17.04.08
Publicat a
Cultura
| 17:16
Divendres
18 d'abril, a les 19h.
“Presentació
del llibre El vertigen del Trapezista. L'acte comptarà
amb la presència
del mateix autor, Jesús M. Tibau, l'escriptor Òscar
Palazón, el cantautor Jesús Fusté i el
guitarrista Toni Just”.
Dimarts
22 d'abril, entre les 18:30h i les 20h.
“Mariona
Quadrada i Andreu Sotorra seran a la nostra llibreria per
signar i comentar els seus llibres”.
Dissabte
26 d'abril, a les 19h
"Presentació
del llibre Un món groc.
L'acte comptarà amb la presència de l'autor Albert
Espinosa”
.
Dissabte
17 de maig, ales 19h
"Presentació
del llibre Cor de llop.
L'acte comptarà amb la presència de l'autora Francesca
Aliern”.
Tots aquests actes
estan programats a la Cooperativa
Abacus de Reus. Bon Sant Jordi!!!!!
Enllaç permanent
01.01.08
Publicat a
Cultura
| 23:18
Els bons propòsits poden plantejar-se a cada
instant, independentment del dia, de l'hora o l'estació de
l'any en què ens trobem. En aquí m'és impossible
passar per alt el programa
de ràdio que presenta en Barril, i qui tingui per costum
escoltar-lo, sabrà perquè.
Amb tot, s'ha de reconèixer
que és just en aquestes dates quan més s'acostuma a mirar
enrera i fer balanç de les coses que ens han succeït al
llarg dels últims dotze mesos. I a partir d'aquí,
cadascú fixarà els objectius a assolir per a l'any que
comença.
No sóc una persona supersticiosa, però
considero que els grans propòsits són aquells que hom
ha interioritzat, i que per tant, es porten sempre al damunt, formant
part del què som i també, per què no, del què
ens agradaria ser. Així doncs, parlem de quelcom molt seriós
i íntim, per la qual cosa penso que és millor que
cadascú es contenti amb conèixer i guardar-se els
millors propòsits per a si mateix.
D'altra banda, hi ha els propòsits més
assequibles, més concrets i realitzables, els quals depenen de
les circumstàncies del moment, però que poden marcar un
abans i un després en les nostres vides. En qualsevol cas, com
sempre, el temps és qui n'acaba determinant la
importància.
Fa un parell d'anys, un d'aquests "petits"
bons propòsits va ser començar aquest bloc, sense
preocupar-me massa per la freqüència del redactat, o pel
nombre de "visites" rebudes. La il·lusió
consisteix en disposar d'un petit espai dins la gran xarxa, on
decideixes aportar part de la teva existència.
Doncs bé, en relació a aquesta
existència i, a vegades, supervivència de la cultura
catalana, penso que és molt oportú fer esment de dos
mitjans que de ben segur, contribuirant a que, qui ho vulgui, estigui
més al corrent de tot el què té a veure amb
l'esdevenir cultural d'aquest país.
El primer mitjà es tracta d'un objecte
imprescindible per als qui tinguin per costum apuntar tot el què
volen recordar, ja sigui per les obligacions de la vida diària,
o bé pel simple fet de voler deixar constància escrita
d'allò que interessa. Em refereixo, és clar, a una agenda.
En concret, parlo de l'Agenda de
Fires i Festes de Catalunya que edita cada any el diari “El Punt”.
Es pot adquirir a través de qualsevol delegació
territorial del propi grup i no cal ser-ne subscriptor per demanar-ne
una. Una altra opció és la consulta via digital, doncs
hi haurà qui ja no en vulgui saber res del format paper.
L'agenda digital (http:\\www.agendadecatalunya.com) es pot consultar
de diverses maneres i descarregar-se una versió adaptada a
diferents programes.
Tot i que es poden
consultar altres formats, i alguns d'ells força interessants,
com és el cas del cercador de festes de la Generalitat, val a
dir que l'Agenda de Fires i Festes de Catalunya és una eina
molt útil per a tothom a qui li agradi voltar i conèixer
la vida dels nostres pobles i ciutats a través de les seves
tradicions. D'altra banda, esdevé una de les guies més
complertes del mercat, alhora que un dels formats més fiables,
ja que se'n revisa el contingut cada any.
Un altre aspecte
interessant a ressaltar, és la inclosió de celebracions
de caire més actual i vinculats a les noves necessitats del
país, així com: festivals d'art, de teatre, de cinema i
de literatura, fires entorn la dansa o el circ, així com
d'altres formats culturals de nova generació. Sens dubte, una
eina de gran valor per als que ens proposem assistir als petits grans
moments de la vida catalana.
El segon mitjà
encara és una incògnita, per bé que se'n poden
extreure alguns trets distintius. En aquest cas, el format és
totalment digital i pretén convertir-se en un punt de trobada
pels usuaris i visitadors de blocs d'arrel tradicional. L'àmbit
s'extén a tots els territoris de parla catalana i es tracta
d'un espai que es vol donar a conèixer com a TRADIBLOG.
La iniciativa ha estat de
“Lo Consueta de Reus”, redactor, entre d'altres, del bloc
Consuetudinàrium.
Òbviament, és
aviat per valorar fins a quin punt serà important la creació
d'aquesta xarxa, però de moment, sembla que està
generant bones sensacions entre els blocaires, ja que compte amb
l'adhesió d'un nombre respectable de components, entre els
quals s'hi troba un servidor.
Així doncs, sembla
que el TRADIBLOG comença el seu periple amb bon peu i es
materialitza com a un d'aquells “petits bons propòsits”
als quals em referia. Caldrà esperar als “petits bons
propòsits” col·lectius de l'any per veure fins a quin
punt respon a les expectatives creades.
I com que l'ocasió
s'ho val, vull aprofitar per desitjar el millor a tots els companys i
companyes de la xarxa:
BON ANY 2008!
Xavier
Enllaç permanent
technorati tags:
Agenda
,
Fires
,
Festes
,
Tradiblog
,
Catalunya
,
2008
25.08.06
Publicat a
Cultura
| 11:12
S'inicia un cap de
setmana ple de festa, però de FESTA grossa, de la que s'espera
tot l'any i congrega gent de tot arreu. Sense anar més lluny,
són les festes del Catllar, poble veí que tenim ben a
prop i que comptarà amb una diada
castellera d'allò més interessant, amb els Minyons de
Terrassa, els Castellers de Vilafranca i la Jove de Tarragona. A més,
també hi haurà una d'aquelles revetlles que prometen
allargar-se tota la nit.
D'altra banda, i sense
necessitat de sortir de la comarca, podem fer cap a Torredembarra, on
el dissabte, a partir de les set de la tarda, comencen els actes de
la festa que honora Santa Rosalia, la patrona del poble. Una Santa a
qui deuen el miracle d'haver lliurat la població de la pesta.
La devoció per
aquesta Santa i el saber fer de la seva gent, han convertit la
Festa Major de Torredembarra en una de les més típiques
i importants del nostre territori, amb una programació que des
del primer moment fins a l'últim, esdevé un no-parar de
balls, concerts, seguici i tradició. Tanmateix, els actes de
la festa van augmentant en nombre i importància fins a assolir
la seva Diada: Santa Rosalia, el 4 de setembre.
Amb tot, si ens
interessem una mica pel què succeeix en altres indrets de
Catalunya, hi trobarem fites festives cabdals, com per exemple: la
Festa de Sant Bartomeu a Sitges o la Festa Major de Blancs i Blaus a
Granollers, a més de la Festa Major de Manresa, la Festa Major
del barri de Sants de Barcelona, a part de moltes altres que de segur
que em deixo i no citaré (conscient o inconscientment).
Així i tot, hi ha
tres esdeveniments cabdals que m'és impossible no esmentar
deguda la magnitud i la rellevància que suposen dins del
panorama festiu i cultural del nostre País.
M'estic referint
a l'Akelarre de Cervera i a l'encís dels seus encanteris, a
la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, amb tota la seva
intensitat, i també, a la celebració de Sant Fèlix a
Vilafranca, una de les festes més antigues de Catalunya, sinó
la que més.
Com ja he comentat, es
tracta de cites ineludibles i que justifiquen la peregrinació
de qualsevol fester, sigui quin sigui el seu punt de partença,
ja que totes tres, representen el bo i millor de la cultura
catalana, tant per la seva diversitat, com per seva capacitat
d'integrar el més nou i el més vell, sense que mai ens en
sobri res.
I el millor de tot és
que són espectacles correlatius, és a dir, que qui ho
vulgui (i pugui), podrà gaudir de tots ells sense haver de
descartar-ne cap. De manera que només heu de seguir l'ordre
que us indico a continuació:
Ja em direu què us
han semblat!!!
Enllaç permanent
22.08.06
Publicat a
Cultura
| 00:51
Tan bon punt enllestim el
programa i tenim acomiadat al Sant, ens queden els records de les
rialles, l'alegria i el “bon rotllo” de la gent que omplia els
carrers. I amb això, l'orgull de viure i pertànyer a
una ciutat que quan vol, tot i que no ho vol massa sovint, encisa a
tothom qui ens visita per la manera com els seus conciutadans
s'entreguen a la celebració.
Llegint les cròniques
del Diari de Tarragona hom hi troba números i manifestacions
que s'empren per revestir els seus continguts, però que acaben
sent útils per reforçar la idea que a molts ens balla
pel cap durant aquests dies d'agost: “m'he quedat amb ganes de més
de... tot!”.
Suposo que en el fons és
comprensible perquè al cap i a la fi, a Tarragona, com en tants
altres indrets del país, tot ve rodat pel pas del temps que,
implacable, acaba determinant el paper i la importància de
cadascuna de les festes que s'hi celebren. I així, arribem a
la conclusió de que, malgrat tot, a Sant Magí li pertoca el paper de
la Festa Major petita.
Un exemple prou rellevant
és l'ambient. I per ambient entenc totes i cadascuna de les
sensacions que es perceben des que hom surt de casa, fins que arriba
al centre neuràlgic de la celebració.
Penso que amb això
n'hi ha prou per adonar-se de l'evident diferència entre una
festa i l'altra, de manera que no cal afegir-hi res més.
Amb tot, cal creure que
des de l'ens local s'ha procurat atorgar a Sant Magí la
propietat de ser ell mateix, és a dir, de convertir-se en
quelcom més que una simple celebració “continguda”.
Per bé que encara s'està molt lluny d'aconseguir-ho.
El millor, el
reconeixement de que cal esmerçar-s'hi més per obtenir
el resultat desitjat, mentre que el pitjor, són les
explicacions que ens remeten sempre en una mateixa direcció:
la falta de recursos. I amb això, no vull que ningú es
pensi que no em crec els que ho diuen, però és clar, si
falten recursos, doncs posem-hi una mica més d'imaginació,
perquè si es vol jugar a primera, ja se sap.
En fi, què hi
farem, a esperar que Santa Tecla ens deixi una mica més plens
que si no, ens sentirem una mica frustrats. I és que al cap i
a la fi, això només passa un parell de vegades l'any
(sumant ambdós patrons).
D'altra banda, penso que
s'hauria de cuidar una mica més la presentació del
costum i la tradició. Més que res, pensant en qui ens
visita, i més encara, en el nouvingut, o per què no, en
el ciutadà de tota la vida. I no parlo d'escenografia! Bé
per les Contalles! I per iniciatives com les del Museu!
Més aviat em
refereixo al format del programa, el qual podria comptar amb una
explicació més acurada de la vida del Sant, de per què
és el patró de la ciutat, de quins són els actes
més rellevants, el significat d'algunes litúrgies,...
Així no caldrà
visitar el bloc de cap polític per assabentar-se de segons
què. Per bé que hi ha algun article que val la pena (la
pena són les frivolitats de l'ofici). Si se'm permet
l'objecció (que no prové de cap
oposició). Tot sigui dit.
Doncs bé, esperem
que per l'any que ve, podrem rebre una mica millor al pobre
Sant, malgastant menys aigua i amb una bona orquestra per cadascuna
de les nits que tenim al Magí. Perquè per més
concerts que hi posés l'Associació de músics
(moltes gràcies, de debò), la música que es vol
escoltar durant les festes, com a mínim a les nits, també és
la de sempre.
Fotografies de Ramon Sabaté i Guasch i Ramon Llaberia. Visiteu la web:http://www.lesnostresimatges.org/lesfestes/santmagi/santmagi2005.html
Enllaç permanent
17.08.06
Publicat a
Cultura
| 16:16
Arranca Sant Magí!
I pel què sembla, ho fa amb força i demostrant que això
de ser Festa
Major petita de Tarragona no és més que una simple
D.O. en el sentit més literal, tal com s'endevina de la
intensa programació prevista per aquests dies de festa:
tradició, teatre, música, cultura i, fins i tot,
història.
Sí senyor, tot un
detall. Què en traiem de celebrar un
costum, si en desconeixem el contingut? Per això aplaudeixo la
iniciativa de les Contalles de Sant Magí, així com la
visita guiada que organitza el Museu. Una iniciativa que diu molt del
què ha de ser un Museu d'història de ciutat, és
a dir: una entitat dinàmica i capaç de convertir
l'espai urbà en un centre d'interpretació museogràfic.
Amb tot, si només
ens quedéssim amb l'activitat del primer dia hi trobaríem
mancances, o excessos, segons es miri. Cert que hi trobem teatre,
però pagant. Cert que hi tenim un concert important, però
també pagant.
Les coses s'han
d'analitzar amb perspectiva i cal entendre que són actuacions
de qualitat, però d'altra banda, quantes ocasions tenim a
l'any de disfrutar d'aquesta mena de concerts i obres de teatre? I no
és que no s'entengui, però iniciar el calendari havent
de pagar en dues de les quatre actuacions que s'hi realitzen, deixa
una mica de desencís.
D'altra banda, tenim el
tema de les Contalles i de la remullada. Sobre les Contalles i
l'espai alternatiu que s'ha determinat, em sembla que serà
tot un repte per als seus participants i que només per això
val la pena anar-hi. A priori es preveu una posada en escena difícil
i amb força limitacions d'espai, però bé, és
la plaça de les Cols i potser tot s'acaba impregnant de
l'essència castellera de les grans ocasions. Qui ho sap.
El cert és que és una
llàstima no poder comptar amb l'Amfiteatre, però també
disposem d'una capçalera del circ formidable que, en cas de
tenir l'ària de l'arena neta del tot, o coberta de vidre, es
convertiria en un escenari privilegiat. Tanmateix, s'hagués
pogut disposar de la plaça de l'antic escorxador, o bé
de la plaça del Fòrum, o del mateix Fòrum de la
Colònia, i fins i tot, del Parc de Sant Rafel o la Plaça
de braus. En qualsevol cas, la plaça de les Cols esdevé
una alternativa més entre tantes altres.
Pel què fa a la
remullada sóc partidari de deixar-la de fer tal i com s'ha
estat portant a terme tradicionalment.
Seria bo trobar una
alternativa a la forma habitual. I tenint en compte on som i on vivim, trobar una nova manera de disfrutar de l'aigua no hauria de plantejar cap problema, ans al contrari. Cal, doncs, ser creatius i entendre que la festa no pot comportar, en cap cas, un perjudici per a la natura. Potser va sent hora de que les nostres festes comencin a mirar al mar i fer, de la remullada, un seguici popular de l'aigua. Això sí, sense malgastar ni una gota.
Conformar-se amb l'explicació de que en altres punts de Catalunya s'hi troben celebracions similars, no ha de servir per justificar el fet que Tarragona continuï comptant amb la "remullada", tal i com avui la coneixem.
Els nous temps reclamen un esforç per part de tots i Sant Magí és una ocasió idònia perquè la ciutat tingui un gest d'aquells que serveixen d'exemple, tant pels propis ciutadans, com pels d'altres poblacions del voltant.
Sigui com sigui, ningú s'hauria de deixar enganyar per les últimes pluges. Els embassaments
continuen estant més buits que plens. I això no ajuda
en cap cas.
En joc, la credibilitat
dels que pregonen mesures extraordinàries quan tot és
irreversible.
_________________________________________________
La frase i la pregunta:
"La Festa de Sant Magí, una celebració patrimonial de l'estiu tarragoní, vol contribuir a reforçar la idea del consum positiu i responsable de l'aigua".Cita textual extreta del Programa de les Festes de Sant Magí 2006.
La pregunta, doncs, és clara: "Com es contribueix a reforçar la idea del consum positiu i responsable de l'aigua?
(Segueix)
Enllaç permanent
16.08.06
Publicat a
Cultura
| 01:28
Les festes de Sant Roc
del carrer Cós del Bou serveixen, un any més, com a
“teloneres” de les festes patronals de Tarragona: Sant Magí
i Santa Tecla.
Sigui per això,
sigui per la bona ubicació del carrer a la ciutat, el cas és
que les festes de Sant Roc esdevenen una de les cites més
emblemàtiques dins de l'àmbit de la tradició i
la cultura popular tarragonina.
D'altra banda, la
preservació i la celebració d'aquestes festes es deu,
sobretot, a l'esforç d'alguns dels seus veïns que any
rere any es dediquen a tenir-ho tot a punt per al gaudir de la gent.
Tanmateix, la història d'aquestes festes conviden a
reflexionar sobre la conveniència de deixar que tot el seu
patrimoni festiu depengui tan sols de la possible dedicació, o
no, d'un grup de persones anònimes sensibilitzades amb el
llegat que han anat heretant de les generacions precedents.
I si bé és
cert que la presència i el coneixement de la seva celebració
proven l'èxit relatiu d'aquesta dinàmica, no és
menys cert que l'estudi i la recuperació de molts dels
elements festius que avui configuren els diferents seguicis, balls,
músiques, mites i llegendes, es deuen, precisament, a la
tasca professional de molts investigadors conscients de la
importància de catalogar i conservar tot aquest patrimoni.
Un fet, que no ha
d'obviar la tasca i el mèrit de totes les persones que bé
a través d'alguna associació, o bé de manera
individual, s'han esmerçat a difondre el saber popular fent
que arribés al seu entorn més inmediat. No obstant
això, cal entendre que la cultura popular en tant que
requereix de recursos públics i de suport institucional,
figuri en els programes de gestió de govern de les ciutats.
Amb tot, parlem d'un
patrimoni que és de tots i que, a vegades, és
intervingut de manera partidista, tant per part de les
administracions, com per part de les associacions que hi participen.
És aquesta actitud la que, moltes vegades, genera el conflicte
i acaba provocant trencaments que acaben comportant l'empobriment de
la festa.
A Tarragona la
importància d'aquest patrimoni esdevé cabdal, per bé
que fins a dia d'avui, només en podem disfrutar durant les
dates assenyalades, requerint-nos a cercar el significat de tots i
cadascun dels elements que la conformen, a més d'obligar-nos a
seguir un circuït festiu difícil d'abastar.
En aquest sentit, la
presència de la Casa de les Festes que es preveu inaugurar
durant el 2007, s'ha d'entendre com el Museu de la festa tarragonina
i per tant, com un centre de documentació i interpretació
de totes les festes i celebracions que tenen lloc a la ciutat. Esperant que totes les associacions i entitats que envolten la festa
hi siguin representades, però alhora, amb el clar desig que
cap d'aquestes organitzacions s'oposi a la cessió
dels elements que les fonamenten.
Fer-ho, seria impedir l'accés de la majoria de ciutadans a una part essencial de la seva
cultura i, en definitiva, de la seva identitat. Així doncs, s'entraria en contradicció amb la tasca desenvolupada fins al moment, que no és altra que la de difondre el llegat que, atzarosament, s'ha
rebut.
Quelcom indispensable
perquè la cultura tradicional continui sent popular.
Enllaç permanent
01.08.06
Publicat a
Cultura
| 23:27
Aquest passat dissabte
alguns tarragonins van poder deleitar-se amb
la música i les cançons de Cesaria Evora. Sens dubte,
una de les actuacions més esperades del Kesse d'enguany. En
aquest sentit, el Festival de músiques del món que es
celebra cada any a Tarragona, ha aconseguit assolir una fita
important, per bé que altres estius ja havia comptat amb la participació de grans artistes a nivell internacional.
Amb el Kesse, Tarragona ha
trobat un d'aquells festivals que s'esperen amb il·lusió
i interès durant tot l'any, tant per la qualitat dels grups
convidats, com per la quantitat de gent que s'hi congrega. D'altra
banda, es tracta d'una molt bona oportunitat d'escoltar sons i ritmes
que la majoria de nosaltres desconeixem, esdevenint-ne
una mostra amb majúscules de la CULTURA i el FOLKLORE musical d'altres
indrets.
És per això
que no acabo d'entendre el sentit de tancar un dels principals espais
de la ciutat, el Camp de Mart, durant el transcurs de l'actuació
de la cantant africana. I no estic pas parlant de que l'accés
al concert fos condicionat a la compra d'una entrada, sinó al
fet d'impedir el pas dels vianants que passejaven per la zona. Com
s'entén? Què es pretenia amb aquesta actuació?
Potser es volia impedir que tots els tarragonins i tarragonines que
estàvem sense entrada, i que ens conformàvem amb
escoltar la música des de la distància i la
tranquil·litat del Camp de Mart, ho poguéssim fer? Em
sembla que l'amfiteatre del Camp de Mart està prou ben acotat
i té prou bona acústica com per assegurar que tots els
que hi entren amb un entrada es sentin prou satisfets d'haver-la
adquirit, sempre que l'espectacle s'ho mereixi, com és el cas. Per
què, doncs, aquesta prohibició injustificada? On eren
els tècnics amb les seves explicacions? Ho dic perquè
les úniques explicacions que se'm van donar quan les vaig
demanar, van limitar-se a un simple: “Orden del Ayuntamiento, lo
siento”. La resposta era d'una
guàrdia de seguretat contractada que, possiblement, no estava
obligada a dir-me res més, però llavors, qui responia
per l'Ajuntament?
Si el que es pretenia era
garantir el bon esdevenir de l'espectacle, doncs francament, tampoc
hi trobo cap sentit, ja que s'hi han produït molts altres actes rellevants i
estranyament s'hi ha conegut un incident remarcable.
En qualsevol cas, es
tracta d'una actuació que no comparteixo en absolut i que
espero que no es tingui com a mesura recurrent. Ni cal, ni és
necessària, però en canvi, sí que causa moltes molèsties als
que s'hi troben.
D'altra banda, l'estiu
tarragoní és un dels períodes de l'any en què
l'activitat cultural és més prolífica. Quelcom,
que demostra la capacitat i el potencial d'aquesta ciutat a l'hora de
participar en l'oferta d'espectacles i actes de caire divers, però
que també obvia el “buit” i la “inactivitat” cultural
en el curs de l'any. Tot i que en aquesta afirmació, sóc
conscient que hi tenen cabuda tota mena d'objeccions i matisacions,
ja que durant tots els mesos hi trobem una programació més
o menys estable.
La qüestió
estaria en incrementar tant el nivell, com el nombre d'actuacions
programades. Mantenint una línia que, malgrat tenir els seus
alts i baixos, fes figurar l'oferta cultural de la ciutat entre les
més actives i qualitatives d'arreu de l'Estat. Més
encara si el que es pretén és optar a ser la Capital
Europea de la Cultura 2016.
En aquest sentit, celebro
l'execució de les obres de “recuperació” del Teatre
de la Rambla Nova. Un equipament del tot necessari per garantir el futur
cultural de Tarragona, per bé que la “recuperació”
d'aquest espai, ha de saber complementar-se amb la presència
de l'altre teatre de la ciutat, el Metropol, així com de la
resta de sales alternatives que ofereixen els grups independents. I
és que, malgrat el que pugui semblar, Tarragona compta
amb una xarxa d'equipaments culturals notable. Tan sols es tracta de
donar-los la vida que els pertoca.
Així, per exemple,
podem tornar a l'espai de l'amfiteatre del Camp de Mart, que si bé
a l'estiu es converteix en un dels escenaris principals, la resta de
l'any és talment com si desaparegués.
Sigui com sigui, el bon
enriquiment i el bon creixement d'aquesta ciutat, passen per la bona
gestió d'aquests espais, de manera que fites com el nou
teatre, o el repte cultural del 2016, marquen una línia de
treball molt esperançadora que cal rebre amb interès.
Més quan hom ja s'havia convençut de que tota la
història, el patrimoni, la cultura i sobretot, la política
d'aquesta ciutat, giraven únicament entorn del futbol.
Per
sort, encara no està tot perdut.
Enllaç permanent
21.07.06
Publicat a
Cultura
| 00:52
Enllaç permanent
11.05.06
Publicat a
Cultura
| 00:30
Els mesos de març,
abril i maig, acostumen a estar farcits d'actes culturals per tot
arreu. L'oferta és molt variada i, generalment, de qualitat.
Òbviament, no és el mateix la programació d'una
gran ciutat, on la demanda sempre serà més gran, que la
d'un poble amb un nombre reduït d'habitants i uns recursos més limitats.
Tot i així, cal destacar
la bona acollida de les nombroses fires i mostres dedicades a mons tan
diversos com: l'alimentació, l'artesania, la música o
les ciències, i que se celebren per un gran nombre de pobles i viles.
En qualsevol cas, parlem d'uns mesos amb força moviment en què la influència del canvi de temps i la perllongació del dia, contribueixen al desig de voltar i disfrutar la vida amb alegria i bons propòsits.
D'altra banda, tenim dates clau dins del calendari festiu com la Setmana Santa, que propicia un temps de reflexió
vinculat a la celebració d'actes religiosos, sense obviar que avui
dia, el seu seguiment respon més a una qüestió d'interès per l'espectacle, que no pas per la pròpia
significació de l'acte.
Per tant,
entre els mesos de març, abril i maig, ens trobem amb
representacions de la vida de Jesús que se succeeixen setmana
rere setmana, omplint teatres sencers i que requereixen d'un servei
de reserves per a poder atendre tota la demanda. Els casos més
paradigmàtics, els trobem en la “Passió” de
Cervera, la d'Olesa de Montserrat i la d'Esparreguera. Poblacions que compten amb una llarga tradició d'anys, i fins i
tot, d'algun segle, en l'organització d'aquestes recreacions. Tanmateix, parlem de poblacions mitjanes, i
relativament petites que ofereixen espectacles de gran qualitat i
prou interessants per a qualsevol persona amb una mica de
sensibilitat cultural.
Igualment,
la tradició cristiana convida a conèixer la pròpia
idiosincràsia de tots i cadascun dels racons que configuren el
nostre petit país, ja que en tots s'hi pot trobar alguna
particularitat.
Un
altre clar exemple de població mitjana amb un gran poder de
convocatòria és Montblanc. En aquest cas, l'espectacle a admirar és la Setmana Medieval, que culmina amb la representació
de la llegenda de Sant Jordi. Moment en què arreu del país
esclata el sentit nacional amb la celebració de la Diada
dedicada al Patró. Una festa que ha arrelat profundament en tant que ha acabat conquerint tothom qui ens
visita amb un gest tan simple com l'ofrena d'un llibre o una rosa.
I acabat el mes d'abril, continuem amb el maig dels Balls del
Sant Crist de Salomó. Dansa centenària i valorada dins
dels nostre patrimoni festiu com una de les danses més belles
i significatives de les que es representen a tot Catalunya.
D'altra
banda, si ens allunyem una mica de l'àmbit més
folklòric i tradicional, ens adonem que en els últims
anys han sorgit certàmens i festivals de caràcter
internacional en el camp de la música i de les artsl, que compten amb el
seguiment d'un públic fidel i nombrós. Fins al punt d'haver-se fixat en unes dates determinades entrant, així, a formar part del
programari cultural de l'any.
Per exemple, ell Festival de Jazz de Terrassa, arribava, enguany, al 25è. aniversari i a punt per celebrar-ne molt més. I és que durant el mes de març, els seus concerts prenen tot el
protagonisme de l'activitat cultural de la ciutat, alhora que es converteix en una de les propostes a tenir més en compte pels que els agrada disfrutar del millor.
Premis,
conferències, concursos, exposicions, cinema, i altres moltes
activitats que revesteixen el festival per acabar de conferir-li el clímax necessari per viure el jazz en totes les seves dimensions. Això sí,
la gent que hi ve a tocar és de primera línia mundial i
s'ho fan pagar. Amb el perjudici que això comporta per als
que ho voldrien veure tot, és clar.
Un problema
que es pot redreçar assistint a la resta de concerts gratuïts, els quals mereixen la millor consideració del món. Ara, l'acte per
excel·lència del Festival de Terrassa, i el més carismàtic, és el “Pícnic-Jazz de Vallparadís".
Una jornada en la que la gent es concentra en l'immens jardí de
la ciutat per disfrutar del millor jazz en la millor companyia, mentre esperen amb impaciència que el jazz torni a sonar l'any vinent.
De totes maneres, qui es quedi amb ganes de viure més concerts de jazz, sempre pot seguir la ruta de poblacions que també acullen aquesta mena de concerts.
Així, ens trobem amb la ciutat de Reus, que des de fa uns anys, celebra el seu particular
Festival de Jazz. Concretament, entre la última setmana de març i la primera d'abril, i encara que no hagi obtingut el ressò que ha assolit el
de Terrassa, manté tot l'atractiu necessari per als amants de la bona
música.
En aquest cas, cal
destacar la bona disposició dels locals, així com l'experiència que els atorga una fórmula que es repeteix cada any amb força èxit. Per tant, parlem d'un
Festival que també s'ha consolidat i que recull tot el que un
bon programa ha de tenir: varietat, participació i bons
músics.
Pel què fa a l'abril, es celebra, a Tarragona, una trobada internacional de “dixie”. Un estil força peculiar que ens recorda els orígens més populars del jazz.
En aquesta ocasió, l'activitat
es concentra en una selecció de grups que repeteixen les seves
actuacions per alguns carrers escollits prèviament, o bé, en algun escenari prefabricat. Amb tot, la programació es complementa amb altres grups que
restringeixen les seves actuacions al Teatre Metropol i a l'alternativa del pagament. La qual cosa
implica treure uns quants euros de la butxaca. Però el cert, és que val la pena.
El
Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, enguany celebrava la seva
tretzena edició.
De fet, la seva trajectòria li ha valgut un seguiment
especial de la revista especialitzada “Jaç”.
El caràcter desenfadat i pròxim del Festival enganxa des d'un primer moment amb la gent, i li
confereixen un cert to d'originalitat. En el capítol del "peròs", hi trobem la manca d'uns itineraris que ens permetin seguir diferents concerts a la vegada. Quelcom que abans es tenia més assumit.
Per sort, sempre hi ha
qui recull el testimoni. I en aquest sentit, ens trobem amb la Fira de
Música al Carrer de Vila-seca. Sens dubte, una de les
sorpreses més agradables dels últims anys.
En aquí, la música
és d'estils i procedències molt diverses, però mantenint la vocació pels grups que ens són més propers. Tanmateix, s'ha de reconèixer que bona part del què hi sona, té un cert regust a mestissatge i a Mediterrani.
El poble es converteix en
un gran escenari ambulant. Tot i que els que acabem deambulant, siguem
precisament els visitants. I la veritat, és que s'acaba fent amb
molt de gust.
Malauradament, la Fira de Música al carrer de Vila-seca, només dura un
cap de setmana, per bé que la seva intensitat satisfà a
qualsevol. I si no, sempre les programacions
dels diferents locals i entitats que mantenen l'activitat durant tot l'any, com
ara l'Auditori Pau Casals del Vendrell, que per si sol ja és
garantia de qualitat. I que, a més, durant els mesos
de març, abril i maig, dedica un cicle especial al
món del jazz.
I per qui es cansi amb la música, o vulgui quelcom diferent, sempre podrà trobar
alternatives ben recomanables i suggerents en algun indret o altre del país. Així per exemple, durant el maig s'ha d'estar atents a les cites que segueixen: la Fira Titellaire de Lleida, el Temps de les Flors de Girona, o
bé, la Fira del circ de Catalunya, que s'ofereix a Reus com el Trapezi, arribant, aquest any, a la desena edició.
Igualment, durant
l'última quinzena de maig, a Tarragona, es realitzen les
Jornades Internacionals de divulgació històrica romana
conegudes amb el nom de Tàrraco Viva i que enguany celebra el
vuitè aniversari.
En resum, que pels que ens agrada disfrutar de tots els
nostres sentits, estem en una de les millors èpoques de l'any per sortir i disfrutar de la música, l'art i la cultura, en general.
Enllaç permanent
07.03.06
Publicat a
Cultura
| 18:26
La sort i la xarxa han fet possible una gran troballa: un blog que de ben segur, constarà en el "vademecum" dels blogs... Si és que mai se n'acaba editant cap, és clar.
El llibreter és un blog ple de literatura, un exemple de fins a quin punt pot arribar a ser útil l'elaboració d'aquests espais virtuals. En aquí, el llibreter ens acosta a la literatura i al món del llibre a través de nombrosos articles d'opinió i propostes obertes al debat. Aquests, aporten informació extra a tothom que es senti atret per les lletres, alhora que complementen a la perfecció les dades que facilita el blogger.
I com que la bona tasca tard o d'hora és recompensada, el llibreter ja ha rebut alguns guardons, com el
Premi Lletra 2005 que premia les millors webs sobre literatura catalana.
Per bé que discrepo en alguns dels seus plantejaments envers les diferències entre el Gremi de Llibreters i la Cooperativa ABACUS.
"Sento que el món
del llibre es redueixi a un Gremi que, ni de bon tros, és
representatiu de tot el món del llibre a Catalunya. Malgrat
això, crec que el més important és trobar la
manera de conviure reconeixent el paper que té cadascú
dins del sector. En qualsevol cas, les empreses cooperatives, ni
estan desfasades, ni són sobreres.
Ans al contrari, esdevenen una alternativa real i eficaç
respecte la resta d'organitzacions empresarials. Pel què fa a
les cooperatives de treball, es tracta d'una solució a
problemes tan greus com la precarietat laboral, o la deslocalització.
Problema: parlem de petits empresaris (no sempre tan petits), envers
un "gran grup empresarial" (ple de treballadors-empresaris)
que prenen part en un camp, on l'objecte a vendre desperta un
sentiment gens comú en la resta de productes: el llibre.
Aquesta diferència, penso que s'ha de mantenir pel valor
afegit de la indústria cultural. Però si es defensa el
preu fix, dubto que l'acció sigui en benefici de l'accés
a la cultura.
L'ABACUS, sccl. té
molts defectes (com també els té el Gremi), però
seria injust tractar-la de gran superfície. Precisament, per
la seva trajectòria en favor d'un millor accés a la
cultura per part de tothom.
Per últim,
m'agradaria afegir que l'ABACUS existeix
des de fa molt més temps que moltes de les llibreries que avui
es reivindiquen com a històriques. Fet que demostra que el
tancament d'alguns d'aquests comerços, no pot atribuir-se a la
presència de la cooperativa.
Amb tot, seria bo que
s'aprofités la mediació institucional per acabar amb un conflicte que l'únic que
provoca és l'empobriment del sector a Catalunya".
(Segueix)
Enllaç permanent
03.03.06
Publicat a
Cultura
| 00:22
Durant aquests dies el món del llibre ha
rebut una forta sacsejada amb l'últim llançament del
fenomen Harry Potter: El misteri del
príncep. Entre altres coses, per la forta campanya de
publicitat portada a terme per les Editorials, així com el
propi ressò mediàtic que ha assolit l'obra de J.K.
Rowling.
Amb tot, i per si no n'hi
havia prou, el màrqueting editorial encara ha agafat més
força arrel d'un impuls inesperat. Trist, però eficaç.
I és que el noi
màgic s'ha convertit en la gota que ha fet vessar el got de
les relacions, sempre tenses, entre el Gremi
de Llibreters i la Cooperativa ABACUS.
Aquesta vegada, la causa
han estat els mal anomenats descomptes que
l'empresa cooperativa aplica en la venda dels seus exemplars a tots
els seus socis consumidors. Uns descomptes que sempre han suscitat
polèmica entre els membres del Gremi de Llibreters.
En qualsevol cas, es
tracta d'un conflicte que deriva d'unes lleis amb un grau
d'importància equivalent, emparant
la política del retorn cooperatiu que aplica l'ABACUS.
Enfront d'això,
els llibreters vinculats al Gremi han iniciat un boicot envers les
Editorials Empúries i Salamandra, que són les empreses
editores de les publicacions del llibre en català i en
castellà, respectivament. Així, l'acció a
emprendre ha comportat la devolució del fons d'ambdues
editorials, descartant, és clar, l'última entrega de
H.Potter.
Aquest fet, resta
consistència als possibles arguments dels llibreters, ja que
ni van en la direcció adequada, ni actuen conseqüentment.
D'altra banda, un sector que, com s'acostuma a dir, es mou amb la
clara vocació de beneficiar l'accés a la cultura en
favor del ciutadà, hagués optat, en cas de retornar els
llibres, per quedar-se el fons d'ambdues editorials i fer la
devolució, només, dels títols més
mediàtics. És a dir, a l'inrevés de com s'ha
desenvolupat el boicot.
Tanmateix, el Gremi
d'Editors ha manifestat el seu malestar per les mesures de força
impulsades pels llibreters, sobretot, perquè van dirigides en
la direcció equivocada.
Tot plegat fa necessària la intervenció
d'un ens extern com l'Institut
Català de les Indústries Culturals (ICIC). Òrgan
que hauria de vetllar perquè Catalunya disposi d'una xarxa
d'accessos culturals potent i ben assentada. Igualment, s'espera la
mediació oportuna de la Consellera Caterina Mieras.
Sigui com sigui, que es
desenvolupa la mediació, ha arribat l'hora en què tots
els professionals del llibre treballin conjuntament per fer d'aquest
món, un veritable espai de debat, respecte i tolerància,
alhora que es retorna el valor per la cultura al conjunt de la
ciutadania.
Enllaç permanent
08.02.06
Publicat a
Cultura
| 23:04
Amb
la Candelera ens vam acomiadar del Nadal, alhora que ens
desfèiem
dels pessebres tot desant-los fins el proper mes de desembre. A
partir d'aquí, comença un nou cicle: el de
Carnestoltes.
En
aquestes festes, tot deixa de ser el que sembla per convertir-se en
rauxa i divertiment, un període per foragitar les
preocupacions aprofitant els dies que precedeixen la Quaresma
cristiana. El contrapunt religiós a les celebracions paganes.
De
fet, moltes de les tradicions i costums arribades fins als nostres
dies són fruit de la confrontació ritual del
cristianisme i el paganisme. Per bé que ambdós termes
acaben desvirtuant-se amb el pas del temps.
L'Església
s'apropia del calendari festiu romà substituint tots els seus
símbols pels de concepció cristiana. Així, molts
dels actes establerts per la tradició romana ens són
familiars malgrat tenir una aparença transformada als dogmes
de la fe.
Amb tot, moltes de les
característiques que identifiquen el costum mantenen certa
relació amb l'esdevenir anterior. Per exemple, les Saturnalia romanes,
on el canvi de cicle solar motiva una festa en què el dia més
curt de l'any i la nit més llarga, es combinen fins al
naixement del nou Sol (un nou any solar).
L'arribada de la llum es contempla com una oportunitat per
començar de nou i remprendre nous projectes. Es tracta d'una
cerimònia que recull bona part del què posteriorment
significarà el Naixement de Jesús,
i un bon reflex de l'acció repressora de la
religió.
Són nombrosos els exemples en què
l'acte festiu evoluciona a través de la confrontació
d'elements litúrgics, ja siguin de caire laic o religiós.
El canvi de cicle es produeix el 2 de febrer (la
Candelera), i s'acompanya de tot un seguit d'esdeveniments folklòrics
que mostren fins a quin punt ens han influenciat els vestigis del
passat. Els rituals romans que es produïen en les Parentalia
o Maternalia han determinat moltes festivitats
d'avui: com Sant Blai o Santa Àgata. A La Fatarella, així com en moltes altres poblacions, el dia de Santa Àgata les
dones assumeixen el poder en totes les facetes de la vida
quotidiana. Si bé és cert que la seva excepcionalitat està perdent tota la seva vigència, per la qual cosa, aquesta celebració quedarà
desfasada, encara que sempre ens servirà per recordar que la igualtat de drets no sempre ha estat un fet.
En qualsevol cas, EL CARNAVAL JA HA ARRIBAT!!!!!!!!
Enllaç permanent
25.01.06
Publicat a
Cultura
| 21:13
"La Naturalesa és sàvia,
i de tant en tant s'equivoca”. Joan Fuster.
D'això se'n diu
aforisme. Però si sortim de la “realitat” literària
i en continuem utilitzant el recurs, es pot reduir a l'expressió:
“Una veritat com un temple”. I del per què no
arriba a la categoria d'un vers, o fins i tot, a l'estructura
poètica, només ho entendrà qui ho hagi estudiat.
És a dir: un filòleg o una filòloga.
El cert, és que
tant se me'n dóna. Em declaro defensor de l'aforisme, si és
que cal. De fet, repto a tots els lectors, a comprovar fins a quin
punt pot ser implacable una simple associació de paraules.
Dubto que algú pugui aconseguir un efecte similar a través
de cap altre “gènere”. Potser els “haikus”, i la
poesia, en general, s'acosten més a un possible “ideal” de
bellesa, per més que la intenció (a vegades) sigui just
el contrari.
En l'aforisme,
l'important és reforçar la veritat a través
d'una imatge irreal i irreverent, tot sentenciant l'evident realitat.
Malgrat això, què
millor que comprovar-ho per un mateix? Proposta: Bestiari.
Obra inèdita de Joan Fuster que ha estat editada, recentment,
per la Universitat de València.
L'últim tastet:
“L'educació del gos consisteix a ensenyar-li qui és
el seu amo. Com totes les educacions”.
Joan Fuster.
Enllaç permanent
24.01.06
Publicat a
Cultura
| 15:43
Si es vol estar al dia de
tot el conjunt de festes i tradicions catalanes, podem consultar
algunes webs que aglutinen bona part
d'aquesta informació. És el cas de www.festes.org
o de www.firesifestes.com.
Totes dues pàgines tenen continguts similars, si bé la
primera, fa un seguiment més professional de tots els actes que
esdevenen arreu del territori. Tanmateix, l'espai de firesifestes.com
convida molt més a participar-hi. I és que en ambdós
casos es pretén aconseguir la col·laboració dels
internautes festers.
D'aquesta manera, s'obtenen moltes fotografies
d'aficionats alhora que les seves valoracions. La importància
d'aquest fet és sempre relativa a la qualitat dels comentaris
i de les fotografies, però, en general, es tracta
d'aportacions que reforcen l'interès per la celebració
a la que es refereixen.
Estem davant d'uns espais
que serveixen per documentar-nos sobre costums que, moltes vegades,
succeeixen ben a prop de casa nostra sense que ningú ens els
sàpiga explicar. Això pot generar desconcert,
curiositat o indiferència, però
tenint en compte la seva periodicitat, paga la pena fer una petita
aproximació personal a les tradicions del nostre entorn més
immediat.
En aquesta mateixa línia,
les pàgines que he descrit també recolzen els
continguts a través de propostes bibliogràfiques,
documents audiovisuals i arxius digitals. A més, també
ens trobem amb altres dades de tarannà més acadèmic, dedicades tant a l'estudi de les celebracions populars, com a la
seva recuperació i preservació, alhora que en divulguen
els continguts.
S'ha de reconèixer,
doncs, la tasca que realitzen aquests mitjans, així com
l'oportunitat que ofereixen, a qui ho vulgui, d'implicar-se en el
projecte d'investigació i interpretació etnogràfica
que estan desenvolupant.
Cal destacar, en aquest
sentit, la pàgina www.festiva.org
que treballa més la vessant d'estudi que la resta, alhora que
procura recollir tota mena d'informacions que puguin ajudar a la
comprensió i assumpció dels actes dins d'un calendari,
més o menys, consolidat.
Amb tot, és
justament a l'hora d'estructurar un calendari, on no s'acaben de
definir les dates en què succeeix el costumari català,
per bé que sí que hi trobem les principals cites de
l'any.
També seria bo que
es separés qualsevol voluntat de vinculació amb els
patronatges turístics, en favor de les diferents xarxes
culturals que configuren la població (ja sigui a nivell privat
o públic). Sempre amb l'ànim de fer prevaldre la
tradició i el costum entre la gent que en forma part, i que,
en definitiva, acaba sent imprescindible per a la pervivència
de la festa.
Per sort, cada vegada
comptem amb més recursos vetllant pel nostre folklore. Així
que només ens queda ser responsables del llegat que rebem.
Enllaç permanent
18.01.06
Publicat a
Cultura
| 18:28
Llibresebrencs.org és una associació dedicada a difondre la literatura de Terres de l'Ebre, tot donant a conèixer les lletres edevingudes del Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el
Montsià, el Baix Cinca, el Matarranya, els Ports i el Maestrat. Encara que la millor manera d'acostar-se a un autor o autora sigui la seva pròpia obra, hi ha mitjans on els lectors poden extreure'n informació d'allò més interessant. En aquest sentit, el portal que ens presenta aquesta associació es converteix en un referent per a qualsevol persona que vulgui descobrir la cultura literària del sud de Catalunya.
Premis, fires, presentacions de llibres, xerrades, exposicions,... L'activitat d'aquest grup és constant durant tot l'any, tot i que continuen sent força desconeguts per a tots nosaltres. Si bé és cert, que la seva tasca s'ha centrat, lògicament, en el propi territori. I és que la prioritat, passa per assegurar-se uns mínims coneixements entre la població autòctona.
Amb tot, cal considerar els escriptors i les escriptores de Terres de l'Ebre membres de ple dret en les lletres catalanes, sabent de la seva aportació al conjunt de la literatura del país i de la importància que tenen per a l'èxit de qualsevol política amb pretencions de normalitzar l'ús del català.
A partir d'aquí, no voldria caure en la temptació d'anomenar algun nom il·lustre amb la fi de captar la vostra atenció, però sí que us remeto a tots els
actes que segueixen els amics de
Llibresebrencs.org, convençut de que en el seu anhel per difondre les lectures que els identifiquen, descobrireu fins a quin punt és rica la nostra llengua.
Enllaç permanent
