O com ser un autèntic turista barrejat entre multituds.
Diumenge matí, per començar a fer el «guiri», un plat fort, la torre Eiffel, per anar-hi agafem el metro, triem l’opció de comprar deu bitllets alhora, una espècie de T-10 però amb bitllets individuals, baixem a l’estació Trocadero, passerells com som no sabem si al sortir a la superfície ens sabrem orientar, tot està previst per que no et puguis perdre i anar a fer despesa visitar el mes famós monument de la ciutat, només cal seguir les indicacions estratègicament situades, de fet no caldria, tant sols seguint la corrua de turistes que s’obren pas entre una munió de venedors de records, bàsicament reproduccions de la torre en plàstic a un euro i pals de selfie, un cop a l’esplanada de la torre que es prou gran com per dissimular la gran quantitat de gent acumulada, veiem una nova patrulla de militars, ens hi haurem d’anar acostumant i ens disposem a fer la primera de les cinc cues:
- Per passar el primer control de seguretat
- Per comprar l’entrada
- Per passar el segon control de seguretat
- Per agafar l’ascensor a la 2ª planta
- Per agafar l’ascensor a la 3ª planta
Tot plegat en tant sols una hora, tot un rècord tenint en compte que és diumenge. Un cop a dalt de tot toca fer l’única activitat possible, mirar l’extensió de la ciutat als nostres peus, intentar identificar diferents monuments i fer les fotografies de rigor, tot i que no fa sol, encara tenim un bon dia, sembla ser que quan està nuvol de veritat aquí dalt es converteix en boira i no veus res (d’això no t’adverteixen a l’hora de vendre’t el bitllet), quan ens cansem d’admirar el paisatge ens posem a la cua de l’ascensor, si per baixar també, ara volem anar cap a els Camps Elisis (Champs Élysées queda mes be) tot caminant pel carrer que voreja el riu, però ens trobem amb una espècie de tricicles-taxi que ofereixen els seus serveis, no ens ho pensem massa, pugem a un d’ells i ens fem portar per una ciclista la mar de simpàtica, a l’arribar a destinació abonem la tarifa estipulada, sembla ser que cada ruta te un preu, aleshores ens dirigim cap a la plaça de l’Étoile, a veure l’arc de triomf, arc que vol commemorar les gestes de l’exèrcit francès a través dels temps, sobretot de l’època napoleònica, els estats que s’ho creuen ja tenen aquestes coses sense pensar que darrera de una guerra hi ha un enorme drama, i no sembla que anem pel bon camí de canviar, un cop ben tips de «grandeur» tornem a agafar els Camps Elisis en direcció plaça de la Concorde, pel camí ens trobem una imatge insòlita, uns quants cotxes esportius de luxe, ferrari, masserati etc. que s’ofereixen en lloguer, pel mòdic preu de noranta euros pots donar un tomb conduint-los tu mateix, no crec que per gaire estona, totes se les empesquen. Arriba l’hora de dinar i ens desviem cap a un dels carrers laterals, esperem trobar un restaurant en que la situació no sigui un valor afegit al preu de la carta, ho aconseguim mes o menys, sortint del restaurant anem cap a l’hotel, volem pair el dinar tot caminant i descansar una mica a l’habitació, mes tard tornarem a sortir. (continuarà)
La grande armée patrullant d'incógnit