El que escriuré ara ho faig perquè ahir vaig comentar amb un amic que jo creia que Guardiola havia de deixar en algun moment la candidesa de la que ha fet gala com a entrenador del Barça al llarg dels dos anys que ha estat al capdavant del primer equip blaugrana. Una candidesa elegant que comparteixo, però que en determinats moments crec que cal arraconar-la un instant. I com que ho vaig dir ahir per això faig aquest apunt. Si només ho hagués pensat no l’escriuria, però com que tinc testimonis em reafirmo. Ara molts s’estriparan les vestidures. Crec que es tracta d’això. Tots fem massa cas d’un personatge com Mourinho que és monocorde amb el seu discurs queixós que, des del meu punt de vista, l’empetiteix. En canvi quan una persona com Guardiola, sempre correctíssim, canvia de cop el seu discurs, això destrempa a molta gent. Jo celebro que ho hagi fet. Recordo una roda de premsa de Guardiola en què els periodistes li preguntaven sobre unes declaracions de Mourinho. Pep va preguntar si en les declaracions del madridista s’havia citat la seva persona. Davant la negativa de la resposta, Guardiola va dir que essent així ell no tenia res a dir. Avui era l’ocasió idònia. Jo, com li deia al meu amic, ja ho hagués fet abans això de posar els collons damunt la taula.
Quan hom no para de bramar ningú no li fa cas. Només quan es diu Mourinho. En això som uns torrecollons. Li prestem massa atenció. Quan algú ens acostuma a reflexionar o parlar analíticament, en el moment que brama, això sí que crida l’atenció. És un moment puntual. Aquells que defensen els brams de Mourinho, ara carregaran contra les paraules de Guardiola. No hi fa res. La resposta de Guardiola avui és una resposta intel·ligent que comparteixo.
Per tant, chapeau per Guardiola. Chapeau per aquest equip que ens fa i ens ha fet feliços en moltes ocasions. No tinc ni una ombra de dubte que ens seguirà fent feliços. I ho farà de la manera que fem les coses al nostre país, amb elegància, jugant al què toca. Fent futbol. S’ha de ser un pocavergonya per demanar, com fa el madridista aquell que llença copes sota les rodes d’un autobús i del qual no vull ni escriure el seu nom, per demanar, deia, que el rival fos noble i jugués net. Algú del Madrid té pebrots de demanar als jugadors del Barça que juguin net? Sort que els partits entre Barça i Madrid els han vist milions de persones per la tele. Cadascú tindrà la credibilitat que s’haurà guanyat i per mi el Barça fa molts anys ja que mereix el meu respecte més absolut.
Demà guanyarem o no, no ho sé, però fem el que fem, ho farem al nostre estil, amb noblesa, amb elegància, no perquè ho demani un pocavergonya, sinó perquè només sabem fer les coses així. I passi el que passi en l’eliminatòria, no oblidem que és una eliminatòria, en aquests moments no tinc cap dubte que per poc que el Barça rutlli, ni el millor Madrid és capaç d’eliminar-nos. Tot depèn de nosaltres i de ningú més. El millor Madrid d’aquesta temporada no ha pogut guanyar cl Barça en noranta minuts. Força Barça.