Refugi canongí

Dissabte passat va caure a les meves mans el treball discogràfic "Porrera" d'en Lluís Llach. Una obra excel·lent que retrata la vida de Porrera, però també ens ofereix la possibilitat de gaudir de la vida i d'engegar a la "merda" tot allò pestilent.

Per això us transcric unes estrofes de la penúltima cançó del disc: "Pilar". Espero que les vulgueu compartir amb mi, amb en Llach i amb Porrera:

"Au, anem cap a casa, Pilar, que es fa tard i demà caldrà alçar-se.

Tens raó, Pilar,
aquí els nostres peus es fan vells
trepitjant esbarzers, cagallons de cabra i pissarra.
Aquí, Pilar, no ens calen bones sabates.
Anem... anem... Pilar es fa tard... i els masos ens cauen.

Però a fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.
La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda.
La merda dels polítics amb horitzons de merda.
La merda dels nous intel·lectuals amb cervells de micròfon
que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda.

Anem, Pilar... es fa tard... i els masos ens cauen."

Ei, ei, hi ha una altra manera de viure, segur!

Ei, ei, ei, hi ha una altra manera de conviure, d'estimar, de somriure, segur!

Ei, ei, ei, hi ha una altra manera de viure!