De Siurana a la Mussara, pel camí vell

Cal reconèixer la deixadesa d’aquestes nostres muntanyes i geografies pradenques. Molta etiqueta de MuntanyesCD, molt postureig variat i pals senyalitzadors de la dessídia. En algun altre indret de diferent tarannà, de ben segur que aquest itinerai estaria ben traçat i conservat, sigui pel pur gaudir, per la història, per les arrels que alguns arrenquen o per una mica de la decència.

Sigui com sigui, l’itinerari és ben conegut, tot baixant per les Marrades, fins que on és ben evident el canvi de tendència del camí, que davalla bruscament a buscar la pista amb molta pressa. Allà ja hem perdut el camí i ens hem deixat de visitar la bonica Cova del Pere M0liner.

També ens apartarem de la joiosa Font dels Horts d’en Candi, que ragava les parades del maset que encara sobreviu, i potser reviscols, a la vora del riu.

Arribats al Mas de Candi, la pista marca l’únic camí a seguir fins el Molí de l’Esquirola, després de creuar el gual del Riuet de Prades. Es creua encabat el Riu de Siurana i es va seguint pel senderó del camí vell, fins que la pista de les Solcides se’l menja. Allà el vell camí segueix oblidat, ja en les terres del Mas de Ribelles de Baix, El senderó continua pel boscatge obac formats en antics conreus del mas. Val la pena visitar el mas.

Del Mas de Ribelles de Baix, un senderó portava als propers Quatre Molins, antics molins del Monestir d’Escaladei:

Retornats al mas, seguim pel senderó cap el Mas de Ribelles de Dalt, tot defugint la pista i creuant-la quasi aplegant al mas. El camí passa una mica apartat d’ell.

Es van trobant diferents camins que davallen de Gallicant i hom s’acosta al Barranc del Gorg. Aquest és el tram de camí vell més conegut i concorregut, pel que hi passem depressa. Creuat aqueix barranc, el camí vell està força desfet. La pista el creua un parell de cops fins que el camí es dirigeix directament al Mas dels Frares, hisenda que antigament tambe fou dels cartoixos d’Escaladei.

El camí vell queda mig colgat per la carretera un petit tram. Torna a pendre vida abans del Mas de l’Helena, que l’estan restaurant. El camí va de pla una mica més amunt del nivell que ocupaven les masades, faldejant el vessant solà del Motllat. Tot seguit, s’arriba al Mas del Sulo o de la Cova.

Amb la cova que dóna nom al mas.

Una mica per sobre, encara es veuen les restes d’un dels primers masos que s’abandonà, el Mas del Xollat, encara en terme de la Febró.

I en el límit de termes de la Febró i la Mussara, hi era enclavat el Mas del Cintet o del Mariner:

En acabat, es deixa el camí del Mas de l’Isidro, que ca a buscar més enllà el Camí de Garrigots, un dels principals camins que portaven al Camp.

S’arriba després d’una lleu pujada al Mas del Biel o dels Vells, on potser encara ressona els plors del vellet de la rondalla.

El camí vell, ara més desdibuixat i perdut, baixa a creuar la Rasa del Descarregador i s’encara cap al Mas d’en Peiró, que ja esguarda la mar al fons del paisatge.

Es troba el Camí de la Font, que porta fins amablement fins a la Mussara.

Un camí esquarterat però que la memòria encara serva les històries del seu voltant.

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: De Siurana a la Mussara, pel camí vell

  1. Joan Josep diu:

    uf!!! excel.lent i dur itinerari, tant que se te va fer fosc oi? diria que la darrera foto, és feta des de la Font del Mas del Peiró, m´equivoco? i no pateixis, este com tant d´altres itineraris històrics seran recuperats per usos turístics quan el Nou Parc Natural tingui calerons… o no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>