De fet, CCOO va presentar no fa gaire un estudi sociològic de la seva afiliació on aquest fenomen es veu clarament. Sobre aquest punt hi tornaré més endavant.

Avui a Catalunya hi havia una vaga general convocada per un sindicat minoritari. El sindicat majoritari a l’ensenyament s’hi ha afegit i el majoritari al camp català també. Comissions Obreres i la UGT no us hi heu afegit. Heu dit que no tocava. No us vau afegir, tampoc, a l’aturada del dia 3 d’octubre. Ho vau fer indirectament a través de la Taula per la Democràcia, no pas directament. Els treballadors assalariats vam poder participar-hi no pas gràcies a vosaltres, sinó, una altra vegada, a través d’una convocatòria de vaga general feta per un sindicat minoritari. Si no hagués estat per ells, els assalariats no haguéssim tingut l’oportunitat de participar-hi. Aquella vaga responia a unes càrregues policials condemnades per tot Europa, menys per Espanya. Més de mil afectats físicament i molts més emocionalment. Aquelles imatges tan esgarrifoses i brutals eren confrontades per la gran dignitat de la ciutadania aplegada als col·legis electorals. Res de tot això us va animar a convocar una vaga general. No sé si va ser una decisió vostra, no sé si va ser una baixada de pantalons davant les cúpules espanyoles. No ho sé. El que és segur és que no va ser una decisió compatida i contrastada amb els vostres afiliats i afiliades. No vau tenir la valentia, ni la dignitat necessària per convocar una vaga general. Els treballadors i treballadores hem d’estar agraïts als sindicats minoritaris per donar-nos l’oportunitat d’afegir-nos a la protesta.

El 16 d’octubre empresonaven Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional respectivament. El Major Trapero segueix investigat i destituït com a cap dels Mossos d’Esquadra. El 2 de novembre bona part del govern legítim de Catalunya és empresonat a Madrid, mentre la resta s’instal·la a Brussel·les. Podeu imaginar un escenari més bèstia? Em deixo que el govern espanyol, amb el suport del PSOE, implanta un 155 fet a la seva mida, destituint el govern legítim i dissolent el Parlament. Molts constitucionalistes i penalistes, els més prestigiosos, ja han avisat d’un ús inadequat de la Constitució i del codi penal.

Tot això sembla que vosaltres ho trobeu suau. Suportable. Crec que els antics lligams amb certes forces polítiques que heu tingut al llarg de la vostra història us tornen a emmanillar. Com deia abans, la vostra afiliació és diversa. Connectar les vostres decisions amb les vostres bases diverses no és fàcil, ho sé. Però hi ha valors que el sindicalisme no hauria d’oblidar. El sindicalisme xilè no va dubtar en posar-se al costat del president Allende. Els afiliats tenen la seva ideologia, només faltaria. Però hi hauria d’haver uns principis compartits de forma universal en un sindicat democràtic. Uns principis que una direcció sindical hauria de tenir l’habilitat de fer entendre a la seva afiliació. La vostra decisió d’avui us ha col·locat al costat d’una part de la societat catalana. En això no heu dubtat. En la meva opinió, ho hauríeu d’haver fet. No per posar-vos al costat d’uns o altres, sinó per defensar els principis democràtics més elementals, els drets fonamentals trepitjats darrerament i les institucions legítimes del nostre país representades per aquells a qui vam escollir.

Heu perdut també l’oportunitat de connectar amb la ciutadania mobilitzada que ha buscat noves formes d’organització i acció. Crec fermament que aquesta oportunitat perduda ja no la recuperareu mai. No veig com podreu convocar en el futur una vaga general i demanar complicitat a la ciutadania i als diferents sectors econòmics per tal que se solidaritzin amb nosaltres. Recordo com no vau dubtar en acostar-vos al moviment del 15M. Per simpatia, per conveniència, per no perdre espai? Perquè era de caire estatal?

Avui no heu convocat la vaga general que una part del país us demanava. Heu donat llibertat als vostre afiliats per tal que fessin el que creguessin millor. Podíeu fer el mateix però convocant la vaga per tal de donar cobertura a aquells dels vostres que la volguessin fer. Ho ha fet per vosaltres un sindicat minoritari al qual haurem de tornar a agrair el gest de donar-nos cobertura legal a aquelles persones que la necessitàvem. Això sembla que us ha molestat a tenor d’algunes declaracions vostres, des del meu punt de vista desafortunades. Les vagues generals les ha de convocar un sindicat, sí, però avui s’ha demostrat que les pot organitzar i gestionar la mateixa societat.

Lamento la vostra decisió i em sento decebut.

 

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>