El dissabte 14 de desembre de 2013 es va inaugurar a Valls un menjador social, és la Taulada. Una taulada, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el Fabra pels que ja tenim una edat, és un conjunt de persones assegudes al voltant d’una taula. La pronúncia del mot ens suggereix també, encara que la paraula l’escriuríem llavors amb “e”, un espai d’aixopluc per poder fer un àpat calent i compartir experiències i coneixences. Crec que el menjador “La Taulada” era una necessitat social.
La gènesi de la iniciativa la trobem a la parròquia de El Lledó de Valls. L’impulsor principal n’és el claretià Joan Font. Conec al pare Font des de fa uns quaranta anys. En ell endevinem una persona que ha estat treballant al Brasil durant força temps, imbuït de l’esperit dels claretians catalans que treballen allà des de fa molts anys, entre els quals hi ha algun vallenc, com en Francesc Trilla, i per on ha passat un altre claretià conegut per molts vallencs, com en Josep Roca, amb qui molts hem compartit dies d’excursions pirinenques fa uns anys. I parlant de claretians al Brasil, no podem oblidar el bisbe Casaldàliga, tot un referent mundial en la defensa dels drets dels indígens. Un català universal.
Ben aviat, el pare Font es va veure acompanyat per una colla de cristians i ciutadans vallencs, homes i dones, que van creure com ell que el seu projecte calia tirar-lo endavant. Han estat mesos de feina continuada, persistint en la idea, vencent els obstacles. Finalment, s’ha convertit en realitat.
Em sembla que ningú posarà en dubte que parlem d’una necessitat. Una necessitat que no és nova. Ja en temps remots les societats han mostrat les seves imperfeccions creant tot un conjunt de persones que s’han vist expulsades del sistema social. Pobres, marginats, algunes vegades gairebé invisibles. Algunes s’han vist abocades a aquesta situació de forma estructural, gairebé que seguint l’herència dels seus pares que no han pogut donar-los la possibilitat de sortir d’aquesta situació familiar com haurien volgut. D’altres són víctimes conjunturals d’una crisi econòmica, que ha esdevingut social, que el nostre sistema econòmic i polític no ha estat capaç d’evitar. En aquesta situació trobem famílies senceres, individus isolats, persones grans, joves, infants, homes, dones.
L’aparició de “La Taulada” és una bona notícia perquè respon a una necessitat social que ningú més responia en aquests moments. La funció que compleix “La Taulada” completa un cercle que altres organitzacions no governamentals ja estaven dissenyant, com Càritas, Creu Roja i moltes altres. Totes elles es complementen i desenvolupen la seva funció en un marc de cooperació. Per tant, a aquells que eren reticents a la implementació del menjador social a Valls els diria que n’haurien d’estar satisfets que hagi esdevingut una realitat. Cal treballar en xarxa amb totes elles i amb els serveis socials de la ciutat i de la comarca. La implicació ciutadana és imprescindible i necessària i “La Taulada” se sent acompanyada per una munió de persones de la ciutat que l’han animat des del seu inici. Tothom que vulgui pot col·laborar amb “La Taulada” en la forma que desitgi. L’han fet possible una quarentena de voluntaris i voluntàries de totes les edats i condicions socials, comerços, empreses, institucions. Tothom que vulgui hi té un lloc.
El mejador fa tres dies que ja camina. Els usuaris troben un lloc on fer un àpat calent i equilibrat, però també troben unes persones que els acullen amb la dignitat que es mereix tota persona, que es preocupen per la seva situació i que no els deixaran abandonats. Que empàticament els ofereixen un gest, una paraula, una mà.
No vull acabar sense fer una denúncia. No ens podem acontentar només en satisfer una necessitat, també cal denuniciar un sistema econòmic i social que no ofereix a totes les persones un mínim indispensable de dignitat. Si cal posar èmfasi en la capacitat solidària de la ciutadania, cal posar també de manifest el fracàs que suposa que tinguem una part de la nostra ciutadania al marge del benestar i la riquesa que entre tots anem creant. Convé posar de manifest que cal situar les persones davant de tot. Tots estem exposats a l’exclusió social que pot comportar la pèrdua de la feina, la pèrdua de les prestacions d’atur i ajudes socials, etc. Treballar per les persones que ara mateix es troben en aquesta situació, és treballar per nosaltres mateixos, per evitar que la nostra societat, el nostre sistema polític, econòmic i social segueixi generant noves situacions d’exclusió. I això és feina de tothom, ciutadania i institucions.
Avui donem la benvinguda a “La Taulada”, mentre paral·lelament interpel·lem la societat a treballar per fer innecessari aquest servei. La societat ha de donar oportunitat a tothom, a tota persona, per tal que la seva dignitat s’expressi de forma autònoma, amb el seu talent i les seves habilitats.