10
Febrer, 2010
14:41
Pare, jo vull ser cantant!
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Disset anys té la mossa. S’acosta al seu pare que llegeix el diari amb la tranquil·litat acostumada després d’un dia de feina. Tota decidida la noia l’aborda per dir-li que vol ser cantant . El pare aixeca la vista per damunt de les ulleres mentre intenta recordar algun moment que justifiqui la sobtada afició musical de la seva filla. Li agrada la música, si, com a totes les noies d’aquesta edat però no se l’ha vist mai escriure una lletra, ni interessar-se per cap instrument musical. Filla- li diu el pare pacient mentre reprèn la lectura- ara has de pensar a estudiar, a preparar-te per tenir més possibilitats laborals en un futur. És el que faig pare -contesta la noia- cantar té més futur que una carrera universitària. Una mica contrariat per la inutilitat de la conversa l’home intenta mostrar-se raonable: Però, hi ha massa gent que es dedica a aquesta professió, s’ha d’estudiar molts anys per perfeccionar la veu. Són molts els joves que volen triomfar i no se’n surten. No, pare, a mi no em cal triomfar. Jo només vull gravar algun disc i prou. L’home plega el diari i el deixa damunt el braç del sofà disposat a esbrinar què porta la seva filla al cap. La observa amb l’escepticisme d’un pare davant d’una proposta adolescent de gran envergadura.
Pare! No em miris així! Ara han canviat molt les coses i jo no vull passar-me mitja vida estudiant i l’altra mitja treballant. Jo vull gravar uns quants discs i després cobrar drets d’autor la resta de la meva vida. Però, què estàs dient, filla?-s’exaspera el pare- per cobrar has de vendre discs... Que no, pare! –crida la noia impacient- ara ja no caldrà vendre res. Només cal gravar i estar en una associació, que no sé com es diu, que es dedicarà a cobrar un impost per cada aparell gravador que es vengui: ordinadors, MP3, PDAs, telèfons mòbils... Filla! Que no t’adones que això no pot ser. La majoria d’aquests aparells no es compren per gravar cançons... Que és igual, pare! Molts CDs verges tampoc s’utilitzen per gravar cançons i bé que ja el paguem tots, aquest impost.
Es fa un silenci. El pare intenta trobar la manera de reconduir el tema. A veure, filla, ¿tu t’imagines que un arquitecte cobrés un impost per tots els turistes que venen a Catalunya i poden fotografiar els edificis que ha projectat? ¿t’imagines que un periodista cobrés drets d’autor tota la vida per haver fet una dotzena d’articles, tan si han estat llegits com si no? ¿T’imagines que la teva mare cobrés drets d’autor per les classes o pels apunts que a passat als seus alumnes? ¿t’imagines... Ai, Pare! Que això es fa per lluitar contra la pirateria informàtica. Hi ha molta gent que es baixa les cançons d’Internet per no comprar els CDs originals.
La pirateria? la pirateria?. Filla! -li diu ara una mica exaltat- la pirateria es combat treballant. Si en comptes de gravar un disc i voler viure de renta, sortissin a patejar i a fer concerts en directe els ingressos els traurien treballant cada dia i les còpies d’Internet no serien cap problema, els servirien per promocionar-se. I per a la vellesa han de fer com fa tothom: pagar-se un pla de pensions!.
Au, pare! tu no ho entens! - crida la noia, mentre marxa fent fortes gambades a terra, indignada davant tanta incomprensió paterna.
25
Gener, 2010
08:50
Sí, a decidir
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (2) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Les consultes són mecanismes que permeten donar la veu als ciutadans i, siguin o no vinculants, serveixen per prendre el pols a la població sobre determinades qüestions que sovint els interessos d’alguns grups polítics i la incompetència dels altres impedeixen abordar.
Se’ns va consultar si hi volíem ser o no a la, per a molts, desconeguda OTAN. Se’ns va demanar parer sobre un, per a molts llunyà Tracta Constitucional europeu, que amb el temps ha quedat en paper mullat i no s’ha arribat a aplicar, la qual cosa posa en entredit la utilitat d’aquell referèndum que no era vinculant. Fins i tot, varem ser capaços de refrendar en pocs mesos un Estatut que a tots els juristes junts del Tribunal Constitucional els està portant anys interpretar. Malgrat tot això, existeix una clara resistència política a acceptar que els ciutadans puguin proposar consultes sobre temes que els interessen i els afecten directament.
Als representants públics que argumenten que les consultes populars són il·legals cal recordar-los que per evitar la il·legalitat només cal legislar i que fer-ho forma part de la tasca política i, per tant, és responsabilitat exclusiva dels polítics. Que qualsevol norma és simplement un instrument funcional que cal adaptar a les diferents etapes i realitats socials i que, quan el poble vol expressar-se lliurement i pren la iniciativa de convocar consultes, si aquestes resulten il·legals es pot plantejar sense embuts que alguns porten massa temps sense fer la feina que els pertoca.
De ben segur que a molts ens hauria agradat que la capital de l’Alt Camp hagués estat entre les primeres poblacions a recolzar la consulta independentista. Tanmateix vull aprofitar aquest escrit per felicitar a les regidores i regidors vallencs que han tingut el coratge de donar suport a la iniciativa popular, especialment a aquells que han sabut prioritzar el consens renunciant al protagonisme. I dels altres, què dir? Es miri com es miri, negar el dret a decidir dels ciutadans deslegitima el polític, que ho és precisament per una decisió ciutadana expressada en unes urnes.
Publicat a El Vallenc. 22/01/2010
07
Novembre, 2009
17:13
El dilema de les zebres
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Una mica és això el què ens passa quan un càrrec públic decideix ficar la mà on no toca o parar-la quan no deu. La tendència natural és tancar-se en banda, declarar que el poder és sense excepció corrupte i, en nom del desengany, declarar tots els polítics enèmics públics.
La confiança costa molt de guanyar i ben poc de perdre, deia l’àvia. També deia, però, que s’ha de tenir molta cura abans d’afirmar que les zebres són totes iguals pel fet de tenir ratlles.
Recordant això, i malgrat la indignació, avui m’agradaria reivindicar la feina d’una gran majoria de persones que fan política des d’una entitat, des d’un poble, des d’un Consell Comarcal o des d’un Parlament. Gent que coneixem i que sabem que treballen des del convenciment que es poden fer grans coses i que cal que algú s’hi posi a fer-les. Homes i dones que, malgrat l’estigma social que els penja del coll, dediquen moltes hores, que no sempre cobren, a fer reunions, a negociar, a canviar normes, a buscar recursos i/o a impulsar projectes per intentar, com poden, millorar les nostres condicions de vida. Resulta injust permetre que un grapat d’indesitjables aconsegueixin fer invisible tanta feina.
Article publicat a El Vallenc. 06/11/2009
23
Octubre, 2009
11:35
Millor desinformats?
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (1) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Ens aixequem amb el cas Palau i el darrer cognom que sentim abans d’anar-nos a dormir és el d’en Millet. El sensacionalisme mediàtic repeteix la mateixa noticia un cop rere l’altre, sense afegir-hi cap informació nova que justifiqui la insistència. Sort en tenim que els somnis siguin espais inexpugnables, encara!
I és que la saturació informativa converteix en agonia mediàtica qualsevol tema i el sensacionalisme i la falta de rigorositat provoca cansament i desconfiança a la majoria de mortals que, davant de la impotència, acaben optant per la resignació. Ben mirat, potser sigui aquest l’objectiu, oi?
Els mitjans de comunicació, amb periodistes especialitzats en política, esports, dret o premsa rosa, han estat durant temps el malson dels diferents poders fàctics. Les possibilitats de manipulació informativa, i l’ús o abús que alguns “professionals” en fan, mantenen en alerta constant a tots els sectors socials, públics i privats.
Però, com acostuma a passar amb qualsevol poder que ostenta sistemàticament la seva situació de privilegi, els diferents espais mediàtics, la televisió inclosa, comencen a ser dominats per altre tipus de professionals que han decidit aprendre i adaptar-se al nou llenguatge comunicatiu per poder participar i influir directament sobre l’opinió pública, sense necessitat d’intermediaris subjectius.
L’espectacle està servit: entre còmics que creen opinió, famosos que informen, periodistes que actuen, polítics que capgiren les entrevistes, entrevistadors que capgiren la política... apareix l’advocat d’en Millet, presentant el seu defensat com una víctima social. Com si el fet d’autoinculpar-se (un cop enxampat) fes el seu client menys lladre que el Dioni. L’estratègia? utilitzar periodistes i mitjans per explicar la minoració de culpabilitat de l’acusat. Resultat? S’aconsegueix desviar l’interès del cas i traslladar la ràbia pública del lladre al jutge. Conseqüències? jutges que qüestionen públicament les decisions judicials i les estratègies fiscals, trencament del blindatge corporatiu i primera compareixença de la fiscalia als mitjans, forçada a justificar les seves actuacions. Benefici per al ciutadà? Cap ni un. Benefici social? Tampoc.
Dit així pot semblar una sèrie veneçolana de poc pressupost. Però, ha quedat demostrat que la llibertat d’informació que esgrimeixen molts professionals de la comunicació no és garantia de veracitat, ans al contrari. En la majoria de casos només s’utilitza per manipular l’opinió pública, que d’estar desinformada passa a estar mal informada, i per pressionar els poders polítics i judicials.
El cas Millet és, doncs, un exemple de l’espectacle que es produeix quan tots els poders (l’econòmic, el polític, el judicial i l’anomenat“quart poder”) decideixen fer us dels mitjans de comunicació per aportar les seves “informacions”. Un desgavell tediós i vergonyant del qual no se’n lliura ni l’apuntador. Si més no, en Perry Mason ho acabava tot en una hora (amb els anuncis inclosos).
22
Juny, 2009
15:55
Una mirada renovada
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
La Cynthia i en David són una parella d’Australians que han passat per Catalunya camí de Granada, on tenen una filla que hi estudia. Han volgut aturar-se uns dies a casa nostra per conèixer una altra part del “territori espanyol”. No cal dir que, per a ells, ha estat una sorpresa la descoberta catalana. Com fa la gran majoria, ells van planificar el seu viatge confiant que cinc dies serien suficients per visitar allò més important del nord-est d’Espanya i s’estressen en comprovar que amb això tot just podran passejar Barcelona. En adonar-se’n, ells com d’altres, renuncien a la capital per aprofundir en la descoberta de les zones d’interior. Desperta especial interès les permanents reivindicacions catalanes i el fet que ens comuniquem en una llengua diferent de l’espanyola. Lliures de prejudicis, entenen les nostres diferències com un important atractiu afegit i els resulta especialment interessant les nostres, potser un xic, apassionades explicacions sobre la nostra terra. (Segueix)
08
Juny, 2009
15:45
L'agricultura com la salut: un negoci de patents.
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Malauradament, i com passa sovint amb l’excés d’informacions contradictòries, l’incomprensible debat sobre els transgènics lluny de despertar l’interès de la població els acaba provocant un cert tedi. I dic incomprensible perquè quan els arguments es basen en informacions “contrastades” de científics reconeguts que signen manifestos tant a favor com en contra de la manipulació genètica, a la resta dels mortals no ens queda altra cosa a fer que esperar que s’aclareixin els “experts”.
He d'admetre que dels riscos i dels avantatges de la producció transgènica hi entenc ben poca cosa i que la meva informació sobre el cultiu convencional no va més enllà de saber que de fa molts anys els agricultors tenen prou feina per produir allò que el mercat demanda: fruites i verdures grans, lluents i durables.
04
Juny, 2009
20:27
Votar o no votar, aquesta és la qüestió?
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Ja tenim aquí un altre dia d’eleccions. Aquestes són les europees. Sembla, per les estadístiques de participació, que són les que menys interès desperten. Tal vegada, com diuen, la distància quilomètrica no ajudi els ciutadans a sentir l’Eurocambra com un òrgan de govern pròxim i decisiu en moltes qüestions que els afecten.
S'ha d'admetre que resulta difícil entendre què carai poden fer 785 persones assegudes a Brussel·les, totes elles mudades, amb micròfons i auriculars. (Segueix)
27
Abril, 2009
15:33
Terúlies assolellades
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (2) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Però enmig de tot aquell garbuix de comentaris n’hi va haver un que em va sorprendre: “no s’ha d’afluixar”. És clar que la sorpresa no la va despertar la frase sinó qui la pronunciava. És tracta d’una d’aquelles persones que sempre intenten mantenir-se al marge de polèmiques i que acostumen a fugir de pronunciaments concloents. Fins i tot podria dir-se que les seves tendències no han estat mai catalanistes. En canvi manifestava amb claredat que el finançament era la clau del futur de Catalunya i que no es podia claudicar en un tema tan important.
No recordo ben bé com, la conversa va derivar cap al futur model d’estat (espanyol, és clar) i el mateix veí va exposar que cada cop hi ha més gent a Catalunya que aposta per una opció federal. Vaig entendre que feia referència a gent com ell. Persones que fa uns anys ni tan sols es plantejaven el federalisme i que ara se’l miren com una fórmula necessària per aconseguir més “autonomia”.
Això ens va fer pensar: Si, tal com diuen les enquestes, estan creixent les opinions que aposten obertament per l’independentisme, aquestes noves incorporacions deuen correspondre a persones que fa uns anys ja tenien assumit, com a mínim, el model federal i que vistes les possibilitats reals actuals no els ha estat difícil convèncer-se de la necessitat de fer una passa més enllà. Potser, si es valora la teoria d’aquest veí, s’incorpora gent nova al corrent federalista però aquest corrent no està augmentant. Això voldria dir que també en perd, d’adeptes. I no és difícil imaginar que la deserció sigui a favor de posicions més contundents, la qual cosa refermaria la teoria de l’increment de les preferències sobiranistes.
Bé, hipòtesis al cap i a la fi. Conjectures de tertulians al bell mig de qualsevol plaça, una tarda assolellada d’aquesta benvinguda primavera.
20
Abril, 2009
15:21
Els llibres-mona
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Ben mirat no sembla difícil relacionar el Dia del Llibre amb el Dia de la Mona. Ambdues són celebracions de tradició popular. Ambdues, també, estan fortament arrelades a Catalunya i, ambdues, són commemoracions destinades a potenciar el consum d’un determinat producte.
13
Abril, 2009
17:41
Ara que no tenim vint anys
Enviat per dpalma sota [ Artícles d'opinió ][ (0) Comentaris ] | [ (0) Retroenllaços ]
Jo pertanyo a una generació que quan anava a escola la màquina més complexa que tenia era una calculadora. Una generació que va veure néixer l’ordinador quan tot just s’incorporava al món laboral. Aquell ordinador en format MSDOS, de lletres verdes sobre pantalla negra. Un sistema operatiu que just quan començaves a entendre’l va quedar obsolet, desplaçat per un WINDOWS jove, dinàmic i manejable que ens va ajudar a fer el salt definitiu de l’era del paper a la tecnològica. (Segueix)
