2a FESTA DEL SOCI, I Ia MOSTRA ARTÍSTICA I LITERÀRIA DE SOCIS DE L'ATENEU DE TARRAGONA

19 Juliol, 2010 14:11
Publicat per jfk, General

 2a FESTA DEL SOCI, i Ia MOSTRA ARTÍSTICA I LITERÀRIA

DE SOCIS DE L'ATENEU DE TARRAGONA.

   15 de Julio de 2010.
(Crònica de Cèsar Pastor. Fotografies de Francesc Basco)
El proppassat diumenge dia 11, la sala de l'Ateneu de Tarragona resultà petita per encabir-hi la multitud de persones que allí es donaren cita per prendre part en la celebració de la "2a. Gran Festa del Soci". Presidí l'acte l'Alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, amb la presència de membres de la junta directiva de l'Ateneu encapçalada per Jordi Freixa qui, amb la desimboltura verbal que li és pròpia, fou el veritable mantenidor de la festa. Assistiren a l'acte Francesc Ferrer, síndic de greuges municipal; Josep M. Buqueras, jurat del premi; David Domènech, secretari de l'Ateneu, i Ramon Rosselló, vocal de Lletres.

  

   Les puvilles amb els seus respectius padrins:

 Mossen jordi Figueres (Vicari Episcopal)

 i el Dr. Federic Adam (Senador Tarragoní).

 A l'estrada es trobaven les pubilles de l'Ateneu amb els respectius padrins. La publilla 2009–2010, Judit Rigol, apadrinada per mossèn Jordi Figueres, vicari episcopal i rector de Sant Joan; la nova pubilla 2010–2011 Elisabet Castell, apadrinada pel doctor Frederic Adan. Ambdues pubilles s'abillaven amb el vestit típic català. La vocal de belles arts de l'Ateneu, Natàlia Sabaté, proclamà i imposà la banda a la nova pubilla.

  

  Foto de familia, Alcalde Ballesteros, amb les pubilles 2009/10 i 2010/11

padrins, i secretari de l'Ateneu Sr. David Domènech i vocal de Belles Arts:

Na: Natalia Sabaté.

 

    

En el context de l'acte es lliuraren els carnets als nous socis de l'Entitat i s'inaugurà la "1a Mostra Artística i Literària de socis de l'Ateneu de Tarragona". L'Alcalde pronuncià una senzilla i sentimental al•locució per felicitar les pubilles i per encoratjar tots els "ateneistes" en la noble tasca de fer tarragonisme col•laborant a l'enfortiment cultural i artístic dels cuitadans. Expressà el seu sincer agraïment a la pintora mallorquina i sòcia de l'Ateneu Margarida Payeres, que aprofitant l'avinentesa féu l'obsequi d'un retrat del nostre primer edil realitzat per ella.


 

  
   Ballesteros agraeix a la pintora l'obra realitzada.
  

A continuació es procedí a l'entrega de premis del concurs "Art, cultura i tarragonisme". El vicepresident de l'Entitat, Carles Clanxet, donà lectura al veredicte del jurat, que atorgà el primer premia a Ma. del Carme Sáez, i el segon premi a Francesc Martí. El tercer premi quedà desert.

  

   El vicepresident Carles Clanxet lliura un diploma al

 Sr. Jordi Freixa com a president del jurat dels premis:

 ART, CULTURA I TARRAGONISME.


Na: Natalia Sabaté, vocal de Belles Arts en la seva intervenció.

Tot seguit Natàlia Sabaté, vocal de belles arts, pronuncià unes paraules per inaugurar al "1a. Mostra Artística i Literària de socis de l'Ateneu", que romandrà oberta fins al 19 de setembre. La Mostra està formada pels grups: teatre "Rauxa", club d'escacs “Capablanca”, coral “in crescendo”, associació d'amicsdel ball de saló "Tarraco dance", col•lectiu poètic "Indret". pallassos “Troupe Trapella”, grup orquestral "Fan Fan show", Art–5, Grup musical "SPEJOS" (pop dels60), grup liric, havaneres de barca i el grup musical de l'Ateneu.

Exposen els seus llibres els escriptors i socis de l’Ateneu: Sandra Barràs, Tecla Martorell, Francesc Basco, Cèsar Pastor, Amando la Cueva, Rafel Calle, Josep Ferrer, Juan García, Rafael Rivera, Pere Camarasa i Núria Gómez.

   L'exposició d'artistes està formada per obres de Joan Blázquez, Tomás Olivar, Mila Piqueras, Joan Sentís, Jordi Freixa, Josep M. Dalmau, Joaquín Cabezas, Pere Camarasa, Pere Joan Salas, Antoni Tomàs, Montserrat Saló, Enric Leor, Alfons Martí, Maurici Montaner, Henrika, Carles Corbella, Margarida Payeras, Josep Farrell, Francesc Martí, Maria Antònia de Haro, Jordi V. Vizcarro, Joan Queralt, Adela Balcavado, Rosa Salas, Ma. Angeles Acebes, Joan Anton Porqueras, Josep M. Llorens i Ma. Teresa Gas.

  

   Ramon Martí comenta l'exposició artística



El vicepresident del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona, Ramon Martí, pronuncià unes paraules sobre les obres exposades pels socis.

Els reiterats aplaudiments que sonaven a la sala eren senyal de la satisfacció del públic assistent per tot allò que tenia lloc a l'estrada de l'Ateneu.

La vetllada finalitzà amb la degustació del clàssic còctel Ateneu elaborat pel tascaman tarragoní Eduard Boada.

  

<L'ACTIVITAT ARTÍSTICA DE L'ATENEU

Els homes i dones que regeixen el nostre Ateneu saben ben bé que l'activitat artística i de comunicació és consubstancial a l'ésser humà; és com una necessitat biològica que des de l'albada dels temps ha quedat de manifest tant a les pintures rupestres de decoren les coves prehistòriques com a les inscripcions cuneiformes i jeroglífiques als murals antics. I d'ençà que l'infant intenta dibuixar un arbre o una bestiola servint-se de gargots, tot respon a una necessitat impulsada per la biologia de ser humà.



Tots els socis de l'Ateneu, companys d'ideals i d'afanys, cadascú a la seva manera, donen vida i llustre artístic i cultural a l'Entitat tarragonina, perquè no hi ha cultura sense vida ni espiritualitat sense vitalitat.

Els dirigents del nostre Ateneu ho saben i per això s'esforcen a dinamitzar i infondre vida a la institució, conservant les tradicions genuïnes de Tarragona per tal que no es perdin en el remolí de l'oblit. I sobretot busquen en el tarragonisme els ressorts de la nostra consciència ciutadana amb esforç, coratge i perseverança. Actualment l'Ateneu organitza exposicions de pintura i fotografia, conferències sobre diverses matèries, cinema, nius d'art, sessions de ball, conta contes, etc. També imparteix classes de sardanes i realitza viatges culturals, entre altres activitats.

Totes aquestes consideracions es feren ben paleses en la festa del diumenge passat, que constituí un èxit clamorós de públic i d'entusiasme corporatiu.

Endavant, doncs. Amunt i crits!

Crónica: Cèsar Pastor, fotos: Francesc Basco.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

JULI CÈSAR - TARRACO - I EL MES DE JULIOL

23 Juny, 2010 11:54
Publicat per jfk, General

Per: Jordi Freixa i Querol   www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

 

 JULI CÈSAR – TARRACO I EL MES DE JULIOL

  

 Cay Juli Cèsar, militar i polític, la dictadura del qual posà fi a la República de Roma, vis- qué de l’any 100 al 44 a.C. Procedía d’una de les famílies més antigues del patriarcat ro- mà, els Julis. Fou educat esmeradament per mestres grecs. Passà la seva juventut dissipa- da, durant la qual començà a apropar-se al partit polític popular, al qual lu unia la seva rela- ció amb Mari.

 

       Es guanyà el suport de la plebe subvencionant festes i obres públiques. Fou adquirint pres- tigi en els diferents càrrecs que portà a terme : qüestor (al 69 a.C.), edil (al 65 a.C.), gran  pontífex (al 63 a.C.), pretor (al 62 a.C.) i propretor de la Hispània Ulterior (al 61-60 a. C.). De tornada a Roma, aconseguí un gran èxit polític al reconciliar dos líders rivals, Cras  Pompei, als quals uní amb si mateix per repartir-se el poder, formant el 1r triumvirat, i així  opoposant-se als optimates, que dominaven el Senat (al 60 a.C.).

     Cras morí, i la rivalitat entre Pompei i Juli no arribà a solucionar-se.      Es llençà a la conquesta del reste de les Gal.lies, cosa que no només completà, sinó que  assegurà llençant expedicions, una a Britània i dues a Germania, creuant el Rin. Amb això arribà a dominar un vast territori, que aportà a Roma una obra només compara- ble a la de Pompei a l’Orient.

     El poder assolit per Juli de seguida preocupà a Pompei, que havia estat elegit Cònsul Únic a Roma, enmig d’una situació de caos per les lluites entre mercenaris (al 52 a.C.).       Comminat per Pompei a llicenciar les seves tropes, Cèsar preferí enfrontar-se a ell, estant  el Senat, lògicament, de part de Pompei.      S’inicià una guerra civil que durà 3 anys, de la qual resultà vencedor. Perseguí a Pompei fins Egipte, on s’havia refugiat, aprofitant per ajudar a Cleopatra a la guerra Alexandrina (al  48 – 47 a.C.).      Pompei és assasinat a Egipte i Cèsar continuà la lluita contra el reste dels  seus partidaris, en especial els fills del seu opositor  derrotan-los a la batalla de Munta (Montilla).      Tarraco avent donat suport a Juli, i durant un congrés a la nostra preciosa ciutat li donà el títol de Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco.

    

  Celebrà la seva conquesta a Roma per tot lo alt. Es proclamà dictador perpetu  amb dret a transmissió hereditària, encara que refusà, en un acte per ell inusitat d’humiltat, la diadema (que simbolitzava la seva divinitat) oferta per Marc Antoni.

  

 Morí assassinat a una conjura dirigida per Casi i Brut el 15 de març del 44 a.C.      Ens legà el canvi de calendari, el qual es mantingué fins el s. XVI, com a obra seva més perenne. El calendari gregorià el substituí fins el present.

  

 El 7è mes porta el seu nom. El 7 simbolitza allò complert, diví, la creació.      La seva obra fou completada pel seu nebot i nét, Octavi August, qui s’arrogà el mes se- güent, l’Agost, en el seu honor, tot seguint les passes del seu avi i alhora tiet predecessor. Així doncs, cada Juliol recordem aquest emperador romà que forma part dels escollits pel destí, dels immortals. Homes de carn i ossos que deixaren una petxada a la interessant his- tòria de la humanitat.

  

 I pels que us aneu de vacances aquest calurós mes... que gaudiu de placidesa, pau i joia.      

COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO   

 

  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA GUERRA DEL FRANCÈS A TARRAGONA

26 Maig, 2010 13:38
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com jfk@tinet.org

 

 

 

 

 

 LA GUERRA DEL FRANCÈS A TARRAGONA  

 

      La guerra de la independència, coneguda popularment com la guerra del francès, va durar de l’any 1808, en que entraren les tropes napoleòniques al territori espanyol i català, al 1814, en que s’aconseguiren de fer-les fora del tot. Aquí a Tarragona, la invasió tingué lloc del 28 de juny de 1811 (com diu a la placa del Pla de la Seu, davant de la Catedral) al 18 d’agost de 1813. La nostra ciutat pot estar ben cofoia: va resistir un setge de 56 dies, i va ser només gràcies a la traïció d’un dels nostres que pogueren entrar per un dels passadissos que recorren la muralla d’orígen romà que envolta la nostra perla del mediterrani. Com que ens vàrem resistir, l’orgullós napoleó decidí passar per l’espasa a tots els seus ha- bitants, sense perdonar  embaraçades, petits o ancians (per mitjà de Suchet, ell no vingué en persona. Suchet controlà els territoris ocupats, còmodament, des del seu quartell fora de Tarragona.

  

Les dades es guarden als arxius de Tarragona, com ara l’hemeroteca, on trobem, a la re- vista nº 4 de l’Ateneu Tarraconense de la Clase Obrera del 30 d’abril de 1886, (només 73 anys després de la contenda) que van fer: 1.900 presoners, 5.450 ferits i 1.041 edificis varen ser enrunats. L’exèrcit francès estigué 2 anys i 51 dies a casa nostra (del 28 de juny del 1811 al 18 d’agost de 1813). Tarragona quedà reduïda a 300 habitants, la major part dels quals estava formada per an- cians, cecs i retardats. Destruïren murs i castells en la seva foragitada fugida. Bartoletti, l’últim governador, manà sortir de la ciutat a tots els seus habitants, els quals es dirigiren als turons veïns de la Budallera per guaitar des  d’allí, de genolls estant, la ciutat envoltada de flames. Aplicaren foc a 23 edificis, dels quals només 22 explotaren. per l’ordre següent : El for Reial ; els forts de Sant Joan i del Toro ; el castell de Pilat ; el castell del Patriarca ; i les restants foren col.locades a l’espai que ocupa la muralla des del fort de Sant Pau fins la torre de Palau; arcs de l’a- qüeducte; i la torre de Sant Magí, que no explotà. « Un montón de gloriosas ruinas », digué l’historiador Blanch “era el aspecto que ofrecía Tarragona al e- vacuarla los franceses á las cinco de la mañana del 18 de Agosto de 1813”.  Cap ciutat espanyola patí com Tarragona en ares de la independència. Cap registra un assalt i 3 dies de degollament. Cap té un 18 d’agost d’epílog. I s’aixecà com l’au Fènix. Vivim a una ciutat molt especial.

  

Començar de nou és difícil. Tarragona ho ha fet vairs cops, el més dur ha estat després d’aquesta terrible i colpidora contenda.  La nostra joia del mediterrani és immortal, altiva i formosa. D’arrels romanes, tronc cristià i ànima universalista.

    

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

ATENEU DE TARRAGONA, 148 ANYS D'HUMANISME

28 Abril, 2010 13:26
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol  jfk@tinet.org www.jordifreixa.com

 

ATENEU DE TARRAGONA, 148 ANYS D'HUMANISME

 ATENEU TARRACONENSE DE LA CLASE OBRERA 1863 - 1936

 

La primera reunió d’aquests ciutadans plens d’il.lusió tingué lloc a Casa els Montoliu, el 3 de març de 1863, aprovant-se el Reglament de la nova entitat. “ATENEU TARRACONENSE DE LA CLASE OBRERA”  Pablo Codorniu fou el primer president, amb José Clará com a secretari. Juan Mezquida Marín fou el segon.

   

  A la inauguració es feu un exitós ball al Teatre Principal de la Rambla Vella o de Sant Carles, al qual asistiren uns 500 socis, i que fou pel septembre del 1863, coincidint amb les festesde la nostra estimada Santa Tecla.

 

 

 

 Al llarg dels anys canvià de local, canviaren alguns socis, però el que restà igual fou l’esperit engrescador dels seus components vers la cultura i el progrés de la societat. El famós Pau Casals els visità, així com l’escultura als herois de 1811 que tenim a la Rambla Nova pertany a Juli Antoni, antic alumne de l’escola d’Arts i Oficis que desenvolupà l’Ateneu Tarraconense de la Clase Obrera. Arran la guerra civil, l’entranyable entitat es disolgué, i durant molts anys l’espurna humanista restà amagada, fins que el 1989 aparegué de nou, amb nova vida, amb ganes de millorar tot el que fa referència a la nostra ciutat, la nostra cultura, el nostre món.         En questa nova etapa, que continua en el present amb idees i sàvia joves, han estat com a presidents: Antoni Penedès i Aiguader (que el fundà), Julio Pérez Roces, Pere Camarasa i Brunet, i actualment Jordi Freixa i Querol.

    Entre els seus socis es troben: l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Jordi Pujol i Soley; l’ excalde de Tarragona, Iltrm, Sr. Miquel Nadal i Malé; l’actual l’alcalde, Iltrm. Sr. Josep Fèlix Ballesteros i Casanova; l’arquebisbe de Tarragona, Dr. Jaume Pujol i Balcells; el protonotari episcopal i degà general de la Catedral de Tarragona, Mossèn Miquel Barbarà i Anglès; així com regidors, diputats,  senadors Tarragonins,  el síndic municipal de greuges, Sr. Josep Francesc Ferrer i Val,  ciutadans i  ciutadanes il.lustres, artístes, escriptors/es  i tota mena de persones amb aficions culturals, tant de Tarragona com de les nostres contrades.Principals, treballadors/es, gent de totes les classes, agermanants en  un objectiu comú: l’art, la cultura i el Tarragonisme amb projecció també de País: Catalunya i,  com no podia ésser d’altre manera, oberts a altres cultures. 

   

  1989 -

 

  L’Ateneu de Tarragona participa en actes de ciutat, tant religiosos com populars: Reis, Carnaval, Setmana Santa, Tarraco Viva, Sant Magí, 11 de Setembre,  Santa Tecla, Nadal, etc. Portant Tarragona arreu, des de la  Federació d’Ateneu de Catalunya a més de 150 Ateneus de tot el país, i de la resta de l’Estat, i és conegut a molts casals del món on parlen català, per mitjà del Concurs de Poesia Catalana "Mossèn Cinto Verdaguer", que es convoca tots els anys.

    Així doncs, que l’Ateneu de Tarragona visqui altres 148 anys més! Depèn de nosaltres.

  

  Més informació vers l'Ateneu de Tarragona:

http://www.ateneutarragona.net/

 

  

    Recerca Històrica i Correccions; Sandra Barrás

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Armats de Setmana Santa a Tarragona

17 Març, 2010 13:33
Publicat per jfk, General

Per Jordi freixa i Querol   jfk@tinet.org   www.jordifreixa.com

 

ARMATS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA

  

En primer lloc i abans de parlar dels Armats de Setmana Santa pròpiament dit, hauríem de fer una diferenciació entre Armats, Manaies, o Testaferros ( com s’els anomena a casa nostra per la Setmana Gran dels Cristians), o un legionari d’una recreació històrica com la de Tarraco Viva per exemple. Aquests recreen aquells soldats legionaris, curtits, disciplinats, i professionals durant 20 anys de servei, que no podien casar-se ni fer arrels enlloc, fins no acabar el temps de permanència a la milícia. A l’antiga Tarraco, la milícia potser tenia el seu cos de comandament aproximadament per la zona de la torre de l’Arquebisbe, ja que era més natural que les tropes formaren a prop del camp de Mart (Déu romà de la guerra), i d'allí marxaren cap el front. Els armats de Setmana Santa són ( si volem fer una similitud) una Guardia d’honor amb arrels a la famosa guàrdia pretoriana, encarregada de guardar  i rendir honors al  Pretor primer i Cèsar romà de torn desprès (d’aquí  evolucionaran fins a les guàrdies reials o d’honor actuals).  Per Setmana Santa, els armats obren processons i fan guàrdies a Jesús per les ciutats i viles des de que la recreació històrica de la seva passió i mort surt de les esglésies (Concili de Trento 1545 -1563),  i arriben als carrers per a estar més aprop de  la gent del poble. Els Armats arreus d’aquella guàrdia pretoriana recreen els que  a Jerusalem, fa 1977 anys, compliren en  la legislació vigent i portaren a Jesús a la creu.

    

   Legionari romà.

  

  A Tarragona, probablement va existir una Guardia pretoriana durant l’estada d’August a Tarraco, per controlar les guerres Ibèriques contra Càntabres i Asturs (27-25 a.C.) A August se li atribueix el haver perfeccionat formalment aquest cos per defendre’s de possibles enemics envejosos, no fos cas que li passés com al seu oncle, Juli Cèsar.  També ens és lògic suposar que’l nom de torre del pretori vingui de l’estatge a la ciutat de Tarraco d’aquest cos d'èlite personal, del que fora primer emperador romà, i desprès dels  pretors i governadors de la Tarraconensis.  A Tarragona hi ha tres cossos d’armats que pertanyen a tres confraries o gremis de la ciutat. 

 

 

    

ESCAMOT D’ARMATS DEL GREMI DE PAGESOS DE TARRAGONA.

 Aproximadament mig contuberni (4 soldats d’infanteria), amb un Signifer (portaestendart).

  

  

      

 ARMATS DEL GREMI DE MAREJANTS O ARMATS DEL SERRALLO.

   Aproximadament un contuberni (8 soldats d’infanteria), 4 tabalers amb 1 prefectus (Capità), i Signifer (portaestendart).

 

 

 

    

    

  

      ARMATS DE LA SANG DE TARRAGONA, coneguts com a cohort romana. Són vora mitja centúria (1 centúria: 80 -100 homes, segons les èpoques), entre tropa (soldats d’infanteria), tabals, trompeta  i Capità manaies (prefectus i vexialiarius). Són el cos d’Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de nostre Senyor Jesucrist de Tarragona. Tenim referència escrita de la sortida d’aquests Armats pels carrers de la ciutat l'any 1778. La més famosa de les seves evolucions és els acataments, coneguts popularment com ha reverencies. L’equipament d’aquests armats a Tarragona guarda una similitud aproximada del que segurament devien portar la Guardia pretoriana en referència al famós relleu dels pretorians del Museu del Louvre de París, Victòria de Trajà vers els Dacis ( actual Rumania), i també a algunes pel·lícules del gènere èpic en més o menys encert.

  

 

  

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CUINA POPULAR DE CASA NOSTRA. "EL CALÇOT"

15 Febrer, 2010 18:18
Publicat per jfk, General

Per Jordi freixa i Querol.   www.jordifreixa.com    jfk@tinet.org

 

 

 

CUINA POPULAR DE CASA NOSTRA, EL CALÇOT       

 El calçot va ser descobert, a finals del segle XIX, per un solitari pagès vallenc conegut amb el nom de "Xat de Benaiges", qui va començar a coure a les brases els brots tendres, nascuts d'una ceba vella, conreats especialment per a ser cuinats així, i també va ser el qui s‘enginyà l'amaniment o salsa que mengem avui en dia amb algunes variants.

El procés de cultiu comença durant els últims mesos de l'any, quan es sembren les llavors de la ceba blanca. Quan aquesta ceba ja ha germinat i crescut, s'arrenca de la terra que l'acollia i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual seguirà creixent. S'ha d'esperar que despunti el cap com si es tractés d'una ceba normal. En aquest moment (hem arribat al temps d'estiu), s'arrenca de nou i es guarda durant algunes setmanes fins al moment de tornar-la a plantar, una vegada eliminada la part de dalt. La ceba només ha de quedar semisoterrada i mostrant la blancor de la planta a l'exterior. Hi ha un precepte agrícola que diu que "la ceba ha de sentir les campanes", referint-se a que al plantar-cal enterrar-la molt poc. Segons els pagesos, és millor plantar els calçots en època de lluna vella. A mesura que va creixent la planta cal anar-la cobrint de terra, operació que s'ha de repetir diverses vegades durant el procés de cultiu. Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.  


A partir de les primeres dècades del segle XX, la calçotada es va convertir en un dinar habitual dels dies festius per a moltes famílies. Les arrels del gran impuls experimentat per la calçotada a tot el països poden datar de mitjans de segle, quan la Penya Artística de l'Olla "organitzava les seves cèlebres calçotades a les que convidava a personalitats del món artístic i cultural barceloní, ajudant així a divulgar-la. Avui dia, la calçotada ha anat creixent en popularitat. I es podent veure per les nostres contrades, de gener a març, fumeres per a aquí i per allà. Són com punts de referència de les masies que s'aixequen cap al cel, són com símbols o missatges d'amistat, ón com senyals o salutacions d'un amic realitzats amb el mitjà de comunicació més antic de la humanitat.  La festa familiar o amical comença amb la preparació del menjar, en la qual tothom pot participar. Aquest és potser un dels seus principals encants, Tothom aporta la seva opinió i tots creuen tenir el secret de la millor forma de cuinar els calçots o d'elaborar la salsa.

   BON PROFIT



 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

CARNESTOLTES - CARNAVAL

18 Gener, 2010 13:21
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol    jfk@tinet.org    www.jordifreixa.com

 

EL CARNESTOLTES

 

           

 

  

 

El Carnestoltes ocupa tot un cicle festiu sencer, que procedeix al de la quaresma i que es celebra tres dies abans del dimecres de cendra.

 

  

     Un dels fets més enigmàtics és l’origen de la paraula Carnaval. S’hi veu implícita la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera mitjançant ritus de transformació en els quals l’alegria i la disfressa són una replica de l’imminent despertar de la natura.Sembla ser que el carnestoltes guarda una estreta relació amb els antics costums de la cultura mediterrània. Tant jueus com grecs o egipcis celebraven festes amb aquestes connotacions.  

 

 El nostre carnaval, però, entronca directament amb les festes saturnals romanes i agafa elements de les lupercals i matronals que els romans celebraven a l’hivern. En aquestes festes trobem elements rituals típics d’inversió del papers, que implicaven un trasbalsament en l’ordre de la vida i que perduren en el nostre Carnaval actual. Les saturnals romanes, Saturnalia, eren les festes dels esclaus i de les classes socials econòmicament dèbils. Durant els dies de festa, els esclaus prenien les prerrogatives dels amos, els papers s’invertien i havia permissibilitat en qüestions d’ordre social jeràrquic, impensables durant l’any. Un element típic d’aquestes festes era l’elecció del rei Saturnalici. Es tractava de l’elecció d’un individu, entre joves i soldats, com més còmic millor, a qui proclamaven rei, que manava i havia de ser obeït mentre durés la festa. L'home durant l'hivern observava que tot semblava mort: les fulles dels arbres queien, bufaven freds vents, la pluja es tornava neu, la nit era molt llarga i el sol escalfava poc. És per això que l'home ha de fer quelcom per fer passar l'hivern ràpidament i és d'aquí d'on surten les festes i les cel·lebracions.

 

  

 Al 1616 és practicaven festes, balls, saraus, màscares, caputxades, farses, entremesos i altres coses de folga i entreteniment. És quasi bé el que fem a l'actualitat, però hi falta el personatge principal. Amb les guerres del 1640 fins al 1714 la cosa va empitjorar, ja que les guerres no permetien cel·lebrar festes i molt menys la del carnestoltes. Amb Felip V no millorà la situació. Temia que amb tants balls, disfresses i màscares hom aprofités per realitzar venjances personals, conspiracions o coses per l'estil. Va ser Carles III qui n'aixecà la prohibició i el carnaval tornà a prendre una nova embranzida. A partir d'aquest moment les festes van començar a estendre's per tot arreu.

   

 Tot anava molt bé fins que va arribar la Reial Pragmàtica de 1773, que prohibia les màscares, caretes i els saraus. Tot i així la gent feia els ulls grossos i el carnaval es cel·lebrava igualment. A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol. Tot restà prohibit, tan sols els infants la poden recordar tot disfressant-se, portar caretes o anar a enterrar la sardina. Amb la democràcia poc a poc va tornar a prendre form.

   

  

 
Fins ara no havíem parlat del personatge principal: el Carnestoltes. El Carnestoltes és el personatge que representa aquestes festes, neix a Catalunya al segle XVII o més ben dit, els primers escrits provenen d'aquest segle. En el temps pre-quaresmal, els nostres pagesos construïen amb uns pantalons i una camisa vella farcits de palla i amb un tarot al cap i un nas llarg. El penjaven al paller i allí restava fins el dimecres de cendra, que el cremaven com a símbol de la fi d'aquest període. Sembla que fou a mitjans del segle passat que amb el ressorgiment del Carnestoltes a Barcelona s'instaurà el ninot tret de la nostre pagesia com a Rei de la Gresca, i com sempre al final d'aquesta festa s'acaba amb la mort i el testament del Carnestoltes. 
   

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

BON NADAL A TOTHOM

18 Desembre, 2009 14:38
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol   www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

 

 

  

MEDICINA DE PECAT
(fragments)D'AMOR

Ah bon amor! ¿E per qual tort
     que us haja fait a mala mort
m'ha acusat la mala amor
     qui em fa estar així pecador
que en pauc no són desesperat?
     Car home qui és en pecat
e qui mala amor lo té pres,
     sens constricció no fa res.
Ah bona amor! ¿porets-me dar
     contricció de ton mal far
per ço que fuja mala amors,
     qui procura plors e dolors,
e en infern mal tots temps haver
     per ço car fan a son voler?
Ah bona amor! tan mal me sent
     car va vós hai fait falliment;
mort só si de mi no us sové
     e que venga a vostra mercè.

  

   Ramón Llull, Palma de Mallorca, 1235 - 1315

  

  La Sagrada Familia, talla exempta del segle XVIII (Catedral de Tarragona)

  

  

 D'ORACIÓ DE TEMS

   

 […]Jesucrist, Sènyer, ah, si fos
     en aquell temps que nasqués vós
e vos vesés infant petit,
     vostres carns nues e poc llit,
pobre de draps, ple de bondat!
     Ah, con fóra enamorat
en vos veser, venir, tocar
     e contra ergull contrastar,
veent lo rei del cel e el tro
     jaer en paubre lliteló!
Ah, qui fos en cell temps nuirit
     que Jesús fo infant petit,
e com tots jorns ab ell anàs,
     ab ell estés, ab ell jugàs!
Ah, com fóra gauig de plaer!
     Ah, qui volgra als mais haver!
E quan Jesús hac sa etat,
     que hom lo servís a son grat!
E quan fo lliat e pres,
     que hom son companyó estés
en tota la greu passió
     e en la greu mort! Anc gauig no fo
major que cell que hom pogra haver! […]

  

Ramón Llull, Palma de Mallorca, 1235 - 1315

 
 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

TARRAGONA TÉ EL DRET MORAL D’ORGANITZAR EL 2016 i 2017?

15 Desembre, 2009 18:24
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org

TARRAGONA TÉ EL DRET MORAL D’ORGANITZAR EL 2016 i 2017

  

No voldríem pecar de presumptuosos, però al igual que a Grècia se li va atorgar l’honor d’organitzar els Jocs Olímpics del nou mil·lenni per dret històric propi, Tarragona hauria també de tenir en certa manera aquest dret, tenint en compte el que va aportar en la història de la civilització occidental pel fet de ser capital de la principal província romana hispànica i ser una de les més importants ciutats després de Roma.

Anem a pams.

Heus ací les dades d’alguns dels fets històrics que marcaren indeleblement la nostra civilització:

- 490 aC.: Els grecs derroten als perses de Dario I a Marató (Grècia).

  

      - 480-479 aC: El general Lleònides I d’Esparta atura provisionalment als perses de Jerkes I al pas de   les Termòpiles (Grècia).

  

- 480 aC: Els grecs derroten els Perses a Salamina sota el comandament d’Euriliades i gràcies a l’estratègia de Temístocles.

  

- 479 aC: La Batalla de Platea va enfrontar els exèrcits perses i grecs durant vuit dies. En aquesta batalla va morir el general Mardonio, comandant de l'exèrcit persa, i el general espartà Pausanias,  que es va cobrir de glòria amb el triomf del seu exèrcit.

  

  - 449 aC: Artajerjes, rei de Pèrsia, signa un tractat en el qual reconeixia la independència de les colònies hel·lenes d’Àsia Menor i la sobirania grega del Mar Egeu.

 

  

 

   

 

- 218 aC: Gneo Scipio desembarca a Empúries, arriba posteriorment a Quese, ciutat ibèrica; i funda amb el seu germà, Claudi Neró, Tarraco.

  

- 210 aC: Tarraco funciona com quarter d’hivern dels romans. Els piscatores tarraconenses ajuden Escipió en el setge de Cartago Nova tallant els aprovisionaments d’Aníval al nord d’Itàlia.

  

- 206 aC: Final de la II Guerra Púnica (derrota dels Cartaginesos). Fins aquesta data Tarraco va ser base d’operacions militars romanes a Hispània. Els territoris hispans reben l’estatut de “província romana”.

 

    - 49 aC: Cèsar celebra una assemblea a Córdova, es dirigeix a Gades i desprès a Tarraco, on el reben delegacions de quasi tota la província Citerior.

És un reconeixement tàcit de la superioritat com a capital de Tarraco sobre la Citerior.

    

- 45 aC: Cèsar erigeix Tarraco en colònia després de la batalla de Munda (Montilla).

La ciutat rebrà el nom de COLONIA IULIA URBS TRIUMPHALIS TARRACO.

  

     - 27 aC: August estableix dos tipus de províncies: imperials (Tarraconense i Lusitana) i senatorials (Bètica). Estableix la capital a Tarraco.

  

- 26-25 aC: Estada d’August a Tarraco, on dirigeix les guerres càntabres. La ciutat pot ser considerada pràcticament capital de l’Imperi Romà. Posteriorment llicencia les tropes i, essent emèrits, funden ciutats com: Saragossa ( Caesar Augusta), Lleó ( Legio Gemina), Astorga ( Asturica Augusta), Mèrida (Emerita Augusta), etc.

  

 

- 68 dC: Servi Sulpici Galba, governador de la Hispània Tarraconense, és aclamat emperador pels pretorians.

   

- 70-96 dC (època dels emperadors Vespasià, Tit i Domicià): construcció de la plaça de la representació del Forum Provinciae Hispaniae Citerioris, construcció del circ i l’amfiteatre, administració de tots els recursos i bens immobles de dues terceres parts del territori d’Hispània.

Tarraco i la seva província ofereix aurigues famosos com Eutiches, Fuscus, Lucius Minicius Natalis... i cavalls com: Patinicus (Guanyador) i Calimorfus (Hermosura). Aquests van fins i tot triomfar a Roma.

Les Muses, filles de Zeus i Mnemósin, protegien les arts, les ciències i les lletres, així doncs ens restaren obres conegudes com la Medusa, el Mosaic dels peixos, etc.

Els poetes,  com Aneu Flor Vergelius, orador, ens deixaren textos com:

(...)de totes les ciutats que un pot escollir pel descans, aquesta és la més agradable (...) tens una gent bona, frugal, que t’acull ràpidament, però que és reflexivament hospitalària. El clima mescla i confon, d’una manera única, totes les estacions, i l’any sencer semblen una eterna primavera (...).

   

Podríem enumerar molts més mèrits, car valguin aquestos com  suficients o no?

  

Ara cal que fem pinya tots plegats per aconseguir aquestes dues importants fites que podrien portar la nostra ciutat al nivell que va gaudir en el passat i que creiem mereix en el present tornar a tenir per dret propi, o no?

 

 

           

       

   SALVE I BON ANY NOU.                       

No

No

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

LA CASTANYADA, LA CARBASSADA, O HALLOWEEN ?, CAGA TIÓ, REIS , O SANTA CLAUS ?

16 Novembre, 2009 19:41
Publicat per jfk, General

Per Jordi freixa i Querol www.jordifreixa.com  jfk@tinet.org

 

   

TOTS SANTS, LA CASTANYADA, LA CARBASSADA, O HALLOWEEN ?.SANT NICOLAU, CAGA TIÓ, REIS , O  SANTA CLAUS- PAPA NOËL ?                         

TOTS SANTS: Els inicis de la festa de tots sants data del segle IX, l’església destina aquesta festivitat a la memòria de tots els sants que van esmerçar les seves vides en la propagació i la defensa de la fe cristiana. En ella s’integren tota una sèrie de ritus Cèltics, dedicats al avantpassats. La festa de tots sants és doncs una festa dedicada als familiars difunts. Dels costums propis de tots sants ni ha algunes que encara es mantenen amb força avui dia al nostre País: 

 

La visita als difunts: La tradició de portar flors als difunts és un costum d’origen romà. Els romans feien aquestes visites en èpoques de collita.

  

 La castanyada: Antigament la castanyada era un àpat familiar dedicat als morts i que venia a ser la resta dels antics àpats funeraris romans.

  

 Els panellets: “Tots Sants Panellets” un dels costums més dolços d’aquest dia. Antigament els panellets s’adquirien en rifes i es feien a casa durant gairebé tot el dia. Amb l’arribada de les pastisseries, es va estendre el costum de comprar-los.

   

 La carbassada: Ancestralment en algunes comarques Catalanes ja era tradició buidar carbasses i penjar-les dels balcons la nit de tots Sants amb espelmes enceses dintre per tal de fer fora a la gent.

 

 

  LA SAGRADA FAMILIA   Talla exempta del segle: XVIII, (Catedral de Tarragona)      

 

 

    FESTES NADALENQUES: Entorn al solstici d’hivern que te el seu origen en les festes romanes d’aquesta època de l’any, amb l’adveniment del cristianisme les festes nadalenques.  Comencen per la Purísima amb les fires de pessebres i elements nadalencs i acaben amb la diada de reis. A casa nostra per tradició, les més celebrades son:

    

 6 de desembre, Sant Nicolau: SANT NICOLAU BISBE DE PAU, PANSES I FIGUES, NOUS I OLIVES, TANTES COM VOLGUEU; SI NO MÉN DONEU ESCALES AVALL CAIGUEU.

   

13 de desembre Santa Llúcia: SANTA LLÚCIA ET CONSERVI LA VISTA.

 

 21 de desembre, solstici d’hivern: EL SOL A L’HIBERN EMMANDRAT, ES LLEVA TARD I S’ACOTXA AVIAT. 

 

24 de desembre, Caga tió: CAGA TIÓ AVELLANES I TURRÓ SI NO CAGUES BO, ET FUTARÉ COP DE BASTO, CAGA TIÓ.

  

25 de desembre, Diada de Nadal: ARA VE NADAL MATAREM EL GALL I A LA TIA PEPA DONAREM UN TALL.

 

 26 de desembre, Sant Esteve: ”PER NADAL I SANT ESTEVE, CADASCÚ A CASA SEVA” 

 

28 de desembre, Els Sants Innocents: DE NADAL A CARNESTOLTES, SET SETMANES DESIMBOLTES”

 31 de desembre, L’home dels nassos: MENJAR RAÏM PER CAP D’ANY PORTA DINERS PER TOT L’ANY. 

1 de gener, diada de Cap d’any (Ninou): ANY NOU, VIDA NOVA. 

5 de gener, Diada de Reis: NIT DE REIS ESTRELLADA, ANY DE VI I LLOCADES.

      Halloween ?, Papa Noël ?, Santa Claus?, Hem après alguna cosa de la crisi?

                  

 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EL SENAT TARRAGONÍ, UNA BONA EINA PER HA FER TARRAGONISME

26 Octubre, 2009 13:23
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol:  www.jordifreixa.com   jfk@tinet.org 

EL SENAT TARRAGONÍ,. UNA BONA EINA PER HA FER TARRAGONISME

  

  

  

     El darrer 24 d’octubre es celebrà el primer aniversari de la constitució del Senat Tarragoní un orgue consultiu (no legislatiu) de l’Alcalde de la ciutat al servei de la ciutat. El Senat Tarragoní seria l’hereu del que de ben segur va existir a la Tarraco Imperial capital de la província romana de la Tarraconensis, i trobem antecedents d’un senat municipal en el nostre llegat històric, segons dades del Sr. Josep Ma Recasens i Comes historiador i exalcalde de Tarragona : L’estructura administrativa de Tarraco era com la de les altres ciutats provincials que gaudien del dret romà. Heus ací la seva equivalència en els temps actuals: 

  

Senat Tarragoní: En temps de la Tarraco romana,  consell o senat municipal: Cúria i els seus membres eren renovats anualment. 

  

President: l’alcalde de la ciutat, en temps de la Tarraco romana:

  

 Duumvir, n’hi havia dos, un de jove i un de més gran, en un moment donat el més gran era el que determinava.

  

 Senadors/es: En temps de la Tarraco romana:

  

Decurions constituïa un cos deliberant. El Senat Tarragoní va estar aprovat en acord del Consell Plenari del Ajuntament de Tarragona en data 26 de maig de 2008, així com la seva composició i normes de funcionament.  El text aprovat estableix que les funcions d’aquest òrgan d’assessorament sense retribució econòmica són: 

  

1 Assessorar l’alcaldia en aquells temes que l’alcalde requereixi. 

  

2 Oferir la seva idea de ciutat a partir de les diverses experiències personals i professionals, sensibilitats i criteris.

  

3 Representar Tarragona arreu del món, a mode d’ambaixador, quan l’alcalde ho delegui.

  

 4 Estar compromès amb els projectes amb els quals es treballa.

  

 El Senat Tarragoní es reuní el dia de la seva constitució 24 d’octubre de 2008, i en dos ocasions més i tocar temes tan diversos com: la façana marítima, tabacalera, parc Francolí, Camp Clar, i barris de ponent, parc tecnològic, protocol d’actuació i circuit d’intervenció en situacions de violència de gènere, guia de la cooperació al desenvolupament de la ciutat de Tarragona, pla d’acció per a la gestió dels residus municipals de Tarragona 2009-2011, patrimoni històric, model cultural, pla d’equipaments culturals (pecut) de la Ciutat de Tarragona, Pla de competivitat de la Tarraco romana, Tarragona 2016, i 2017, infrastructures,etc.

 

      El Senat Tarragoní té previst tornà a reunir-se el proper mes de desembre. 

 

   

     Llargue vida al Senatus Tarraconensis.           

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

FESTA DE PRESENTACIÓ DE LA NOVA JUNTA DE L'ATENEU DE TARAGONA

12 Octubre, 2009 22:47
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol www.jordifeixa.com  jfk@tinet.org

 

   El delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya, Xavier Sabaté Ibarz, presidí l’acte de presa de possessió de la nova Junta directiva de l’Ateneu de Tarragona, encapçalada per Jordi Freixa, i la inauguració de l’exposició del Grup Art – 5. L’acte tingué lloc el divendres passat dia 9 d’octubre a la sala d’actes de l’Ateneu, en una vetllada que resultà esplendent i cordial.

 

 

 

 

 

 

Les dependències de l'Ateneu tarragoní no ens eren alienes o desconegudes, ni molt menys. Mantes vegades hi hem assistit per escoltar una conferència, per inaugurar una exposició pictòrica, per presentar un llibre o senzillament per dansar en la seva sala gran al compàs de música "camp" o dels ritmes més moderns i bulliciosos. En certa ocasió, fins i tot vam tenir l’honor d’ocupar un lloc en la seva tribuna d'oradors per pronunciar una conferència sobre literatura poètica comparada castellana i catalana. En aquest punt voldria citar tres personatges, presents en aquella vetllada literària, i que ja dormen el son etern; aquests personatges són: Ramon Nin, excel•lent rapsoda; David Castillo, periodista d’altura, i Francesc Salas Puertos, poeta modest però tenaç en l’exalçament de les nostres tradicions i les devocions als nostres sants més casolans, com Sant Magí i Santa Tecla. En pau reposin.

UNA INSTITUCIÓ EMBLEMÀTICA

 

  

L'Ateneu de Tarragona és una institució per a la qual sempre havíem desitjat una més decidida empenta institucional i ciutadana, per tal que no caigués en la indolència en aquesta època de crisi, no ja econòmica, sinó, sobretot, crisi de valors humans. Voldríem que l'Ateneu fos sempre com un rediviu ocell Fènix, símbol de la immortalitat. I és ben cert que durant els darrers deu anys, la junta directiva sortint, presidida per Pere Camarasa, amb els escassos recursos disponibles, ha fet una feina encomiable. Fins i tot va aconseguir que l'Ajuntament de la ciutat financés les obres de remodelació i millora que ara ostenta l'entranyable local del carrer de Sant Magí.

Però l’empenta definitiva li ha arribat ara i, a jutjar pel tarannà de la nova junta directiva, ha arribat amb grans projectes de continuïtat i de futur, injectant-li saba nova però també aprofitant l’experiència d’alguns membres de l’equip anterior.

Com a preludi de la reunió, una selecció de música dolça, interpretada en viu sobre instruments de percussió electrònics, amenitzava l’espera plàcida d’un públic bigarrat que omplia la sala de gom a gom.

 

JORDI FREIXA ENCETÀ L’ACTE

 

  

Encetà l'acte Jordi Freixa, qui amb els seus reconeguts dots de bon "speaker", començà agraint la presència del delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté; del síndic de greuges, Francesc Ferrer, i del nombrós públic que li feien costat en aquesta ocasió tan significativa com és la presentació formal del nou equip de govern de l'Ateneu.

Digué que com a nou president de l’entitat assumia amb entusiasme i humilitat les responsabilitats del càrrec, i tot seguit passà a nomenar, un per un, tots els membres de la nova junta directiva, amb especificació de l’àrea concreta d’activitat assignada a cadascú. Tots ells (excepte alguns que per motius diversos no es trobaven presents) anaven pujant a l'escenari pel mateix ordre en què eren citats, i que foren els següents:

– Vice-president: Carles Clanxet, home de gran vàlua i amb molts anys d’experiència en el funcionament de l'Ateneu.

– Secretari: David Domènech, persona jove, amb il•lusió i amb qualitats extraordinàries per portar a terme les funcions del càrrec.

– Tresorer: Joan Garcia, persona experta en els comptes de l'entitat i en els temes bancaris que puguin convenir a l'Ateneu.

Aquestes tres persones, juntament amb el President, formaran la junta executiva.

LES VOCALÍES

Quant als encarregats de les vocalies foren nomenats els següents:

– Vocal de lletres: Ramon Roselló, un veterà de la casa que ha conduït satisfactòriament durant anys el mateix càrrec.

– Vocal de lúdiques: Joan Sentís. Es tracta d'una de les vocalies més importants per les moltes seccions que la integren.

– Teatre clàssic: Teresa Gas, una dona experta en l'art de la interpretació i també llargament vinculada a l'Ateneu.

– Vocalia de bibliografia, biblioteca i belles arts: Natàlia Sabaté, bibliotecària de l'Ajuntament i que s’encarregarà igualment de la comissaria d’exposicions.

– Vocalia Jove, que s’encarregarà del cine-club, teatre experimental, música moderna, etc. Anirà a càrrec d'Anna Majoral.

 

 

  

 

ADJUNTS, ASSESSORS I COORDINADORS

Cada vocalia comptarà amb els seus adjunts, sobretot aquelles que, per les nombroses activitats que abasten, necessitaran més ajut; per exemple la vocalia de Lúdiques, que tindrà la col•laboració de Carme Bernat. Xavier Garcia serà l'adjunt a la vocalia de joves.

Quant a l’equip de govern comptarem amb dues persones que ens assessoraran en l’àmbit de les seves competències. Un serà Gerar Carné, adjunt en temes institucionals; i l’altre, Francesc Ferrer, síndic de greuges, persona molt vinculada a l'Ateneu i que hauria pogut accedir a la presidència de l’entitat si no fos perquè la ciutat el reclama per a funcions de més compromís.

A més dels adjunts hi haurà una sèrie de coordinadors, cada un dels quals treballarà amb el vocal corresponent. Són aquests: coordinador d’escacs, Sr. Manchon; del grup d'havaneres i sarsuela, Sra. Mila; del grup Art 5, Gemma Solé;  de cinema Andrés de Andrés, del grup d'ex-alumnes del col•legi Jaume I,de  José Luís Tejada; i de les candidatures de Tarragona 2016 i 2017, Gabriel Coll.

Tot seguit Jordi Freixa sol•licità que pugés a l’escenari mossèn Jordi Figueras, rector de la parròquia de Sant Joan i responsable de la vicaria episcopal de Tarragona ciutat, que serà l’assessor espiritual de l'Ateneu.

L’ATENEU ÉS DE TOTS

El nou president volgué deixar clar que la junta directiva, els vocals, els adjunts i els coordinadors són els qui porten les regnes de l’entitat, però que l'Ateneu és de tots els socis i de tots els tarragonins, i que tothom és convidat a col•laborar-hi ja sigui participant d’una manera directa en els actes que s’organitzin com aportant suggeriments o idees, amb la seguretat que seran ben rebudes.

A continuació Jordi Freixa féu una aferrissada defensa dels ateneus catalans. Assegurà que els ateneus són necessaris, i encara millor, imprescindibles a Catalunya, ja que sense aquestes entitats la cultura popular catalana en tots els seus aspectes s’esllanguiria. Són tot just els ateneus els encarregats de conservar, administrar i engrandir a nivell del poble el ric cabal de tradicions i cultura heretat dels nostres avantpassats i projectar-los cap al futur amb plètora de vitalitat i d’esperança.

 

El socis observen l'exposició del Grup Art 5

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL GRUP ART 5

En acabar el seu parlament, el nou president oferí el micròfon a Ramon Martí, vice-president del Sindicat d'Iniciativa i Turisme de Tarragona i padrí del grup d'artistes tarragonins vinculats a l'Ateneu, a qui diuen amorosament "l'Avi", tot i que ell insisteix a dir que per molt que li diguin padrí no pensa comprar-los la "mona". Martí féu una mica d'història sobre els moviments pictòrics sorgits a la nostra ciutat en els darrers quaranta anys; es felicità per l'abundosa collita d'artistes que s'havien format a Tarragona en les darreres dècades, si bé lamentant que aquests artistes siguin més coneguts fora de Tarragona que a la nostra ciutat. Finalitzà desitjant molts èxits en la nova etapa que inicia ara l'Ateneu.

 

    

PARAULES DE XAVIER SABATÉ

Tot seguit prengué la paraula Xavier Sabaté, delegat de la Generalitat a Tarragona, qui felicità la junta sortint i encoratjà la nova junta per tirar endavant la institució de l'Ateneu amb profusió d'actes culturals i recreatius, cada vegada amb resultats més falaguers en la nova etapa i amb més ressò en el conjunt de la cultura tarragonina. Prometé el suport de la Generalitat de Catalunya en tot allò que estigués en la seva mà.

Per últim Sabaté pronuncià les paraules rituals d’inauguració de l’exposició de pintura del Grup Art 5; un grup que lluita a Catalunya i a l’estranger a favor de la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura 2016. Porta el nom d'Art-5, però en realitat són vuit els artistes que l’integren: Maurici Montané, Carles Corbella, Antoni Tomàs, Pere Salas, Gemma Solé, Josep M. Pedrol, Jordi Freixa i Fermí Carré. Cadascú té una personalitat artística pròpia i llurs obres són executades amb tècniques ben diverses (oli, aquarel•la, fotografia digital, etc.). Una diversitat, però, que no trenca l’harmonia del conjunt, l’objectiu del qual és fer tarragonisme amb el seu art, tant aquí com arreu d'Europa. L’exposició romandrà oberta fins l'1 de novembre.

 

    

La jornada es clogué amb el públic assistent recorrent els murs de la sala per contemplar les obres exposades del Grup Art 5, mentre es degustava una copa de l'exquisit còctel elaborat per a l’ocasió pel popular "tascaman" Eduard Boada.

 

 

 

Cèsar Pastor

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

NOU PRESIDENT A L'ATENEU DE TARRAGONA

25 Setembre, 2009 13:32
Publicat per jfk, General

Per Jordi Freixa i Querol   jfk@tinet.org   www.jordifreixa.com

 

  

Benvolguts/es
Em plau informar-vos que en el transcurs de la junta ordinària i extraordinària del passat dijous dia 17 de setembre de 2009 vaig ser proclamat President de l'Ateneu de Tarragona en candidatura única i per majoria absoluta de l'assemblea per la qual cosa dong les gràcies a tots/es els socis/es per la confiança donada a la meva persona.

 

 

   

 

 

Estimats Ateneistes.    Abans de presentar-me a vosaltres com a nou president d'aquesta entitat, un profund agraïment als presidents anteriors d'aquest Ateneu i als membres de l’anterior junta gestora que l'han convertit en la casa de tots els Tarragonins. Acceptar ser el vostre president, significa acceptar els preceptes que van portar a la creació dels primers Ateneus de Catalunya a mitjans del segle XIX amb una mentalitat heterogènia, amplia i diversa i al mateix temps integradora per mantindre i perpetuar la cultura i idiosincràsia del poble Català. Treballar per la nostre ciutat perquè mai més sigui coneguda com: "La ciutat de la son"  en paraules del estimat: Mn. Ramon Muntanyola, mestre en gai saber. Treballarem en temes tan diversos com les arts escèniques, teatre, música, dansa, i el pensament.  Organitzarem: Conferències, col·loquis, exposicions, debats, tertúlies i omplirem el temps de lleure amb cine club, jocs, balls i espectacles que estiguin a la nostre abast.  Participarem en activitats per defensar el medi ambient, ens implicarem quan calgui en aquells temes punyents que ho demanin, col·laborarem amb les administracions locals per desenvolupar el nostre ideari Tarragoní i en grups de pressió i debat si les circumstancies ho manen. És així, que demanem a tots els socis la seva participació per mantindre i millorar el nostre estimat Ateneu. Cal la col·laboració de tots per afrontar els nous temps que estan esdevenint, els nous reptes per que l’Ateneu poguí oferir unes activitats lúdiques culturals i de participació democràtica a tots els que hem decidit dedicar part del nostre temps de lleure a millorar i enfortir la ciutadania de la nostra Tarragona i del nostre país.

     Jordi Freixa i Querol.

     President 

 

 

                                 INFORMACIÓ D’ACTES A REALITZAR EL MES D’OCTUBRE  DE 2009      Tots el divendres de 19 a 21h., Trobades literàries i poètiques obertes a tots/es els Tarragonins/es i conduïdes pel Sr. Ramon Roselló, podeu apuntar-vos al Tel. 977-233160 de dilluns a divendres de 17 a 21 h. Diumenge 4 a les 18.30 h, Gala artística temàtica amb la visita i actuació del grup de danses del Centre Castellano Leonés, acompanyades pel grup de dolçaines de Vilanova i la Geltrú; CALAMUS, col·laboració dels no socis 2€, al finalitzar l’acte copa de cava per tothom.   

Divendres  9  a les 19:00h. Festa de presentació de la nova junta, inauguració de l’exposició ART 5 per Tarragona 2016,  presentats pel Sr. Ramon Martí vice-president del sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona padrí del grup d’artistes Tarragonins vinculats i socis del Ateneu,  per acabar l’acte, còctel Ateneu a càrrec del  Tascaman;

 Sr. Eduard Boada i Pascual.

    

     Diumenge 11 a les 19h.  Ball social amb el grup musical Ateneu actuaran artistes i cantants invitats, copa de cava a la mitja part, col·laboració dels no socis 2€.   Dissabte 17 a les 19:00h. Teatre a càrrec del grup RAUXA de l’Ateneu de Tarragona, presentaran la comèdia en dos actes; “EN NARCIS S’HA TORNAT BOIG” original d’Assumpta Gonzàlez, col·laboració dels no socis 5€.  Diumenge 18 a les 19:00h. Teatre a càrrec del grup RAUXA de l’Ateneu de Tarragona, presentaran la comèdia en dos actes; “EN NARCIS S’HA TORNAT BOIG” original d’Assumpta Gonzàlez, col·laboració dels no socis 5€.  Divendres 23 a les 19:00h., Presentació del llibre - novel·la; EL SEXTO SOL de l’autor Amando Lacueva segon treball d l’autor, i editat per Era Amat ediciones, el presentarà la també escriptora Núria Gómez, (podreu adquirir el llibre si voleu), al finalitzar l’acte copa de cava per tothom.  Dissabte 24 a les 19:00h. Conta contes amb la participació de socis i convidats, conducció del acte a càrrec del Sr. Ramon Roselló, carquinyolis, mistela i encesa d’espelmes per fer fugir als mals esperits, (socis, acompanyants i convidats). Diumenge 25 a les 19h.: Niu d’art, música, cançons, poesia i més sota la direcció del Sr. Joan Sentis, coordinació; Carme Bernat, al final copa de cava,  (col·laboració dels no socis 2 €). Diumenge 1 de novembre a les 19 h., Lectura – interpretada del passatges més importants de l’obra de José Zorilla; DON JUAN TENORIO, al finalitzar, mistel-la, castanyes i panellets, (col·laboració dels no socis 5 €).   Us recordem que de dilluns a divendres de 17 a 21 h. podreu veure l’exposició; ART 5 Tarragona cultura 2016, que restarà oberta al públic del 9 d’octubre al 1 de novembre de 2009.  Tots els actes son gratuïts pels socis.    

                                                             

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

ELECCIONS A PRESIDENT DE L'ATENEU, 2009

08 Agost, 2009 13:49
Publicat per jfk, General

Per JORDI Freixa i Querol  www.jordifreixa.com   E mail: jfk@tinet.org
Benvolguts/es:

Per circumstancies de la vida que a continuació exposo, soc President en funcions del Ateneu de  Tarragona, entitat Tarragonina que treballa per fomentar l'art, la cultura i el Tarragonisme a la nostra Ciutat, obert a tot hom es clar, aquests en estat els fets i la seva evolució fins que dilluns dia 10 d'agost de 2009 s'obra una etapa nova a partir de la convocatòria d'eleccions a nou President de l'entitat.

 

 E mail: ateneudetarragona@tinet.cat

                                                                                                   

 Benvolguts companys/es Ateneistes;

Ens plau adreçar-nos a vosaltres per a comunicar-vos que el nostre President Sr. Pere Camarasa i Brunet a decidit renunciar al seu càrrec per motius personals i d’edat per la qual cosa tenim el deure d’ informar-vos dels acords que a pres la junta gestora seguin les directrius dels estatuts i en espera de convocà la assemblea general ordinària i extraordinària de socis, també ens plau informar-vos dels actes  que tenim programats d’ara fins el proper butlletí inclosos els institucionals que participarà l’Ateneu i es faran com sempre s’han realizat, també aquesta junta estudia la forma i manera de reconeix-se al Sr. Pere Camarasa i Brunet la dedicació i bona tasca que a fet aquests anys al servei del nostre estimat Ateneu de Tarragona. 

                   Acta de reunió de la junta gestora ordinària del Ateneu de Tarragona de data 25 de juny de 2009 en segona convocatòria a la seu social de l’Entitat, essent-hi presents els membres de la junta a continuació referits; President; Sr. Pere Camarasa i Brunet, vice president JORDI Freixa i Querol, secretari David Domènech i Vallvé, Tresorer; Joan Garcia, i els vocals; Ramon Roselló, Joan Sentis, Francisco López , Sra. Ma Teresa Gas, i el Sr. Ricard Menchón. Ier. El Sr. Pere Camarasa i Brunet soci  Nº 6 fins les hores President de l’Ateneu presenta la seva renuncia per raons personals i d’edat. 2on La renuncia és acceptada per la junta de l’Ateneu i el Sr.. Pere Camarasa abandona la reunió. 3er La resta de la junta acorda obrir un procés electoral constituint-se com a junta gestora o en funcions encarregada de portar a bon terme L’Ateneu de Tarragona fins l'Assemblea General i posterior eleccions. 4rt Per consecuencia i segons els Estatuts el vice-president Sr. JORDI Freixa i Querol passa a ser President i és proposa que sigui el Sr. Carles Clanxet vice president, per unanimitat de la junta gestora, ell accepta posant com a condició no mes fins les eleccions, el secretari seguirà sent el Sr. David Domènech, tresorer el Sr. Joan Garcia i els vocals  Srs. Ramon Roselló, Joan Sentis, Francisco López, Ricard Menchon i la Sra. Ma Teresa Gas. 5é es proposa que la junta gestora es torni a reuní el proper dimecres dia 1 de juliol a les 19’30 en primera convocatòria i a les 20 hores en segona. No hagueu mes temes a tractar el president en funcions  Sr. JORDI Freixa i Querol aixeca la sessió quan son les 22:00 hores.

  ACTES DEL MES DE JULIOL, AGOST I SETEMBRE 2009

  Dia 19 de juliol, festa del soci, presentació de l'exposició;

  MOSTRA D'ARTISTES DE L'ATENEU 
   Diumenge 19 a les 18:30h.;  va tenir lloc LA FESTA DEL SOCI; 
  Presentació de l´acte a càrrec del Sr. JORDI Freixa i Querol President en funcions del Ateneu de Tarragona. Paraules del  Sr. Ramon Martí vice-president del Sindicat d’Iniciativa i Turisme de Tarragona vers l’exposició ARTISTES DEL ATENEU ( 28 en total) i restarà oberta al Ateneu de Tarragona fins el dia 4 d’octubre.
 
Descripció d’esquerra a dreta; Sr. Joan Sentis, vocal de lúdiques (en funcions), Sr. Pere Camarasa i Brunet ex-President, Na Iris Pons, pubilla 2008/09, Sr. Carles Clanxet vice-president (en funcions), Sr. Joan Garcia, tresorer (en funcions), Na. Judhit Rigol, Pubilla 2009/10, Mn. Miquel Barbara i Anglès, Degà de la Catedral de Tarragona, Sr. JORDI Freixa i Querol, President (en funcions), i Sr. Francesc Ferrer i Val, Síndic Municipal de Greuges de Tarragona. 
   
 Proclamació de la pubilla 2009/10 Na; Judith Rigol, actuant de padrí; Mn. Miquel Bàrbara, Degà de la Catedral de Tarragona, la banda l’imposà la senyoreta Iris Pons,  Pubilla 2008/09; actuant de padrí de la mateixa el fins ara President del Ateneu de Tarragona, Sr. Pere Camarasa i Brunet. A continuació paraules d’agraïment i encoratjament del President honorari i refundado del Ateneu de Tarragona, Sr. Antoni Panades i Aiguadé. Per acabar els parlaments ho fe el Sr. Francesc Ferrer i Val Síndic Municipal de Greuges, ex-vicepresident, i soci del Ateneu. Seguidament berenar a base de coca amb recapte, vi de les nostres contrades i Cava Català, desprès música i ball per acabar la festa amb actuacions musicals a càrrec de socis i simpatitzants del  Ateneu de Tarragona.
  Dissabte 25 de juliol va tenir lloc un;  Niu d’art especial organitzat per la sòcia Sra. Carme Bernad, i dirigit per Joan Sentis dedicat als membres de la fraternitat cristiana de Discapacitats (Frater) amb la assistència de nois i noies de Lleida i Tarragona.
 
Actuació a capel-la de la Sra. Isabel Castellnou.
            
        
        
    20é FESTIVAL 
  (Sant Magí 2009) 
          
           
  Dimarts 18 d’agost a les 20h. a la Plaça Verdaguer, 20e FESTIVAL DEL ATENEU DE TARRAGONA dins dels actes de les festa major petita de Tarragona; Sant Magí. PROGRAMA; Presentació del festival a càrrec del Sr. Antoni Panadès i Aiguadé (President Honorari del  Ateneu de Tarragona i fundador). Paraules de benvinguda del Sr. JORDI Freixa i Querol, President actual en funcions. Paraules del fins ara President, Sr. Pere Camarasa i Brunet ( diploma de serveis distingits de la Ciutat de Tarragona, soci número 6 del Ateneu, 20 anys de servei a l’entitat, i recentment reconegut per la junta gestora actual pel seus serveis a favor del ART – CULTURA  i TARRAGONISME,  pilars fundamentals d’aquesta entitat). El Sr. Carles Clanxet, vice-president en funcions del Ateneu de Tarragona, recitarà la poesia guanyadora del premi Mossèn Cinto Verdaguer que atorga l’Ateneu de Tarragona; MAR I TERRA ENDINS de la Sra. Enriqueta Vives i Farré. Cantada de cançons populars i tradicionals Catalanes a capel-la a càrrec dels socis/es del Ateneu; JORDI Freixa, Mari Ángeles Acebes, i Isabel Castellnou ; Repertori, Sardana, Cuplet, Havanera i Tradicionals. Presentació de la pubilla del Ateneu 2009/10 Na: Judith Rigol. Homenatge de l'Ateneu a RICARDO GABI que va iniciar la seva carrera artística en l'inoblidable programa de EAJ 33 Radio Tarragona "Variedades" i avui te nombrosos enregistraments de "cançons camp" en moltes d'elles recordant al Tarragoní Raül Abril;  farà entrega del reconeixement  un directiu de la junta en funcions del Ateneu i Na; Judith Rigol pubilla del Ateneu 2009/10 Actuació desinteressada del Sr. Ricardo Gabi. A continuació actuarà el Grup Sabor d'abans, amb un seguit de musica variada de tota la vida, i està format per; JOSEP QUERALTÓ, saxo. RAMON CUBELLS, clarinet, ALBERT VENDRELL, violí, JOSEP MARIA ESPASA, trompeta, JAUME GRAU, teclats i QUERALTÓ JUNIOR, bateria, Així com  artistes convidats, i fi de festa en tots els actuants al escenari.   

  

                           

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

EXPOSICIÓ ART 5, TARRAGONA CULTURA 2016

16 Juliol, 2009 21:10
Publicat per jfk, General

 

Per Jordi Freixa i Querol     jfk@inet.org  www.jordifreixa.com

 

 

 Divendres dia 17 de juliol s'inaugurà l'exposició;

 ART 5 - TARRAGONA CULTURA 2016 Grup adherit a la Candidatura de Tarragona a Capital Europea de la Cultura 2016

L'exposició es podrà visitar fins el dimecres 29 de juliol al Pati del Rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona (plaça la Font,1)  MAURICI MONTANÉ - FERMÍ CARRÉ - GEMMA SOLÉ - JOSEP SOLÉ - CARLES CORBELLA - ANTONI TOMÁS - JORDI FREIXA - PERE JOAN SALAS.VERNISSATGE; GASPI 33.PADRÍ DEL GRUP; Sr. RAMON MARTÍ (Vice-president del Sindicat d'Inciativa i Turisme de Tarragona).

  COMISSARI D'EXPOSICIONS; DAVID DOMÈNECH, Tel. 661 348 677

 

 

Pati del Rei Jaume I (Plaça de la Font, 1), Ajuntament de Tarragona.
Del 17 al 29 de juliol de 2009.

21 de Julio de 2009.
(Crònica de Cèsar Pastor)
El Grup Art 5, grup d’art de Tarragona, adherit a la candidatura la ciutat a Capital Europea de la Cultura 2016, pletòric de vitalitat i entusiasme, presenta una nova exposició del seu art pictòric (oli i aquarel·la) i art fotogràfic/ditital, aquesta vegada en el pati cobert del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, presidit pel monument funerari modernista de Domènech i Montaner, dedicat al rei Conqueridor. El Grup venia d’exposar a Villars, una localitat francesa agermanada amb Torredembarra. La inauguració tingué lloc divendres passat dia 17 i romandrà oberta fina al dia 29 d’aquest mes i està comissariada per David Domènech

 


Jordi Freixa, portaveu, obre l'acte

Hi hagué els parlaments de rigor, iniciats per Carme Crespo, regidora municipal de Cultura i Medi Ambient, responsable de la candidatura de Tarragona com a Capital Europea de la Cultura 2016. En les seves paraules es reafirmà en la decisió de fer tot el que calgui per aconseguir aquest objectiu per a la nostra ciutat.

El portaveu del Grup fou –no cal dir-ho– Jordi Freixa, excel·lent relaciona públiques i poeta de la fotografia digital, qui es congratulà per la circumstància d’exposar en un lloc tan emblemàtic; presentà un a un els seus companys d’exposició i reiterà el seu projecte de passejar pertot arreu el nom i les imatges de Tarragona.

Tot seguit intervingué l’avi Martí per recordar els ja llargs anys d’activitat seva en la promoció d’exposicions artístiques a la nostra ciutat. Digué que a través del temps ha presentat molts grups d’artistes que han sorgit i després s’han dissolt; per manifestà la seva alegria pel fet que el Grup Art 5 sigui ja un valor ben consolidat del nostre patrimoni artístic que va pel món fent tarragonisme del bo.

 

 


Sr. Ramon Marti (l'avi) i padrí del grup, comenta l'obra exposada pel Grup

David Domènech, comissari de l’exposició, felicità tots els artistes components del Grup i dona les gràcies a l'Ajuntament per la cessió del local i al públic per la seva assistència.

Prengué finalment la paraula la senyora Rosa Rosell, regidora de Patrimoni històrico-artístic, per felicitar i encoratjar aquest grup als components del qual augurà molts èxits com a artistes i com a heralds de la ciutat per allí on vagin.

Les obres exposades són dels artistes:
Jordi Freixa: Fotografia digital: un suggeridor Mèdol, Torre dels Scipions amb il·luminació artificial, Aqüeducte, caràtula de Medusa i Plaça del Pallol.
Antoni Tomás: Pintures a l’oli en quadres estilitzats verticals i apaïsats amb estimables vistes de Tarragona, incloses l’estació ferroviària i les platges.
Carles Corbella ens presenta aquesta vegada dues imatges dels jardins de Maginet i una selecció de barques del Serrallo.
Josep Ma. Solé Pedrol: exhibeix diverses combinacions dels monuments de la ciutat; una vista, jo diria que wagneriana, de la catedral de Tarragona, en tonalitats blavoses molt efectistes, amb la Lloba del Capitoli i l’estàtua del Cèsar-August.
Gamma Solé: La pintora del puntillisme impressionista ens ofereix diverses caràtules entre les quals destaquen Medusa, Euterpe i la titànida Mnemósine, mare mitològica de les nou Muses.
Fermí Carré: Aquarel·les de símbols i carrers de la Tarragona clàssica, d’impecable factura. Tal com ens té acostumats, l’obra de Carré frega la perfecció tècnica.
Pare J. Salas: Apartant-se de la temàtica tarragonina ens presenta un interior romàntic, l’esfera d’un rellotge com a símbol del temps que fuig i una vista nebulosa del Sagrat Cor, de París.
Maurici Montané: Pintures a l’oli: dues panoràmiques ideals de Tarragona i dos paisatges de la nostra ruralia, d’execució correctíssima.

 


David Doménech, comissari, flicita a tots

Acabada la presentació de l’exposició pròpiament dita i mentre degustàvem uns canapès i una copa de cava, el senyor Jordi Freixa ens explicava, una mica per damunt, els il·lusionats projectes que el Grup Art-5 acaricia per a la nova etapa de l’Ateneu de Tarragona, que aspira a convertir-lo en el punt de referència cultural de la nostra ciutat. De moment, a part del Grup Art-5, ja compten amb la col·laboració dels artistes vinculats al Ateneu de Tarragona; Montse Saló, Magda Nin, Maria Àngels Acabes, Rosa Salas, i la senyora Maria Mercè Martorell past-presidenta del Club Rortary Internacional Tarraco August; No els mancarà tampoc el suport de l'Ajuntament de Tarragona i  compten també amb la nostra modesta col·laboració en qualsevol activitat que portin a terme, orientada a difondre la nostra cultura i a major glòria de la nostra ciutat.

 

 


Rosa Rosell encoratja al Grup i tanca l'acte

En poc temps, els membres d’aquest grup artístic, conjuntament, han aconseguit compondré una mena de simfonia pictòrica i fotogràfica de temes tarragonins. No hi ha dubte que allò que més els impulsa i els motiva són les arrels histórico-culturals de la Tarragona mil·lenària i l’horitzó familiar que ens limita: duna banda la mar llatina que besa els peus de la ciutat, i d’altra banda, la carena prelitoral de muntanyes blavoses que tanca el nostre paisatge per ponent. Això sense renunciar a projectar arreu el nom i les essències de Tarragona.

I estar en la direcció correcta, perquè l’horitzó familiar és la veritable llavor del sentiment de pàtria.

Cèsar Pastor.

  

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
1 2 3 4  Següent»