Què entén el govern per qualitat?

Si per alguna cosa ha excel·lit l’actual govern català en els seus primers cent dies de govern és per la retallada en els serveis essencials a la ciutadania. Sanitat, salut i educació serien els dos àmbits que jo ressaltaria. Es podria estendre a altres àmbits del benestar ciutadà i la seva qualitat de vida, com la cultura, però ho centraria en aquells aspectes. Em sobta, com ja vaig dir, els pocs missatges positius que des del govern es donen a la ciutadania. Sembla que aquest sigui un govern que no sap com transmetre esperança.

Una de les coses que em sorprèn és que m’agradaria saber quin concepte tenen de la paraula qualitat. Diuen que les retallades no tindran cap mena de conseqüència en la qualitat de l’atenció sanitària, en el servei educatiu, etc. Que tanquin plantes senceres en els hospitals catalans no tindrà cap conseqüència en la qualitat del servei sanitari? Que les llistes d’espera s’incrementin no té res a veure amb la qualitat? Que es facin menys proves clíniques no afecta en res a la qualitat? Home, suposo que a la qualitat dels serveis que prestin no, però al ciutadà totes aquestes mesures segur que afectaran la seva qualitat de vida, en la qualitat en l’atenció temporal, etc. Puc entendre que l’administració treballi en una optimització dels recursos, en incrementar l’eficiència dels serveis, però que ens vulguin fer beure a galet sobre que totes aquestes mesures no afectaran la nostra qualitat, la qualitat dels serveis de l’estat social i del benestar, això em sembla que és prendre’ns per babaus. Allargar l’estada de molta canalla en barracons, per molt moderns que siguin, no és no afectar la qualitat de l’educació. Retallar personal de forma generalitzada tampoc. Potser cal racionalitzar els serveis públics? Potser sí, però això cal sempre, no pas ara perquè cal retallar.

Sigui com sigui, estem desmuntant mica a mica allò que tant ha costat de construir. Però com que saben que mentre tinguem la caixa tonta davant del nostre sofà i ens embadalim amb les bajanades que sovint hi fan, ninngú no es mourà, doncs, endavant. Passius assistirem a aquest desmuntatge. Tenim el que ens mereixem i el que hem volgut. Salvem bancs i caixes a canvi de perdre els nostres drets de ciutadania. Bravo. 

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.