Excel·lent troballa al Tillar

En David Bové, encarregat de la brigada de manteniment del Paratge Natural de Poblet, em va fer saber que havia localitzat una construcció que feia temps que buscava i de la qual li havia parlat feia anys en Rafel Obis Corts de Prades. Es tractava d’una construcció feta amb volta de pedra amb un forat tapat damunt de la volta. Les pedres de la volta eren totes carejades i d’una bona manufactura, fet que feia pensar que podia ser alguna cosa més que una senzilla barraca de pedra seca.

Vàrem quedar per anar a fer una visita juntament amb l’Anton Vallvey, exdirector del Paratge Natural de Poblet. La visita va resultar molt profitosa doncs vam arribar a la conclusió que, molt probablement, la construcció trobada pel David podria tractar-se d’un petit pou de gel i, el més important encara, l’emplaçament on es trobava podria tractar-se del lloc on hi havia hagut l’antiga granja cistercenca del Tillar.

L’indret es troba a la partida de Sellarets o els Cellerets, al costat del camí Vell de Poblet a Prades avui completament oblidat baixant de Prades a mà dreta.

La construcció trobada té una planta rectangular 3,95 x 2,90 m i una alçada de 2,34 m, amb una volta de canó apuntada feta amb pedres carejades i amb argamassa (és probable que el pou tingués més fondària i que fos reomplert de terra). A la volta hi ha un forat quadrat (actualment tapat amb llosses) que fa pensar que es tracta del forat de carga del pou. Tres de les parets també estan construïdes amb pedres treballades i amb argamassa. La paret frontal, on hi ha la portalada d’accés, es veu clarament que es va construir posteriorment, les pedres ja no estan treballades i estan col·locades en sec. Probablement l’antic pou de gel deuria estar una mica derruït i fou reaprofitat com a barraca (possiblement per alguns carboners).

Els voltants del “pou de gel” estan plens de pedres (majoritàriament de granit, però també algunes de sauló vermell que deurien ser transportades fins aquest lloc), algunes d’elles carreus treballats i també alguna paret en peu que no sembla pas cap marge. Tot això fa pensar en l’existència d’una construcció al costat de la construcció del pou.

Si tenim en compte un document de fitació de les deveses del bosc de Poblet datat a 3 d’abril de 1753, en que es fa esment de la col·locació dels motllons de la devesa del Tillar, podem comprovar que fa referència a la situació del que quedava de l’antiga granja cistercenca del Tillar, precisament al costat del camí vell de Poblet a Prades.

La troballa d’aquesta construcció envoltada de pedres carejades ens pot fer pensar que es tracta de les restes de l’antiga granja del Tillar. No es pot confirmar al cent per cent, però les probabilitats són moltes. Hem de tenir present també que altres granges cistercenques, com la de la Pena i la Mitjana, també tenien pous de gel a seu voltant.

 

 

Publicat dins de Història, Patrimoni Arquitectònic | Feu un comentari

Els castanyers centenaris de Castellfollit

Estem a la tardor i aviat serà temps de castanyes. Els castanyers centenaris del barranc de Castellfollit són tant vells que ja donen pocs fruits, però la seva bellesa es tanta, que val la pena fer-los una visita.

Els trobarem dins del barranc de Castellfollit, agafant la pista forestal asfaltada que hi ha a l’esquerra de la carretera que puja del monestir de Poblet a Prades. Haurem de seguir la pista fins tot just abans d’arribar a l’antiga granja cistercenca. Allà, al costat mateix de la pista, veurem els primers castanyers centenaris.
Jo en tinc localitzats fins a 11 exemplars. Els trobem en dues localitzacions diferents, però molt properes. El primer grup, de 7 castanyers, són els més coneguts, ja que es trobem a tocar de la pista asfaltada, cinc al costat esquerre i dos a la dreta.
L’altre grup, de 4 castanyers, ja és mes desconegut. Els trobarem propers a la llera del barranc, al costat d’una clariana. Per accedir-hi hem d’agafar un camí a l’esquerra de la pista (hi ha una cadena), uns metres abans d’arribar al primer grup de castanyers. Baixem per aquest camí i creuem la llera del barranc. Arribarem fins una zona aclarida de vegetació i desviant-nos cap a l’esquerra, al peu de la zona boscosa, veurem tres exemplars. Un d’ells està mort, un altre és l’exemplar més destacat dels dos conjunts de castanyers, amb un tronc de gairebé 7 metres de perímetre a 1,30 m. Una mica més amunt trobarem el quart castanyer d’aquest grup que està completament mort.



Publicat dins de Vegetació | Etiquetat com a | Feu un comentari

Presència de faig (Fagus sylvatica) al bosc de Poblet

El faig (Fagus sylvatica) no és un arbre habitual al bosc de Poblet, ni tampoc a les Muntanyes de Prades. De fet en tota la província de Tarragona només el trobem present a la fageda del Retaule, al Parc Natural des Ports.

Això però, no ha estat sempre així. És molt probable l’existència, anys enrere, del faig i de fagedes (boscos formats per faigs) a les Muntanyes de Prades i al bosc de Poblet. Hi ha un document de l’any 1837 sobre una relació de 46 pobles de la província de Tarragona que tenien boscos i terres de conreu del Comú, el document està realitzat per la “Conservaduría de Marina”. En el cas concret del terme de Vimbodí diu: “tiene un monte de medio jornal de tierra llamado la Albareda, con 65 alamos, 47 hayas y 33 salgueras. Así consta del estado pasado el 15 de marzo de 1833 por el celador de Montes”. És molt probable que el que s’anomena “Albareda” pugui tractar-se de “Les Alvernades”, zona de la part baixa del bosc de Poblet que fou rompuda i convertida en terra de conreu.

També trobem el topònim “fageda de la Xana” a l’obac dels Plans de la Guàrdia del terme de Prades.

En l’actualitat podem trobar alguns exemplars de faig al bosc de Poblet, concretament al voltant de la font dels Boixets. Es tracta d’exemplars joves, encara que dos faigs ja tenen un port considerable i, dels que no es tenia cap noticia. És un incògnita la seva presencia en aquest indret, sense saber si havien germinat en aquest lloc o si havien estat trasplantats. L’any 2016, l’equip de gestió del PNIN de Poblet, va encarregar un estudi dels dos exemplars més grans. Els resultats són que tenen 58 i 65 anys aproximadament i que és molt probable que germinessin en el mateix lloc. També es va poder comprovar que el seu creixement va ser molt lent als primers anys de vida.

 

 

Publicat dins de Vegetació | Etiquetat com a | 2 comentaris

La torre del Moro de Castellfollit

Dalt d’un dels doms de formacions diorítiques del barranc de Castellfollit, a uns 810 m d’altitud, hi trobem les restes del que deuria ser una torre de guaita del temps dels sarraïns amb un bon camp visual.

Darrerament s’han fet treballs de neteja als camins d’accés a la torre i s’ha creat un itinerari circular que facilita la pujada per una de les vessants i la baixada per l’altra vessant.

És un recorregut del tot recomanable ja que a banda de poder accedir fins a la torre també es pot visitar dues de les pedreres més importants del barranc de Castellfollit on encara s’aprecien les restes de les antigues edificacions construïdes per l’explotació de les pedreres. Tanmateix també es poden apreciar algunes places carboneres on es construïa la pila de llenya per fer-hi carbó vegetal.

Sobre aquesta construcció i sobre un poblat emplaçat a l’entrada del barranc de Castellfollit es pot consultar els treballs de l’Antoni Carreras Casanovas: “Notes arqueològiques de la Torre del Moro de Castellfollit” revista El Francolí, núm. 13 i “A propòsit del poblament de la Conca de Barberà abans del domini comtal (segles V-X)” Aplec de Treballs del CECB, núm. 24.

 

 

Publicat dins de Història, Patrimoni Arquitectònic, RACONS DEL BOSC DE POBLET | Feu un comentari

Jornades sobre el teix (Taxus baccata)

Els dies 23,24 i 25 d’octubre es celebren a Poblet unes Jornades Internacionals sobre el Teix.

Al bosc de Poblet i zones limítrofes de les Muntanyes de Prades el teix encara és present i amb algunes poblacions excepcionals.

Cal recordar que aquest arbre està actualment protegit i que fora bo d’actuar acuradament en algunes de les petites teixedes que encara perduren.

 

Publicat dins de Estudis i recerca, Vegetació | Etiquetat com a | Feu un comentari

Itinerari per l’Alzinar de la Pena

El 6 de setembre de 1980 es va presentar per primera vegada, a la XI Trobada excursionista del Centre Excursionista “Francolí”, celebrada a l’ermita de la Santíssima Trinitat de l’Espluga de Francolí, l’opuscle sobre l’Itinerai per l’Alzinar de la Pena editat pel mateix Centre Excursionista “Francolí”.

Cal recordar que aquest Itinerari de Natura fou un dels pioners al nostre país i que se’n van arribar a fer cinc edicions, la darrera l’any 1997 per la Impremta Requesens de Montblanc.

 

Publicat dins de Llibres | Feu un comentari

Castanyers d’Índies o castanyers bords al barranc de l’Argentada

Dins del bosc de Poblet podem trobar diferents especies d’arbres introduïts per la mà de l’home. Fou una pràctica habitual dels enginyers forestals, que tenien cura d’aquest bosc, plantar arbres no autòctons a les vores de les pistes forestals per tal de comprovar la seva adaptació a aquesta zona. Fins hi tot, es van arribar a fer plantacions més extenses en alguns llocs concrets, especialment de diferents espècies de cedres.

Són força coneguts els exemplars de castanyers (Castanea sativa) centenaris que hi ha al costat de l’antiga granja cistercenca de Castellfollit, però, ja no són tant coneguts els 16 castanyers bors (Aesculus hippocastanum) o castanyers d’Índies plantats a la vora de la pista forestal que puja del barranc de Castellfollit en direcció al Pic de l’Àliga i enllaça amb la pista de la Pena i de Rojals.

El fruit de aquests castanyers bords no és comestible. El nom d´Hippocastanum significa literalment castanya per a cavalls, ja que el fruit d’aquesta espècie era utilitzat com a farratge per a equins.

 

Publicat dins de Vegetació | Etiquetat com a | Feu un comentari

La font del Deport

És conegut que el bosc de Poblet és ric en fonts. Sens dubte les més conegudes i populars són la font dels Boixets i la font del Deport.

La font del Deport la trobem situada sota el cingle de les Cabres (topònim al que un altre dia hi dedicarem una entrada en aquest bloc). Des d’aquest emplaçament surt el senderó que puja fins al mirador de la Pena.

L’indret té molt d’encant i antigament els monjos hi tenien algun tipus de construcció (cal recordar que el lloc és molt proper a l’emplaçament de l’antiga granja de la Pena i actualment casa forestal). Aquestes construccions es van mantenir després de l’exclaustració del monestir de Poblet, quan la finca de la Pena fou venuda a particulars i també després (any 1906) quant fou expropiada per reincorporar-la a la gestió dels serveis forestals. Actualment, però, ja només podem trobar petits testimonis d’aquelles construccions.

L’indret de la font del Deport ha tingut també altres canvis o modificacions al llarg dels anys, i un d’aquests fou l’emplaçament de la pròpia font.

Postal dels anys vint on es veu clarament com era abans la font del Deport

Postal on es pot apreciar la font i algunes de les construccions existents

Aquesta fotografia també és de la font del Deport, on es va instal·lar una mena de terrassa d’estiu per fer poder fer àpats. Encara que amb dificultat es veu la font al fons

© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

https://www.facebook.com/Arxiu.Fotografic.CEC

Fotografia del fons de l’arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzada per Francesc Blasi Vallespinosa l’any 1936, i on ja s’aprecien alguns canvis a la font.

Fotografia actual de la font del Deport. En un emplaçament diferent de l’original

Estat actual de l’indret on hi havia hagut originàriament la font del Deport

 

 

 

 

 

Publicat dins de Fonts, Història | 1 comentari

Caseta de guarda propera al camí de la Pena

La guarderia forestal al bosc de Poblet fou instaurada a principis del segle XX a partir dels inicis dels treballs de reforestació portats a terme per la Divisió Hidrològico-Forestal i dirigits per l’enginyer de monts Josep Reig i Palau.

El “Monte Poblet”, nom que es donà al bosc, comptava amb una plantilla de quatre guardes que s’instal·laren a les tres cases forestals, així que aquestes s’anaren construint.

© Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

https://www.facebook.com/Arxiu.Fotografic.CEC

La fotografia localitzada al fons de l’Arxiu Històric del Centre Excursionista de Catalunya, realitzada entre els anys 1928-29 per Francesc Blasi i Vallespiniosa, ens mostra una imatge fins ara desconeguda de les tasques d’aquests guardes. Es tracta d’una caseta feta de fusta, instal·lada en una zona propera a la pujada a la Pena i on es pot apreciar al guarda juntament amb altres persones que deurien ser excursionistes.

 


 

Publicat dins de Història | Feu un comentari

Les alzines sureres del riuet de Pruners

A l’entrada del bosc de Poblet, a la mateixa llera del riuet de Pruners, trobem uns exemplars d’alzines sureres (Quercus suber) que són tota una raresa en aquest territori dominat per l’alzina (Quercus ilex).

Per accedir-hi ho farem seguint el recorregut de l’itinerari de l’alzinar de la Pena. Quan deixem la pista forestal i agafem el sender només ens caldrà recórrer uns cent metres i a la dreta veurem una caseta a baix del barranc. Per baixar fins a la llera no hi ha cap camí i hem d’anar baixant amb precaució pel pendent.

Tocant al curs del riuet i per sota de la caseta semi derruïda trobarem les alzines. Actualment només es conserven tres exemplars, fins no fa gaire temps hi havia un quarta alzina que ara es troba morta i caiguda al mig del barranc.

Els perímetres del tronc van des de 1,20 cm a 1,70 cm, fet que ens indica que es tracta d’arbres d’una edat avançada (les sureres poden viure fins a 250 anys).

No tenim cap constància ni referència de la seva existència en aquest indret, però tot fa pensar que s’ha de tractar d’exemplars que deurien ser plantats. Podria ser que haguessin hagut més exemplars i que haguessin estat plantats amb la intenció d’aprofitar el suro. La zona on es troben fou explotada agrícolament, amb gairebé tota seguretat plantada de vinya durant el darrer quart del segle XIX, tot just abans de l’arribada de la fil·loxera.

Publicat dins de Vegetació | Etiquetat com a | Feu un comentari