Escola nova, poble lliure


La lectura del  llibre publicat per Ernest Maragall i Francesc Colomé sobre l’etapa en què van desenvolupar les màximes responsabilitats a  la Conselleria d’educació (2007-2010), comença per la seva portada. Magnífica. Una foto de la inauguració de l’Escola La Candela de Valls, amb el lema del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada):

Escola nova, poble lliure,

títol manllevat amb què intuïm una clara voluntat d’ancoratge en els camins educatius que va obrir la segona república i, per tant, expressió de la voluntat de reforma i de mirada llunyana que el Conseller Maragall i el seu departament van portar a terme durant

1492 dies a l’educació

subtítol amb la xifra exacta dels dies al capdavant de la Conselleria d’Educació d’Ernest Maragall, que expressen la seva temporalitat des del lacònic encàrrec del president Montilla –que encara no havia pres possessió del càrrec- a les 10 del matí del 28 de novembre de 2006, al carrer Nicaràgua, fins la presa de possessió de l’actual consellera Irene Rigau.  I, encara, un segon subtítol:

Disculpeu les molèsties

expressió tal vegada de la reflexió i l’autocrítica dels autors sobre l’obra de govern en l’educació, les decisions preses, les estratègies aplicades, encerts i desencerts, els pros i les contres de tot plegat, el que es va fer i el que va quedar per fer, lliçons de present i de futur.

Per deformació professional, i davant un títol complex, vaig a l’índex i sento una petita decepció. 9 capítols amb epígraf  succint, una introducció i un  epíleg i 286 pàgines. L’índex no em permet endevinar la riquesa de continguts, el fil d’Ariadna que amaga cadascun dels capítols, amb uns subcapítols molt més suggeridors i interessants i que van desvetllant el misteri i enganxen el lector. Intencionat? Ells ens ho podran aclarir. Us convido a fer l’exercici i resseguir qualsevol dels capítols i comprovar-ho.

La crítica literària i la biblioteconomia  ho tenen difícil per encaixar el llibre en un sol gènere. Com afirmen l’Ernest i en Francesc:

“No és un llibre sobre educació, no és un llibre sobre política, no és un llibre de memòries”

Em sap greu portar la contrària, perquè sí que és un llibre d’educació, de política, de memòries, d’assaig, de document històric… i de molts altres aspectes que, en imatge 2.0 representaríem un núvol d’etiquetes, peça clau per entendre l’esdevenir de l’educació en els governs d’entesa.

És molt interessant el joc de les veus narratives. En primera persona quan el relat afecta només el Conseller, i en plural quan ambdós autors –i actors- comparteixen la reflexió o l’experiència. Diríem, doncs, que ens trobem amb literatura del jo i literatura del nosaltres, que s’estén a moltes altres veus, diria que d’amics, companys i coneguts,  perquè l’Ernest i en Francesc han volgut explicar com i de quina manera i amb quines persones van viure i conviure, debatre i consensuar o discrepar, teixir complicitats o sentir incomprensions…, en un relat viu, proper, de registre entenedor, que no senzill, però sense concessions.

I, com en tota obra escrita, que ara ja és patrimoni del públic, estic segura que cada lector i lectora individual se sentirà, en un moment o altre, part i protagonista del relat.

Quina estructura té? També se’m fa difícil. Hi ha un fil temporal, certament, d’inici i de final de legislatura, però, com abans ja he dit, una fonamentació en l’obra educativa de la segona república i la maduració del concepte del SERVEI D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA –com finalment va denominar la LEC-  que s’iniciava el 2000 en la conferència d’educació de Sitges del PSC on alguns dels presents hi varem ser activament.

Però dins el marc temporal prenen cos el diferents capítols  en què s’aborden diferents mirades:

-          el passat proper i el present, necessaris per a la diagnosi de la situació del sistema educatiu a finals del 2006,

-          el futur immediat, el curt termini, amb la definició dels objectius i d’una estratègia de treball,

-          cap endins, amb l’organització interna de la casa

-          cap enfora, amb tots els actors de la comunitat educativa

-          el futur transformador, el mig termini, amb l’embranzida de la Llei d’Educació,-que convido a rellegir en paral·lel o posterior a la lectura del capítol 5- l’impuls de la formació professional i la innovació, i l’ anàlisi dels efectes i oportunitats de la crisi econòmica

-          Ebre enllà: Madrid

Si hagués de dibuixar l’estructura ho faria com una estructura de nòduls en xarxa amb connexions entre cadascuna de les parts però amb autonomia i consistència en cadascuna d’elles. Això permet al lector  triar l’ordre en què llegeix els capítols. Les peces sempre acaben encaixant.

El llibre traspua passió, reflexió, honestedat i sinceritat. No hi ha maquillatge en el relat però tampoc falses complaences.  La mirada retrospectiva vers els fets i les persones és plena de respecte, de veracitat  i de rigor.

Fidels a les seves conviccions, conclouen amb el compromís de no renunciar a les ambicions reformistes amb la seguretat i el desig de contribuir a una millora de la societat i a la seva transformació contínua, en un moment cabdal del nostre país en què, en paraules seves:

“L’estat, ara, respira foc. I Catalunya vol aire fresc i net: la Catalunya estat

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, Educació, política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>