Reus, política i República

De tant en tant es senten comentaris  consistents a considerar que els càrrecs públics d’Esquerra Republicana de Catalunya són diferents dels demés. Una mena de corrent “espardenyaire” que critica, en públic, els sous, els cotxes oficials i els despatxos que utilitzen els polítics independentistes.

Dels sous dels polítics, en general, ja en parlaré en un proper post. Vagi per endavant, però, que considero que són immoralment baixos, per regla general,  si deixem de banda  algunes excepcions en l’àmbit del món local.

Ahir mateix,  el pamflet digital e-notícies  donava la “primícia” que el vicepresident del Govern de Catalunya Josep-Lluís Carod-Rovira no feia cua quan, amb el seu vehicle oficial, circulava pel voral de la C-32 en direcció a Barcelona.

Fa poc, comentaven el mateix del president del Parlament.

- Com és que sols és “noticia” un fet com aquest quan es tracta d’un polític independentista, quan en realitat es tracta d’un protocol dels Mossos, que s’aplica per igual a tota la classe política, amb la finalitat d’evitar situacions de perill?

- Com és que no és “noticia” quan són en Joan Saura o la Carme Chacón  els que van dins del cotxe oficial i escoltats per la nostra policia?

- Com es que mai s’havia comentat aquesta circumstància quan governava Convergència i Unió?

Sembla com si, pel fet de ser republicans i independentistes, ens estigués  vedat tot allò que comporta el fet de governar. Així, mentre la resta de partits, quan estan al poder, governen, dels d’Esquerra Republicana es diu que estan aferrats a la “poltrona”.

Sovint ho diu gent aliena al partit, bàsicament l’oposició convergent. Comentaris ressentits i interessats d’aquells als qui els sap greu que no governin els seus.  Però algunes  vegades, sense cap mena de  pudor, algú  del propi entorn,  portat d’aquesta mena de purisme equivocat, s’esvera tot criticant  fets com aquest. En realitat penso que es tracta d’una barreja de fals purisme i fins i tot, en alguns casos,  d’una certa intencionalitat desqualificadora en el pla personal. No m’entra al cap que pugui haver-hi algú  tant capsigrany.

Esquerra és un partit de govern i, agradi més o menys, governar comporta vehicles oficials, protocol, assessors i  despatxos oficials. És el que hi ha. Aquí i a la Xina Popular.

Carles Herrera

Reus, 28 de març de 2008