Enfortits?

Valls 1931, Colla Nova dels Xiquets de Valls

Pels Xiquets de Valls hi ha tres festes que han modelat i configurat la seva pròpia història, Sant Joan a Valls, Sant Fèlix a Vilafranca i Santa Úrsula a Valls. Altres festes majors han actuat com a complement a aquestes sortides amb lletres d’or, la Bisbal del Penedès, L’Arboç del Penedès, Torredembarra, i altres poblacions de la conca del riu Gaià. El Vendrell i les diferents poblacions que han acollit els diferents concursos de castells també han escrit bona part de la història dels Xiquets de Valls, així com Tarragona amb la seva Santa Tecla. Però les tres primeres que he esmentat són, sens dubte, les que han marcat més profundament les colles vallenques. La temporada s’ha preparat sempre amb aquestes tres actuacions clau que dissenyaven les diferents fites a aconseguir.

Què passa quan una d’aquestes festes cau del calendari casteller d’una de les colles de Xiquets de Valls? Doncs que obliga la colla afectada a un replantejament general de la seva temporada. Una temporada castellera és una progressió ascendent que culmina, en el cas dels Xiquets de Valls, en la fira de Santa Úrsula. El sant Joan vallenc posa a prova les colles per veure si la preparació prèvia els permet arribar-hi amb els castells base consolidats. Avui en dia el cinc de vuit, el tres i el quatre de nou i el dos de vuit. Si s’aconsegueix l’objectiu, comença una segona etapa. Si no, cal recular i endarrerir els objectius de l’etapa següent.

La segona etapa consisteix a preparar el mes d’agost. Un mes d’agost intensament casteller perquè aglutina bona part de les festes majors d’estiu al nostre país. Aquesta segona etapa culmina en el Sant Fèlix vilafranquí. Passant pel Firagost vallenc, la Bisbal, la Riera, el Catllar, l’Arboç, Igualada, etc.

Finalment, s’inicia la tercera etapa, la que culmina en el Santa Úrsula vallenc. Comença per santa Rosalia a la Torre, passant per l’Onze de setembre, Montblanc, i el concurs de castells quan toca. Altres poblacions i les seves festes majors formen part també d’aquest recorregut. 

Les etapes descrites no són etapes inconnexes entre sí, sinó que van intrínsicament entrellaçades. Les colles planifiquen les seves fites i la seva progressió en funció del calendari casteller de cada any.

Quan una colla no és contractada en una d’aquestes festes importants ha de mostrar la seva capacitat per remodelar la seva temporada. L’objectiu és que això no afecti les seves possibilitats d’aconseguir allò que es proposa en el moment assenyalat. Però les coses no són tan fàcils. A banda de refer la planificació damunt d’un paper, cal motivar els components de la colla per aconseguir el comprmís suficient que permeti du a la pràctica aquesta replanificació. I aquí entra en joc el pes de la història. No totes les poblacions tenen la mateixa capacitat d’atraure el nombre de xiquets suficients per tal de fer un castell determinat en el moment clau de la temporada en què tocaria fer-lo.

És en aquests moments, en com una colla i els seus components afronten aquesta dificultat, que una colla ha de demostrar la seva grandesa. Serà important el grau de motivació que els dirigents de la colla afectada sàpiguen inculcar als seus companys. Serà important la capacitat de reacció individual i col·lectiva que davant una dificultat com aquesta es té. Sens dubte, és un test difícil però del qual se’n pot sortir enfortits o, contràriament, afeblits de cara a les expectatives futures d’una temporada.

Aquesta hipòtesi que plantejo, és la situació en la qual la Colla Joves Xiquets de Valls es pot trobar aquest any. Haver estat exclosos de la festa major de l’Arboç i de la de Vilafranca és un hàndicap que la colla ha de resoldre. Hi ha alternatives, sí. La trajectòria de la Joves vallenca aquesta temporada és impecable. A l’inici de la segona etapa que anteriorment he descrit, està en condicions de seguir la seva progressió amb èxit, amb el hàndicap que la colla no té el Sant Fèlix que culminaria aquesta segona etapa. La colla té sortides importants que hauria de valorar i potenciar: La Riera, el Firagost, la Bisbal, Igualada. Aquestes sortides marcaran, des del meu punt de vista, que siguin capaços de mantenir i millorar la seva bona temporada. Jo hi crec, crec en la seva capacitat i les seves possibilitats de passar amb èxit aquesta prova de foc. Si la colla ho fa, es plantarà en la tercera i última etapa de la temporada amb totes les cartes a la mà. Més enllà de rànquings que alguns han enlairat a una categoria que jo no comparteixo, el que compta és aconseguir els castells que hom es proposi.

Ara bé, això només ho aconseguirem si ens seguim creient que les fites s’consegueixen amb el treball previ, sense relaxaments, amb compromís, aprofitant el bon ambient que compartim, amb seny i amb rauxa, fruint dels castells i l’esforç que requereixen i amb la convicció que després d’un bon treball arriba la recompensa.       

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Catalunya, Personal, Valls i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.