Núria Segú

Aquest bloc queda temporalment clausurat. A partir d'ara

podeu visitar el meu nou bloc:

DIARI DE CAMPANYA DE NÚRIA SEGU

Salut i educació han estat els temes dels que més he parlat des d’aquestes pàgines en els darrers anys. Aquest fet no és casual. Fins no fa gaire temps, eren dues de les qüestions en què Valls tenia mancances, fruit de molts anys de falta d’inversions d'administracions supramunicipals, tot i les propostes i els projectes que s'hi presentaven a nivell local.

De salut i del Pius Hospital n’he parlat forces vegades, doncs han estat molts els projectes, les inversions i els serveis que s’han realitzat aquests darrers tres anys. Per primera vegada, Valls ha pogut comptar amb un Govern a Catalunya que confia en el nostre hospital i, sobretot, confia en el seu futur i en el paper de lideratge en l’àmbit de la salut que ha de dur a terme a les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

En educació, a Valls patíem un dèficit d’inversions en infraestructures i en el seu manteniment que, en el seu dia, la Consellera d’Educació, Marta Cid, l’any 2004, va descriure com de “deu anys d’endarreriment”. No anava equivocada. Feia deu anys que s'havien de construir dues escoles noves: l'Enxaneta i L’Eugeni d’Ors; donar solució a la ubicació dels serveis educatius, l’Escola Oficial d’Idiomes i l’escola d’adults.

En tres anys es van encarrilar tots aquests projectes. Déu n’hi do. Ben aviat seran una realitat en la seva totalitat però, mentre, a Valls i a l’Alt Camp la població escolar ha canviat. Ara hem de fer un pas més; hem resolt importants qüestions pendents i ara cal que ens hi anticipem. No podem anar més a remolc. Per primer cop, en els darrers dies hem pogut veure aquesta voluntat d’anticipació, i també com encarem amb responsabilitat aquestes noves necessitats.

Aquesta setmana, s’han pres tres decisions importants. La primera, vist que és impossible compaginar les obres a l’escola de la Candela i l’activitat escolar el curs vinent, es traslladaran els alumnes a aules prefabricades. Per a nosaltres, aquesta és la millor alternativa ja que, si haguéssim d’esperar a poder utilitzar les dependències de l’antic IES Narcís Oller, ens estaríem equivocant a l'eternitzar unes obres tan i tan necessàries. La segona decisió pressa ha estat el compromís de reprendre les obres de l’Enxaneta en pocs mesos, un cop resoltes les qüestions de respecte i conservació del patrimoni; i també modificar el projecte de l’escola per respondre a l’increment delcens educatiu i, per tant, ampliar-ne l’oferta de places. I per últim, i no per això la qüestió menys important, solucionar la massificació dels dos instituts i preveure les futures necessitats en educació secundària. En aquest sentit, ja el proper curs, entrarà en funcionament de manera provisional el tercer institut de Valls i els quart de la comarca, a l’espera, que abans d’acabar l’any 2007 l’Ajuntament cedeixi els terrenys per la seva ubicació i construcció definitiva.

Sens dubte, la salut i l'educació són dues qüestions de gran interès social per a les esquerres. Així ho ha demostrat el Govern de Catalunya, liderat pel PSC. De la mateixa manera, ja avanço que aquests seran dos punts cabdals en l'aposta programàtica del PSC de Valls. Apostar fort pel la sanitat i l'educació són dos dels compromisos que jo assumeixo personalment si els vallencs i les vallenques em donen la seva confiança.

Núria Segú

Candidata del PSC a l’Alcaldia de Valls

La creació d’aquesta Fundació és un dels pocs acords d’aquesta legislatura entre govern i oposició, és el fruit de la voluntat política de tots i de les renuncies també de tots. I és sobretot fruit de la perseverància i de la manera de fer del regidor Sr. Galimany, que a poc a poc ha trabat complicitats i confiances. Els socialistes ens hem sentit respectats, escoltats i valorats i les nostres aportacions, junt amb d’altres, han fet possible que dilluns passat el Plenari de l’Ajuntament aprovés per unanimitat la creació de La Fundació per a la Dependència i dels estatuts del Grup de serveis sanitaris i socials Sant Roc.

Cal recordar que és la primera vegada que hi ha consens al voltant del Pius Hospital, un hospital que avui tots defensem, però que va neixer sense consens i que havia estat font de fortes polèmiques entre els governs socialistes i CiU, tant a nivell local com amb el propi Govern convergent de Catalunya.

Amb aquest acord iniciem un llarg camí, aquesta vegada amb un context diferent, amb el recolçament del govern de l’Estat i del de Catalunya. Dic recolçament perque aquesta decisió de l’Ajuntament de Valls encaixa plenament amb les prioritats dels governs presidits pels socialistes. Primer, Jose Luis Rodriguez Zapatero ha fet realitat la Llei de la Dependència que comporta la creació de nous drets socials i el compromis econòmic de cofinançar al 50% el desenvolupament de nous serveis i prestacions socials. Segon, el Govern del president Montilla, amb la Llei de Serveis Socials i la creació de l’Agencia Catalana per a la Dependència bastirà el marc legal i econòmic per fer realitat els objectius que ens hen proposat des de l’Ajuntament de Valls.

Hem aprovat la reforma de l’estructura de Govern i el marc legal vigent fins ara i que va fer posssible en el seu dia, la creació del Pius Hospital. Ara calia adaptar-lo als nous temps i a les noves realitats i necessitats socials: l’atenció a les persones grans, a les persones amb discapacitat és un dels reptes actuals i sobretot de futur que tenim a Europa, a Catalunya i també a Valls.

Tot i que la proposta inicial del govern de la ciutat estava basada sobretot en raons de caràcter econòmic, estic convençuda que la proposta aprovada fruit de l’acord de tots és la millor que podiem fer per complir la finalitat que vàrem posar els socialistes damunt la taula des del primer moment: endegar una nova línea de serveis de caràcter social adreçada als vallencs i vallenques i a tots els ciutadans de l’Alt camp i la Conca de Barberà.

Tenim doncs l’eina que ens ha de permetre desenvolupar allò en què Valls va ser pionera amb govern socialistes: l’atenció a les persones -de fet durant uns quants anys vàrem estar entre entre les cinc ciutats de Catalunya que tenien, en xifres relatives, major nombre de persones ateses a través del Servei d’ajuda a domicili (SAD). Cal millorar, sobretot qualitativament, aquest servei, que es prestarà a traves de la nova Fundació, i sobretot, implantar nous serveis com centres de dia, pisos tutelats, serveis de suport a la llar i de promoció de l’autonomia personal.

Ara tenim sentades les bases, ara cal la voluntat política per desenvolupar-lo, mantenint i millorant, si s’escau, els drets dels treballadors i sobretot fent realitat nous drets socials per a tots i totes els vallencs. Els socialistes de Valls som la garantia que es faci realitat.

Nuria Segú

Candiadata a l’Alcaldia de Valls PSC

Des dels diferents partits polítics de la ciutat ja estem preparant la maquinària electoral de cara a les properes eleccions municipals; algunes de les notícies que hem pogut llegir aquesta setmana en són un bon exemple. Ara bé, més enllà de la feina que es du a terme per preparar els actes, la presència als mitjans de comunicació i al carrer, la precampanya i la campanya electoral, en allò en què hem de posar els cinc sentits és en la definició i el contingut dels programes electorals.

Els socialistes estem convençuts que avui Valls es troba en un moment conjuntural especial. I perquè ho dic, això?, doncs, entre altres coses, perquè aquesta setmana hem conegut les xifres exactes del creixement demogràfic dels darrers 25 anys. El Camp de Tarragona ha vist créixer un 32,31 % la seva població. La nostra comarca ha crescut un 18,06%. Com a dada curiosa cal destacar que, fins l'any 2001, el creixement mitjà a l'Alt Camp era d'un 0'9% anual. En canvi, des del 2001 fins avui, el creixement anual es dispara fins arribar al 3% de mitjana.

Per tant, podem dir que estem davant d’un escenari de creixement poblacional que va en augment al mateix temps que es produeix un canvi en la composició social d’aquesta mateixa població. Parlem d'uns canvis ràpids en una societat, cada cop, més complexa. Davant d’un fenomen com aquest, és clar que a Valls necessitem un govern que sàpiga encarar els reptes d’aquest futur i sigui capaç, alhora, de cercar les complicitats dins i fora de la ciutat per avançar i poder créixer econòmicament, tot garantint la cohesió social.

Sens dubte, els propers quatre anys seran determinats per planificar aquest futur de què parlo; determinants per dur a terme, d’una vegada per totes, la revisió del planejament urbanístic de la ciutat que data dels anys vuitanta. I, així, establir on ubicarem el nou ambulatori, el nou institut, l'increment de l'oferta d’escoles de primària, d’una nova piscina, dels serveis funeraris, etc.

A més a més, hem de tirar endavant la construcció, d’una vegada per totes, d'aquells equipaments pels quals fa anys que tenim el finançament garantit: un nou pavelló poliesportiu, una nova biblioteca, els parc dels Països Catalans al barri del Fornàs, etc.

Així doncs, cal que el conjunt dels vallencs i de les vallenques estiguin ben atents a les diferents propostes de futur que facin els diferents partits polítics. Evidentment, hem de pensar en l’avui, en el dia a dia; però hem de ser capaces, també, de pensar i d'analitzar quines són les propostes més realistes i adequades en relació a l'ús que farem dels espais públics. O de com garantirem la tranquil·litat i promourem i potenciarem els civisme i el respecte entre el conjunt de la ciutadania. Pensar en tot això és pensar, en definitiva, en el Valls del futur. Un futur que cada vegada és més aprop.

Núria Segú

Candidata del PSC a l’alcaldia de Valls

La història interminable de la instal·lació d’una televisió a la nostra ciutat, va viure un nou capítol el mes passat. Va ser quan, el promotor de la idea, va aconseguir que l’Ajuntament de Valls el subvencionés amb 38.857 euros l’any, per un període de 10 anys. Aquests diners han d'anar destinats a la implantació d’un canal de televisió digital de caràcter privat. Aquesta important subvenció es concedeix com a contrapartida al fet que la televisió ha de buscar un altre lloc on instal·lar-se, ja que els problemes d’estructura de la sala Kursaal (identificats i localitzats durant aquests darrers tres anys) impedeix que hi puguin anar allà els estudis d'aquesta televisió privada. Ara falta saber si haurem d'esperar tres anys més en poder solucionar els problemes de l'equipament públic, o si potser haurem d'encarregar algun estudi més d'aquells que tan agraden a l'equip de govern i que tants diners ens costen a tots els vallencs.

Amb tot, el temps passa i aquest canal de televisió privada va escrivint la seva interminable història. Cal saber, però, que hi ha l'opció d'una altra televisió digital, en aquest cas pública, que fa més d’un any que s’hauria d’haver tirat endavant. I és que fa molt temps que tenim pendent l’aprovació dels estatuts del que ha de ser el Consorci per a la Gestió de la Televisió Digital Terrestre del Camp de Tarragona (TACOALT).

Parlem d'un ens públic integrat pels ajuntaments de Tarragona, Valls, Vila-seca, Rodonyà, Salou, Torredembarra, Montblanc i Constantí. Un ens que ha de desenvolupar el projecte de la televisió digital pública de caràcter local del Camp de Tarragona. Aquest és el primer pas per començar a caminar amb l'objectiu de tenir una televisió local pública a la nostra ciutat i al conjunt del nostre territori. És aquí on els socialistes pensem que l’Ajuntament de la nostra ciutat ha de centrar els seu esforços i els seus recursos econòmics. Valls, com a segona ciutat més important de les que han d'impulsar del projecte, ha de tenir, sens dubte, un paper de lideratge o colideratge cabdal.

De fet, el naixement o no d’aquesta televisió pública, és com un misteri. Sobretot si tenim en compte que les altres televisions públiques que abasten altres comarques del Camp de Tarragona, el Baix Camp i també el Penedès, tenen totes elles ets tràmits en una fase molt més avançada.

Efectivament, un misteri. Hi dic això perquè, a priori, no hi havien d’haver dificultats sobrevingudes i lligades —com passa a vegades en qüestions tan sensibles com són els mitjans de comunicació—, al color polític. En aquest sentit cal saber que es dóna la circumstància que les tres ciutats més importants d'aquest consorci estan governades per CiU. Així doncs, no podem deixar de fer-nos una pregunta: ¿li interessa més a CiU una televisió privada amiga que no pas una televisió pública? I és que no podem obviar que aquesta televisió pública es gestionaria des de la lliure concurrència i hauria de complir amb un criteris objectius de transparència i pluralitat.

Núria Segú

Candidata a l’Alcaldia de Valls

Encetem un any diferent per la nostra ciutat. Aquest any és any d’eleccions municipals i a partir d’ara tots els partits, tant els del govern com els de l’oposició, actuen amb clau electoral. No fa gaires dies des d’aquestes mateixes pàgines parlàvem de l’aprovació dels pressupostos municipals per aquest any i de la congelació d’impostos decidida pel govern de Valls, després de la desmesurada pujada que va decidir dur a terme la Sra. Alcaldessa i que ens ha dut a un increment de prop del 50 % en aquests anys de govern de CiU a Valls. Doncs be, aquesta és una decisió presa clarament en clau electoral i no ho diem només els socialistes, ho diu tothom.

De ben segur que en els propers mesos tindrem temps de parlar de propostes de futur. Tots el partits presentarem el que volem per la nostra ciutat i, nosaltres, els socialistes, farem molta incidència en tot allò que suposi una millora de la qualitat de vida dels vallencs i vallenques. Però també serà el moment de fer balanç i de valorar que hi ha guanyat i que hi ha perdut Valls i els seus habitants durant aquests quatre anys. On són les propostes i promeses de la Sra. Batalla com el parc de la ciutat, la televisió, les grans intervencions al centre històric, l’oferta lúdica...?

Els socialistes estem convençuts que Valls no ha avançat en aquests tres anys. Hem perdut oportunitats i hem estat incapaços de tirar endavant projectes que estan damunt la taula des de que la Sra Batalla es va asseure a la cadira d’alcaldessa. Temes com l’aparcament de camions, l’actuació al Carrer Espardenyers, el dipòsit de runes, la zona verda del Parc dels Països Catalans al Fornàs, el nou PERI del Centre històric, els torrents, el nou pavelló al Fornàs, la revisió del planejament urbanístic de la ciutat, ... continuen pendents, quan de temps més haurem d’esperar per fer-los realitat?

Nuria Segú

Candidata a l’alcaldia de Valls PSC

La darrera setmana del més d’octubre de l’any 2005, publicava en aquestes mateixes pàgines un article amb aquest mateix títol, i fou arrel de que el Plenari de l’Ajuntament de Valls aprovés una Moció presentada pel Grup socialista sobre la creació d’un Centre de diàlisi al nostre municipi.

Han passat catorze mesos i, finalment, el proper dilluns dia 8 es posarà en funcionament la Unitat de Diàlisi del Pius Hospital de Valls. L’aliança estratègica entre l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i el Pius Hospital, que ja compta amb altres precedents al nostre hospital, ha fet possible aquest nou servei del que puc dir desprès de visitar-lo i després de coneixen d’altres, que compta amb unes instal·lacions immillorables.

El més important però, es que així assolim la finalitat amb que vàrem fer la proposta, la millora de la qualitat de vida de les persones de les dues comarques que necessiten hemodiàlisi regular ambulatòria i que fins ara havien de traslladar-se al servei de nefrologia de l’Hospital Joan XXII o al centre de diàlisi Institut nefrològic Santa Tecla a Tarragona o bé, a Reus, al centre de diàlisi Reus Medical.

“Apropar els serveis a la població i no la població als serveis”, aquest era i continua essent un dels compromisos electorals en l’àmbit de la salut dels socialistes. I avui, a Valls, aquesta nova unitat de diàlisi és un exemple més del compliment d’aquest compromís del Govern de la Generalitat amb Valls i amb el Pius hospital.

Nuria Segú

Candidata a l’alcaldia de Valls. PSC

Hi ha maneres, i maneres de fer. Això és el que, entre altres coses, es va posar de rellevància el passar dimecres durant el darrer Plenari de l’Ajuntament de Valls. Es tractava de l’aprovació inicial dels pressupost per al proper any 2007, els darrers pressupostos de la Sra. Batalla on es perpetua una manera de fer. De fet bona part del debat va girar entorn a les formes, a com el govern compleix o no, amb la seva obligació establerta per la llei, d’informar als grups de l’oposició. Per als socialistes de Valls això no és nou, quasi bé des del primer dia la Sra. Batalla ens ha ignorat i ha menystingut al primer grup de l’oposició i, el que ens sap més greu, a tots els vallencs i vallenques que ens van fer confiança.

Dimecres però, es van evidenciar dues coses: primera, que aquesta manera de fer, havia arribat a molestar fins hi tot al representant del Partit Popular que tradicionalment coincideix i recolza les iniciatives de CiU i ERC. I segona, que el regidor d’hisenda pensa en el fons, que això de parlar amb l’oposició és una pèrdua de temps perquè no porta a res.

El debat, si és que el podem anomenar així, del pressupost del proper any, ja va començar malament, amb una reunió/comissió informativa que va durar 20 minuts, això si, realitzada a posteriori d’una triomfal roda de premsa, i on als tres grups de l’oposició se’ns va donar una part de la informació sobre el pressupost. El just perquè no poguéssim dir que no se’ns havien proporcionats dades i també el just per impedir que poguéssim tenir parer sobre la proposta ja que hi mancava des de la plantilla de personal, fins a tota la informació relativa als organismes autònoms. Això fou el dia 12 d’aquest mes i no fou fins a una tercera reunió, el dia 22 - l’últim dia i la ultima hora laborable abans de les festes de Nadal- en que se’ns acaba de proporcionar tota la informació.

I fixem-nos que estic parlant d’informar!, no ja d’arribar a algun acord o de consensuar algun tema!. Això sembla que tot i les reiterades afirmacions fetes al respecte, està a anys llum de la voluntat de qui governa la ciutat. Perquè, com es de tots sabut, les voluntats es demostren amb fets i no amb paraules que de tant emprar-les acaben sonant buides en determinades boques

Però de tot el dit el més irònic, és que és la Sra. Alcaldessa qui té el compromís i la obligació, de complir la Moció presentada pel grup socialista el febrer passat i aprovada pel plenari de l’Ajuntament de Valls sobre l’elaboració de pressupostos participatius i malauradament, fins ara tan sols s’ha encarregat un estudi més, que passa a sumar-se a la bonica xifra de prop de 130.000 euros – més de 20 milions de pessetes- que CiU porta gastats es estudis encarregats a una sola empresa.

Des del PSC desitgem que les paraules del filòsof angles Francis Bacon respecte a que “ les conductes, com les malalties, es contagien d’uns a altres” no es compleixin dins del govern de la nostra ciutat, doncs, qui en sortira perdent son els vallencs i les vallenques.

Nuria Segú

Portaveu del grup municipal del PSC

Aquest passat dilluns es va produir un fet que passarà a la història, de ben segur, l’efemèride més important ocorreguda al nostre territori els darrers 50 anys. L’arribada de l’alta velocitat significarà quelcom equiparable a l’arribada del ferrocarril, esdeveniment que encara avui commemorem i recordem, amb el visionament d’imatges de l’època, com un fet que va caviar Valls i la vida de la ciutat.

Ningú s’ho va voler perdre, totes les persones representatives del món econòmic, el social i el polític del Camp de Tarragona hi eren, des dels representants de les Cambres de Comerç, dels sindicats, de les patronals, els alcaldes de la Secuita, Perafort, Reus i Tarragona, diputats, senadors, dos Consellers de la Generalitat: Joaquim Nadal, Conseller de política territorial i obres públiques i Joaquim Llena Conseller d’agricultura, alimentació i acció rural, dos ministres: Magdalena Álvarez, Ministra de Foment i Joan Clos, Ministre d’Indústria i el President José Montilla. En definitiva, tothom que és o vol ser alguna cosa al nostre territori i quasi ningú va faltar a la cita.

El que m’ha sorprès de tot el que s’ha parlat aquests dies és que Valls n’és absent. Sembla com si les noves oportunitats i els nous reptes lligats a l’arribada de l’AVE no ens afectessin. Com si no poguéssim aprofitar-nos també del potencial creixement econòmic, urbanístic i poblacional que diuen els experts que comportarà. D’aquí a uns anys es parlarà de l’abans i el després de l’arribada de l’AVE, i Valls també viurà aquest canvi.

N’hem estat i en som absents, quan en realitat Valls té l’estació del Camp i per tant l’AVE a deu minuts i la ciutat hi està molt millor comunicada que Tarragona, Reus o qualsevol altra ciutat important. I això passa quan s’acaba de presentar per part de la Fundació Ciutat de Valls, l’actualització 2006 de la Diagnosi comarcal i estratègies de l’Alt Camp, que parla de l’AVE com una gran oportunitat per a la comarca i per Valls.

Les màximes autoritats de la ciutat sembla que es despreocupen d’aquesta qüestió. Potser per això no hi eren, el dia de la inauguració, entre les autoritats abans esmentades. Una absència més que significativa.

Nuria Segú

Diputada al Parlament i Portaveu del Grup municipal del PSC

Aquesta darrera setmana hem pogut llegir diferents notícies relacionades amb la nostra ciutat que unides a alguns fets ocorreguts recentment ens fan pensar si la Casa de la Vila no és la casa dels disbarats.

M’explicaré, per una banda, hem conegut la proposta de pressupostos de l’Ajuntament de Valls per proper any 2007 i en la seva presentació s’ens dibuixa una situació financera de les arques municipals immillorable. Tant, que si recorden, fa pocs dies el govern de la ciutat va decidir congelar els impostos de cara al proper any en que hi ha eleccions municipals. De fet, el balanç deu ser altament positiu perquè la Sra. Alcaldessa acaba d’encarregar dos estudis per valor de 60.000 euros (10 milions de pessetes), el primer per El disseny i coordinació d’una campanya de comunicació i foment de valors cívics i el segon per El disseny i coordinació de la comunicació i participació ciutadana del projecte d’intervenció integral al Barri Antic; fins aquí, tot sembla coherent, si l’Ajuntament té una situació financera relativament positiva, i més encara, si tenim present que el darrer pressupost liquidat es va tancar amb un superàvit de 3.718.291 euros(més de 600 milions de pessetes), es poden prendre decisions de caràcter econòmic com les esmentades, tot i que nosaltres, tot sigui dit, no en puguem compartir alguna d’elles.

Ara bé, aquest escenari de bonança econòmica xoca amb la lectura d’una altra notícia recent, en que s’ens diu que la ciutat ha perdut una subvenció de 30.000 de la Generalitat de Catalunya per dur a terme inversions al Teatre Principal perquè no disposava –diuen – dels diners necessaris per fer front a la resta pressupost. Però el que realment ens va fer pensar que tot això és un disbarat, es veure les persones assistents a diferents actes que s’han organitzat al Teatre Principal aquests darrers dies, en que ha començat el fred, amb els abrics posats asseguts a les butaques; de fet la expressió màxima del disbarat fou veure ala Dra. Mar Tintoré Subirana, Cap Clínic de la Unitat de Diagnosi de l’Esclerosi Múltiple de l’Hospital de la Vall d’ Hebron de Barcelona, una autoritat mundial en el diagnòstic i tractament de l’esclerosi múltiple, fent la seva xerrada el passat dimecres en el marc d’un acte organitzat per la Fundació d’Estudis Socials Valls Democràcia i Progrès, amb l’abric posat i la bufanda al coll.

Davant aquest joc de disbarats els proposem que aquests dies en que tots fem la carta als reis i el tió segur que ens cagarà forces regals, els hi demanem que ens portin una bufanda i guants per anar a veure els pastorets al Principal

Nuria Segú

Diputada al Parlament i Portaveu del Grup Municial del PSC

Recentment, el Teatre Principal ha estat escenari, i amb pocs dies de diferència, de dos esdeveniments que penso cal esmentar, recolçar i esperonar, són dos events relacionats amb el cinema, de l’ahir i l’avui del anomenat setè art. I segons vam assabentar-nos el dijous de la setmana passada, de la mà de Josep Martí, director de l’Arxiu Municipal, la relació del nostre Teatre amb el cinema ve de lluny, es remunta al 19 de març de 1897 en què fou l’escenari de la primera funció de cinema a Valls. La relació de la nostra ciutat amb el món del cinema també és inqüestionable, des de l’origen vallenc de directors de tan renom com Bigas Luna, Ignasi F. Iquino o Ignasi P. Farré, entre d’altres, a la tradició de cinema amateur o a la dels cine clubs.

L’ahir, fou la conferència, que ja he esmentat, Els primers anys de cinema a Valls (1897-1931) d’en Josep Martí organitzada a iniciativa de la Fundació Valls democràcia i progrés que ens va permetre iniciar-nos en el coneixement dels primers anys de presència del cinema a Valls. De la poca expectativa inicial a la consolidació de la seva presència a la nostra ciutat passant per quelcom que em va sorprendre, el gran nombre de locals on es feien projeccions, que es van obrir i tancar en pocs anys i per acabar, la projecció de dos films-curts, dos fragments de pel·lícules de l’època sobre Valls, que tot i no ser inèdites per molts dels assistents, sempre hi descobreixes un detall, una cara, una imatge que t’havia passat per alt.

L’avui, fou l’acte de cloenda del passat 25 de novembre del 12è. Concurs de cinema “Ciutat de Valls” organitzat per la secció de cinema de l’A.A.E.E.T. que ha sabut consolidar un certamen, cada vegada més prestigiós i que porta el nom de la nostra ciutat arreu de l’Estat. Aquest any, un cop més, no ens va decebre. Cada any millora, si és possible, la qualitat de les cintes participants, ho diuen els entesos i així ho demostra el fet que alguns dels guardonats de l’edició anterior hagin vist també reconeguda la seva obra en altres certàmens de renom nacional i internacional. Tenim doncs, la qualitat dels participants i la bona feina de selecció que fa el jurat que any rere any demostra el seu criteri i saber fer a l’hora de desenvolupar una tasca tant difícil com decidir i seleccionar els guanyadors. Ara es tracta que tots aprofitem cada vegada més aquesta ocasió única a la nostra ciutat per poder conèixer de primera mà nous llenguatges artístics, noves formes de creativitat i innovació tècnica perquè la majoria de participants són nous creadors i aporten un plus afegit d’agosarament i frescor en les seves obres i que com ens demostren els fets són els protagonistes del futur del cinema a Espanya.

Aquests dos actes són un exemple de la vitalitat de la societat civil vallenca, de la que porta rere seu l’experiència, la tradició i la credibilitat i de què comença amb empenta, ganes i il·lusió i que compta amb un alt compromís de les persones de l’organització de manera altruista i desinteressada, a tots ells els hem d’agrair el seu esforç i la seva constància, recolzar-los per que continuïn endavant i sobretot, agrair-los, no tan sols perquè contribueixen a enriquir-nos personalment i col·lectivament, sinó perquè amb la seva tasca també fan ciutat.

Nuria Segú

Diputada al Parlament i Portaveu del Grup Municipal del PSC

Aquesta setmana hem fet un pas més en la configuració del nou Govern de Catalunya, el nou govern ha començat a caminar amb pas lleuger. Dimarts, la presa de possessió de José Montilla com a President de la Generalitat, dimecres, el nomenament dels catorze consellers i dijous, amb el nomenament dels secretaris generals de les conselleries.

Amb la composició del Govern comença una etapa política que comptarà amb un Executiu amb experiència i alhora capacitat per afrontar nous projectes. Això és exactament el que necessita el país, d’acord amb les prioritats fixades pel President Montilla en el seu discurs d’investidura. Tots i cadascun dels membres d’aquest d’aquest equip tenen la capacitat de treball que es requereix per desplegar l’Estatut i fer polítiques socials al servei dels ciutadans. Els nous consellers son garantia d’eficàcia, rigor i capacitat de treball per tal de solventar problemes. Aquests equip de Govern, com ja ha dit el President, haurà d’escoltar molt bé els ciutadans i solventar els seus problemes, sempre amb la consciència que és el Govern de tots i totes les catalanes.

Estimar Catalunya és resoldre els problemes de la gent, i cal fer-ho amb la ma estesa, tal i com va dir el president, per tal d’abordar les qüestions cabdals per al nostre país i per representar a tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya

Avançar en la construcció d’una Catalunya que, amb el treball de tots i totes, a més de sentir-se orgullosa del seu passat, emprengui esperançada l’horitzó de futur dels seus homes i dones. Una Catalunya compromesa amb la igualtat i la solidaritat amb els sectors més desvalguts de la nostra societat. Amb un govern que treballi per les persones que més dificultats tenen per aconseguir i mantenir la seva plena autonomia, i d’una manera molt especial pels joves que són aquest futur que tots coincidim que ha ser encara millor que el nostre present.

I això, amb treball, cercant complicitats, amb voluntat de consens, i si cal, amb humilitat, però alhora també amb ambició social per a tots els catalans i catalanes. Com un treballador i com el més humil dels servidors del poble de Catalunya s’ha definit a si mateix el President i amb aquesta voluntat, aquest esperit i aquesta garantia encetem una nova etapa en la governança de les esquerres a Catalunya

Nuria Segú

Diputada al Parlament i Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Valls

Aquesta és la denominació que els tres partits que avui divendres votaran la investidura de José Montilla com a tercer president de la Generalitat democràtica, han escollit per descriure un nou govern amb el que Catalunya inicia una nova etapa.

Una nova etapa, que neix amb la voluntat expressada pel que avui serà investit President, com la de la construcció de la Catalunya social. De fet, al llarg de la passada campanya electoral es van visualitzar clarament dos models d’entendre el futur de l’Estat del Benestar al nostre país, el dels xecs, de CiU i el PP i el dels drets, de la resta de partits d’esquerra. És damunt d’aquesta base, d’aquestes propostes polítiques compartides en l’àmbit de les polítiques socials ( salut, educació, família, dependència, discapacitat) sobre la que s’ha construït el nou govern d’entesa a Catalunya.

Seguint l’estela de Pasqual Maragall, que ja va teoritzar sobre la necessitat de bastir un nou patriotisme, el patriotisme social, per a la Catalunya del futur, la dels nostres fills i la dels nostres nets; el futur President ha posat damunt la taula la seva màxima pel futur immediat: calen menys proclames nacionals i més politiques socials. Per als socialistes, ser patriota és creure en una societat basada en la igualtat i la justícia social, en una societat de drets i deures on tothom tingui dret a l’èxit personal i professional i on la cohesió social i la competivitat vagin de la ma.

Hi ha qui diu que amb l’elecció de José Montilla com a president de la Generalitat, Catalunya arriba a la seva majoria d’edat al escollir el primer president democràtic nascut fora de Catalunya (el tercer andalús de la història), no ho sé, però sigui com sigui, el cert és que com ell mateix va dir ahir dijous al Parlament de Catalunya, “ no puc parlar de la Catalunya dels meus avantpassats però puc parlar de la Catalunya dels meus fills i dels meus nets”. Ell mateix és un clar exemple d’allò que proclama, és qui ha fixat la seva identitat catalana lligada a un fort compromís social amb els catalans i catalanes i de retruc amb Catalunya. Una Catalunya que cada vegada és més diversa i que té com a gran repte de futur garantir la cohesió social i amb ella, el progrés econòmic, el desenvolupament sostenible i l’ambició nacional i un govern basat en l’entesa n’és garantia.

La Historia Interminable és un llibre de l’escriptor alemany Michael Ende, la seva adaptació cinematogràfica que porta el mateix nom, va tenir força èxit fa uns anys, segur que petits i grans la recordaran. Ha estat aquest record personal lligat a una història que traspua fantasia pels quatre costats el que m’ha vingut al cap quan pensava en escriure sobre una qüestió que em preocupa i molt, la instal·lació al Kursal d’uns estudis de televisió.

La història de Michael Ende té un protagonista, Bastián Baltasar Bux un nen a qui li agrada molt llegir i que té una portentosa imaginació, és transportat a través de la lectura a un regne impossible amb animals, humans i multitud d’éssers tots extraordinaris, on l’imaginari, l’absurd i el fantasiós són possibles Fantasia. La interminable història de la instal·lació frustrada d’uns estudis de televisió al Kursal té com a protagonista una alcaldessa que volia plantar Valls al món i construir el gran parc de la ciutat.

Tot va començar quan es va anunciar amb grans escarafalls que Valls tindria uns estudis de televisió on es duria a terme la producció i gravació de programes, de pel·lícules... i fins hi tot tindríem estudis universitaris lligats al món de l’audiovisual. Un projecte engrescador, sense cap mena de dubte, llàstima que com ja vàrem dir des d’un primer moment, el més calent estava a l’aigüera. Però erra que erra, al plenari del mes de maig de l’any passat, l’Ajuntament va aprovar el contracte de cessió d’ús a un particular i amb una contraprestació simbòlica, d’uns espais al Kursal per dur a terme l’extraordinari projecte televisiu i universitari.

Ha passat un any i no n’hem sentit a parlar més fins que fa pocs dies ens sorprenia una notícia, la ditxosa televisió no pot anar al Kursal, de fet ni tan sols sabem si tindrà seu a la nostra ciutat –tot fa pensar que no-. Però això no és tot, es comença a parlar d’indemnitzacions, de compensar a l’esmentat particular, que dit sigui de pas, no ha complert amb el contracte i amb les seves obligacions vers l’Ajuntament durant tot un any. Preocupant, molt preocupant.