Avui no he obert una ampolla de cava perquè no en tenia cap en fred, però l’ocasió s’ho valia. Ratko Mladic ha estat detingut avui a Sèrbia. Tenia aquest nom fixat al meu cervell des d’inicis dels anys 90. Vaig viure la tragèdia de la guerra de Bòsnia com molts catalans, d’una forma molt intensa. El setge de Sarajevo, la matança de Srebrenica, etc. La fredor amb la qual aquest home feia executar els homes musulmans de Bòsnia era esfereïdora. La cacera a la que van ser sotmesos els habitants de Sarajevo des de les muntanyes i turons que rodegen la ciutat era inhumana. Catalunya va ser molt solidària amb els bosnians. Jo m’hi vaig sentir molt proper i la ràbia em recorria el cos de dalt a baix. Mladic va ser un perfecte executor de les directrius de Karadzic. Ells van guanyar la guerra. Els acords de Dayton ho van certificar. Avui molta gent veurà la seva pena de desenes d’anys consolada. Els morts no tornaran, però els vius podran descansar reconfortats.
No he volgut posar cap foto d’aquest criminal. No se la mereix. El judici al qual el sotmetrà el Tribunal Internacional creat ad hoc per als crims de l’antiga Iugoslàvia ens farà reviure aquells fets. Serà dur, però serà bo que la humanitat no oblidi els genocidis perpetrats en l’època actual. El genocidi no és cosa del passat. Segueix ben present en el nostre món. És una bona notícia que encara que els anys passin, els genocides sàpiguen que no poden dormir tranquils. El govern serbi ha estat valent. Sap que bona part de la seva ciutadania se sent propera a Mladic. Però el govern sap què és la real politik. Li convé aplanar les seves negociacions per sentir-se plenament dins Europa. Encara que sigui per interès, encara que sigui a contracor, la notícia de la detenció de Mladic concilia Sèrbia amb la resta del món. Tant de bo els genocides que campen per aquests mons de déu ho tinguin en compte. Tard o d’hora, corren el risc de pagar pels seus crims. Avui el món és una mica més just.