Turisbloc, el bloc de la biblioteca de l’EUTO URV

Els càtars eren una fe cristiana que va venir d'europa de l'est, eren gent pobre que predicava les paraules de la Bíblia a canvi de l’hospitalitat, només volien seguir el nou testament, és a dir, les paraules de Jesús i que predicaven amb l'exemple.

Castell de Montsegur 

La paraula càtar és un despectiu que els hi va posar l’església catòlica, en realitat ells es deien a si mateixos homes de bé però l’església catòlica els hi va posar el nom de càtars amb un doble joc despectiu d’una paraula del nord d’Alemanya que es pronunciava igual, càtar, i que significava els que seguient al gat, que en aquell temps era el dimoni i de càtar en grec que significava perfecte; hi havia perfectes en dones i homes i els càtars tenien tres nivells: els creients, els consolats i els perfectes.

Catedral d'Albi 

Finalment degut a que es van perdre els impostos cap a l'església i cap a Roma de tota la zona, el Papa d'aquella època, va decidir aniquilar-los a tots.

Partint d’aquesta història hem volgut resseguir totes les mostres d’art que ens van deixar al seu pas. . .

També varem aprofitar per visitar les dues ciutats més importants de la França càtara que eren Albi i Carcassone.

M. Pineda 

A finals del passat mes d’agost vaig viatjar a Grècia, just despres dels incendis que es van  declarar al Peloponès. El viatge va ser de 9 dies, i precisament vam començar visitant el Peloponès, després d’una primera nit a Atenes.

El que més em va impressionar del Peloponès va ser les restes arqueològiques de Micenes i Olímpia. A Olímpia precisament, eren molt evidents els estralls del foc que pocs dies abans havia arribat fins a les  portes del museu i de l’antic estadi, rodejat d’herba i arbres. La veritat és que va estar a punt de cremar-se tot l'indret!  De fet, de camí a Olímpia vam parar a Megalópolis, al centre de la península, i van començar a caure trossets de cendra des del cel…. I és que quan feia ja gairebé una setmana que havia començat el foc, encara l’incendi no estava del tot apagat.

Restes arqueològiques d'Olímpia

Després d’arribar fins a Delfos i acabar el circuït, vam fer una estada d’un parell de dies a  Atenes, i em vaig allotjar a l’Hotel Athens Baby Grand, a l’avinguda Athina. L’hotel es fantàstic!!!!! Resulta molt cèntric, permet  anar caminant a l’Acròpolis,  i a Plaka i Monastiraki (els barris més turístics i on podeu fer més compres i anar a més bars i restaurants) i  té habitacions temàtiques (a la meva hi havia un tigre sintètic damunt de la vànua),  un salonet molt maco, i una recepció formada per dos cotxes que fan de taulell (ho sento però no vaig fer-ne cap foto…)

Atenes és impressionant sobretot, és clar, per l’Acròpolis. El problema però és que hi ha moltíssims turistes d’arreu del món i es fa bastant difícil la visita. A més de l’Acròpolis i dels barris que ja us he dit, és interessant pujar al Licabet, una muntanyeta des d’on hi ha una vista preciosa de la ciutat, que té 5 milions d’habitants, la meitat de la població del país.

Per acabar, vaig anar a parar a l’illa de Santorini, una de les illes Cíclades més boniques i originals. És sobretot especial perquè es tracta d’ una illa volcànica en la que  fa milers d’anys el volcà va esclatar i l’illa es va partir, de manera que ha quedat la part més gran en forma de mitja lluna i alguns petits illots on hi havia el cràter. Espectacular.

Em vaig allotjar a la capital, Fira, a la part de la caldera (la caldera és la part que dóna a on hi havia el cràter del volcà i hi ha uns penya-segats apoteòsics). L’hotel es diu Kallisti Thera i encara que de fora es veia maco (piscina, jardí, estil casa illenca de tota la vida), les habitacions o, almenys la meva, no eren res de l’altre món, tirant a dolenta.

Vista de la caldera de Santorini

A més de Fira i les platges de l’altra banda de l’illa, es molt recomanable la visita a Oia, l’altra ciutat de l’illa. També es troba a la banda de la caldera i hi ha una magnífica posta de sol, de la que us ensenyo una foto.

 Posta de sol des d'Oia, Santorini

Crec que aquesta illa és un dels llocs més bonics que he visitat mai.

Cristina

Feia temps que no gaudia dels pilars caminant del dia de la Mercè. Normalment és un dia laborable, però com Santa Tecla va caure en diumenge…

El divendres anterior havíem decidit que després dels pilars aniríem a menjar per la part alta de Tarragona. Per això, vam anar a reservar a la creperia que hi ha davant de l'Antiga Audiència. El responsable ens va dir que no era necessari, però nosaltres vam insistir.

Vam arribar a dos quarts de quatre. A la porta havia cua però, afortunadament, la nostra taula estava reservada. Van trigar una hora i mitjana en servir-nos, és a dir, que vam menjar a les cinc. A més, es notava que ho havien fet a corre cuita (amb un hora i mitja!). Des de llavors, per a la creperia, sóc un client terrorista.

M'explico, existeix una divisió funcional dels clients molt il·lustrativa entre apòstols, ostatges, terroristes i mercenaris. Molt breument, l'apòstol seria el client que parla molt bé dels nostres productes i/o serveis; els ostatges són els clients captius, que no tenen elecció; els terroristes són els que parlen malament del servei i/o producte; i els mercenaris són els infidels, els que canvien de proveïdor a la primera oportunitat. Aquesta classificació també podria fer-se entre empleats.

Què van fer malament a la creperia? Per no estendre'm molt, ho reduiré a tres errors. El primer, la falta de previsió de la demanda. No és molt difícil imaginar que un festiu amb un acte tan multitudinari té un impacte important en la demanda. A més, la nostra reserva era un indicador més que evident. El segon, acceptar clients per sobre de la seva capacitat. Si no preveus l'augment de la demanda, almenys no deixis a tots els teus clients insatisfets i menys als que tenien reserva, és una visió de molt curt termini. Finalment, si comets els dos primers errors, compensa als teus clients, convida'ls a un cafè o a les postres.

En fi, no se vosaltres, però jo no torno.

Txaber Allué 

Primer començaré l'experiència de visitar Saragossa. La veritat és que és una ciutat bastant gran, no tant com Barcelona però Déu n'hi dó! Si t'has de moure per la ciutat millor amb autobús urbà. Hi ha moltes línies d'autobús urbà i passen bastant sovint. Si algú s'hi vol estar diversos dies millor escollir algun hotel que hi hagi a prop de la Plaza del Pilar. Jo vaig escollir un hotel que està molt bé, Hotel Hispania. Està situat a prop del mercat, a l'avinguda César Augusto. És molt aconsellable passejar tranquil·lament pel Paseo de la Independencia. És un passeig bastant gran, amb un munt de botigues, cines, etc., per veure i disfrutar. Ara bé, per anar a Saragossa millor, si es pot, agafar l'AVE del Camp de Tarragona. Amb 1h i 15min-30min t'hi plantes. És un transport bastant còmode i ràpid. L'inconvenient que hi ha, és que l'estació de Saragossa-Delicias està lluny del casc antic i dels voltants de la Plaza del Pilar. O s'agafa un taxi o la línia d'autobús 51, que és la que surt de la pròpia estació.

                                Plaça del Pilar - Saragossa

Pel que fa a Teruel, en principi hi ha tren de Saragossa a Teruel. Però si algú es troba que no hi ha tren, li recomanen un autocar, millor llogar un cotxe a la pròpia estació de Saragossa i anar per autopista fins a Teruel, que es troba a uns 250 Km de distància. El paisatge que es veu amb autocar de Saragossa a Teruel és bastant desèrtic, amb moltes muntanyetes, poca vegetació. Per mi el paisatge és bastant soso i poc amè.

I de Teruel què dir? doncs que és una ciutat bastant petita, amb molt poques infraestructures. Em vaig allotjar a l'hotel Spa Hotel Ciudad de Teruel. És un hotel que està molt bé, amb un munt de serveis: des de gimnàs, sala de jocs fins a un centre de relax i salut i també amb un circuit termal. Encara que l'hotel estigui situat als afores de la ciutat, el propi hotel disposa d'un servei gratuït de mini-bus que va cada hora de l'hotel Teruel i de Teruel a l'hotel. En quant a Teruel, pròpiament dit, es pot visitar la Fundación amantes de Teruel, la plaza de San Juan, la Escalinata, el paseo del Óvalo amb unes magnífiques vistes a la part de fora de la ciutat. Això sí, si es va a Teruel s'ha de tastar el pernil ibèric que tenen: és boníssim!!!

També, molt a prop de Teruel hi ha Territorio Dinópolis. És una mena de mini-parc temàtic però ambientat en estudis paleontològics.

El Turisbloc és el bloc de la Biblioteca de l'Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV, Vila-seca. S'ha creat per a ser un espai d'intercanvi d'opinions, informació i comentaris entre els membres de la nostra comunitat.

Hi trobareu tres espais on podeu fer les vostres aportacions:

•     El professor parla sobre... 

En aquest espai els professors de l'EUTO aniran escrivint periòdicament articles i reflexions sobre temes que interessen als estudiants de Turisme i oci i hi podeu fer els comentaris que considereu oportuns

•     La nostra Biblioteca 

En aquest lloc podem parlar de diferents aspectes, notícies i informacions sobre la biblioteca de l'EUTO

•     T'explico el meu viatge a...

En aquest apartat tothom que hagi fet algun viatge recentment i vulgui explicar la seva experiència, llocs més i menys interessants, aspectes curiosos... pot escriure i explicar-nos-ho i també enviar fotos del viatge. Envieu els articles i fotografies a bibeuto@urv.cat i tingueu en compte que el tamany del text no superi una pàgina de word

Al Turisbloc també hi trobareu enllaços a les pàgines web de: la Biblioteca de l'EUTO, la biblioteca digital del l'EUTO i de l'Escola.

• Inici
• Albums

• ...A la Ruta dels Càtars
• ...A Grècia
• Sóc un terrorista
• ... a Saragossa - Teruel
• El Fons de la Biblioteca de l'EUTO
• El Turisbloc

• El professor parla sobre... [1]
• General [1]
• La nostra Biblioteca [1]
• T'explico el meu viatge a... [3]

• Biblioteca digital EUTO URV
  • Llibres electrònics
  • Recursos web
  • Sumaris electrònics
  • Revistes electròniques
  • Bases de dades
• EUTO
  • Escola Universitària de Turisme i Oci EUTO
• La Biblioteca de l'EUTO URV
  • Biblioteca EUTO URV
• Servei de Biblioteca i Documentació URV
  • Biblioteca i Documentació URV

• Novembre 2007 [1]
• Octubre 2007 [2]
• Juliol 2007 [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0