Vint anys

Vint anys! No sé si en són molts o pocs. En són vint.

No vull escriure’t ara un text embafós.

Només vull agrair-te els anys que m’has estimat.

Sóc i he estat molt feliç al teu costat.

Tinc la sensació que mai t’he correspost com cal.

T’estimo com el primer dia, amb la mateixa intensitat.

Però em sé maldestre en l’amor.

Sé que mai ompliré la teva ànsia d’amor.

Malgrat tot, et repeteixo aquell sí.

Volia i vull repetir-te com fa vint anys,

que sí, sí,

t’estimo com fa vint anys

Si tu vols, vint anys més.

No crec en allò que diuen que “sense tu no podria viure”

No és veritat, sí que podria, però no vull.

Si tu vols, jo vull, vint anys més

o fins la fi.