El Grau de l’Esquirol, a la Mussara

Al fons de la Vall de Garrigots, en l’antic terme de Vilaplana, o sia, per sota del cingle roig, antigament hi havien nombrosos conreus que fa molt es van perdre. Actualment és un racó feréstec, ufanós, amb un bonic alzinar. S’hi entreveuen encara les restes de carboneres i alguna barraca de les parades velles.

Poc a poc, hom s’atança a la paret del cingle roig, que es mostra esquerp i desafiant. Al peu de cingle, hi trobem algun recer de carboners.

En el cingle roig hi anem trobant alguna cova, fins i tot una amb dues boques.

El caminet es va marcant, donant a entendre la intenció de enfilar-se per l’únic punt dèbil que presenta la cinglera vermellosa. Algun cinglalló pot portar a confusió però prompte es va distingint el que té tirada i el que no.

El grau arriba al punt culminal, de manera elegant, amb les restes d’empedrat ben conservades i els esglaons excavats a la roca ben evidents. La raconada dels Garrigots es percep salvatge. A prop, destaca una foradada en la paret del cingle roig.

Hom arriba al capdamunt del grau. El desconegut i amagat Grau de l’Esquirol. De dalt estant, no s’endevina gens l’inici del grau. Tanmateix, a la vora hi destaca un auró i uns pocs canyissos, de delaten una font. La font és perduda. Tot està ben embardissat i l’aigua s’ha degut perdre. És la Font de l’Esquirol. En Ramon Amigó conta que es troba “en un lloc molt escabrós i embrossat. L’aigua raja per una canaleta, poc abundant i també poc freqüentada a causa de la seva situació desavinent”. La canaleta ja no hi és i es fa difícil trobar el punt exacte de la surgència. Això sí, situada al caire de l’abisme, el lloc és realment pertorbador.

En amunt, entrem en la gran i emboscada cingla. Per algun rastre anem pujant fins trobar el Camí de les Cingles, allà on destaca el Corral del Gomis.

Un grau per recordar!

 

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Grau de l’Esquirol, a la Mussara

  1. Salva diu:

    Bones, fa temps vaig llegir aquesta resenya. Vaig intentar seguir-la però crec que no ho he aconseguit, donat que no he trobat cap de les coses que mostres a les fotos. Malgrat tot, hem enllaçat la sendera que surt del Camí dels Garrigots amb el Camí de la Cingla, tot passant per la Cova Bover. Et deixo el link del track i t’agraïria que si tu en tens un del Grau de l’Esquirol me’l passessis per tal de veure de fer-lo. Salutacions

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *