Europa està en perill. No em refereixo a la crisi econòmica que cada dia mengem i que contínuament ens recorden els mitjans de comunicació. Mai ens havien donat tanta informació econòmica com ara, que si les primes de risc, que si els bons, que si els diferencials, que si el deute, que si el dèficit, que si la borsa, que si … Penso que res no és gratuït. Mai ens han inflat tant el cap amb les misèries del món, que si milions i milions de persones moren cada dia de fam, en les guerres, en les malalties, etc. I aquesta és una realitat de cada dia molt més cruel que no pas el que ens estan explicant dia rere dia sobre la situació econòmica europea. Però ara convé omplir-nos el pap i saturar-nos amb informacions que ens portin al límit de l’abisme, de la depresssió.
I penso que res no és gratuït. Quan semblava que s’havien posat les bases per començar a sortir de la crisi, esclata la primavera àrab (Tunísia, Egipte, Líbia, Síria, etc). Aquest moviment s’escampa per alguns països occidentals (els indignats a Espanya, Catalunya, Anglaterra, Estats Units, etc.). Sembla un guió de pel·lícula de ciència ficció. Però no, són fets reals. Les persones arreu del món reclamen més democràcia. No una democràcia formal, sinó una democràcia real, etimològicament real, el govern del poble, de les persones. Els mercats s’espanten. Han de reaccionar. Cal aprofundir la crisi econòmica, posar por a la pell de les persones. Els mercats fa temps que van deixar de comerciar amb persones, des dels temps dels esclaus i la seva alliberació que no ho han pogut tornar a fer, però segueixen jugant amb les persones. Els seus tentacles són poderosos. Allò que els indignats no van aconseguir, ells ho han aconseguit, i no s’aturaran. Substitueixen governs democràtics per governs tecnocràtics, independentment que tinguem més o menys simpaties pels governs democràtics de torn.
Els polítics, en general, han oblidat les persones i només ens recorden en la nostra categoria de votants cada quatre anys. Els mercats no ens han oblidat mai, perquè mai han pensat en nosaltres. I llavors tenen menys vergonya que els polítics, o sigui, gens. Itàlia té un nou govern que sembla caigut del cel. Per inspiració divina. Grècia, el bressol del nostre sistema democràtic, té un nou govern imposat pels mercats amb rapidesa quan aquests van assabentar-se que Papandreu volia consultar el poble. S’acosta la revolta a nivell mundial. El guionista de la pel·lícula encara no ha decidit si la revolta la faran els mercats o la farà el poble. Mai el poble ha tingut tant a l’abast la possibilitat de fer una revolta a escala mundial com ara. Però el poble és més lent. Els mercats ho saben i reaccionen més ràpidament. De fet, ja fa temps que ho estan fent. La revolta ja és aquí, però ningú sap qui la gunayarà.
Si el poble vol, les revoltes sempre les ha guanyat el poble, ni que posteriorment aquestes hagin degenerat (Rússia, Xina, Revolució Francesa, Amèrica). Però el temps s’esgota, els mercats han penetrat en els ressorts del poder a escala mundial, sense vergonya, reaccionarem? No dubteu que aviat ho veurem. Ni el mateix Hitler no va fer servir d’entrada qualsevol via per l’accés al poder, inicialment ho va fer seguint el procediment democràtic.
El poble o els mercats? That’s the question.
