He deixat d'anar habitualment al cinema, l'he substituït per les sèries de ficció televisiva perquè el seu format m'ofereix una complexitat i varietat narrativa que no trobo al cinema. No vull dir que el cinema s'hagi de deixar de banda sinó que hi han certs temes que es tracten millor en un format que en un altre. Prefereixo veure el retrat de la segona guerra mundial que descriu Band of Brothers que veure l'espectacle superficial de Saving Private Ryan. Gaudeixo més amb els episodis de Twin Peaks que amb l'acabada a corre-cuita Seven.
La ficció televisada té l'avantatge que el format episòdic s'adapta a qualsevol tema i es pot estirar o contreure segons convingui. Pot narrar una petita historia amb tres episodis o tot un dia en temps real amb vint-i-quatre; donant molta llibertat als productors i guionistes. També pot reinventar-se com és el cas de Lost.
Lost és la demostració que quan convergeix el talent sense complexos amb un medi com el televisiu es poden sacsejar totes les estructures narratives establertes. I si no que algú em digui enlloc més on es pugui veure dos fils argumentals paral.lels al mateix temps, salts endavant i enrere a la trama i un tractament de la condició humana dels personatges tant desinhibit.
