D’entrada, val a dir que tinc alguns dubtes a l’entorn del nom dels masos que hi ha a la banda més allunyada de l’antic terme de Siurana, per allà a l’esquerra hidrogràfica del Riuet de Prades. Els masos existents per aquella banda devien ser dels primers a abandonar-se. A més, queien més a la vora de la vila de Prades o de la Febró.
De coneguts, hi havia en Mas d’en Viles o de l’Argela, els conreus del qual encara s’aprofiten avui en dia; de fet, tot l’altipla a banda i banda de la encaixada vall del Riuet de Prades és molt rica en argila vermella.
També hi ha el desaparegut Mas d’en Gris, conegut sobretot pel grau que puja cap aquell sector del mas. A la vora i més cap el riu Siurana hi han les restes d’un corral que en desconec el seu nom.
I a la mateixa alçada del Mas d’en Gravat, a l’altra banda de la vall hi destaquen les restes d’un maset. La Guia del 1960 l’anomena el Mas d’en Viletes. I aquí comença la confusió: a la toponímia de Siurana, Amigó anomena el Mas d’en Vileta com a sinònim del Gris. I encara afegeix un altre sinònim, el Mas del Cavarrai. Tres noms per a un mas. I ja no anomena més masos, tot i que diu que aquell sector se’n tenia poca memòria. I per acabar, l’ICC anomena a vegades “Mas d’en Gil” al Mas d’en Gris, nom no recollit ni a la Guia ni a la Topo.
He optat per mantenir el criteri de la Guia del 1960 i anomenar Mas d’en Viletes a la caseta de davant del Gravat. També serà el del Cavarrai? Potser mai ho sabrem.
Cap aquella banda, però més apartats d’aquest sector, encara hi ha el Mas de la Noguera, en el camí vell de Siurana a Prades; i el Mas d’en Porrera, just en la mateixa partió de termes i a peu del camí vell de Siurana a la Febró.
Tot això ve, perquè vaig resseguir un caminet que va del Mas del Gravat a baix el Riu de Prades i que pot enllaçar amb un altre caminet que puja al Mas d’en Viletes. Tot molt perdut, emboscat, tret de la part més propera al riu (del camí del Gravat) que sembla netejada fa ben poc. Tot i això, hi he pogut passar quasi sense emprar les eines de tall.
Del Mas d’en Gravat, es va a la era del mas on hi ha una caseta. Des de la mateixa era es baixa cara el riu tot buscant el cingle. De primer, el camí no està clar. A la que decanta per entrar a l’obaga, es fa més evident. A l’arribar al riuet, es passa a l’altra vora i es busca un rastre que puja també en diagonal. S’ha de parar compte a no anar massa riu amunt, on es pot confondre amb el que resta de Camí vell de Siurana a la Febró, pendent de comentar aquí. A dalt, el camí va a parar vora la font del Mas d’en Viletes. El maset, que destaca tant des del Gravat, no es veu fins que quasi hi ets a sobre. D’el camí que puja al Mas d’en Viletes, se’n desprèn un altre camí que va cap a la part baixa del Riuet de Prades (pendent de resseguir en la seva totalitat).
Destacar la bonica obaga del Gravat, amb un corralet adossat a una petita cova del cingle, i les vistes del Mas del Viletes. La seva font, propera al mas, encara raja aigua, tot i que se l’han feta seva els porcs senglars.
S’agrairà si algú pot aportar nova llum al noms dels masos d’aqueix racó de l’antic terme de Siurana.
El Mas d’en Viletes. Al fons, la roca on s’assenta el Mas d’en Gravat
Mas d’en Viletes
Mas d’en Viletes
L’entrada al Mas d’en Viletes
El Riuet de Prades, vora el camí que baixa del Mas d’en Gravat