A finals de l’any 1999, Google va començar a vendre anuncis per mostrar-los en la pàgina de resultats. La forma de pagament era CPM (cost per mil impressions), similar al que avui dia encara s’utilitzen en molts diaris i revistes digitals.
Sense importar les visites rebudes, l’anunciant pagava uns diners pactat per cada 1.000 vegades que l’anunci fos mostrat. En aquesta època Google ja tractava d’destacar respecte a altres llocs web. Mentre a la majoria de portals impactaven als usuaris amb molestos banners publicitaris que l’usuari no li interessaven, els anuncis a Google eren només de tipus text perquè l’usuari no ho percebés com una cosa molt molest.
La forma en què va néixer AdWords potser va ser poc pretensiosa. Era com el MPV de qualsevol startup d’avui dia. El seu Mínim Producte Viable consistia que un anunciant podia dirigir-se a un “agent de vendes ‘de Google i contractar X milers d’impressions per a un determinat sector, triant alguna paraula per a això. Li donaven un preu en funció del sector a anunciar i poc a poc anava funcionant.
No va tenir molt èxit però a Google es mantenien motivats per rendibilitzar el seu cercador, de manera que va invertir en la compra de diferents empreses. L’empresa DoubleClick va trencar en l’època de la bombolla de les puntcom quan Google planejava vendre’ls tot l’inventari d’anunciants i externalitzar el servei de publicitat.
No obstant això, poc després Google ja va introduir el model de pagament per clic, conegut per les sigles PPC, que procedeixen de la veu anglesa pay per clic. més similar al que tenim avui dia. Sembla ser que es va basar en el model de l’empresa Overture que, sense ser directament un lloc on es mostraven els anuncis, era una plataforma intermediària entre anunciants i llocs on es mostraven anuncis mitjançant PPC.
De fet, quan Yahoo! va comprar Overture van iniciar una demanda per incompliment de patents contra Google que es va saldar amb l’emissió de 2,7 milions d’accions a Yahoo! a canvi d’una llicència perpètua.
Google va millorar el sistema de licitacions i la forma de mostrar els anuncis i per això pensava tant en l’anunciant com en l’usuari. És a dir, Google sabia que si mostrava anuncis que no fossin rellevants per a l’usuari en les primeres posicions, perdria el domini del mercat de cercadors i no podia arriscar-se a deixar de ser el favorit per la gestió d’anuncis. Així que va canviar l’enfocament inicial del pagament per clic introduint altres factors que feien que un anunci sortís abans o després sense que depengués això únicament de preu de la licitació que establís l’anunciant. I aquest algoritme, encara que amb importants canvis interns, segueix sent vàlid actualment.
Experta en seo barcelona i consultoría seo