Avui he passat pel Pati, la plaça emblemàtica de Valls. Hi he vist un espectacle una mica tercermundista. Unes quantes persones s’hi han instal·lat passades les eleccions municipals. Mourinho es preguntaria perquè ara i no abans? Deixem-ho estar. El panorama que hi he vist m’ha semblat una mica miserable. He pensat que el moviment ocupa havia evolucionat. D’ocupar cases han passat a ocupar places públiques? A mi em semblava que la nostra ciutat tenia unes ordenances municipals que estipulaven uns requisits i permisos per a fer actes al carrer. No sé si s’han derogat les ordenances municipals o és que la llei ha deixat de ser igual per a tothom.
Els ocupes del Pati paguen alguna taxa per a instal·lar quatre draps i una tenda a la plaça pública? Si no és així em sembla que s’està creant un greuge comparatiu envers qui compleix la normativa municipal i paga religiosament taxes i impostos per a desenvolupar alguna activitat a l’espai públic. Potser m’equivoco i s’ha obert la veda perquè qualsevol ciutadà faci de l’espai públic el que li plagui. Quan els ocupants decideixin tornar cap a les seves cases confortables, els sense sostre que passin per la nostra ciutat podran plantar la seva tenda al bell mig del Pati com fan els que l’han convertit en un campament? En un estat de dret tothom és igual davant la llei, tothom té els mateixos drets i deures. Això ha deixat de ser així? Potser algun dia em ve de gust de plantar la meva tenda de campanya i instal·lar-m’hi amb la meva família, el gos, el lloro i les dues tortugues. Imagino que no m’exigiran res diferent al que s’exigeix als que s’hi han instal·lat ara. Pensava que les acampades estaven regulades en el nostre país, però veig que m’equivocava. Si jo tingués un càmping m’emprenyaria una mica i deixaria de pagar impostos i passaria de llicències d’activitat.
La convivència ciutadana en un estat de dret es basa en el respecte a la llei. És això el que estan fomentant els que permeten que la nostra plaça més cèntrica es converteixi en un espai d’ús privat? Una democràcia consolidada té els seus mecanismes de participació, de protesta, d’acció cívica, política o social. Estem a les portes de l’anarquia? Sembla que les autoritats ens hi convidin, no? Crec que el moviment indignat navega sense rumb. Sembla una cosa espontània, però no m’acabo de creure aquesta pàtina d’improvisació i espontaneïtat. Ja que se’ls permet fer el que els ve de gust, sabran tornar a la societat la generositat amb la que els ha tractat. M’agradarà veure quines són les seves propostes o si tenen alguna cosa interessant a oferir a la ciutadania. De moment, encara no n’he sentit cap d’interessant. Només coses genèriques.
Tot plegat em fa una mica de pena. Pena l’ocupació i pena la passivitat de qui té la responsabilitat de governar la ciutat. Espero que els meus motius per a instal·lar-me on em plagui siguin tan vàlids davant la llei com els seus i me’ls respectin. No crec que estiguem davant de cap revolta social que deixi petja a la societat. Com que ningú els convidarà a anar-se’n cap a casa, haurem d’esperar a que la seva ossamenta es cansi de la duresa del terra i de la incomoditat. Quan creguin que ja han acumulat prou experiència per a poder explicar a la seva descendència que un dia es van instal·lar al bell mig del Pati se n’aniran. Mentrestant, hauré de tenir paciència i hauré de fer unes quantes ziga-zagues per circular per entre mig de l’escampall a la via pública. Ja miraré de no ensopegar, no sigui que hagués de demanar responsabilitats a no sé qui. Per a enviar quatre tuits simples com un eslògan ho podrien fer tot estalviant-nos aquest espectacle. La repercussió i les conquestes socials que ens reportaran seran les mateixes. O sigui, zero. I si m’equivoco estaré encantat de rectificar.