O quant no pots dir allò de «me l’imaginava més gran».
Doncs si, la maleta estava al seu lloc, un cop recuperada ens dirigim a la sortida on , en teoria, ens espera un xofer per portar-nos a l’hotel, només cal buscar algú amb el teu nom escrit a una pissarra (ens sentim importants), malauradament de gent amb pissarra n’hi ha per tot arreu, finalment Carme que te mes bona vista que jo el troba, i no porta pissarra sinó una tauleta (tablet en català no normatiu), aquí hi ha un nivell¡, ens porta fins al vehicle, una furgoneta perfectament equipada per portar vuit viatgers que fins i tot disposa de cadiretes per infants, el que semblava un transport exclusiu resulta que no ho es tant ja que durant tota l’estada en veurem circular moltes mes a part dels taxis també habituals. Una vegada en marxa faig el primer intent de posar a prova el meu francès preguntant al conductor a quants quilometres de distància es troba Paris, primera sorpresa, o jo no m’he pronunciat prou be o aquell home no parla francès, ja que em contesta en anglès i crec entendre que està a vuit minuts, entenc malament perquè vam trigar mes de mitja hora en arribar a l’hotel. Un cop arribats a la nostra destinació ens ajuda a descarregar la maleta i puc confirmar que no entén el francès, de fet la matricula del microbús es de un país de l’est i sospito que el xofer també, i com que es dedica al turisme només cal parlar anglès a qualsevol persona que detecti que no es del país (vegeu posteriors apunts).
Entrem a l’hotel, (Hotel Pavillon Opera Bourse), comprovem que no et pots fiar MAI de les fotografies que trobes a internet, la primera impressió es que aquell establiment havia conegut temps millors, es l’únic punt negatiu ja que pel demés es prou acollidor, disposa de totes les comoditats i, sobretot, es molt cèntric, com podrem comprovar els següents dies. La recepcionista, noia jove, amable i guapa (o la la¡) si que entén el meu francès, malgrat això insisteix en parlar-nos en espanyol, li explico la meva necessitat de practicar l’idioma i m’entén perfectament (o això crec), també tinc la secreta il·lusió de que pot estar desconcertada al veure un, en teoria, espanyol esforçant-se en parlar el seu idioma. Pugem a l’habitació, la 352 (truasans-sancancatde) confirmem la nostra primera impressió, tot i això es confortable i no falta de res, fins i tot tenim nevera, buida però funciona. La finestra dona al carrer (Rue Geoffroy Marie), donem un cop d’ull i descobrim que estem situats a tocar del famós teatre de varietats Folies Bergère, teatre que també ha conegut temps millors, també veiem una torbadora escena, un grup de quatre militars, suposo que paracaigudistes, patrullant pel carrer amb uniforme de campanya i fortament armats, això ens fa recordar que la ciutat està en alerta d’amenaça terrorista, gràcies, no calia recordar-ho. Ens disposem a desfer l’equipatge, feina sempre enutjosa, per això deixo que Carme s’ocupi del tema, sempre ho farà millor que jo (si, tinc molta cara, ja ho se), un cop acabat aquest tràmit sortim a explorar l’espai exterior, amb l’ajuda del mapa que ens faciliten a recepció, ens perdem (literalment i metafòrica) pels carrers de Paris, això ens permet fer-nos una petita idea de les característiques del barri, trobem una alta concentració d’hotels mes o menys del mateix estil del nostre i també de molts restaurants, l’oferta es prou variada com per poder triar còmodament a l’hora d’anar a sopar, que no falta gaire si ens volem adaptar als horaris locals i de pas, poder llevar-nos ben d’hora ben d’hora com deia Guardiola per aprofitar al màxim el dia. La recepcionista (no vaig arribar a esbrinar el seu nom) ens recomana un parell, anem al primer i veiem que està tot ple, normal, es dissabte, al segon si que trobem taula, no recordo el menú però si que varem sopar be, a l’hora de pagar vam poder constatar que l’idea de que Paris es una ciutat cara no es cap llegenda urbana, caldrà doncs revisar l’estratègia dels àpats. Un cop ben tips, tornem a l’hotel tot donant una petita passejada, petita no cal tornar-se a perdre, i cap al llit que demà ens espera la ciutat en majúscules, bona nit i tapi’s, be no gaire que fa bo. (continuarà).
l'hotel amb el teatre al costat