La diada de Sant Jordi d’enguany feia patir una mica. La coincidència en cap de setmana, la coincidència amb el dissabte de glòria, era un fet que no es donava des de fa desenes d’anys. Llibreters i venedors de roses no les tenien totes. Com afectaria aquesta coincidència a la diada? Tot sembla indicar, per les cròniques que he pogut llegir, que les pors eren infundades. Sant Jordi és una diada que sembla que resisteix contra qualsevol amenaça exterior. És un símptome d’arrelament de la festa. Una festa amb un fort component comercial, però arrelat en la ciutadania. I la ciutadania porta la festa allà on es troba. Aquesta és realment una festa nacional. Vagis on vagis, pots celebrar Sant Jordi. Vagis on vagis, pots comprar una rosa, un llibre, pots regalar un bes. És extraordinari.
Sant Jordi és una festa en què el protagonista és una altra persona. No és una festa gens egoïsta, encara que esperem que algú pensarà en nosaltres. Però el nostre capteniment és fer un present a les persones que estimem. Ni la pluja no ha pogut amb Sant Jordi. Clar, si el drac dolent no va poder amb Sant Jordi, qui ha de poder? Jo tinc moltes simpaties pels dracs, per això afegeixo que aquell drac de la llegenda era dolent, ho havia de ser per força, pobret. Però els dracs em cauen molt simpàtics. Formen part de nombroses llegendes i contes, sempre amb algun simbolisme.
Sant Jordi és un dels sants més populars i universals. Molts països el tenen per patró, molts països el tenen en el seu nom. En el meu bloc antic ja vaig explicar l’origen de la nostra festa de Sant Jordi relacionada amb el llibre i la rosa. És una festa que dóna esperança a la nostra nació. Li dóna categoria i autoestima. Sant Jordi ha superat un repte important. L’any qye ve serà any de traspàs. Sant Jordi recuperarà el seu marc de jornada laborable plena. Sant Jordi pensava en la princesa en la llegenda universal. Nosaltres pensem en els altres, en aquells que estimem. Tant de bo tothom tingui algú a qui estimar. És important que t’estimin, però també ho és molt que estimem algú.
Travessem un període de penúries i d’incerteses en el futur de les nostres societats. Augmenten les desigualtats i les persones que sofreixen. No sentir-nos sols, sinó acompanyats per algú que ens doni un tros del seu amor és important. La solidaritat humana pot arribar a cotes altíssimes. És necessària. Sant Jordi és una diada de gestos. Petits gestos que aspergeixen felicitat. Aquesta no es troba en les grans coses, en les grans gestes, simplement en saber i notar que algú ens té en el seu pensament, en la seva vida. Molts no saben que algú els té en el seu pensament. Tenim capacitat per a no limitar-nos a una sola persona. Podem regalar somriures, una paraula amable, de consol, d’estima. I quan ho fem descobrim que no és gens difícil. Tu i jo, on és la diferència! Tots som tu i jo. Sant Jordi ha passat la prova amb nota. Podem trobar cada dia una rosa o un llibre per regalar, només ens cal trobar la forma que en cada moment han d’adoptar. Podem descobrir que el drac no és un enemic, sinó un aliat que ens dóna oportunitats de fer aflorar la nostra humanitat.
