Vaga general, raons per fer-la i mil excuses per no fer-la!

El dia 14 de novembre, dimecres de la setmana que ve, la majoria de sindicats i diverses plataformes socials i ciutadanes, han convocat una vaga general a tot l’estat. Aquesta convocatòria s’emmarca en una jornada de mobilitzacions convocada a nivell europeu i que abarquen vagues generals, manifestacions, etc. Aquesta mateixa setmana hem sabut, també, que el Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat contra la reforma laboral aprovada pel govern espanyol amb el suport del PP i CiU.

Les raons que han dut a aquesta convocatòria ja les coneixeu. S’han explicat per tots els mitjans de comunicació i tothom ha tingut ocasió de conèixer quines són. La vaga general és la resposta ciutadana a tot un seguit de mesures encaminades a desmuntar l’estat del benestar que tant ens ha costat de construir. La reforma laboral que deixa els treballadors indefensos davant els empresaris, l’atur creixent mes a mes, la política de retallades en els àmbits més sensibles de la població, com la sanitat, l’educació, les prestacions socials, la pròxima retallada en el sistema públic de pensions, etc.

Una política de retallades general que no ha dut el creixement econòmic, sinó tot el contrari, l’ha fet més profunda. Cada dia que passa pleguen més empreses, hi ha més treballadors aturats, famílies senceres que tenen tots els seus membres sense cap ingrés econòmic, comerços que tanquen, joves que emigren buscant feina en altres països, etc. Quan passi aquesta crisi econòmica ens trobarem amb un panorama desolador, sense teixit empresarial, sense talent perquè haurà marxat a buscar-se la vida a fora. Tots els sectors de l’economia estan tocats, tota la ciutadania comprova dia rere dia com empitjoren els serveis bàsics, com ens privatitzen el sistema públic de salut, com hem de pagar els medicaments amb recàrrec, com l’educació torna a ser una oportunitat reservada als més rics, com molta gent perd la feina sense possibilitat d’emparar-se en la justícia per defensar els seus drets, com la gent que té sort de seguir treballant veu empitjorades les seves condicions laborals i salarials, com més de la meitat dels joves no tenen feina.

Hi ha prou raons per participar a la vaga general i mil excuses per no participar-hi. Els que tenim feina, els que estan aturats, els treballadors públics (metges, mestres, etc), els comerciants, els estudiants, etc. Cap sector de la nostra societat se salva d’aquesta política que ens durà al desastre. Per tot plegat, et demano que participis en la vaga general. Pensant en nosaltres mateixos, pensant en l’herència que deixarem als nostres fills, pensant en els drets laborals, en els drets socials que volem seguir mantenint. Hi ha recursos suficients per destinar-los a tot això, però han preferit dedicar aquests recursos a regalar-los als bancs que han gestionat malament el seu capital i enganyat la ciutadania amb preferents, en bancs que no paren d’executar hipoteques i deixen milers de famílies sense casa, ni béns, que deixen la petita i mitjana empresa sense recursos. Entre tots estem pagant l’egoïsme i ambició d’uns quants. És hora de dir prou. I això només depèn de tots i cadascun de nosaltres. Hi ha alternatives per afrontar aquesta crisi, alternatives que passen per posar les persones davant de tot altre interès. L’única manera que tenim de mostrar el nostre rebuig és comprometent-nos. No hi ha altres formes de fer-ho.

Alguns us preguntareu de què servirà. Si som quatre gats, segur que de res. Si som milions, segur que sí. És hora de prendre decisions. Tu has de prendre la teva. Qualsevol de nosaltres, o algun dels nostres familiars, pot ser el pròxim en trobar-se en alguna de les situacions esmentades (atur, malaltia, lentitud en l’atenció sanitària, no poder pagar l’educació dels nostres fills, jubilació, etc). Si fos així, que no ens hàgim de lamentar de no haver-hi fet res quan en vam tenir l’ocasió de fer alguna cosa.      

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Catalunya, General, Personal i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.