Aquest camí fa de drecera per pujar a la Mussara quan es transita pel clàssic Camí de les Tosques. El camí puja pels Cinglallons, petites cingles en el vessant de la muntanya, tant per sota com per sobre del cingle blanc. Es tracta, doncs, d’un grau o grauet.
Cal precisar que les cases on arriba el camí també s’anomenen els Cinglallons, doncs de manera àmple, tot aquest sector reb aquest nom. Són les cases del nucli de la Mussara que queden apartades del Carrer Major.
Un cinglall és una estreta faixa de terreny a la part superior del cingle, o sigui una petita cingla, que forma una graonada per la qual és possible de transitar, però no de cultivar. Per tant, un cinglalló seria un cinglall encara més estret. Aquesta definició escau a la perfecció a les petites graonades per on va transitant la drecera: els cinglallons!
Ja sabeu, si de la Mussara estant, us corre pressa de baixar, preneu aquesta drecera que us farà bon servei.
Poc es pot dir d’aquest caminet: ja els anys 50 s’utilitzava poc i costava de seguir. Ara és net i transitable. Potser no és adient usar-lo tenint el bell Camí de les Tosques a l’abast, avui que hom va a la muntanya sense presses. Però és bonic recordar-lo, tot i que hi baixem o hi pugem sense la fruïció d’arribar al nostre objectiu.
Cruïlla del Camí de les Tosques amb el Camí dels Cinglallons
Pujant pel camí es té una vista dels Cinglallons
Capdamunt del grau per on puja el camí.
Arribem a les envistes de Cal Piano, a la Mussara
I retrobem de nou el Camí de les Tosques, arribant ja a les cases de la Mussara