O com complicar-se la vida sense adonar-se.
Tot va començar el mes de setembre al matricular-me a les classes de francès de l’escola oficial d’idiomes. Vaig tornar a trobar el gust de parlar en un altre idioma, i sobretot, fer-me entendre, i tot d’una s’hem va acudir l’idea, amb l’excusa que Carme fa l’aniversari el mes de maig, organitzar un viatge sorpresa a Paris.
Vaig posar fil a l’agulla, primer de tot demanar pressupost a una agència de viatges, concretament la del RACC, a veure si es nota la veterania del soci, les condicions que em varen oferir eren prou llamineres i vaig guardar l’oferta en cartera, el següent pas era assegurar-me que Carme tindria festa els dies que havia projectat fer el viatge, es per això que vaig anar a veure Dolors, la seva «jefa», i demanar-li la seva complicitat, per això ens coneixem de fa molts anys, no em va posar cap pega, sabia que podia comptar amb ella. Després d’això només calia deixar passar el temps fins a arribar al moment oportú, però com passa quan tens massa temps per pensar, allò que al principi era una sòlida idea sensacional es comença a desinflar, apareixen els dubtes i al final decideixes enterrar l’idea, però amb tot això un dia Carme, sense que estigues assabentada del projecte se l’hi acut fer la proposta, «podríem fer un viatge a Paris pel meu aniversari», al sentir això vaig decidir confessar-li tota l’historia, que no es va acabar de creure sobretot la part de la seva «jefa», així doncs vam recuperar el pla, tot i que Carme va proposar demanar un altre pressupost a una agència de un amic seu, amic ben be no, però son del mateix poble i això encara marca.
Així doncs vam anar a veure aquesta nova agència , l’oferta era millor que la del RACC, ens varem decantar per aquesta i quan ja anàvem a signar el contracte ens vam adonar que el preu ofert era per persona, calia multiplicar per dos la quantitat pressupostada, així que varem fer marxa enrere i tornar a l’oferta del club, a on varem formalitzar el contracte sense mes sorpreses, viatge amb companyia de baix cost (com està manat), trasllat de l’aeroport a l’hotel i quatre nits amb esmorzar inclòs, ara si que no hi havia marxa enrere, be de fet si, ja que varem contractar una assegurança de cancel·lació que esperava no haver d’utilitzar, i no, no la varem utilitzar, el dissabte catorze de maig ens dirigíem cap a l’aeroport del Prat disposats a començar l’aventura. (continuarà)
Tot i prendre'l no el vaig fer servir, soc així de xulo.