Aquest escrit té el privilegi de tindre títol i tot. Fixa’t tu!
Sembla simple aquesta pregunta, oi? al final si que necessitaré ajuda del psiquiatra… No costa tant. Ta filla no pot pagar la hipoteca. Ta germana no pot pagar la hipoteca. Fa temps que guarreja currant com una imbècil en feines d’altos ejecutivusss i fent veure que cobra un sou com tal. Havent de disfressar-se i aplicant tota la seva matèria gris en el bon fi de l’empresa… que li paga (amb sort) 900 euros al mes i encara ha d’estar súper contenta pel mega sou que té.
Fa temps que les passa putes. T’ho ha dit vàries vegades, t’ho ha insinuat, t’ho ha dit directament, pel dret i pel revés però no… sembla que no hi sents. Ara bé, després de 3 mesos que no ha pagat la hipoteca, t’arriba una carteta a casa que diu que no s’ha pagat la hipoteca i comença el procés d’execusió… Córre córre díga-li a ta filla (pq sembla que l’altra no deu tindre la mateixa categoria). Truques al banc tot espantat i et diuen que ja està saldat.
I aquí et quedes. Respires fons, uf, menys mal… ja està pagat…
Uns mesos més tard, l’altra element de la teva descendència (osigui, jo.. se suposa que germana de LA teva filla) et demana el dni pq està parlant amb el banc pq no pot pagar la hipoteca. I tu, tot preocupat: ai, i què volen, i pq ho volen, i ai, passa’m el que hem de firmar.
El dia D, ui, no… D no, seria més aviat el dia K (de kk), me’ls trobo als dos, la germaneta i son pare. L’experta en absolutament tot, qualsevol cosa: “És que clar, no compleixes els requisits del CBP” “t’asseguro que els compleixo, porto molts mesos complint-los: no cobro un puto duro” “ai, però pensa que si noséquè noséquantus noséquèmés” “escolta, l’únic que sé és que ara, firmant això, puc viure 5 anys, després, ja es veurà, i si no puc pagar, que es quedin el pis o el que vulguin” “ja, però blablablablablablablablabalbalbalbalbalbalblablablablablablablablablalbalbalbalblablablablablablalbablablablablablabl”
blablablablbablablablablablablablablablabalblablablablabla ablalbalbalbalbalbalbalbalb albalbalbalbalbalbal lablablablablablal balb alb alb alb alb alb alb blablablablalbalbla fins i tot surt contenta per si potser fa canviar noséquè de les escriptures: si filla, un graaaan logro!!! Felicitats…
Ara, pel que fa a la pregunta: necessites alguna cosa? només puc recordar-ho en somnis… o en imaginacions meves…
Corolario: saben pel dret i pel revés, a través del banc i del sant cristo de turno que no tinc un duro, que no és que no arribi a final de mes, és que he hagut de demanar un préstec per sobreviure uns mesos… quan s’acabi aquest préstec que serveix únicament per pagar-se a ell mateix i els 40 euros de menjar al mes que gasto (i la hipoteca, i l’aigua i llum)… sé que es preocuparan molt per com els comuniqui el banc les coses.
Pobrets, quina preocupació tant gran.
Mentres, la seva altra suposada filla, estarà vivint de l’aire del cel.
La vida t’ensenya moltes coses, entre d’altres, que per molta família que sigui…. Fills de puta n’hi ha a tot arreu!!!!!!!!
Salut! I amunt les drogues: que si hagués estat drogadicta aquests problemes no els tindria.