An buaiaix a Pagí, 5-Més Ville Lumiére

O com anar a Montmartre passant del cafè de l’Amélie.

Ja hem descansat prou, hem d’aprofitar l’estada, així doncs anem, també a peu, cap a la basílica de Sacre Cœur, temple situat al capdamunt de l’únic turó de la ciutat, tant es així que varen considerar convenient instal·lar un funicular per salvar els escassos trenta-sis metres de desnivell amb un recorregut de cent vuit metres, encara recordo la meva primera i fins ara única visita a la ciutat l’any 1975, la gracia que ens va fer al meu germà i a mi trobar-nos aquell funicular que amb els nostres, encara no, vint anys podíem avançar-lo i pujar mes depresa que ell, doncs be, encara funciona, i aquest cop també vam pujar a peu, això si, sense entrar a competir amb el funicular. Un cop a dalt trobem força moviment de gent, entrem al temple que com que es diumenge en aquell moment celebren missa, procurem respectar l’ofici amb silenci tal com demanen els cartells distribuïts per tot el temple, malgrat que les maquines expenedores de records estan engegades i deu n’hi do el soroll que fan, el negoci es el negoci, sortim amb la intenció de pujar al campanar, la cua que ens trobem ens desdiu de l’intent, en lloc d’això ens passegem per un petit mercat, mostra de productes típics de la regió, crec recordar del Perigord, i entrem, ara si, a una botiga de records, comprem capses de xocolatines i el clàssic imant per nevera, jo agafo una petita ampolla de absenta, els meus nivells d’alcohol en sang estan disminuint perillosament (ei, que es broma¡), al sortir fotografio el funicular amb la cambra reflex, com està manat, però no em resisteixo a fer servir el telèfon per enviar-l’hi copia al meu germà i recordar-l’hi vells temps. Baixem ara per passejar pels carres de Montmartre, passem per una llibreria on compro un parell de llibres, un es titula Biero graphie, i tracta sobre la cervesa artesana, l’altre és un diccionari parisenc-Francés,  divertit manual per entendre la peculiar parla dels parisencs, seguim el camí, volem trobar un mural que ens va recomanar Júlia la nostra filla que va ser a Paris fa tot just un mes, i el trobem, es tracta de un mural en que està escrita la frase t’estimo en molts idiomes, busquem el català, es clar, i el trobem (l’inefable ministre Margallo no ho deu saber), situat en mig dun petit i tranquil jardí ens quedem una estona per descansar i respirar en aquell oasi en mig del brogit del turisme de masses. Tornem a posar-nos en marxa direcció l’hotel, esperem trobar un lloc per sopar, l’oferta es variada i ens decidim per un petit local, tant petit que a les taules rodones amb prou feines hi cabria una pizza Tarradellas, sopem un arròs bullit amb formatge fos que fan passar per risotto, que hi farem, i seguim el camí paint-t’ho tot passejant i fent plans per demà, que toca demà?, a si, el Louvre, un altre clàssic. (continuarà)

El funicular

Detall del mural.

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Viatges i excursions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *