Puntada a l'orinal
30 Octubre, 2009 13:59
Publicat per aladern,
general
A la contraportada de l’Avui d’avui (redundància obligada), l’Albert Pla Nualart ironitza sobre els calcs que fem de les expressions en castellà, els mitjans de comunicació els primers. Diu que “el castellà cau com una pluja fina que cala” (li sona la frase, senyor Carod?). La seva divagació ve a tomb amb una de grossa que aquest dies tenim de rabiosa actualitat: estirar la manta. L’opinador estrella –diu ell- és el que titula sense pietat –i alhora escampa, dic jo- tals barbarismes, i que “quan entren al mercat informatiu ja és tard per prescindir-ne”. El remei, segons ell “és crear, posar el mercat gènere fresc i gustós, i esperar que les veus públiques el tastin i el facin seu”. Goso apuntar-me al carro de la creativitat, tot i saber d’antuvi que d’opinador estrella no en tinc res, i que el que ara proposaré no anirà més enllà de la mitja dotzena d’incondicionals que llegiu aquest blog. La meva proposta per estirar la manta és: “puntada a l’orinal” (en castellà puntapié). Expressió que també tindria la variant, igualment nostrada, de “cop de peu a l’orinal”. I per què “puntada a l’orinal” en lloc d’estirar la manta? Doncs perquè si li fots puntada a l’orinal tothom queda esquitxat de merda, de la mateixa manera que quan estires la manta. Alguna proposta més?
Comentaris |
0 RetroenllaçOs